L’oposició reclama independència i paritat al poder judicial

MARTINA ALCOBENDAS

L’oposició ha estat pràcticament unànime: la manca de paritat a la justícia i la necessitat d’independència del poder judicial han estat les reivindicacions més repetides durant la presentació de les propostes de resolució sobre la memòria sobre l’estat, funcionament i activitats del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) de l’any 2015. Aquesta memòria és un informe que elabora el CGPJ, òrgan de govern del poder judicial a Espanya, per tal de posar en coneixement del Congrés dels Diputats els punts forts i flacs de la justícia.

La diputada de ERC, Ester Capella i Farré, ha denunciat el posicionament ideològic dels membres del CGPJ, que actualment són escollits pel Congrés i pel Senat. A més, Capella ha demanat més esforços per aconseguir un repartiment equivalent de places entre homes i dones en el si del poder judicial.  “Encara que la majoria d’ingressos en la carrera judicial són dones [80%], els alts tribunals estan formats majoritàriament per homes [80%]”, ha assenyalat.

A més, la diputada d’ERC ha instat al Congrés que, en l’exercici de les seves competències, faci valer els principis de «mèrit, capacitat i igualtat» en relació a l’accés a la carrera judicial. Garantir que les peticions del col·lectiu LGTBI siguin correctament ateses per part de la justícia també és, segons la diputada, una de les assignatures pendents del CGPJ. Per aquesta raó, Capella reclama posar en marxa una formació específica per a jutges i magistrats en aquest àmbit. En matèria lingüística, tant ERC com Podemos han insistit en la necessitat que les llegües cooficials siguin vertaderes llengües vehiculars de la justícia. “No és un exclusiu drets dels magistrats expressar-se amb la seva llengua, sinó també dels ciutadans”, ha destacat Capella. En la mateixa línia s’ha pronunciat Jaume Moya Matas, diputat de Podemos.

Moya Matas també ha advocat per un canvi en el sistema de govern del CGPJ per tal que aquest no funcioni “com un règim presidencialista i personalista”. Podemos també s’ha erigit en defensa de la paritat i ha proposat introduir un sistema de quotes a la carrera judicial. Per altra banda, el diputat de Podemos  ha titllat d’ “intolerable” el fet que les seus judicials, degut a la nova organització de la justícia, cada vegada es trobin geogràficament més lluny de les víctimes, especialment en casos de violència de gènere. “EL CGPJ ha de ser un garant dels drets dels ciutadans i un autèntic pilar de l’Estat social i democràtic, no una eina en mans dels polítics”, ha afirmat. Moyas ha acabat el seu discurs denunciant el cas de la diputada Àngels Vives, que va ser vetada, segons el diputat, per tenir opinions favorables a la independència de Catalunya.

El diputat de Ciutadans, Jose Ignacio Prendes Prendes, ha insistit en la necessitat de seguir treballant per la despolitització i la independència de la justícia. En aquest sentit, la dotació de més recursos i el reforç de les places per concurs també són, segons el diputat, algunes de les mesures més necessàries. “El sistema judicial ha d’adaptar-se a la nova demografia del segle XXI, que és totalment diferent a la del segle XIX”, ha assenyalat. Prendes ha demanat una actualització de les normes processals penals espanyoles, que no van ser reformades ni tan sols després de l’aprovació de la Constitució, l’any 1978.

María Soraya Rodríguez Ramos, del PSOE, també ha sol·licitat més recursos per a la justícia, tant materials com personals. El grup socialista ha estat l’únic a parlar de corrupció. Per a Rodríguez Ramos, “la corrupció no es soluciona posant terminis de prescripció més curts, per tal d’accelerar la instrucció, sinó creant òrgans multidisciplinars destinats a combatre-la”. Per altra banda, la diputada ha atribuït la caiguda de la litigiositat a què fa referència l’informe del CGPJ a les darreres reformes del Codi penal. Segons el grup socialista, aquestes reformes han impedit que molts casos puguin arribar a la justícia, sigui per l’elevat cost de les taxes o per la dificultat d’enjudiciar els fets d’atestats on en un primer moment no s’ha pogut assenyalar un autor. Rodríguez Ramos també ha assenyalat els desnonaments i la violència de gènere com a «xacres socials» que han de ser combatudes des de la justícia.

El grup popular s’ha mostrat obert a acceptar algunes de les propostes dels grups parlamentaris, especialment les relatives a la independència judicial. No obstant això, no s’ha pronunciat sobre la qüestió de la paritat. Per altra banda, i en resposta a la diputada del PSOE, ha atribuït el descens de la litigiositat a un descens de la criminalitat, i no a una major dificultat dels ciutadans d’accedir a la justícia. Amb tot, la reforma del Codi penal a la qual els populars atribueixen el descens data de 2016. L’informe sotmès a debat, de 2015.

 

Read more

El VI Congrés de Periodistes replanteja el Codi Deontològic

El Col·legi de Periodistes de Catalunya ha celebrat avui al Palau Macaya de Barcelona el seu sisè congrés, centrat en reflexionar sobre “l’estat actual del periodisme i les oportunitats que ofereixen els nous formats”.

Aquesta jornada ha comptat amb ponents per repensar el nou Codi Deontològic i, en conseqüència, redefinir la professió periodística amb l’aparició de nous mitjans en l’era digital.

La degana del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Neus Bonet, ha fet referència a la responsabilitat ètica dels periodistes i ha afegit que es necessiten els periodistes “per filtrar la quantitat d’informació que es genera cada dia”. En aquesta mateixa línia ha parlat el director general de la Fundació Bancària La Caixa, Jaume Giró, remarcant la necessitat d’aquests professionals.

Neus Bonet dóna la benvinguda al VI Congrés de periodistes

La degana del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Neus Bonet

El president de la Generalitat de Catalunya i periodista, Carles Puigdemont, ha estat un dels participants en aquest acte. Ha volgut remarcar la importància del dret a la informació de la ciutadania i ha criticat la “clicocràcia”, la búsqueda del clic per generar més tràfic a Internet. També, ha acabat felicitant als periodistes catalans afirmant que “el compromís ètic i democràtic amb la innovació i amb allò que preocupa a la ciutadania es manté fort”.

2

El President de la Generalitat, Carles Puigdemont

El vicepresident del CAC, Salvador Alsius, ha preguntat: «per què serveixen els codis?”. La resposta li ha donat la periodista de El País, Milagros Pérez-Oliva, dient que han de servir per sobreviure però ha afegit que “quan el periodisme estava en època daurada encara hi havia gent que no tenia en compte el codi deontològic. Aquesta taula amb el títol El Codi Deontològic: de la teoria a la pràctica hi ha participat també el director de Vilaweb, Vicent Partal, i ha criticat que Facebook és un problema actual del periodisme. Ha afegit que en moltes ocasions la cerca del clic és premiada i que, per tant, “explicar mentides genera negoci”. La directora del Diari de Girona, Laura Fanals, ha fet referència a que sovint els joves periodistes no se senten identificats amb aquest Codi.

Salvador Alsius, Laura Fanals, Vicent Partal, Milagros Pérez-Oliva, Pere Rusiñol i Montserrat Besses

Del Paper dels diaris en la societat digital n’han parlat Esther Vera, directora del diari ARA; Màrius Carol, director de La Vanguardia; Jordi Grau, director adjunt del Punt Avui; Lluís Bassets, director adjunt d’El País; i Enric Hernández, director d’El Periódico de Catalunya. La directora de l’Ara ha parlat de la necessitat de fer pagar per la informació perquè “gratis són les notícies, no la informació de qualitat”. També s’ha fet referència a l’abundància d’informació diària a les xarxes i al paper del periodista. En aquest sentit, Màrius Carol ha defensat que potser tothom pot generar informació, però “no tothom té la mateixa credibilitat”. Jordi Grau ha volgut afegir que la ciutadania pot ser una font d’informació, però no periodista.

img_3438

Lluís Bassets, Màrius Carol, Jordi Grau, Enric Hernández, Esther Vera i Cristina Puig

Dos dels ponents principals han estat Mònica Terribas i Andreu Buenafuente que s’han entrevistat mútuament i han parlat sobre l’estat del periodisme actual.

4

Andreu Buenafuente i Mònica Terribas. Font: Albert Prat

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies