Sant Jordi peculiar malgrat el confinament

Arreu del territori sorgeixen idees per celebrar la Diada des de casa

Enguany ens hem acostumat a fer coses que no fèiem abans. Ara estimem per telèfon i visitem museus per una pantalla. Cada dia ens enfrontem a situacions que en un altre moment, no tants dies enrere, ens haguessin semblat impossibles. Quan es va suspendre la celebració de Sant Jordi als carrers, la societat catalana es va trobar en una cruïlla.

D’una banda, hi havia l’opció de que el dia passés com passen els altres i visquéssim un dijous normal enmig d’una excepcionalitat permanent. De l’altra, la voluntat de conquistar la Diada des de les finestres i els balcons. Replegar els milers de persones que van sortir al carrer el 2019; els més d’un milió i mig de llibres venuts; i les set milions de roses venudes no és un repte fàcil. Per aconseguir-ho s’han organitzat iniciatives variades arreu del territori. Destaquen les llibreries i floristeries que, amb diferents metodologies, han decidit continuar amb la venda telemàtica.

Més que una festa

“La diada de Sant Jordi és especial, és emoció, és sentiment, és quelcom completament nostre”, afirma Joan Guillén, president del Gremi de Floristes de Catalunya. Maeta Gil Soler, propietària de la llibreria El Gat Pelut hi coincideix. “Tots necessitem una finestra oberta al món exterior”, reflexiona. “Cal mantenir les tradicions, encara que convingui adaptar-les a aquesta situació”.

Durant les darreres setmanes, les xarxes i els mitjans de comunicació s’han omplert d’iniciatives de tot tipus per a petits i grans. Entre altres, Viquipèdia ha convocat un nou concurs sobre literatura catalana i Estrella Damm ha organitzat un concert.

El Gremi de Floristes va decidir apostar fort per la Diada. Amb la campanya “Rosa de Sant Jordi a Casa” ( #rosadesantjordiacasa ) ha aconseguit sumar més de 200 establiments que, junts, han repartit més de 500.000 roses, quan la previsió era de 300.000 -un 5% de l’habitual-. A més, la rosa ha estat l’eina per homenatjar a alguns dels col·lectius més vulnerables aquests dies. En col·laboració amb l’Associació Amics dels Kitty’s s’han entregat 8.000 roses als sanitaris, administració, neteja, tècnics i pacients de l’Hospital Clínic i de Bellvitge. I juntament amb TMB han omplert de roses els seients reservats al transport públic per recordar la gent gran amb el hashtag #UnaRosaPerALaGentGran.

Un èxit aclaparador

Guillen reivindica “la flor com a vehicle de connexió”. La iniciativa ha tingut tan d’èxit que dos dies abans de Sant Jordi les floristeries ja estaven col·lapsades. També El Gat Pelut dimercres 22 al vespre publicava un tweet on agraïa a la seva comunitat el suport mostrat. “Milers de gràcies per tot el suport que ens esteu fent arribar en forma de comandes, vals, reserves i ànims virtuals. Ens esteu donant la vida! Sou la canya, de debò!”.

Les llibreries d’arreu del país han decidit apostar per Sant Jordi organitzant la plataforma Llibreries Obertes. En col·laboració amb Òmnium Cultural, centenars de botigues han decidit emplaçar als seus lectors i lectores a comprar i regalar llibres que, quan s’acabi el confinament, podran anar a buscar als seus establiments de sempre. Segons la web oficial, al final del dia n’han venut 45.506.

“L’any passat, en aquestes dates, estàvem acabant de preparar els detalls per les parades que teníem acordades al carrer”, recorda la seva propietària Maeta Gil Soler. “Preparar la logística de les caixes, el material per les taules, la carpa…”. Enguany, en canvi, prepara endevinalles telemàtiques i xerrades amb autors via Instragram Lives.

A diferència del Gremi de Floristes, el sector de les llibreries ha decidit no fer enviaments per qüestions sanitàries. Tot i això, algunes han decidit oferir aquesta opció als seus compradors a títol individual. El món llibreter català i de proximitat té el gran repte d’impulsar les vendes on-line. Gil Soler reconeix que la situació actual els ha fet fer “el cop de cap que necessitàvem per veure la idoneïtat de treballar també online”. “Ara només calen recursos per fer-ho, perquè una botiga on-line porta molta feina i demana diners que malauradament no tenim. Però sí, és el nostre repte de futur”.

Sant Jordi a les cases

Si Sant Jordi arriba a tot el territori és també pels milers d’iniciatives anònimes que s’estenen arreu: escales de veïns, associacions universitàries, escoles, centres de lleure i tantes altres entitats que fan xarxa arreu del territori.

Deba-t.org, una organització juvenil que busca fomentar el debat crític, han decidit fer una cadena de recomanacions de llibres entre els seus socis i sòcies. “Incentivem que es coneguin entre ells i a més ajudem una mica al sector de les llibreries, emplaçant a que comprin les recomanacions al comerç de proximitat”, explica Mar Estela, secretària de comunicació.

Les escoles mobilitzen petits i grans aprofitant el paper crucial que tenen en les nostres societats. Contes, propostes de manualitats adaptades a les diferents edats i concursos telemàtics són algunes de les propostes més recurrents. A casa de l’Ester Dalfó Martí han fet roses amb oueres i cartolina. “És una manera de tenir entretinguts els nens i nenes perquè hem de passar moltes hores a casa”, reconeix.

Joan Salvatella, propietari de l’Editorial Salvatella, el dia 22 preveia que la d’enguany serà una diada “inèdita, diferent i amb poc color. Esperem, però, que no amb poca lectura”. I és que malgrat l’enorme mobilització popular, llibreters i floristes miren al futur amb preocupació. L’alta estacionalitat del sector fa que aquest Sant Jordi diferent constitueixi una sèria amenaça per a la seva supervivència.

Read more

Tot un món de bèsties per descobrir

La cultura popular a Catalunya ofereix un recull de bestiari festiu amb molta història i dedicació. Els pocs professionals de l’ofici segueixen gaudint als seus tallers, tot i la incertesa del moment.

Paula Durà / Mireia Ruiz

La cultura popular, els gegants i el bestiari de cada poble de Catalunya crea un sentiment d’arrelament a tots els seus habitants. Les Festes Majors, els seguicis o els cercaviles són moments esperats on aquestes construccions en són les protagonistes. Les colles geganteres sempre tenen mil i una històries i llegendes sobre els seus gegants però, i el bestiari? Animals fantàstics que treuen focs pels queixals, que ballen sota les espurnes dels diables i es converteixen en referents les nits de correfoc.

Coneixem algunes bèsties i les seves històries

El món de les bèsties de foc és immens. Cadascuna representa la imatgeria tradicional i fantàstica del seu territori. Des de dracs, àligues, pollastres i fil·loxeres, passant per bous, cabres, animals fantàstics de quatre caps o amb cap d’humà i cos d’animal, fins a una mula, un gat o un dofí. La gran majoria tenen una història a explicar, ja sigui una lluita, un romanç, la representació d’una figura mitològica, etc. L’origen de la imatgeria té una estreta relació amb la celebració del Corpus. Una de les bèsties documentada més antiga és l’àliga de Vilafranca del Penedès del segle XVII. La seva aparició està datada l’any 1600 a les celebracions públiques a la processó del Corpus. La figura feia vuit pams d’alçada i uns deu de llargada.

L’àliga és una bèstia molt popular en els Països Catalans, amb una relació estreta amb aquelles ciutats que havien sigut bressol dels privilegis reials, com és el cas de Vilafranca del Penedès o Barcelona. L’àliga de Barcelona està documentada del segle XIV i significava el màxim honor que es podia oferir a la noblesa del moment. Tenia el privilegi de ballar en les esglésies i obria la processó del Corpus. Tanmateix l’any 1716 amb el Decret de Nova Planta es restringeixen els espais on pot ballar, ja que la seva simbologia no és ben rebuda. L’any 1898 es recupera i passa a formar part del Seguici Popular de Barcelona amb ball i música pròpia.

Mentre aquest bestiari festiu ens mostra l’antiguitat de la imatgeria tradicional catalana, d’altres amaguen llegendes i representacions fantàstiques. Aquest és el cas del drac de Parets del Vallès, un esquelet de drac que escenifica el poder de les tenebres. Té 13 punts de foc que creen un efecte visual sorprenent.

Tal com passa en la majoria d’oficis, el món de les bèsties també està molt masculinitzat. Tant els creadors de les peces com els portadors són majoritàriament homes. La Dolors Sans, la Teresa Casserras i la Neus Hosta són tres dones que s’han fet un espai en aquest ofici. Totes elles, reconegudes pels seus companys de feina però, que han hagut de fer un esforç extra per guanyar-se aquest reconeixement. Per una altra banda, les portadores de bèsties tampoc ho tenen fàcil en aquest aspecte. Hi ha poques colles creades íntegrament per dones, ja que es considera una pràctica que implica molta força. I, és que la força mai ha estat una característica que s’hagi relacionat amb les dones. No obstant, col·lectius com el de la Mula de Sant Feliu de Llobregat trenquen amb aquest estigma. L’any 1995, un grup de noies van recuperar i reintroduir la bèstia a les Festes de la Tardor del poble després d’estar uns anys en inactivitat. 

Per conèixer una mica més sobre aquestes bèsties de la cultura catalana, amb aquest joc pots fer-ho d’una manera fàcil i divertida. 

Però, d’on surten les bèsties?

Són més d’una desena els tallers d’escultura que es dediquen a la imatgeria popular. Sovint es fan dir escultors, ja que defensen que la imatgeria és únicament una branca de l’escultura i no un ofici diferent. Espais com el Taller Casserras de Solsona o el taller del Toni Mujal a Cardona, fa moltes dècades que es dediquen a fer cada dia més gran la imatgeria popular catalana. Aquesta branca de l’escultura va començar a fer-se popular entre els amants de bèsties i gegants, que van interessar-se pels processos de construcció. 

Un dels tallers més recents es troba a Valls. Es tracta del taller del Sergi Iglesias, que va començar a funcionar com a taller el 2018. D’un dels més recents a d’altres amb més de 30 anys d’experiència, com és la Dolors Sans. Una vilafranquina que porta a les seves esquenes 145 bèsties de foc, 40 gegants i gegantons i 87 capgrossos. És gairebé segur que, tothom que hagi vist alguna peça d’imatgeria popular, hagi coincidit amb construccions firmades per Dolors Sans, una de les poques dones que es dediquen a aquest sector. 

En un polígon industrial de Parets del Vallès hi ha el taller del Dani Garrido, Creacions Tallaferro. El Dani fa pocs anys que s’hi dedica professionalment però ha estat l’encarregat de construir diferents bèsties com el boc de Cabrera, una de les seves creacions més gran fins al moment.

Aquest any, i de manera excepcional, el nom de Tallaferro ha pogut passar fronteres i arribar fins els Estats Units, on s’han enviat tres capgrossos que ha construït al seu taller, de la mà també del seu ajudant.

Cada escultor té el seu propi ritual de construcció. Hi ha qui es decanta per un tipus de material o per un altre, depenent de les qualitats que busquin en la seva creació, igual que fan amb els processos a seguir. Un dels materials que més triomfa entre el gremi és la fibra de vidre, un dels materials més resistents i lleugers que existeixen fins al moment. Tot i no ser ni la més resistent ni la més lleugera, el cartró pedra segueix sent una de les opcions principals per a molts d’ells.

Seguirem dansant a les places dels pobles

Tot i la desaparició temporal de la cultura catalana durant la irrupció del franquisme, la seva trajectòria ha arribat fins avui dia. Amb ella tenim una recopilació de danses, festes, diables, colles i bestiari de foc molt gran a Catalunya. A més, de professionals com el Dani Garrido que donen una empenta perquè aquesta tradició no desaparegui. Tanmateix, ell ens afirma que l’escultor de bestiari “és una professió que, ara mateix, està agafant molta força”. Arran de la democratització a finals dels 70 va haver-hi un auge de la cultura popular. La demanda va anar en creixent mentre que els professionals eren uns pocs. A diferència d’ara, el Dani destaca que “fa sis anys que vaig començar i ja he conegut quatre persones que han començat també”. Aquesta dada tan significativa comporta que no hi hagi tanta feina, tot i que hi ha molta més varietat de figures i d’artistes. 

Tot i la incertesa de l’endemà que comentava el Dani Garrido sobre la seva professió, les Festes Majors seguiran fent dansar la bèstia a les places dels pobles. Així doncs, la quantitat de gent que gaudeix d’aquest món és poca, però molt gran i compromesa.

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies