Crònica d’una mort anunciada

La COVID-19 envia als músics de Barcelona a la pitjor crisi de la seva història

Més enllà, o millor dit: més ençà de les ofertes musicals dels grans festivals a Catalunya hi ha un munt de sales de petit aforament que garanteixen una oferta musical més local i assequible i que, a més, dóna treball a un gran nombre de persones. Aquest sector s’ha convertit en un dels més afectats per la crisi del coronavirus, ja que segons els sindicats del sector la majoria de les actuacions es realitzen sense estar donats d’alta en la Seguretat Social. Això fa que l’accés dels i les artistes a les ajudes econòmiques sigui molt difícil. El panorama ja era complicat abans de l’esclat de la pandèmia, però ara s’enfronten a una impossibilitat total de continuar amb la seva activitat laboral i el pitjor de tot: de moment ningú sap fins quan durarà aquesta situació. Aquest panorama tan extrem ha portat al fet què més de 7.500 músics de tot l’estat donin suport a la iniciativa impulsada per 12 associacions sindicals i professionals d’unir-se per a fer front comú a la situació. Fruit d’aquesta aliança ha nascut la Unión de Músicos Profesionales. La falta d’una regulació adequada, ha deixat encara més en evidència l’absoluta desprotecció i precarietat de les i els músics de tot el país. Des de la UMP pretenen pressionar per a aconseguir una millora de drets i crear un nou marc legislatiu que reflecteixi la realitat de la professió.

A casa nostra, les dades de l’Acadèmia de la Música Catalana certifiquen les pèrdues del sector en més de cinc milions d’euros des que es va iniciar l’aturada. El Sindicat de Músics i Activistes de Catalunya (SMAC) ha engegat propostes com “la caixa de ressonància” per ajudar als músics que pateixen l’aturada i així poder minimitzar els efectes de la crisi. Però si ens centrem en la realitat catalana i en els seus protagonistes, el que està passant ara és la crònica d’una mort anunciada: “Es poden comptar amb els dits de la mà la quantitat d’empreses organitzadores de concerts que treballen en ‘A’ a Barcelona”, ens explica Carles Costa, membre del SMAC. I sembla que el futur no pinta massa bé. “El retorn serà encara pitjor. Festivals com el Cruïlla pagaran als músics a percentatge de taquilla”, ens explica l’Albert que veu clarament com es pretén imposar una conducta abusiva per part dels organitzadors de concerts: “Això vol dir que quan les coses anaven bé no es repartien els beneficis, però ara que van malament sí que es reparteixen les pèrdues”.

Tori Sparks és la secretària del SMAC i una de les veus crítiques amb la situació dels músics.

Guillem Benarroch és l’administrador i creador de ‘Músicos, locales y conciertos en Cataluña’, un portal des d’on es dóna suport i es reivindica la música en directe de proximitat. És a dir, la música que produeixen els artistes locals. “Es tracta de reivindicar la música que tens a prop de casa i els petits locals que ens permeten gaudir-la”, explica Benarroch. La web va sobrepassar les 130.000 visites el passat mes de febrer, una dada que demostra l’interès de músics i espectadors per un servei que en Guillem presta de manera desinteressada i que serveix d’enllaç entre músics, locals i públic. Afavorint, d’aquesta manera, la realització i promoció de concerts: “És una feina a la qual li dedico moltes hores i sense ànim de lucre. El benefici que rebo és humà, ja que estic forjant una estima mútua amb molts dels músics de la ciutat”.

La pàgina d’en Guillem Benarroch és una eina necessària per al desenvolupament d’un circuit estable de música en viu dins del territori, ja que permet la interactuació entre músics, sales i públic. Aquesta combinació permet promocionar els concerts, donar treball als artistes i que el públic conegui els projectes dels músics locals i on poder anar a veure’ls. Cada primer de mes l’administrador de la pàgina s’encarrega d’anunciar més de 125 programacions en les quals poder gaudir de la música en directe. Benarroch uneix en aquest projecte les seves dues grans passions, la música en directe i escriure: Necessitava donar a conèixer al nombre més gran de persones possible, els músics que anava descobrint i els locals on els veia actuar”, afirma. La música que defensa aquest activista no és la de les ràdio fórmules o la dels grans esdeveniments: “Es tracta d’artistes locals que normalment no tenen cobertura en els mitjans de comunicació”, explica.
Benarroch recorda la difícil situació d’un sector en el qual la precarietat i l’oblit institucional sempre han estat presents: “La majoria dels músics són autònoms que depenen dels seus concerts i que sempre han estat deixats de la mà de Déu o menyspreats”.

A una situació ja  per si mateix complicada cal sumar-li ara l’atur de l’activitat musical a les sales de concerts originat per la Covid-19. “Els músics locals no tenen una cobertura econòmica i social que els protegeixi i els ajudi, sobretot, ara en aquests mesos d’atur de la seva activitat laboral”, assegura.

Aquest activista de la música té clar que la manera d’actuar de les institucions no ajuda: “Els locals des de sempre han sofert contratemps per a poder celebrar actuacions per culpa de multes abusives, peticions desmesurades de la SGAE, la falta de promoció de les actuacions i normatives absurdes que no toleren ni els concerts a l’hora del vermut”, diu Benarroch. El panorama no sembla esperançador, però això no desmotiva a aquest aficionat convertit en peça important d’un sector clau per a l’oci Barceloní i català: “Si volem que es reconeguin les nostres ciutats com a veritables centres culturals hi ha moltes coses de les quals parlar, i canviar entre ajuntaments i representants del col·lectiu de músics”, sentencia.

El circuit de clubs que programen música garantint un tracte digne als músics i una programació seleccionada no és molt ampli. Un d’aquests locals és El taller. Situat al barri del Clot. Fins abans del confinament cada diumenge Natalia i Federico s’encarregaven de programar una actuació musical. “No és fàcil mobilitzar al públic d’una manera regular. També depèn molt de la implicació dels mateixos músics: ha de ser un treball conjunt. Nosaltres, després de gairebé 5 anys de recorregut, tenim un públic bastant fidel”, expliquen.

A El taller utilitzen com a sistema de finançament dels espectacles la “taquilla inversa”, és a dir, no cobren entrada i el públic aporta la quantitat que creu convenient de manera voluntària: “No deixem de fer una labor de conscienciació del que suposa tant per a l’espai com per als artistes l’aportació de la gent. Encara hi ha gent que creu que no té l’obligació de donar res a canvi després de gaudir d’un espectacle en viu. Però, en general, el públic respon bastant bé”. Els dos organitzadors es mostren cansats d’haver de lluitar per a poder mantenir una programació estable: “Ja no és només el fet que no hi ha subvencions que ajudin a consolidar l’oferta cultural, sinó que a més les mesures normatives són molt restrictives”. La programació d’esdeveniments culturals en aquests petits espais respon més a una idea romàntica que a un negoci: “La cultura no dóna diners, no és rendible… més aviat, a l’inrevés. Sol suposar molta inversió en temps i també en diners”, explica Natalia Lainez.

A més d’organitzar la taquilla inversa, aporten un percentatge de la caixa que es fa durant la celebració de l’esdeveniment. “L’aportació econòmica és indispensable, els músics estan treballant. No és un hobby”, diu Federico.

L’aturada de l’activitat ha estat per a aquesta parella un gerro d’aigua freda: “D’una banda estan les conseqüències econòmiques que, com a una part important de la societat, ens afecta de ple i ens fa reflexionar sobre el nou rumb que han de prendre les coses”. Però tots dos tenen clar que el repte està a tornar de nou a la càrrega: “El desafiament estarà a retornar al públic la confiança en el nostre espai i que puguin tornar al mateix lloc en el qual se sentien segurs i lliures.

Xavi García fa més de 20 anys que trepitja  les sales de Barcelona. Aquest percussionista i compositor va ser un dels fundadors de la mítica banda, encara en actiu, Calamento.“La crisi de la Covid m’ha afectat de ple, en tots els anys que porto en la professió aquest és el pitjor moment de la meva carrera”, explica.


Però més enllà de la situació actual cal tenir en compte que els músics ja van arrossegant una situació difícil caracteritzada per la desorganització del gremi: “Hi ha països com França que ho tenen més estructurat, però aquí estem desunits i cadascun es treu les seves pròpies castanyes del foc”. Segons el percussionista de Calamento, un dels punts febles del negoci de la música és la poca cultura musical de la societat catalana i espanyola: “Hi ha una falta d’educació musical en aquest país. Des de temps de Franco la música ha estat contemplada com un valor menor. Festa, jaroteo i ja està. I no se li ha donat la importància on se li hauria de donar que és a les aules”.Fruit d’aquesta actitud per part de les institucions i de la societat, la música ha anat caient en una espiral de desvaloració. Donant lloc al fet que hi hagi molta gent que cregui que no ha de pagar pel fet de consumir música.”S’han normalitzat coses com consumir música gratis en les xarxes. Ningú discuteix el preu de la reparació d’un lampista, però si es tracta de pagar una petita entrada per a veure actuar a un músic local, tot són queixes”, explica García.

Un altre dels motius que els músics hagin arribat a aquesta crisi en una posició tan vulnerable és que gran part del seu treball està dins de l’economia submergida. Situació que ha provocat que molts d’ells ho tinguin complicat a l’hora de rebre ajudes: “Hi ha alguns locals que sí que et tramiten una alta i baixa per a cobrir el dia del concert, però amb la majoria de les actuacions es cobren en negre”, explica el percussionista de Calamento.

El govern d’Ada Colau ha impulsat alguna mesura per a afavorir la celebració de concerts de petit format a la ciutat, però sembla que no ha donat els fruits esperats: “Es van moure per a donar llicències perquè molts petits locals poguessin programar música en viu, però això és una part, ja que si no es donen subvencions per a insonoritzar, tard o d’hora, els espais acabaran tenint problemes amb els veïns i veïnes”.

No queda una altra opció que l’optimisme i continuar remant, i quan algú al·ludeix a aquell consell tan gastat de: “Cal reformular-se”. Els músics incombustibles com en Xavi ho tenen clar: “Des que estic tocant no he parat d’aprendre estils de música diferents, repertoris de cançons nous, a tocar altres instruments i, fins i tot, a fer cors. Si això no és reformular-se, ja em diràs“.

Read more

Solidaritat en temps de pandèmia

Particulars, empreses i institucions estan contribuint a suplir la manca de material sanitari

La pandèmia de la COVID-19 ha deixat a Catalunya més de 60.000 casos positius, 81% dels quals només a la província de Barcelona. Les altes hospitalàries s’eleven a 34.800, i així i tot, sembla que el pitjor ja ha passat. El mes de maig es va obrir el dia 4 amb l’inici de la desescalada en fase 0, que va permetre fer esport i passejar seguint franges horàries per edats, acudir a comerços i locals de servei amb cita prèvia i recollir menjar per emportar.

Tot i passat el pic de la crisi, aquesta està lluny d’acabar. No s’ha d’oblidar el ritme inabordable que van haver de resistir els centres mèdics en el seu punt àlgid, i que continuen exercint una àrdua i esgotadora feina. És per això que la ciutadania va mostrar la seva cara solidària i molta gent va posar fil a l’agulla per auxiliar hospitals, Centres d’Atenció Primària i residències de gent gran.

Amb enteresa i molta organització, els donants de material sanitari van començar a aflorar i, ràpidament, els efectes es van començar a notar. Davant d’una situació desesperada i amb les mesures sense precedents que s’hi han aplicat, va manifestar-se la solidaritat de molta gent – particulars i empreses, juntament amb algunes institucions-, que, amb els recursos de què disposaven, van suplir algunes mancances i van reforçar els ànims dels treballadors del sector sanitari.

Ajudes del sector públic i privat

Davant aquesta crisi, moltes empreses s’han reinventat, com algunes del sector tèxtil, les quals han elaborat material per a l’ocasió. Per altra banda, particulars altruistes han estat col·laborant en aquest auxili massiu, com és el cas d’un veí de Viladecans que fa pantalles protectores amb una impressora 3D i que prefereix romandre en l’anonimat. “La idea va sorgir en veure que els sanitaris no tenien la protecció adequada i que amb la impressora 3D de casa podia fabricar-ne; volíem poder ajudar a qui ho necessités”, assegura. A través de la seva dona, treballadora sanitària, ha fet arribar aquest material als professionals dels dos ambulatoris de Gavà, als companys que estan treballant a la planta de pal·liatius del Centre Social i Sanitari Frederica Montseny i a l’Hotel Salut Renaissance. També n’ha repartit a petits comerços del barri: la fleca, una botiga d’alimentació i una clínica dental. En total, ha fet més de cent pantalles: “Crec que saber que no tenien material sanitari suficient ha fet que molta gent hagi ajudat; és el mínim que es pot fer per tot aquell que ha d’estar a primera línia”.

Un altre exemple d’aquesta col·laboració ciutadana és la botiga de cosmètics Bellesa i Més, una petita empresa de Vilanova i la Geltrú. Des d’aquest negoci han col·laborat per ajudar el Consorci Sanitari Alt Penedès-Garraf mitjançant l’aportació de mascaretes i guants. En total, han donat una seixantena de mascaretes i unes dues-centes unitats de guants. Anna Martín, responsable de la botiga, sent “que necessitava col·laborar i que si ho fèiem tots junts, el resultat final milloraria”. 

A més, algunes grans empreses també s’hi han involucrat. Tendam, un dels principals grups d’Europa del sector de moda especialitzada i que engloba marques comercials com Cortefiel, Pedro del Hierro o Springfield, ha posat en marxa diferents iniciatives solidàries per pal·liar les necessitats socials i sanitàries derivades d’aquesta crisi. L’empresa ha llançat la campanya #TodosSumamos – El hilo que nos une, amb la que ofereixen a les institucions sanitàries peces de roba produïdes per les seves marques. També ha posat a disposició de les autoritats la seva xarxa d’aprovisionament global, ha adquirit material sanitari i ha col·laborat amb diverses companyies per gestionar altres compres amb ajut sanitari. La companyia ha rebut peticions de més de tres-cents centres hospitalaris de tota Espanya, com és el cas de l’Hotel Salut Melià Sarrià Barcelona – CAP Montegre Les Corts. A dia d’avui, s’han processat més de 50.000 peces de roba, com pijames, bates, sabatilles i roba interior pels malalts hospitalitzats, així com roba de canvi pels sanitaris.

Cooperació de les institucions públiques

Les contribucions també han arribat des del sector públic. L’Ajuntament de Barcelona, en col·laboració amb la Generalitat de Catalunya, Correus, i un conjunt de marques col·laboradores, va engegar el que es coneix com a Cistella d’Aliments: un repartiment d’un cistell amb menjar per una setmana a col·lectius d’especial risc per facilitar-los el confinament i evitar la propagació de la Covid-19. Aquesta cistella està pensada per a persones en situació de vulnerabilitat i sense xarxa de suport per accedir al subministrament d’aliments, entre les quals es troben algunes persones de més de setanta anys, els contagiats per la malaltia a les seves llars i els malalts crònics en especial risc enfront del contagi per la seva patologia de base. 

(Tuit)

Així mateix, el Sistema de Salut de Catalunya ha col·laborat amb la campanya #JoActuo, que té com a objectiu fomentar i agrair tots els esforços de la ciutadania per superar amb èxit la pandèmia. És una iniciativa impulsada pel Sistema de Salut i el Col·legi del Màrqueting i la Comunicació de Catalunya, que obre la porta a tots els ciutadans a aportar “el seu gra de sorra en aquesta lluita i mostrar suport als professionals de la salut”. La campanya engloba tres grans eixos d’actuació: la solidaritat, la crida a l’acció i la col·laboració ciutadana.

A més, les Cambres de Comerç de Catalunya, juntament amb les empreses Artic i Sixtemia , han posat en marxa la plataforma Covid19 Community, amb l’objectiu d’ajudar a la coordinació i la distribució de tota mena de material solidari arreu de Catalunya. A través de les xarxes socials fan una crida a la ciutadania a oferir material, elements de protecció i altres recursos, així com recullen les necessitats i peticions d’aquesta per proveir-los del que els calgui.

Altres entitats públiques, com alguns Instituts d’Educació Secundària, també han aportat material. A Móra d’Ebre, l’Institut Julio Antonio, on es pot cursar el grau mitjà d’atenció sociosanitària, ha fet una donació als hospitals de l’Àrea de Salut de les Terres de l’Ebre de tres-centes mascaretes i cent setanta ulleres de protecció. Joan Salvador Ventura, el director de l’institut Móra d’Ebre, va expressar a la ràdio local la necessitat de crear una xarxa de suport mutu per afrontar aquests moments.

Benvinguda al material sanitari

L’arribada del material sanitari als respectius centres ha tingut una resposta totalment positiva. En l’àmbit hospitalari, segons explica la responsable en cap de Comunicació de l’Hospital de Vilafranca, Helena Mestre, la gratitud és indiscutible: “Aquesta allau de solidaritat ha ajudat molt a complementar els equips de protecció. Les iniciatives van sorgir espontàniament, cosa que es valora molt, ja que la societat era conscient de les mancances que advertien els mitjans de comunicació”. I és que amb l’increment de casos de Covid-19 i la necessitat d’Equips de Protecció Individual (EPI), el ritme de consum creixent i les dificultats en els subministraments d’aquest material va fer que els estocs s’esgotessin en alguns materials.

El mateix va ocórrer a l’Hospital Sant Camil (Consorci Sanitari Alt Penedès-Garraf), on “les comandes de material no arribaven o ho feien en una quantitat menor de la sol·licitada”, esmenta la infermera en cap de Malalties Infeccioses. L’hospital té l’obligació de fer arribar a tots els treballadors els EPI adequats per tal de protegir-los a ells i als pacients. S’ha exigit una major disposició d’aquests materials davant l’increment de pacients que requereixen aïllament; en una situació normal, “diàriament podem estar parlant de màxim 12-15 pacients de 157 llits, i amb la Covid-19 hem tingut un màxim de 170 pacients ingressats en aïllament”. Respiradors o llits són essencials en circumstàncies així, cosa que va implicar un esforç enorme al departament de compres de l’Hospital, “que va haver d’anar a buscar-los a Croàcia perquè aquí no hi havia disponibilitat”, sentencia la infermera en cap, sovint quedant parats a la duana. També s’ha de tenir en compte que molt material sanitari provenia de la Xina, que davant la crisi va aturar la producció i la distribució.

La infermera en cap d’Infeccioses confessa: “No ens podíem imaginar aquesta solidaritat unànime”, davant la rebuda de material a petita escala com per part d’empreses més potents. “Vam acabar decidint fer una crida des del centre i la resposta va ser massificada: bates, mascaretes, guants, davantals de plàstic, uniformes o impermeables”, entre altres materials cabdals.

“Crec que ningú estava preparat per una pandèmia i tot el que implica”, opina la infermera de l’Hospital Sant Camil. Per la seva banda, Helena Mestre creu que la centralització de les comandes per part del Ministeri de Sanitat ho va complicar tot molt. “Hem de tenir productors autòctons i material reutilitzable”.

L’ajuda també ha arribat als Centres d’Atenció Primària (CAP), dels més afectats per la crisi. Als CAP de Gavà i Begues disposaven de dos EPIs complets per consulta a l’inici, a més de mascaretes quirúrgiques i, excepcionalment, FFP2. “En un primer moment era suficient per a l’activitat habitual del centre, va deixar de ser-ho quan vam canviar la manera de treballar”, diu la infermera Adjunta a la Direcció dels dos centres, que respon al nom de Juárez. És aleshores quan les donacions externes van ser un gran favor. L’Ajuntament els va cedir un cotxe i un fumigador, i particulars van fer mascaretes i gorres de tela o pantalles facials. L’aportació de menjar també ha estat habitual, cosa que “va proporcionar un  elevat grau de motivació a tots els professionals, que van sentir el reconeixement del poble per al qual estem treballant”, assegura Juárez.

I és que la situació dels treballadors del CAP és delicada: al contrari que als hospitals, ells passen consulta, visiten a domicili i es desplacen: “El material que tenim avui dia és complicat de fer servir en aquestes circumstàncies, no disposem de material adequat per a la nostra activitat assistencial particular”, opina Juárez. La infermera es queixa per la mala gestió d’aquest per part de les institucions: “No pot ser que ningú hagi fet perquè empreses nacionals produeixin un material necessari per a la situació que ens competeix”. Així i tot, remarca que, quant a la solidaritat social, “quan funcionem junts arribem lluny, només s’ha de tenir clar l’objectiu, i ara està més clar que mai”.

A Barcelona, a l’Equip d’Atenció Primària del CAP Montnegre-Les Corts Pedralbes, la infermera Adjunta a la Direcció Gemma Fanlo ens explica com “durant la primera fase va mancar material i van ser primordials les donacions de familiars dels professionals de l’equip”, com bates, polaines, gorres o pantalles. El material sanitari dels EPIs els facilita els equips de l’Institut Català de la Salut (ICS), i “ha estat suficient gairebé sempre seguint els protocols de l’empresa, tot i que al principi de la pandèmia la sensació dels professionals és que era insuficient”, remarca Fanlo.

El CAP està vinculat a l’Hospital Salut (Hotel Salut Melià de Sarrià), un equipament que s’ha obert per descarregar els hospitals d’aquells pacients amb simptomatologia greu que, per circumstàncies socials, no poden fer l’aïllament a domicili. En aquest cas, tant l’ICS com el Servei Català de la Salut (CatSalut) van portar-hi material, a més de fer una crida a les empreses amb l’objectiu de rebre donacions, ja que els primers dies no disposaven gairebé de res. “Tots els col·lectius amb qui hem contactat s’han involucrat i han donat resposta a les nostres sol·licituds”, remarca Judith López, treballadora social sanitària del CAP Adrià i el CAP Montnegre.

Entre els col·laboradors es troben el Col·legi de Farmacèutics de Barcelona, Cortefiel, ENRI, Primark o Nivea. El Consorci Sanitari de Barcelona va contactar amb Inditex per proporcionar roba còmoda als pacients, abans vestits amb la cedida pels treballadors de l’Hotel. A més a més, han tingut donacions de petites empreses com restaurants o pastisseries. Pel que fa als EPIs, en un inici disposaven de mascaretes, ulleres, guants i bates, però a mesura que van anar avançant els dies van arribar-ne més, que, sumat a la donació de pantalles, els hi proporcionen una major protecció. Al principi els EPIs s’havien de reutilitzar; actualment, se’n fa un ús adequat i necessari. López afegeix que “s’està donant molt bona resposta a aquesta situació, ja que sense això no es podrien cobrir les necessitats bàsiques dels pacients. Veure la col·laboració de diferents entitats els dóna ànims i els ajuda en la recuperació”.

La visió dels experts

La Judit Planella és psicòloga clínica i actualment treballa a la Fundació Catalunya-La Pedrera, una entitat de caràcter social. És especialista en els àmbits d’impuls social, cultura, territori i medi ambient, coneixement i recerca i alimentació. La psicòloga parla de la societat com un únic element i destaca la col·laboració que existeix entre els diferents actors que la conformen. Concretament remarca “la importància de la gent voluntària que s’ha unit per ajudar a les persones més necessitades i les organitzacions de barris que s’han creat”. Un clar exemple és la gent que s’ha ofert voluntària per ajudar a gent gran del barri a fer la compra.

També posa de manifest “la importància de les accions de les empreses que han ofert recursos gratuïts o han donat material sanitari”. Com a conclusió, afirma que la societat s’ha sabut adaptar correctament a les necessitats que requereix una pandèmia global, una situació d’emergència. El suport i el material rebut és imprescindible per combatre la crisi del coronavirus, tant l’ajuda que prové del sector públic com la que neix del sector privat.

Read more

El sector musical es manté a l’expectativa

El món de la cultura viu uns moments d’incertesa. En el pla del desconfinament cultural que va publicar dimarts el govern espanyol no hi ha cap pista sobre com serà tot plegat quan s’acabi la tercera fase de la desescalada. La incògnita és tan gran que una bona part del sector cultural ha rebut amb preocupació la inconcreció d’un pla en què “la nova normalitat” és un full en blanc.

L’impacte de la pandèmia del coronavirus en l’àmbit de la música no només és i serà enorme, sinó també desconegut, ja que es tracta d’un fet fins ara totalment inèdit. El calendari és especialment delicat, perquè el juliol i l’agost són els mesos que tradicionalment concentren molta activitat musical, com els concerts i festivals, que corren un alt risc de ser cancel·lats.

De fet, els festivals d’estiu es mantenen a l’expectativa, perquè no saben de quina manera reaccionar-hi. En general, la sensació és de perplexitat. En molts casos, com el del Primavera Sound, ja s’han anunciat noves dates. Així i tot, altres grans esdeveniments, com el Reggaeton Beach Festival, que acull milers de participants, continua a l’espera que el govern espanyol concreti el pla de desconfinament.

El cert és que el sector de la música en viu és clau en el teixit musical, tot i que la música gravada cada vegada va agafant més protagonisme. Els usuaris han canviat la forma de consumir música i les plataformes en línia i les xarxes socials estan oferint una gran solució durant la pandèmia. ‘Saba nova’ és una de les últimes cançons que el cantant de rap Carles Coll, més conegut com a Kaly, ha llançat al mercat.

“Jo, per sort, m’he pogut adaptar bastant bé, perquè tinc un micròfon a casa i tot més o menys muntat per poder gravar. No es pot anar a casa dels productors a gravar i tothom s’ha de buscar la vida a la seva manera”, afirma l’artista olotí, que ha escollit la plataforma de YouTube per oferir el seu contingut.

Carles Coll, en una prova de so a l’estudi de casa seva

Per produir la música és necessari un equip de què no tothom disposa. A més, d’aquest món hi viuen moltes més persones de les que veiem a les pantalles. L’Oriol Farré, el tècnic de llums de Koers, és un gran exemple. El grup ha llençat el seu nou disc ‘That Day’ durant el confinament i fins i tot, ha improvisat el videoclip de ‘Som’ des de casa. El problema és que tenien planificada una gira, allò que dóna feina a l’Oriol, i aquesta no es podrà dur a terme.

“Teníem la presentació del disc nou a l’última setmana d’abril i, evidentment, això s’ha cancel·lat. La previsió que, de moment, tenen les productores que organitzen aquestes activitats és que fins a l’octubre, com a mínim, no s’organitzarà res”, explica el tècnic, que treballa per una empresa dedicada al muntatge d’esdeveniments, sotmesa a un expedient de regulació temporal que l’ha afectat. Tot i això, ell és una excepció, ja que la majoria de treballadors del sector ni tan sols poden cobrar l’atur.

Centenars de professionals que treballen lluny dels focus són imprescindibles per tirar endavant els espectacles | ORIOL FARRÉ

El coronavirus ha tocat de ple un sector on predomina la contractació temporal i majoritàriament està força precaritzat. Molts músics han de compaginar la seva feina dalt dels escenaris amb d’altres, com la de ser professors en escoles de música. Aquest és el cas del Josep Coca, contrabaixista professional, que ha vist com es cancel·laven tots els seus concerts i ha hagut d’adaptar les seves classes a una situació que afecta tant professors com alumnes.

“Jo sóc professor de baix i de contrabaix i anem passant les setmanes a base de vídeos. Hi ha aquest mínim de contacte setmanal. El tema més complicat són els alumnes que han de fer una prova d’accés, tant al grau mitjà com el superior. S’ha de fer, és imprescindible, però no saben quan”, diu el Josep amb certa preocupació. I és que per molts la música no és només una extraescolar, sinó que és allò a què volen dedicar-se.

L’Escola Superior de Música de Catalunya, el Taller de Músics o el conservatori ofereixen graus especialitzats en música que requereixen una prova presencial per entrar-hi. Aquesta prova encara no se sap quan es farà, amb la inquietud que aquest fet genera a l’hora de preparar-la. Això deixa una darrera pregunta. Com s’ho fan els qui estudien música de manera més o menys professional aquests dies?

La Mireia Arguijo canta a l’Orfeó Català i explica la complexitat de formar part d’un grup com una coral. “És un treball de constància. En una coral, si tu estàs uns mesos sense cantar o sense exercitar les cordes vocals, té una repercussió. Cadascú va treballant una mica pel seu compte, però més que un treball tècnic, el que estem fent és un treball quasi psicològic de grup”, manifesta la Mireia.

A la fotografia, el Cor de Noies de l’Orfeó Català | ANTONI BONFILL

En l’àmbit professional, la Mireia, com tots els altres, reitera que el pitjor és la incertesa de no saber quan podran tornar a dedicar-se a la música amb normalitat i a guanyar-se la vida amb allò que els omple. La manca d’informació i la limitació d’aforaments generen confusió, ja que reduir el nombre d’entrades pot dificultar la viabilitat del negoci.

Read more

Els serveis d’atenció a les víctimes de violència masclista incrementen la seva demanda durant el confinament

Les trucades al 016 han augmentat gairebé un 50% i les consultes online es tripliquen des de l’estat d’alarma

Anna Calderón Moruno

Amb l’inici del confinament al 14 de març, van saltar les alarmes davant la possibilitat que moltes dones víctimes de violència masclista es quedessin tancades amb el seu agressor. Així, diverses institucions nacionals i internacionals han alertat com l’estat de confinament derivat de la crisi sanitària de la COVID-19 pot provocar un gran impacte en les dones en situació de violència masclista. Segons apunten, aquesta situació de tancament, que ha forçat a moltes víctimes a una convivència contínua amb els seus agressors, podria afavorir les situacions de conflicte i violència i augmentar el risc de les víctimes i els seus fills. Anticipant un augment de la demanda a les línies d’atenció a les víctimes de violència masclista, les institucions han reforçat aquestes xarxes durant l’últim mes.

Tendències a l’alça

Com a part del Pla de Contingència impulsat pel Ministeri d’Igualtat des de la declaració de l’estat d’alarma, es va declarar l’assistència integral a aquestes víctimes com a servei essencial, mantenint l’assistència al 016 i les consultes en línia, i sumant, per primer cop, un servei de missatgeria instantània amb assessorament de psicòlegs experts.

Tant les consultes al número telefònic com altres serveis impulsats específicament amb l’emergència sanitària del coronavirus han experimentat un fort increment. Segons dades facilitades pel mateix Ministeri, entre l’1 i el 15 d’abril, el 016 va rebre un total de 4.042 trucades, el que suposa un increment del 47,3 % en 2020 respecte a les dades de 2019 al mateix període. Aquesta tendència a l’alça també s’ha pogut observar en les consultes en línia, que s’han multiplicat en un 650%. Així mateix, des que es va posar en funcionament el servei d’atenció psicològica via Whatsapp al 21 de març, aquest servei ha registrat 731 consultes, amb un increment del 129,3% a la primera quinzena d’abril respecte l’última quinzena de març.

Dades Ministeri d'Igualtat trucades 016 víctimes de violència masclista
Dades del Ministeri d'Igualtat consultes en línia víctimes de violència masclista
Dades del Ministeri d'Igualtat consultes whatsapp víctimes de violència masclista
Dades del Ministeri d’Igualtat / Elaboració pròpia

A Catalunya, concretament, també s’ha detectat aquesta tendència a l’alça. Segons dades de l’Institut Català de la Dona (ICD), el primer mes de confinament s’han registrat un total de 1.307 trucades al telèfon 900 900 120, suposant un augment del 60% respecte als mesos anteriors de l’estat d’alarma. Així mateix, l’anàlisi de l’ICD també posa de manifest que la mitjana de trucades diàries durant el període de confinament s’ha incrementat a tots els territoris de Catalunya i en alguns casos, com l’àmbit del Penedès, s’ha triplicat. Pel que fa al servei de missatgeria instantània, aquest ha registrat 88 consultes des de la seva habilitació al 27 de març. D’altra banda, les consultes per correu electrònic s’han multiplicat per 6.

Dades de l'Institut Català de la Dona trucades 900 900 120 violència masclista
Dades de l’Institut Català de la Dona / Elaboració pròpia

Més enllà del número d’emergència, altres serveis d’atenció a les víctimes de violència de gènere també han notat un increment en la demanda dels seus serveis.

És el cas de Tamaia, una cooperativa d’iniciativa social que porta 28 anys treballant per a identificar, detectar i prevenir la violència masclista. Ara, amb l’estat d’alarma, el volum de trucades a l’entitat ha disminuït, mentre que han vist incrementar-se considerablement el nombre de contactes via correu electrònic o missatges a través de les xarxes socials.

Des de l’entitat, afirmen que un possible factor per aquest increment de consultes en línia és la dificultat amb la qual es troben moltes víctimes, per les quals el contacte amb l’agressor és continu, a l’hora de fer una trucada. “Aquestes dades ens donen la informació que dones que estan actualment en convivència i volen demanar ajuda estan cercant mitjans més segurs que puguin evadir el control de l’agressor”, afirma Raquel Escurriol, coordinadora del Programa d’Atenció a Dones de Tamaia. En aquesta línia, l’entitat també destaca com, en aquest increment del servei han augmentat les consultes realitzades per familiars o amistats d’aquelles víctimes que es veuen impossibilitades de demanar ajuda per si mateixes dintre de l’àmbit de la llar.

Des de l’Observatori contra la Violència Domèstica i de Gènere del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), es recorda que el domicili familiar va ser l’escenari del 83,3% dels casos d’assassinat de dones a mans de les seves parelles o exparelles l’any 2018. Dades com aquestes porten als professionals de l’àmbit a alertar de com aquesta  situació de confinament pot convertir-se en un escenari procliu perquè els agressors exerceixin el seu control sobre la víctima. “La convivència forçada continuada i l’aïllament poden reforçar la sensació d’impunitat dels agressors en aquells casos a on no hi ha detecció ni seguiment per part de la xarxa pública o de la xarxa social”, afirma Escurriol. A més a més, la coordinadora del Programa d’Atenció a Dones de Tamaia també apunta a altres factors de risc davant d’aquesta nova situació nova, com aquesta d’alerta pot provocar un “seriós augment d’estrès en el nucli familiar” i traduir-se en una canalització del malestar a través d’abusos psicològics, físics, sexuals o econòmics dintre del mateix àmbit domèstic.

Davant de situacions de possible violència, els professionals de l’àmbit remarquen la importància de dur a terme estratègies d’autoprotecció com ara: no estar a prop de les zones on hi ha objectes que poden ser utilitzats com armes, estar a prop de la porta per a sortir si és necessari o tenir el telèfon d’emergències sempre a mà.

Línies de consulta a les víctimes de violència masclista a Espanya i Catalunya
Línies de consulta a les víctimes de violència masclista a Espanya i Catalunya / Elaboració pròpia

Més consultes telefòniques i online, però menys denúncies als jutjats

Les dades que constaten un increment en la demanda de serveis d’ajuda i consulta per a les víctimes de violència masclista contrasten, així mateix, amb les dades policials, les quals apunten a una disminució del 40% de les denúncies amb relació a la violència de gènere des del principi d’aquesta emergència sanitària.

“És positiu que judicialment tot això no es pari”, opina la Laura, educadora social qui actualment treballa en un Servei d’Intervenció Especialitzada (SIE) en atenció directa amb les víctimes, amb relació a la continuïtat dels judicis i les ordres de protecció com a servei essencial. Tanmateix, objecta com, malgrat aquesta continuïtat de la tasca dels jutjats, “moltes dones estan tenint moltes dificultats per poder denunciar”.

Segons apunta, el fet que les dones es trobin contínuament controlades en l’àmbit de la llar pel seu agressor ja és un factor significatiu que explica la disminució d’assumptes vinculats a violència de gènere als jutjats. Així mateix, des de l’organisme del CGPJ s’adverteix que aquest descens també es podria explicar pel fet que un 30% dels assumptes que ingressen habitualment en els jutjats de violència contra la dona corresponen a trencaments de condemna o d’ordres de protecció, que poden haver-se reduït a conseqüència de les mesures de confinament.

Tanmateix, els experts avisen que aquestes dades de disminució del nombre de denúncies no es tradueixen directament en una disminució dels casos de violència masclista. Segons adverteixen, no serà fins a la conclusió de l’estat d’alarma  que es podran saber les dades reals de l’impacte d’aquesta situació en els casos de violència de gènere.

Doblement confinades

Una altra realitat en aquest estat d’alarma és la de totes aquelles dones que ja no conviuen amb els seus agressors però passen el confinament en les cases de protecció. La situació d’aquestes residències, que es dediquen a acollir, refugiar i acompanyar víctimes de violència de gènere, també s’ha capgirat en els últims mesos. Actualment, les derivacions a aquest tipus de centres estan aturades, i els seus professionals apunten a una situació de “saturació” tant mental com física de les seves residents. “A nivell professional, el que veiem és una saturació de les dones, molt esgotament mental i moltes ganes de desfogar-se i tornar a sentir-se lliures”, explica la Carme, treballadora social d’una casa de protecció de Barcelona qui prefereix utilitzar un nom fals per preservar la seva identitat i la de la casa. Tal com expliquen els professionals del centre, aquesta situació de confinament evoca per moltes dones al “sentiment de retenció què vivien quan convivien amb l’agressor”. D’altra banda, en molts dels centres estan prohibides les videotrucades per motius de seguretat, ja que poden donar pistes del lloc on es troba el centre i, per tant, les mateixes víctimes. “Amb el confinament la majoria estan més aïllades del que normalment ho estan en aquestes situacions”, apunta la Carme.  Així mateix, en la majoria de casos, el tancament significa una irrupció significativa del procés de reconstrucció de les seves vides lluny de la violència.

En aquesta línia, per exemple, moltes dones tornen a veure minvada la seva independència pel fet de no poder sortir a treballar. Sovint, la feina esdevé en tots aquests casos una peça clau per poder sortir del cercle viciós de la violència i poder consolidar la seva autonomia personal i econòmica.

En aquesta línia, des dels diversos serveis d’atenció a les víctimes, es remarca la importància que l’Estat segueixi atorgant subvencions, ja que, tal com apunta la Laura en qualitat d’educadora social, aquesta situació fa que “la problemàtica econòmica d’aquestes dones” les faci “encara més vulnerables” i, en molts casos, “més dependent dels agressors”.

El paper de l’Estat

Segons dades facilitades pel Ministeri d’Interior, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil han realitzat en el primer mes de vigència de l’estat d’alarma 83.341 accions de vigilància i protecció de víctimes de violència masclista, unes dades que suposen un augment del 25,27% respecte al mateix període de 2019. Tanmateix, des d’altres serveis socials d’atenció a les víctimes es denuncia que la gestió del govern i les forces policials no resulta suficient per poder lidiar amb la problemàtica del confinament i els casos de violència de gènere, davant de la qual sovint han de fer front a serveis saturats.

“Actualment la resposta que s’està donant a les víctimes està sent sostinguda, en  bona part, per entitats del tercer sector i de l’economia social i solidària que estem fent mans i mànigues amb els recursos que tenim”, apunta Escurriol. Des d’aquest tipus de serveis es tem que certes mancances ja existents en el sistema abans de la situació d’emergència puguin tenir repercussions després del confinament.

Així, professionals com la Carme, des de la seva experiència en la casa de protecció, denuncien una “falta de serveis i inversió” per a poder contractar a personal que atengui les demandes. “Si abans del confinament ja era la nostra lluita diària, ara amb el confinament i amb la posterior crisi que preveuen, farà molt mal al nostre sector i, en conseqüència, a aquest col·lectiu”, afirma l’educadora social, qui apunta a una incertesa generalitzada per si els seus serveis tindran prou capacitat per atendre a totes les persones que ho necessitin després del confinament. “Durant el confinament s’estan generant nous casos que s’han d’atendre sí o sí, cap dona ni cap infant pot viure amb el seu agressor i es necessiten solucions”, conclou.

Diverses institucions i organismes nacionals i internacionals han alertat sobre el possible increment de la violència masclista durant el confinament, tanmateix, per analitzar amb exactitud com ha afectat la crisi sanitària del coronavirus en el nombre de víctimes de violència masclista s’haurà d’esperar un parell de mesos, quan el CGPJ disposi de les xifres exactes sobre violència de gènere en aquest període.

Read more

L’avantatge de les grans empreses online davant les llibreries s’accentua durant el confinament

Les llibreries pateixen una gran pèrdua de liquiditat per la crisi del Covid-19 i assumeixen com poden les comandes del 23 d’abril.

Arran de la situació de confinament, una de les celebracions més emblemàtiques de la literatura i de la cultura catalana ha estat sotmesa a canvis. La diada de Sant Jordi s’ha aplaçat al 23 de juliol, amb l’esperança que gràcies a aquest endarreriment pugui festejar-se el dia del llibre i de la rosa que tradicionalment se celebra el 23 d’aquest mes. Malgrat el retard de la diada, la Generalitat va proposar el repartiment de llibres a domicili per substituir la compra física durant aquest dia. Això ha provocat controvèrsia en el sector del llibre i accentua la pèrdua de liquiditat que estan patint les llibreries actualment.

El 69% dels comerciants consideren que el comerç electrònic és la seva principal preocupació, segons un estudi de la patronal PIMEC a Catalunya. I és que, avui en dia, la constant creació i massificació dels portals de venda online estan agilitzant el tancament de vint-i-tres comerços per dia a Espanya, i representen una amenaça important pel petit comerç europeu. Dins d’aquest petit comerç, les llibreries han estat un dels serveis més afectats. No obstant això, hi ha diverses posicions entre els membres del sector del llibre barceloní. Per una banda, en Jorge Carrión opina que Amazon té un impacte nefast en les llibreries i “acostuma al comprador de llibres a un nou hàbit de consum que ignora i extermina les llibreries”. La Carlota Freixenet, de la llibreria La Carbonera, hi està d’acord i afegeix que com a llibreries, el sector no està còmode amb la competència de l’eCommerce i que el seu objectiu “és que Amazon deixi de vendre llibres online”. 

D’altra banda, en Xavier Vidal, de la llibreria Nollegiu, presenta un posicionament bastant oposat: “jo no vaig contra Amazon perquè Amazon no és una llibreria, és una empresa logística com un Corte Inglés, a aquest sí que li preocupa més Amazon”. A més, agrega que “el gran rival de les llibreries són Netflix o Filmin, aquests són els qui roben hores de lectura”. Per en Xavier, la preocupació de les llibreries hauria de ser que la gent deixi de llegir. En relació amb aquesta postura, el responsable de la llibreria Documenta, l’Eric del Arco, remarca que Amazon no és l’enemic pel simple fet que no es pot competir amb ell. Ell considera que Amazon i el petit comerç s’han d’entendre com dos negocis diferents.

Malgrat la diversitat de perspectives, tots estan d’acord amb un element que diferencia les llibreries de les grans distribuïdores: el nou model de llibreria com a espai cultural. Des de fa 6 o 7 anys s’ha començat a introduir un nou enteniment de les llibreries: aquestes com a centres dinamitzadors de cultura que van més enllà de la venda, on s’organitzen activitats literàries i on el factor humà n’és crucial. En aquest sentit, la Carlota Freixenet destaca que les llibreries tenen la batalla guanyada a Amazon com a éssers humans. 

No obstant això, tenint en compte la situació actual provocada per la crisi del Covid-19, les llibreries, com tots els altres comerços no essencials, han hagut de tancar temporalment i, per tant, aquest factor humà ha quedat desplaçat. A més, la venda de llibres ha baixat un 80% des de l’inici del confinament. Per tant, com viuen els llibreters aquesta situació de confinament?  L’Eric del Arco fa referència a l’angoixa comuna derivada, en part, de la incertesa de no saber quan tornaran a obrir les llibreries ni en quines condicions ho faran. Davant aquesta situació excepcional, cada llibreria té casuístiques variades sobre com estan funcionant durant el confinament. Algunes llibreries han hagut de fer un cessament total de l’activitat perquè han estat subjectes a un expedient de regulació temporal d’ocupació i, per tant, no reben ingressos. D’altres han continuat l’activitat a través de les plataformes online i han realitzat ells mateixos repartiments, sigui perquè s’ho poden permetre o perquè tenen una accessibilitat ràpida a la llibreria i als clients. Això no obstant, la gran majoria de les llibreries de Barcelona no estan preparades per vendre a Internet. D’altra banda, la Carlota Freixenet contraposa que la crisi del coronavirus ha permès als llibreters i llibreteres fer xarxa, comunicar-se més entre ells i elles, i debatre sobre com s’ha de fer la feina. 

Amb tot, la polèmica protagonista de les darreres setmanes ha estat la pèrdua de la campanya anual més gran del llibre: la diada de Sant Jordi. L’Eric del Arco destaca la importància de les vendes durant aquesta jornada: “amb aquesta campanya pagues factures de tot l’any”. En relació a la proposta de la Generalitat de substituir la compra física pel repartiment de llibres a domicili, en Xavier opina que estan fomentant la demanda i donant a entendre que la festa segueix igual. “No són conscients”, continua, “que només que la meitat de la població catalana faci comandes, correran per la Catalunya confinada  -entre llibres i roses- pràcticament 8 milions de comandes”. Promoure i fer enviaments és, per tant, paradoxal a la voluntat de demorar el dia del llibre i de la rosa per raons de seguretat. Partint d’aquest debat, es va produir un moviment advertint de la inviabilitat de realitzar els enviaments i per avisar als lectors que és necessari que realitzin les compres per donar liquiditat a les llibreries, però que no poden exigir el repartiment immediat. 

Aquesta impossibilitat d’abordar totes les comandes a domicili es déu que la gran majoria de llibreries actualment només disposen d’un treballador, i és aquest qui ha d’assolir tota la preparació i la provisió dels enviaments. A més, els membres de la campanya, batejada #SantJordietstu, estan d’acord que en realitzar els enviaments s’estan trencant els protocols de sanitat i, tenint en compte el moment present, s’han de prioritzar la salut i els serveis sanitaris. #SantJordietstu, per tant, promou l’encàrrec de llibres però proposa ajornar l’entrega física del producte fins a la reobertura de les llibreries.

Read more

Sant Jordi peculiar malgrat el confinament

Arreu del territori sorgeixen idees per celebrar la Diada des de casa

Enguany ens hem acostumat a fer coses que no fèiem abans. Ara estimem per telèfon i visitem museus per una pantalla. Cada dia ens enfrontem a situacions que en un altre moment, no tants dies enrere, ens haguessin semblat impossibles. Quan es va suspendre la celebració de Sant Jordi als carrers, la societat catalana es va trobar en una cruïlla.

D’una banda, hi havia l’opció de que el dia passés com passen els altres i visquéssim un dijous normal enmig d’una excepcionalitat permanent. De l’altra, la voluntat de conquistar la Diada des de les finestres i els balcons. Replegar els milers de persones que van sortir al carrer el 2019; els més d’un milió i mig de llibres venuts; i les set milions de roses venudes no és un repte fàcil. Per aconseguir-ho s’han organitzat iniciatives variades arreu del territori. Destaquen les llibreries i floristeries que, amb diferents metodologies, han decidit continuar amb la venda telemàtica.

Més que una festa

“La diada de Sant Jordi és especial, és emoció, és sentiment, és quelcom completament nostre”, afirma Joan Guillén, president del Gremi de Floristes de Catalunya. Maeta Gil Soler, propietària de la llibreria El Gat Pelut hi coincideix. “Tots necessitem una finestra oberta al món exterior”, reflexiona. “Cal mantenir les tradicions, encara que convingui adaptar-les a aquesta situació”.

Durant les darreres setmanes, les xarxes i els mitjans de comunicació s’han omplert d’iniciatives de tot tipus per a petits i grans. Entre altres, Viquipèdia ha convocat un nou concurs sobre literatura catalana i Estrella Damm ha organitzat un concert.

El Gremi de Floristes va decidir apostar fort per la Diada. Amb la campanya “Rosa de Sant Jordi a Casa” ( #rosadesantjordiacasa ) ha aconseguit sumar més de 200 establiments que, junts, han repartit més de 500.000 roses, quan la previsió era de 300.000 -un 5% de l’habitual-. A més, la rosa ha estat l’eina per homenatjar a alguns dels col·lectius més vulnerables aquests dies. En col·laboració amb l’Associació Amics dels Kitty’s s’han entregat 8.000 roses als sanitaris, administració, neteja, tècnics i pacients de l’Hospital Clínic i de Bellvitge. I juntament amb TMB han omplert de roses els seients reservats al transport públic per recordar la gent gran amb el hashtag #UnaRosaPerALaGentGran.

Un èxit aclaparador

Guillen reivindica “la flor com a vehicle de connexió”. La iniciativa ha tingut tan d’èxit que dos dies abans de Sant Jordi les floristeries ja estaven col·lapsades. També El Gat Pelut dimercres 22 al vespre publicava un tweet on agraïa a la seva comunitat el suport mostrat. “Milers de gràcies per tot el suport que ens esteu fent arribar en forma de comandes, vals, reserves i ànims virtuals. Ens esteu donant la vida! Sou la canya, de debò!”.

Les llibreries d’arreu del país han decidit apostar per Sant Jordi organitzant la plataforma Llibreries Obertes. En col·laboració amb Òmnium Cultural, centenars de botigues han decidit emplaçar als seus lectors i lectores a comprar i regalar llibres que, quan s’acabi el confinament, podran anar a buscar als seus establiments de sempre. Segons la web oficial, al final del dia n’han venut 45.506.

“L’any passat, en aquestes dates, estàvem acabant de preparar els detalls per les parades que teníem acordades al carrer”, recorda la seva propietària Maeta Gil Soler. “Preparar la logística de les caixes, el material per les taules, la carpa…”. Enguany, en canvi, prepara endevinalles telemàtiques i xerrades amb autors via Instragram Lives.

A diferència del Gremi de Floristes, el sector de les llibreries ha decidit no fer enviaments per qüestions sanitàries. Tot i això, algunes han decidit oferir aquesta opció als seus compradors a títol individual. El món llibreter català i de proximitat té el gran repte d’impulsar les vendes on-line. Gil Soler reconeix que la situació actual els ha fet fer “el cop de cap que necessitàvem per veure la idoneïtat de treballar també online”. “Ara només calen recursos per fer-ho, perquè una botiga on-line porta molta feina i demana diners que malauradament no tenim. Però sí, és el nostre repte de futur”.

Sant Jordi a les cases

Si Sant Jordi arriba a tot el territori és també pels milers d’iniciatives anònimes que s’estenen arreu: escales de veïns, associacions universitàries, escoles, centres de lleure i tantes altres entitats que fan xarxa arreu del territori.

Deba-t.org, una organització juvenil que busca fomentar el debat crític, han decidit fer una cadena de recomanacions de llibres entre els seus socis i sòcies. “Incentivem que es coneguin entre ells i a més ajudem una mica al sector de les llibreries, emplaçant a que comprin les recomanacions al comerç de proximitat”, explica Mar Estela, secretària de comunicació.

Les escoles mobilitzen petits i grans aprofitant el paper crucial que tenen en les nostres societats. Contes, propostes de manualitats adaptades a les diferents edats i concursos telemàtics són algunes de les propostes més recurrents. A casa de l’Ester Dalfó Martí han fet roses amb oueres i cartolina. “És una manera de tenir entretinguts els nens i nenes perquè hem de passar moltes hores a casa”, reconeix.

Joan Salvatella, propietari de l’Editorial Salvatella, el dia 22 preveia que la d’enguany serà una diada “inèdita, diferent i amb poc color. Esperem, però, que no amb poca lectura”. I és que malgrat l’enorme mobilització popular, llibreters i floristes miren al futur amb preocupació. L’alta estacionalitat del sector fa que aquest Sant Jordi diferent constitueixi una sèria amenaça per a la seva supervivència.

Read more

Oci contagiat

Sara Gómez Alburquerque i Úrsula Gazdagi

«La salut és el primer». Aquesta és la premissa que ha condemnat l’entreteniment i les activitats culturals/d’oci durant els últims dies. Inevitablement, els esdeveniments comporten aglomeracions, un dels majors perills actualment. Les conseqüències han estat immediates, esquitxant en major mesura la indústria musical i el turisme. Ningú vol prendre el risc de sacrificar la seva salut per passar-ho bé. Ara les prioritats s’inverteixen.

Barcelona no ha estat cap excepció. Després de la suspensió del Mobile per controlar l’expansió del coronavirus, ara s’està limitant l’espai aeri espanyol i català produint la cancel·lació de viatges programats per al mes de març, especialment de turistes procedents de països asiàtics, en particular de la Xina, Corea del Sud, Tailàndia i el Japó.

A més, Itàlia ha estat condemnat a bloquejar-se per complert degut a la ràpida propagació del Covid-19. La reducció de fluxos s’està traslladant a tot el sector turístic i s’han anul·lat massivament les activitats d’una gran multiplicitat de negocis, com els de restauració. A la ciutat, s’ha fet evident al nombre d’entrades a la Sagrada Família, la Casa Batlló i el Museu del Barça, entre altres punts d’interès.

Un dels fets més destacables ha estat la introducció de limitacions tangibles en els plans d’oci, que incrementaven a partir de les propers dies a causa de les vacances de Setmana Santa. Però, s’hi ha arraigat una caiguda de demanda provocada per l’alerta sanitària que ha obligat les aerolínies i els comerciants a prendre mesures per fer el negoci rentable. Bona part del turisme que rep la capital catalana prové de viatges organitzats, al voltant del 70%. Aquest és només un més dels efectes que tindrà la paral·lització en els ingressos i el ritme barcelonins/catalans.

La indústria de l’entreteniment ha reaccionat ràpidament a l’advertència de la CDC que els nord-americans haurien de preparar-se per un brot de coronavirus. A escala mundial, hi ha més de 90.000 casos confirmats de coronavirus, identificats com a COVID-19, principalment a la Xina continental, on es va originar.

Ajornament o cancel·lació d’esdeveniments culturals a Barcelona

Teatre Nacional de Catalunya. Es cancel·len les representacions i activitats públiques durant els pròxims 15 dies, a partir del dijous 12 fins al dia 26 de març.

Sala Apolo. Cancel·la la seva activitat de concerts i sessions de club des del dia 11 de març fins a 15 dies. S’estan buscant noves dates per reprendre les activitats cancel·lades.

Razzmatazz. Aquesta sala també cancel·la tots els concerts i esdeveniments programats a partir del dia 12 de març fins durant dues setmanes.

Barcelona Beer Festival. A causa del comunicat de la Generalitat d’anul·lar tots els esdeveniments amb un aforo superior a les mil persones, el festival ha anunciat el seu ajornament i estan treballant per poder donar noves dates.

Zurich Marató de Barcelona. S’ha ajornat del diumenge 15 de març fins al 25 d’octubre.

Cruïlla de Primavera. S’han ajornat els concerts que tenien lloc durant el mes de març. Queden afectats els grups Sopa de Cabra, Snarky Puppy, PRD Mais, Fat Freddy’s Drop i MC Slave.


Ajornament o cancel·lació d’esdeveniments culturals a la resta d’Espanya

Figura principal de les Falles d’aquest any. Imatge: EFE.

Museu Nacional del Prado. Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia. Museu Nacional Thysse-Bornemisza. Romandran tancats fins nou avís.

Teatro Kapital (Madrid). Ajorna temporalment les seves activitats fins nou avís.

«La Noche de Cadena Cien» (Madrid). Es cancel·la el concert que reunia als artistes David Bisbal, Dani Martín, Pablo López, Amaral Dvicio, Aitana i Pedro Capó, entre altres.

Festival «Locos x la música» (Vitoria). Prevista per al dia 14 de març, ha quedat ajornat fins nova data.

Festival de Cinema de Màlaga. L’Ajuntament de Màlaga ha comunicat que l’ajornament del festival, a causa de la recomanació del Govern de no viatjar, que dificultaria que «la cita es desenvolupi amb normalitat».

Falles de València. Queden ajornades fins «el moment que sigui possible celebrar-les», segons el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig.


Read more

La irracionalitat tomba el Mobile World Congress

GSMA va anunciar ahir la suspensió del congrés, que havia d’aportar 492 milions d’euros a Barcelona, malgrat que des de les administracions se’n confirmés la seguretat

Maria Bach, Andrea Pacha, Mariona Sales i Emili Serra

La por ha vençut la ciència? GSMA, la patronal mundial d’operadors mòbils ha decidit cancel·lar l’edició del Mobile World Congress d’enguany davant el nombre de participants que se n’havien fet enrere per por al coronavirus COVI-19. Enmig d’un caos informatiu en què, en principi, s’havia d’anunciar la decisió final divendres, l’associació es va reunir dimecres d’urgència per analitzar l’impacte del brot en la celebració del congrés, que havia de tenir lloc del 24 al 27 de febrer a Barcelona. La baixa de més de trenta companyies, preocupades per la salut dels seus empleats, va acabar sent determinant per a l’anul·lació del esdeveniment, malgrat que des de l’OMS i les administracions públiques (Govern, Generalitat i Ajuntament de Barcelona) s’hagués confirmat la seguretat de celebrar el Mobile a la ciutat. 

LG va ser la primera companyia en retirar-se de l’esdeveniment i, amb la seva marxa, es va desencadenar una fuga massiva d’altres empreses, com SonyAmazonEricssonRakutenFacebookIntelNokiaDeutsche Telekom i Vodafone. Aquesta última, a més de ser una de les principals operadores europees, és membre del Consell d’Administració de GSMA. Els missatges de tranquil·litat dels organitzadors, que havien anunciat restriccions a aquells qui havien viatjat a la Xina els darrers quinze dies, així com un augment de les mesures higièniques, no han estat suficients per aturar les baixes massives. Des de l’organització s’ha confirmat que el Mobile tornarà a Barcelona l’any que ve.

Mats Granryd, director general de GSMA, va explicar ahir en la roda de premsa d’organitzadors i polítics implicats que s’han vist “forçats” a cancel·lar el Mobile i ja que es tracta d’una “situació de força major”. Granryd, malgrat els anuncis del Departament de Salut, ha declarat que la prioritat és “la seguretat de tothom”. Per altra banda, John Hoffman, conseller delegat de GSMA, va explicar que que es va pensar en reduir la dimensió del congrés, però que finalment els seus assessors els van assegurar que “la majoria de gent no vindria”. Aquesta voluntat “d’adoptar mesures excepcionals” es va valorar per part de Pau Relat, president del consell d’administració de Fira de Barcelona, que també els ha agraït el compromís amb la ciutat. Ada Colau, l’alcaldessa de Barcelona, va expressar la seva comprensió al respecte però ha lamentat “l’impacte fort en la ciutat”.

L’impacte de la cancel·lació, en xifres

Quan la GSMA va presentar l’edició 2020 del Mobile World Congress, va xifrar en 492 milions d’euros l’impacte econòmic sobre Barcelona. Aquest esdeveniment és el congrés que més beneficis aporta a Fira de Barcelona, que va trencar rècord de facturació l’any passat precisament pel Mobile. Des dels gremis d’hotelers i restauradors no s’expliquen la cancel·lació del Mobile, quan des de les administracions se’n garantia la seguretat. El sector hoteler, que es troba en temporada baixa, és un altre dels principals sectors afectats. Jordi Mestre, president del Gremi d’Hotels de Barcelona, calcula de forma aproximada que un 20% d’aquests 492 milions d’euros haguessin estat per a l’hostaleria. L’agència oficial del Mobile havia reservat 40.000 habitacions en hotels de la ciutat a preu pactat amb els hotels. 

GastroFira, l’empresa que s’encarregava de l’alimentació del congrés, rebrà el mateix impacte. L’any passat es van servir, en quatre dies, 140 tones de menjar. Les contractacions temporals, sovint mal pagades, de cambrers, cuiners, hostes, xofers, netejadors o personals de seguretat, també es frustrarà. Pere Chías, president del Gremi de Restauració de Barcelona, calcula que l’impacte per al sector serà d’uns 20 a 25 milions d’euros.

En canvi, el sector del taxi, al qual aquest any se li presentava un terreny menys complicat pel que fa al conflicte amb els Vehicles de Transport amb Conductor (VTC), no ha valorat de forma negativa la notícia. Tito Álvarez, portaveu d’Élite Taxi, va declarar ahir a El Matí de Catalunya Ràdio que, en dies com els del Mobile, es perd molt de temps en arribar a la localització de l’esdeveniment. A més, va valorar que els dies corrents ja circulen per Barcelona una quantitat prou rendible de taxis. De manera aproximada, va xifrar entre un 20% i un 30% l’augment en guanys que el congrés provocava.

Caos informatiu

La cancelació del Mobile World Congress s’ha vist altament afectada per un caos infrmatiu que s’ha donat a través dels mitjans de comunicació, les xarxes socials, les plataformes virtuals de la ortganització i les empreses participants, i els comunicats dels goberns.

Mentre l’Organització Mundial de la Salut i el gobern insistien en que la celebració d’aquest congrés no suposaria cap tipus de risc vinculat a la dispersió del virus, cada vegada eren més les empreses que confirmaven, a través de les xarxes socials, que no viatjarien a Barcelona.

El GSMA, per la seva part va deixar de publicar continguts a Twitter dimecres 12 de febrer, en plena incertesa sobre la continuitat de l’esdeveniment. Aquella mateixa nit va comunicar amb un breu de deu línies a la pàgina oficial del MWC, que aquest havia estat cancelat; i no va ser fins l’endemà que va citar els mitjans de comunicació per a una roda de premsa, a la que també hi va intervenir Ada Colau.

El Coronavirus, desmitificat

El tractament d’aquest tema des dels mitjans de comunicació i les xarxes socials ha posat el focus en el número de morts i no en la baixa mortalitat. Les administracions sanitàries han comunicat, en tot moment, que no hi havia motiu d’alarma mèdica i que es tenen els recursos suficients per controlar aquesta situació. Malgrat això, les indicacions no s’han tingut en compte i la por s’ha estès mundialment. A banda d’aquests temors, les xarxes socials també s’han omplert de missatges xenòfobs dirigits a la comunitat xinesa pel fet que el virus s’originés a Wuhan (Xina). Les xarxes socials s’han omplert de missatges d’odi cap als xinesos, que se’ls culpa d’aquesta malaltia. Com a resposta a això, han nascut campanyes com #nosoyunvirus, en què persones d’origen xinès protesten en contra de l’estigmatització que pateixen. Per evitar més situacions de xenofòbia, l’OMS va comunicar dimarts un canvi de nom del virus: Covid-19. La seva intenció era establir un nom “que no al·ludeixi a una localització geogràfica específica, un animal o un grup de persones”.

És la tercera vegada que un coronavirus salta d’animals a éssers vius des de l’any 2003. La constant mutació dels virus fa que, de tant en tant, apareguin greus epidèmies inesperades. Però això no vol dir que no es pugin controlar un cop detectades. L’actual virus pertany al mateix grup de virus de ARN que va causar el SARS (Síndrome Respiratori Agut i Greu) o el MERS (Síndrome Respiratori de l’Orient Mitjà), tot i això, hi ha grans diferències entre ells. El Covid-19 presenta importants diferències genètiques amb aquests dos virus, per això, els símptomes són diferents que els coronavirus anteriors. Per exemple, el coronavirus actual no provoca símptomes intestinals o mocs.

Un factor clau entre aquests virus és el grau de letalitat. La taxa de mortalitat del SARS era del 9,6%, la del MERS era del 34% i la del Covid-19 es creu que està entre el 2 i el 3%. Fins i tot, alguns epidemiòlegs creuen que podria ser inferior a l’1%, ja que, suposadament, hi ha molts casos d’infectats sense detectar. Amb aquest nou coronavirus han saltat totes les alarmes socials, però, en canvi, en el cas de la grip, cada any moren entre 290.000 i 650.000 persones sense que se’n desencadeni aquest grau d’alarma.

Read more

Virus esportiu

Els Jocs Olímpics de Tokyo 2020 i el GP de Xina de Fòrmula 1 són els primers esdeveniments esportius afectats per l’amenaça del coronavirus

Xangai ha anunciat que cancel·la tots els esdeveniments esportius fins que es controli l’epidèmia. El món de l’esport prioritza la prevenció de contagi a tots aquelles competicions que puguin concentrar possibilitats de provocar afectats pel coronavirus de Wuhan. El flux de participants xinesos a certamens desperta inquietud i confusió. A més, el desenvolupament de proves en territori xinès és impossible en les circumstàncies de quarantena actual. La salut és la prioritat humana i esportiva.

El mortal brot podria afectar els preparatius de la trobada esportiva més important: els Jocs Olímpics, celebrats al Japó -JJOO de Tòquio 2020- aquest estiu. El virus ha infectat a més de 28.000 persones de 25 països i ha cobrat més de 560 vides, la gran majoria dels casosa la Xina continental.

Els japonesos es protegeixen del perill de contagi pel coronavirus mentre augmenten les preocupacions entre l’organització del JJOO de Tòquio 2020.
FOTO: Jae C Hong/AP ( https://www.theguardian.com/world/2020/feb/01/tokyo-2020-organisers-fight-false-rumours-olympics-cancelled-over-coronavirus-crisis )

Al Japó s’han registrat almenys 45 casos, inclosos 20 ciutadans japonesos a bord d’un vaixell de creuer en quarantena a la badia de Yokohama. Els funcionaris van anunciar dijous que havien establert un grup de tasques internes de mesures pel coronavirus, encapçalat per Muto. «Hem d’assegurar-nos que el públic, els esportistes i els grups d’interès es sentin segurs i segurs», va dir.

«Estic extremadament preocupat perquè la propagació de la malaltia infecciosa pugui llançar aigua freda en aquest moment cap als Jocs», va dir Toshiro Muto, director executiu del comitè organitzador olímpic de Tòquio, segons la cadena pública japonesa NHK. «Espero que es pugui combtre tan aviat com sigui possible». No obstant això, el primer ministre Shinzo Abe va declarar dilluns que els jocs es procedirien tal com estava previst.

Declaracions de Toshiro Muto, director executiu del comitè organitzador pels JJOO de Tòquio.

Per una altra banda, la Federació Esportiva de Xangai ha publicat una declaració que insta la FIA a cancel·lar el Gran Premi de Xina del 17 al 19 d’abril a causa de l’alarma mundial sentenciada per l’Organització Mundial de la Salut. L’assumpte es va discutir en una reunió de caps de la F1. Aquesta temporada, amb 22 proves per realitzar, és difícil trobar una nova data i les esperances de reprogramar la carrera al setembre disminueixen després que Rússia es negés a intercanviar dates.

Diversos esdeveniments esportius ja han estat cancel·lats a la Xina, inclosos els Campionats Mundials d’Atletisme Indoor previstos al març. La normalitat, inclosa l’esportiva, no podrà dur-se a terme en cap àmbit de la vida fins que la propagació infecciosa no estigui estabilitzada i/o neutralitzada.

Read more

L’eficiència de les mascaretes davant el coronavirus

Viròlegs afirmen que les mascaretes no són una protecció efectiva contra els virus transportats per l’aire

Serena Iordache i Anna Reig

El comité d’emergència de la Organització Mundial de la Salut (OMS) ha declarat aquest dijous l’emergència internacional pel brot del Coronavirus. D’aquesta forma ho ha anunciat el director general de l’organització, Adhanom Ghebreyesus, afirmant que es tracta d’una “acció global” per tal de contenir l’expansió del virus. 

Tot i així, en la seva intervenció el director ha volgut fer èmfasi en què això no ha de comportar “un vot de desconfiança cap a la Xina”, sinó que es tracta d’una mesura per protegir aquells països que “davant la possible arribada del virus no compten amb els recursos per controlar-lo”. 

Dels 5.997 casos confirmats a la Xina fins el 29 de gener, un 21% dels casos han estat molt greus i solament el 2’2% d’aquests ha acabat en mort. No obstant, per les seves característiques, el coronavirus té possibilitats d’extender-se i de causar una pandèmia.

La propagació del coronavirus ha fet que algunes farmàcies de països europeus hagin viscut un augment desmesurat de les vendes de mascaretes, solucions hidroalcohòliques i esprais desinfectants. Aquest fet també s’ha produït al nostre país i concretament a Barcelona. Encara que els dos casos sospitosos de ser coronavirus a Espanya han resultat ser negatius, i que el Ministeri de Sanitat ha afirmat que el risc de contagi al país és baix, l’ús de les mascaretes ha esdevingut un tema d’interès. Però, són realment eficaces a l’hora de protegir-nos? 

El viròleg David Carrington, de l’Hospital londinenc St. George, ha afirmat a la BBC que les mascaretes no són una protecció efectiva contra els virus o les bacteries transportades per l’aire, ja que no tenen filtres d’aire i deixen els ulls exposats. Tanmateix, admet que sí disminueix el risc de contraure el virus a través de esternuts i tos. 

També cal destacar que l’efectivitat d’una mascareta es medeix en funció de la precisió amb què retenen les partícules més petites. En aquest sentit, els models amb classificació FFP3 i N95 són els més recomanables. Per últim cal que la mascareta tingui forma ergonòmica i s’ajusti al rostre sense permetre l’entrada d’aire per les vores.

A continucació podeu escoltar la versió de la notícia realitzada pels companys d’UPF Ràdio: Gina Agustina, Adrian Soler, Cristina Poyato, Ariadna Ruiz i Elena Urbán.

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies