L’odissea de la petita empresa

POL AGUILAR, JULEN CHAVARRÍAS I IMANOL OLITE

La mascareta és ara una eina de treball indispensable. IMANOL OLITE

Des de fa quasi 100 anys, la família Bertran regenta un dels forns més coneguts de Badalona: Can Bertran. Des dels seus obradors en surten cada dia més de 500 barres de pa, 180 croissants i 190 ensaïmades. També ofereixen càterings i proveïment de restaurants, i el 2014 van obrir una cafeteria.

Per al Carles, al capdavant del negoci, Can Bertran funciona com un engranatge d’extrema precisió; però l’arribada del virus l’ha obligat a reajustar in extremis totes les peces que el conformen. Com a servei de primera necessitat, el forn ha seguit obrint, però la dràstica reducció dels ingressos ha obligat a ajustar els comptes.

“De seguida vaig entendre molt bé la situació; jo coneixia l’experiència
de gent del meu sector que treballa a Itàlia i ja em deien que em preparés per al que vindria”, explica. Per això, el 10 de març va haver de convocar un ERTE per a 25 dels seus 32 treballadors. La situació ara és extrema: amb el tancament del bar i la pèrdua de càterings i proveïments, la facturació
ha caigut en un 75%.Des dels obradors fins a la botiga, a Can Bertran tot ha canviat.

L’ús de mascareta n’és el més visible, i és que s’han extremat les mesures d’higiene. “El client vol tot això; ens ho demana perquè li genera un cert neguit”, explica en Carles. Per contrarestar la caiguda de clientela ara només obren els matins i han reduït substancialment l’oferta de productes.

En Carles, però, no s’ha limitat només a retallar i de la necessitat n’ha fet virtut. Des que va començar el confinament ha començat a oferir entregues a domicili per als clients que ho sol·licitin amb mètodes de pagament a través d’apps mòbil, transferències bancàries i pagament amb targeta des de la furgoneta. “D’allò dolent sempre surten oportunitats. I compte que no
haguem trobat un canal de futur”, expressa amb optimisme. I l’esforç
ja dona els primers fruits. “La reacció de la gent ha sigut molt positiva
i això m’ha donat molta energia.Al final, el reconeixement dels clients és la base de tot”, expressa.

Autònoms i PIME són els principals damnificats d’aquesta crisi, i empresaris com en Carles se senten abandonats. “L’Estat s’ha gronxat una mica i ha fet veure que nosaltres hem anat tard, cosa que és mentida”, argumenta. Per això, igual que tot el col·lectiu, exigeix solucions efectives.
“El present el salvarem com podrem; però a costa del futur. He percebut una notable torpesa per part de les institucions”, afegeix.

Des de Can Bertran, igual que la resta del sector, miren el futur amb incertesa. “Ara actuem sobre la marxa, fent una interpretació tant del que ens diuen com del que no”, explica en Carles. El que sí que té clar, però, és que la pandèmia s’ha d’aprofitar. “El temps mort que ens ha caigut a sobre
ha de servir per repensar, rumiar i crear eines de futur. Hem de ser positius”. Potser és per això que per Sant Joan ja ha encarregat més caixes de coca que l’any passat.

Una usuària segueix un entrenament d’Instagram des de casa. POL AGUILAR

Més de 600.000 treballadors estan pendents de recuperar els seus llocs de treballs quan finalitzi el període d’ERTO aplicats. Una d’elles és Vanessa Navas, monitora de classes dirigides d’activitat física al Club Bonasport.

Milers de gimnasos i centres esportius van haver de tancar les portes el 13 de març. Les classes dirigides han seguit, però, de forma virtual. El Club Bonasport ofereix connexions en directe a través d’Instagram per continuar
prestant servei als abonats. Aquestes hores de feina es pagaran quan els treballadors recuperin els seus llocs de treball.

Però des del primer moment, Vanessa Navas va decidir oferir classes pel seu compte. “Abans que el Bonasport ens digués de fer les dirigides per internet, vaig començar a fer-ho des del meu compte personal d’Instagram, i des d’ales-hores ha estat un boom”. Navas ha sumat milers de seguidors a la xarxa des que va començar el confinament, fins a arribar a més de
8.000. En les activitats dirigides que fa en directe, hi arriba a tenir connectades fins a 400 persones alhora. “A mi sempre m’ha agradat
fer classes, i per això ho segueixo fent ara, però no m’esperava arribar
a tanta gent”.

Cada dia, Vanessa Navas fa dues o tres activitats dirigides al seu compte personal i una altra al compte del Club Bonasport. “Són moltes hores cada
dia, però no ho faria si no fos la meva passió. A més, és una forma de sentir-me a prop de la gent”. Malgrat l’ERTO, per a Navas aquesta crisi ha suposat una oportunitat.

Un cop a la setmana imparteix una classe a través de l’Instagram del programa Tot Gira, de Catalunya Ràdio. TV3 l’ha contactat per fer una prova per a un programa. Algunes marques de roba esportiva i de menjar saludable li han demanat de promocionar els seus productes. “Estic segura que quan sortim de casa tindré ofertes laborals que em faran créixer professionalment”.

Internet s’ha convertit en imprescindible durant l’Estat d’Alarma. Els treballadors s’han reinventat i molts dels canvis seran utilitzats en el futur. “No crec que deixi de fer servir l’Instagram; és una cosa amb la qual puc arribar a molta gent i tindré disponible quan ho necessiti”.

Els fisioterapeutes han extremat les mesures de protecció. JULEN CHAVARRÍAS

L’Eric Rusca és fisioterapeuta a la clínica Rusca-Sagués, negoci que va constituir juntament amb la seva companya Carla. La seva vida ha viscut un
gir de 180º des del moment que va ser conscient que havia de reformular el seu dia a dia un cop es va aprovar el Decret d’Estat d’Alarma.

Els primers dies va regnar la incertesa. “Estàvem pendents de si l’Estat i el Col·legi de Fisioterapeutes arribaven a un acord i havíem d’obrir o tancar el negoci.”, comenta l’Eric. Finalment, es va acordar que les clíniques de fisioteràpia obririen, però només per atendre urgències, fet que ha generat cert enrenou en el gremi. “És un tema molt subjectiu. Qui marca la urgència? El pacient que la pateix o el professional que sap valorar la gravetat de la consulta?”, explica l’Eric.

Des del Col·legi de Fiosioterapeutes es va obrir una pàgina de voluntaris per ajudar, en la mesura del possible, els col·lapsats serveis sanitaris. L’Eric, tot i que va veure atractiva la idea de donar suport, va descartar la possibilitat perquè havia de mantenir oberta la clínica per al servei d’urgència.

Actualment, la clínica presenta un aspecte inhabitual i pràcticament desèrtic. La sala d’espera ha estat eliminada i l’Eric i la seva companya només atenen clients cada dues hores i les mesures higièniques són extremes Abans de rebre un pacient, l’Eric li formula quatre preguntes: primer de tot, si ha tingut contacte amb algun contagiat o ha presentat algun tipus de simptomatologia i, en el cas que les tingui o les hagi patit, quant temps fa dels fets. A continuació, demana als seus pacients que es prenguin la temperatura abans d’assistir a la consulta i els demana que vinguin amb mascareta si és que en tenen.

“Fem el tractament protegits de la manera més adequada. Ens posem samarretes que rentarem immediatament després de la sessió, guants, ulleres, mascareta i una tela que ens cobreix i dona més protecció.” relata. D’altra banda, els serveis de psicologia i nutrició que també ofereixen a la clínica es van adaptar a aquesta nova realitat atípica mitjançant connexions
a Skype o proposant reptes a través d’Instagram.

Les agències de viatges estan cancel·lant totes les reserves. IMANOL OLITE

El 16 de febrer, en Franc Famadas i la resta de companys celebraven el segon aniversari de Roda el Món, una petita agència de viatges de Badalona d’on ell n’és administrador i director. Des que van obrir, el negoci ha sigut tot un èxit. El que no s’esperaven, però, és el que es trobarien tres mesos després de bufar les espelmes.

La COVID-19 els va enganxar, com a molts, desprevinguts. “Com tots, el vam menystenir, i qui et digui que no, menteix rotundament”. Ara, les males notícies no donen treva. “Des de febrer hem venut zero. Tot ha sigut cancel·lar i posposar viatges”, comenta en Franc. “Si res canvia, perdrem entre entre el 80 i el 90% dels ingressos”, sentencia.

El més difícil, però, és pensar en el futur. A Espanya, les pèrdues al sector turístic, que aporta més del 12% del PIB, podrien arribar als 92.000 milions d’euros; una caiguda del 61% respecte el 2019. Per això, en Franc en particular i el sector turístic en general van amb peus de plom. La feina, però, no és gens fàcil, ja que les restriccions indefinides de mobilitat i el tancament de fronteres fan impossible establir estratègies d’actuació.

L’únic que tenen clar és que caldrà redissenyar el catàleg. “Estem treballant en propostes de turisme nacional, perquè està clar que la cosa anirà per aquí”. La viabilitat d’aquestes idees, però, no és segura. “La gent ha de tornar a recuperar la confiança per viatjar. També cal tenir en compte els plans dels altres països”, afegeix.

Malgrat haver hagut de desfer les maletes, l’equip de Roda el Món insisteix que aquesta pausa en la seva aventura és només un punt i a part. “Volem transmetre que estem molt vius i mantenir la confiança dels clients”. Prova d’aquesta voluntat de vida és el #TornaremAFerLesMaletes, una campanya
d’Instagram que han creat per mantenir viva en els seus clients la inquietud per descobrir el món.

Read more

El lloguer social a Espanya augmenta mig punt en 60 anys

PERE SIMON I PAULA ANDRÉS

A Espanya, el pes del lloguer social al parc immobiliari s’ha mantingut gairebé sense variacions des de 1960. Ha augmentat del 2% al 2,5% fins l’any 2017, segons un estudi realitzat per Housing Europe. Aquesta federació europea d’habitatge social i públic ha situat Espanya a la cua dels països més avançats de la UE. França, Holanda, Dinamarca o Regne Unit la obtenen una quota d’habitatge social  que gira entorn el 17% i el 30%, molt lluny de les xifres espanyoles.

Aquests règims de lloguer estan destinats a persones que hagin estat desallotjades, no puguin pagar les factures per mantenir el seu habitatge o joves que busquen emancipar-se amb pocs recursos. La crisi i la bombolla immobiliària dels últims anys han agreujat aquesta mena de situacions, que reclamen un increment en l’oferta d’aquests lloguers i compromisos reals per garantir la vivenda digna a tot l’Estat.

Les dades confirmen que Espanya, a més d’estar a la cua en mesures socials com el lloguer accessible, està en tercer lloc si parlem de risc de pobresa. Segons dades d’Eurostat, l’any 2016 la taxa de risc de pobresa i exclusió social a l’estat espanyol era del 27,9% – un 4,1% superior a les xifres de 2008 – .

Manifestació a Sevilla pel dret universal a l’habitatge. Vaga General 14 de novembre de 2012

A la capital catalana, el govern d’Ada Colau espera haver entregat 900 pisos de lloguer social al finalitzar la legislatura, segons afirma Javier Burón, gerent per l’Habitatge de l’Ajuntament de Barcelona. El panorama actual, però, no és molt millor al de la resta de l’estat. Dels més de 850 mil immobles que hi havia a la ciutat l’any 2011, segons l’Ajuntament de Barcelona, hi ha un 0,86% que són de lloguer social. És a dir, el parc municipal d’habitatge públic de lloguer consta de 7406 immobles. Però aquest no és l’únic inconvenient: 150 d’aquests pisos es troben en “situació de rotació”, és a dir, es troben buits per procediments burocràtics i llistes d’espera de 300 famílies que poden superar el mig any.

Read more

Forces polítiques d’esquerra: del carrer als despatxos

Els moviments socials han estat determinants durant la història política de l’estat espanyol.

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies