Andorra decideix els campions del món d’esquí alpí

Oscar Jimenez.- Poques vegades hem tingut el ‘circ blanc’ tan a prop de casa nostra. Enrere queden el Gegant i l’Eslàlom de 2008 a La Molina, els Gegants i l’Eslàlom de Grandvalira-Soldeu 2012 i el Super-Gegant i Super-Combinada de Grandvalira-El Tarter 2016. Mai però havíem pogut presenciar als Pirineus unes finals de Copa del Món d’esquí alpí. Aquestes finals són la màxima prova que es pot organitzar dins el circuit de la Copa del Món d’esquí, i durant cinc dies es decidiran els guanyadors dels anomenats ‘Globus de cristall’, que s’atorguen al millor i a la millor del món en cada disciplina; Descens (DH), Super-Gegant (SG), Gegant Eslàlom (GS) i Eslàlom (SL).

El Globus de cristall, trofeu que s’otorga al millor del món en cada disciplina

Superades ja doncs les dues primeres disciplines, les de velocitat, tenim ja quatre campions del món, dues noies i dos nois. Dimecres es va celebrar, i per primera vegada a la història als Pirineus, el Descens masculí i femení. Aquesta prova és de màxima velocitat, ja que els corredors poden superar els 120 km/h, i es va celebrar a la pista Àliga del sector El Tarter de Grandvalira.

Pel que fa a homes, la classificació estava molt atapeïda abans d’aquestes finals, amb el suís Beat Feuz com a líder i amb l’italià Dominik Paris a només 30 punts de distància. Finalment no va saltar la sorpresa, i tot i la victòria de Paris al Descens, Beat Feuz es va emportar el seu segon Globus de cristall consecutiu en Descens. Els 22 millors corredors del circuit no van poder combatre a un Dominik Paris estel·lar, amb una baixada quasi perfecte, que li va donar la primera plaça.

Les més de 2.500 persones de públic van poder presenciar com el líder, Beat Feuz feia una baixada irregular i acabava en la sisena posició. El podi es va completar amb dues sorpreses, el segon lloc del noruec Kjteil Jansrud i el tercer per l’austríac Otmar Striedinger. El podi final de la Copa del Món 2018-19 de Descens va quedar integrat pel suís Beat Feuz , l’italià Dominik Paris i l’austríac Vincent Kriechmayr.

D’esquerra a dreta, Dominik Paris, Beat Feuz i Vincent Kriechmayr

El Descens femení va ser estar marcat pels canvis constants al podi, ja que a mida que anaven baixant les corredores, s’anaven col·locant totes dins els tres calaixos del podi. La sorpresa va ser majúscula quan la dorsal 18, l’austríaca Mirjam Puchner va fer el millor temps de tota la cursa. L’onzena del món va realitzar una baixada perfecta, causant l’admiració i els aplaudiments del públic a l’arribada. La mateixa Puchner va reaccionar amb llàgrimes d’emoció en saber que anava primera. El podi va estar completat per l’alemana Viktoria Rebensburg i Corinne Suter.

Pel que fa a la classificació total del Descens femení no va haver-hi sorpresa, i l’austríaca Nicole Schmidhofer es va endur el seu primer Globus de cristall. Tot i això hi va haver un canvi inesperat en la segona i la tercera posició. L’austríaca Ramona Siebenhofer, que anava segona, va tenir un error després d’un salt, i la seva correcció va causar que quedés última a la cursa i perdés una posició en la classificació general en detriment de la seva compatriota Stephanie Venier, que ha acabat segona.

D’esquerre a dreta, Stephanie Venier, Nicole Schmidhofer i Ramona Siebenhofer

 

Dijous va ser el torn del Super-Gegant (SG), una prova on s’assoleix menys velocitat, ja que la distància entre portes es redueix molt (50 metres al Descens contra 40 metres al SG). Els corredors i corredores són pràcticament els mateixos que al Descens, tot i que, al ser una disciplina més tècnica, afavoreix als esquiadors una mica més àgils. En dones, l’americana i líder global de totes les disciplines de Copa del Món, Mikaela Shiffrin, era la gran atracció pel públic. L’americana, que ja té a la butxaca els títols de Gegant i Eslàlom, va fer història alçant-se també amb el seu primer Globus de cristall de Super-Gegant en la primera temporada que disputa aquesta disciplina.

El podi d’aquesta cursa va ser sorprenent, ja que Shiffrin, la gran favorita, va quedar-ne fora després d’una baixada impròpia pel seu estil. L’alemanya Viktoria Rebensburg va quedar primera, després d’una baixada on va fer un últim tram de pista espectacular, seguida de l’austríaca Tamara Trippler i la italiana Federica Brignone.

A la classificació general del Super-Gegant també va haver-hi sorpresa, ja que l’austríaca Nicole Schmidhofer, que anava tercera abans de la gran final, va aconseguir superar a la corredora de Leichestein Tina Weirather, que va encadenar una sèrie d’errors que la van forçar a saltar-se una porta. Així doncs, el podi va quedar integrat per Mikaela Shiffrin en primer lloc seguida de Nicole Schmidhofer i Tina Weirather.

D’esquerra a dreta, Nicole Schmidhofer, Mikaela Shiffrin i Tina Weirather

Pel que fa als homes, Dominik Paris va tornar a imposar-se com al millor corredor en Super-Gegant. L’italià va fer un ‘doblet’, ja que va guanyar la cursa i el Globus de cristall com a l’esquiador amb més punts de tota la temporada. Paris doncs va confirmar el seu domini aclaparador d’aquesta temporada en Super-Gegant, ja que ha guanyat 4 de 6 proves disputades i la medalla d’or als Mundials d’Are, Suècia. L’italià no havia guanyat mai cap Globus de cristall, tot i tenir-lo a prop durant moltes temporades.

La cursa va acabar amb Paris primer, el suís Mauro Caviezel (la gran sorpresa) segon i l’austríac Vincent Kriechmayr tancant el podi. La classificació general ha quedat liderada per Dominik Paris, seguit de Vincent Kriechmayr i amb la novetat inesperada de Mauro Caviezel, ja que abans de la cita andorrana anava cinquè al rànquing. La seva bona baixada li ha permès escalar dues posicions i entrar al podi.

D’esquerra a dreta, Vincent Kriechmayr, Dominik Paris i Mauro Caviezel

Divendres va ser el torn del paral·lel entre nacions, una cursa amistosa que va acabar amb la victòria de l’equip suís. Avui dissabte s’ha disputat el Gegant masculí, que ha coronat a Marcel Hirscher com al millor en aquesta disciplina al llarg de la temporada i l’Eslàlom femení, on l’americana Mikaela Shiffrin ha acabat la temporada amb una victòria. Tots dos corredors tenien ja assegurats els respectius Globus de cristall, pel que la cursa no ha tingut gaire emoció. Diumenge es disputaran el Gegant femení i l’Eslàlom masculí, amb els títols ja a la butxaca per Shiffrin (noies) i Hirscher (homes).

Read more

«Com quan vas a buscar la vespa i te l’han robada»

ALEX BENITEZ (@alexlevine897)

ORIOL GORDILLO (@OriolGordillo97)

PERE SIMON (@peresimon93)

Descarrega l’article en PDF

El passat dimarts 14 de novembre Itàlia es llevava consternada. ‘Apocalipsis’ i ‘Vergonya nacional’ eren les portades de La Stampa i Il Messaggero respectivament. Victor Hasbani, periodista esportiu italià, ho descriu com “una sensació de buit, com anar a buscar la teva ‘vespa’ i que te l’hagin robat”. O la bici, en el cas holandès.  La premsa treia fum. El país no havia estat envaït per extraterrestres ni tampoc s’havia perdut cap guerra. La selecció italiana no jugaria el Mundial de futbol per primera vegada des del 1958 després d’empatar a 0 amb Suècia a San Siro. Una autèntica catàstrofe nacional per un país on el futbol és una forma d’identitat. La patacada va ser tan forta que alguns comentaristes parlaven de “la nit més trista de la història del futbol italià”.

losersQui també va perdre el vol cap a Rússia és Holanda. Situacions així donen peu a què els nostàlgics pensin que altres temps eren millors. Després de 30 anys vivint a Espanya, Edwin Winkels, escriptor i periodista d’origen holandès, explica que va celebrar el gol d’Iniesta a la final del 2010 a Sud-àfrica. “Holanda havia arribat a la final traint un estil de joc amb una història importantíssima a darrere que ara havien adoptat el Barça de Guardiola i l’Espanya de Del Bosque”, lamentava Winkels. Als ‘70 els taronges van meravellar el món del futbol. Ara estan de caiguda lliure. Els problemes del canvi generacional ja fa anys que es noten, fins al punt que han arribat a criticar que alguns jugadors no cantin l’himne en els partits.

Al seu torn, la baixa d’Itàlia sempre sorprèn, però en cap cas podem parlar de fracassos sobtats. Hasbani desmitifica la victòria d’Itàlia al Mundial del 2006 i descriu el transcurs d’una davallada progressiva: “El Mundial d’Alemanya va ser enganyós. Van guanyar patint i amb sort. Després, es va voler mantenir una generació que demanava una renovació imminent”. Potser aquesta decisió explica el desastre italià a la fase de grups dels Mundials del 2010 i 2014, i la posterior desfeta a la fase classificatòria de finals del 2017. A Itàlia el problema és cultural. “No ens agrada fer autocrítica i tendim a culpar els altres”, assumeix un Hasbani crític amb els organismes italians, principals responsables del rumb de la selecció. A més, el periodista assegura que, orfes de representació, els italians se sumaran a la causa islandesa “pel fet que la seva equipació s’assembla a la nostra”. Ell, però, reconeix que la seva selecció aquest mundial serà l’espanyola.

graficUn desencís mundialista que, si bé també s’està vivint a països com Xile, Estats Units, Equador o Camerún, a Europa assoleix unes dimensions incalculables. Hasbani i Winkels coincideixen a l’hora de descriure un ecosistema urbà anàleg a Holanda i Itàlia: els carrers es buiden i tothom es tanca a veure els partits de la selecció com si d’un mandat religiós es tractés. “Fins i tot aquells que no saben ni què és el fora de joc s’empassen campionats sencers per l’equip nacional”, sentencia Hasbani.

Els estadis de Sant Petesburg o Luzhniki no veuran aquest estiu les parades de Gianluigi Buffon o les diagonals d’Arjen Robben. Qui sap quan haurem d’esperar per veure Itàlia aixecar la seva cinquena Copa del Món o a Holanda estrenar el seu palmarès i fer justícia amb la ‘taronja mecànica’ de la dècada dels 70. De moment, ens trobem cara a cara amb dues tragèdies modernes que posen de manifest la gran importància de l’esport rei a Europa. El món del futbol plora les absències de la ‘azurra’ i la ‘oranje’ com si d’un fenomen antinatural es tractés. I ben pensat, potser ho és. D’elles depèn ser a Qatar o començar a obrir pas a seleccions més joves i amb gana.

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies