Premi Nobel de la Pau 2018 a la lluita contra la violència sexual en els conflictes armats

El ginecòleg  congolès Denis Mukwege i l’activista Nadia Murad han estat guardonats amb el Premi Nobel de La Pau «per la seva tasca en la lluita contra l’ús de la violència sexual com a arma en les guerres i conflictes armats». Denis Mukwege  és un ginecòleg que atén a dones violades a la República Democràtica del Congo (RDC) mentre que Nadia Murad és, a més d’activista, víctima de la violència sexual en haver estat segrestada i venuda com a esclava sexual per l’Estat Islàmic (ISIS).

L’any 1999 Denis Mukwege va fundar a l’est de la RDC, a la ciutat de Bukavu, l’Hospital Panzi. L’objectiu era que les  dones de la zona poguessin tenir parts segurs; malgrat això, aviat es van adonar que la majoria de les dones arribaven a l’hospital com a víctimes de violacions amb conseqüències físiques i ginecològiques greus i va ser llavors quan el doctor Mukwege va decidir crear un servei especialitzat a l’hospital per a aquest tipus de casos, a la vegada que començava la seva tasca com activista de la causa per donar a conèixer al món la realitat d’aquestes dones. Des de l’inici d’aquest servei especial, a l’Hospital Panzi, s’han intervingut a més de 40.000 dones violades i víctimes d’ablació.  L’any 2014 Denis Mukwege va ser guardonat amb el premi Sarajov, i aquest any el Comitè Noruec ha decidit concedir-li el Nobel perquè «ha condemnat repetidament la impunitat per violacions massives i ha criticat al Govern congolès i a altres països per no fer prou per detenir l’ús de la violència sexual contra les dones com a estratègia i arma de guerra».

Per altra banda, Nadia Murad l’any 2014 era una jove Yazidí de 19 anys que vivia amb la seva mare i els seus 12 germans a Kojo, un poble al nord d’Iraq. El dia 3 d’agost de 2014 el seu poble va ser assetjat per soldats armats de l’Estat Islàmic que van matar a tots els homes i dones adults (entre ells a sis dels seus germans i a la seva mare) i van segrestar a les joves per vendre-les com esclaves sexuals. La Nadia va ser traslladada a Mosul i violada diàriament fins que el novembre d’aquell mateix any gràcies a l’ajuda d’uns veïns va poder escapar i traslladar-se en un primer moment a un camp de refugiats i posteriorment a Alemanya, on viu i exerceix la seva tasca com a activista, acompanyada d’Amal Clooney, advocada defensora dels drets humans. La Nadia ha escrit un llibre, Jo seré l’última: història de la meva captivitat i la meva lluita contra l’Estat Islàmic. Aquest any va rebre, com Mukwege, el premi Sarajov a la llibertat de consciència i el Václav Havel de Drets humans.

Aquesta ha estat la segona edició amb més nominats de la història dels premis després de la del 2016, amb 331 nominats dels quals 216 eren individus i 115 grups o organitzacions. L’expectació davant de qui seria aquest any l’escollit pel comitè ha estat major, en part per la publicació de la revista estatudinenca Time en la qual s’especulava amb els candidats amb més números de guanyar el premi, i en el que sonaven noms com el de l’expresident Puigdemont, Kim Jong-un o Trump. No obstant això, encara que és cert que la revista Time va publicar una llista, en ella no figuraven els noms dels candidats reals al Nobel (els nominats no s’han fet públics), sinó els noms més sonats en les cases d’apostes.

L’anunci del Nobel de la Pau és el quart d’aquesta setmana, després d’haver-se anunciat aquest dilluns el de Medicina, el dimarts el de Física, que premiava a una dona per primera vegada en 55 anys, i per últim aquest dimecres el guardó de química. Aquest any l’entrega dels Nobel ha estat marcada per la polèmica, ja que per primera vegada des de l’esclat de la Segona Guerra Mundial al maig es va decidir ajornar l’entrega del Nobel de Literatura per l’aparició d’un escàndol sexual.

Read more

Els refugiats d’avui i d’ahir

foto

Uns nens passegen per Srebrenica (2007), encara destrossada més de 10 anys després de la massacre. JORDI RODRI

LAIA PUIG I ESPAR (@laiapuigespar)

Descarrega’t l’article en pdf

La Llibreria Ona de Barcelona va acollir una xerrada a càrrec de Jordi Rodri, que ha passat 20 anys cooperant amb els refugiats de la Guerra de Bòsnia. A continuació, va oferir un concert amb el grup Trenkaband.

Rodri fa ser un dels impulsors de Trenkalòs, una associació dedicada a la cooperació internacional i la visibilització de les persones que van patir la neteja ètnica a Bòsnia. Durant la xerrada, va posar de manifest que la societat només sembla preocupar-se dels refugiats quan aquests arriben a les portes de casa, però “el problema dels refugiats no és d’aquesta setmana, ni d’aquest any”.

La solució, va assegurar, no es troba en aturar l’arribada de persones en una frontera, ni tant sols és factible exigir als estats que hi posin remei: “això és molt maco de dir, però molt difícil de fer”. Davant la dificultat d’aturar un conflicte de les dimensions de l’actual, on evidentment no només hi ha involucrada Síria, Rodri va explicar que “nosaltres no podem fer-hi res, i en tot cas, no tindríem accés a allò necessari per influir-hi”.

“A Bòsnia em vaig adonar que malgrat deixar-ho tot per millorar la situació, tot seguia igual”, va comentar amb pessimisme. Coneixedor de la guerra i de l’estat en què queden els territoris afectats, va remarcar que veure-ho en primera persona no té res a veure amb informar-se’n pels mitjans de comunicació. La cooperació internacional “és molt difícil”, perquè, sovint, la gent que vol ajudar no està ben informada, i això fa perdre la confiança de les persones a qui es vol atendre. “Abans d’actuar a Bòsnia vam passar 8 anys estudiant la situació, portant combois de material d’una banda a l’altra”, va explicar.

“Amb els anys t’adones que algunes coses que perseguies no les has aconseguit. Però d’altres sí”, va valorar. “Un dels pobles que va quedar abandonat després de la neteja ètnica, torna a estar poblat; hem pogut normalitzar la vida d’algunes persones”.

Per tot això va motivar els assistents a no desanimar-se: “cal atacar els àmbits que es trobin dins del nostre abast, amb perseverança, amb paciència, només així podem realment fer alguna cosa per ajudar”. Finalment, va donar pas al concert, durant el qual els integrants de la Trenkaband van tocar cançons noves, però també de discos anteriors. Cadascuna d’elles va anar introduïda per una explicació de la persona que n’ha inspirat la lletra i la melodia, la gran majoria conegudes durant aquests anys de cooperació.

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies