L’alt cost de la vida universitària a Barcelona

74 hores de feina a la setmana durant l’estiu són insuficients perquè l’estudiant Romà Zapata afronti tots els seus costos universitaris

Lloret de Mar, municipi d’uns 40.000 habitants, es converteix en la capital del turisme a la Costa Brava durant l’estiu. Un milió de pernoctacions anuals fan de la ciutat selvatana un niu d’oportunitats laborals al món de l’hostaleria i els serveis. En Romà Zapata, lloretenc i estudiant universitari, aprofita la temporada estiuenca per treballar a una botiga de menjar, licors i souvenirs especialment pensada per a turistes. Ho fa des dels 16 anys, edat a partir de la qual ja es pot formar part del mercat laboral (legalment). S’hi veu pràcticament obligat per poder afrontar els costos de la vida universitària a Barcelona.

El seu horari és aproximadament de 74 hores a la setmana. De dilluns a dissabte s’hi està 11 hores diàries, mentre que els diumenges en treballa vuit. Durant més de dos mesos no té ni un dia de festa, ni tan sols la jornada de festa major local (Santa Cristina, 24 de juliol) o el dia de la Mare de Déu de l’Assumpció (15 d’agost). Unes condicions laborals si més no dures pels 1.600€ mensuals que cobra, el que suposa una remuneració de 5€/hora. Sacrifica el seu estiu per subsistir durant l’hivern i no renunciar a estudiar un grau en Química per la Universitat de Barcelona. Aquest és el seu segon any a la capital catalana.

Rumins

El supermercat on en Romà treballa es troba a primera línia de mar, bona localització pel reclam turístic. / INSTAGRAM

La beca general per a estudiants del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte li cobreix el cost de la matrícula de la carrera universitària, amb un suplement d’uns 700€ per les diverses despeses que es deriven d’estudiar a Barcelona. Però amb un càlcul ràpid del conjunt d’aquestes despeses resulta evident que l’ajuda econòmica de l’Estat és insuficient.

Viure per treballar durant l’estiu genera la mateixa quantitat d’ingressos que despeses desencadena la vida universitària barcelonina? La resposta a la pregunta es pot trobar amb una simple operació matemàtica. Restant els costos als ingressos d’en Romà, la solució és negativa:  –610€. El del lloretenc, doncs, és un cas real que exemplifica la impossibilitat per part dels universitaris d’afrontar econòmicament aquesta etapa estudiantil (ni treballant 74 hores a la setmana i destinant la integritat del salari d’estiu als estudis), si bé els seus horaris no li permeten compaginar-se les classes amb cap feina ara durant l’hivern.

Malgrat tot, en Romà ja fa segon de Química. Els seus pares poden costejar-li les despeses que ell amb els seus diners no pot. Però davant d’una situació com aquesta, un es pot plantejar què s’entén per universitat pública. Perquè en paral·lel al cost dels crèdits ECTS de la matrícula hi ha el lloguer del pis, el transport dins de Barcelona, el transport entre Lloret i Barcelona, l’aigua, el gas, el material escolar…

Existeixen entitats sense ànim de lucre i ONG que intenten tapar aquestes deficiències de l’Estat. BarcelonActua n’és un exemple: bequen estudiants que provenen d’instituts barcelonins d’Alta Complexitat (catalogació que fa la Generalitat) de manera que no hagin de renunciar a seguir eixamplant la seva formació per temes econòmics. La fundació fa tres anys que funciona i ja ha atorgat una quinzena de beques, en paral·lel a d’altres obres socials que també lideren.

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies