ALERTA VERMELLA A L’IRAN

El país pèrsic ha de fer front a una profunda crisi que posa a prova els seus límits polítics i militars

10 de gener de 2020

Les tensions que inquieten l’Iran i el món sencer han anat més enllà de l’enfrontament politicomilitar amb Estats Units. El país sembla ser l’epicentre de calamitat i el perill després que en menys de 24 hores s’hi produís un accident aeri amb 176 víctimes mortals i un terratrèmol de magnitud 4,5 al seu territori. Aquestes tragèdies no intencionades han coincidit amb l’increment del caràcter bèl·lic iranià després d’efectuar un llançament de míssils balístics a bases estatunidenques d’Iraq.

Grups de manifestants iranians esquincen una bandera estatunidenca en protesta als atacs i l’assassinat del general Soleimani

És complex trobar una relació certera entre els adversos successos que estan focalitzant tota l’atenció internacional en l’Orient Mitjà. A més, la situació de conflicte ha escalat per culpa de la gravetat dels dos recents accidents. El risc sísmic ha amenaçat l’única central nuclear del país, Bushehr. Una fuita o problema en la mateixa hauria provocat una crisi que desestabilitzaria l’Iran en la realització d’estratègies de ‘venjança’ i autodefensa enfront EEUU. Els efectes no han assolit les probabilitats de desastre però han incrementat la ja forta alarma.

Per una altra banda, la implicació iraniana en la col·lisió a prop de Teheran de l’avió Boeing 737 d’Ukraine International Airlines és aparentment nul·la. No obstant això, hi ha sorgit incertesa i desconfiança a causa de la negativa iraniana d’entregar a la companyia les caixes negres d’un avió sinistrat que era jove -estrenat dos anys enrere- i la confirmació d’una suposada bona condició a una revisió recent. La idea d’un possible atemptat també faria trontollar els plans defensius i ofensius del país pèrsic.

Peces del Boeing 737 sinistrat i equips de rescat.
Víctimes mortals de l’accident.

Arran de l’incident i de la constant advertència d’atacs aeris, nombroses companyies aèries han cancel·lat tots els seus vols sobre el Golf. L’Administració Federal d’Aviació dels Estats Units (FAA) ha liderat la iniciativa de precaució, a la qual s’han unit empreses com Lufthansa (Alemanya), Air Canada, Air France i la mateixa línia ucraïnesa afectada. La investigació sobre un possible abatiment de forma accidental per un míssil iranià -en considerar que era un avió estatunidenc en missió de represàlia- està sent realitzada sota les acusacions del Canadà i els EUA. El règim de Teheran nega la inculpació i incita a desmentir les especulacions amb una anàlisi més profund i continuat.

En un context de distensió, després de la intensa jornada de decisius i ardus esdeveniments, la confrontació directa s’ha rebaixat per donar pas a negociacions i subtils avenços. Els cops que han sacsejat Iran l’obliguen a equilibrar-se a la vegada que Donald Trump interpreta un abandonament dels seus objectius bèl·lics i augmenta les sancions econòmiques pels pactes nuclears. La conjuntura encara és delicada i candent, estant subjecta a les futures concessions.

Manifestants nord-americans protestant sobre el possible futur enfrontament bèl·lic dels EUA amb l’Iran si continuen les represàlies.

IRAN AFRONTA L’IMPACTE DE LA MENTIDA

14 de gener de 2020

El preu de la mentida. Això és el que el govern iranià haurà de pagar d’aquí en endavant per compensar tota la corrupció i manipulació a què sotmès, no només la mateixa població del país, sinó també el món sencer amb l’emmascarament d’un assassinat massiu.

La mateixa alerta vermella absoluta que es mencionava anteriorment va catapultar el règim de Hasan Rohaní a actuar precipitadament degut la por i la inseguretat que els guiava en les seves operacions i estratègies militars contra l’exèrcit nord-americà, considerant les nombroses amenaces de Donald Trump (atacar 52 localitats iranians). D’aquesta manera, la República Islàmica va mantenir la seva distància amb l’accident del passat 8 de gener desmentint possibles implicacions per enderrocament no intencionat i encobrint sospites negant-se a col·laborar en la investigació.

Després que mitjans internacionals de gran influència com el New York Times i que augmentessin les pressions estatunidenques i canadenques per resoldre l’enigma, el govern de Hasán Rohaní va confessar que havien fingit durant dies per evitar que sortís a la llum una veritat complexa i dolorosa: dos míssils de curt abast van impactar contra l’avió recentment enlairat en la creença que era un atacant estatunidenc.

Les forces armades i els governadors d’Iran han mostrat el seu dol i condolences per l’autoria dels injustificables successos que van posar fi a la vida de 176 persones, majorment canadencs i iranians. La commoció tant internacional com nacional que va provocar la revelació ha provocat, però, multitudinàries protestes internes -sobretot estudiantils- que manifesten la disconformitat amb el règim sota eslògans com «A baix la dictadura!», «¡Guardians [de la Revolució] incompetents!» i «Assassins de gent!». Es considera que la ineficàcia i la perversió de l’administració ha de portar a una dimissió -sobretot del líder islàmic suprem Alí Hoseiní Jamenei- però les forces de l’ordre estan reprimint els descontent, tot i tenir ordres de no aplicar violència per evitar augmentar tensions.

Grups iranians de manifestants joves reclamen justícia, el passat diumenge 12 de gener.

L’estat pèrsic està certament debilitat i ha de fer front a molts reptes, entre els quals es tem una guerra amb la superpotència dels EUA. Tant la població estatunidenca com iraniana expressa la negativa d’arribar a relacions bèl·liques que suposarien brutalitats per ambdues parts i el món sencer. Els problemes de base per les sancions i el negoci petrolier són el fonament d’una pau que depèn del diàleg i la distensió.

ESTATS UNITS: PUNT D’INFLEXIÓ A L’ORIENT MITJÀ

Les superpotències no pertanyen només al passat sinó que els Estats Units encara disposen de les facultats i responsabilitats característiques d’una. La seva implicació internacional se’n deriva de les dinàmiques relacions que té amb els seus aliats i dels recursos dels quals disposa per resoldre i comportar canvis transcendentals al món. Així, són autoritzats a intervenir on i quan ho considerin oportú amb el propòsit de salvaguardar els seus interessos particulars i protegir-se.

La Península Pèrsica és un nucli de constants enfrontaments pel gegant nord-americà. Més enllà del conflicte israelià-palestí, la implicació estatunidenca al territori va esclatar amb la guerra del Golf el 1991 i va marcar els precedents a un prolongat xoc entre els EUA i el Pròxim Orient que va tornar a dinamitzar dotze anys després amb la guerra d’Iraq, finalitzada el 2011.

L’estabilització de les problemàtiques està lligada a factors molt complexos com el flux del petroli i la disposició d’armament nuclear de destrucció massiva. Actualment, també s’hi suma la lluita contra el terrorisme.

La confrontació amb l’Iran encara no ha adquirit un caire bèl·lic, però Donald Trump no està disposat a seguir els passos de Obama el 2011 negant-se a intervenir a Síria per evitar pèrdues majors. Ell afirma la preparació del seu país per afrontar una guerra, però està reculant les agressives intencions a la mínima oportunitat. El transcendental impacte i els costos que suposaria determinen vacil·lacions per salvaguardar la pau.

Video explicatiu del conflicte prolongat a l’Orient Mitjà. (VOX)
Read more

La Guerra interna de Glovo no defalleix

La batalla entre els “riders” i l’empresa barcelonina no sembla que tingui un final proper després de la decisió judicial d’ahir.

Una nova sentència dóna la raó a Glovo en contra dels treballadors de la seva empresa. Ahir mateix es va fer pública la decisió del jutjat de primera instància de Barcelona que desestimava la demanda interposada per part d’un treballador de Glovo que acusava l’empresa de ser falsos autònoms. Segons aquesta sentència, els treballadors decideixen el seu itinerari, el mitjà de transport, les franges de treball i si volen o no volen treballar. Amb aquests arguments el jutjat de Barcelona ha dictat sentència a favor de l’empresa. Així i tot, ara mateix les sentències a favor i en contra es troben amb empat, cinc contra cinc i sembla que la tensió entre treballadors i empresa no disminuirà.

Aquesta sentència, a més, arriba en un moment molt complicat i convuls, ja que cal recordar que fa poc més d’una setmana va morir un treballador de l’empresa mentre treballava. Va ser quelcom que va causar moltes protestes com la crema de motxilles de treballadors en forma de reivindicació per la precarietat laboral. Però malgrat això, l’empresa va seguir ferma en contra de les protestes i a més va declarar que el treballador mort no era col·laborador de la companyia. La UGT de Catalunya ràpidament ha instat a la Inspecció del Treball a què investigui la mort del treballador.

 

 

Cal tenir en compte que l’empresa nega que el treballador que va perdre la vida estàs sota la seva empresa a causa que existeix un mercat negre molt profund dins aquest sector del treball. Alguns treballadors tenen més d’una llicència de treball en diferents empreses del mateix tipus de servei i es dediquen a rellogar-la a altres persones amb intenció de treballar però amb la impossibilitat de fer-ho a causa de la seva situació legal. Cosa de la qual l’empresa no se’n fa càrrec en cap cas.

La guerra entre treballadors i empresa és total, al nivell que fa pocs dies certs advocats d’empreses com Deliveroo o el mateix Glovo van afirmar que hi ha “riders” que facturen fins a 100.000 euros, una afirmació que podria ser titllada de desorbitada i de molt poca veracitat. Així doncs, enmig de tota aquesta problemàtica, ahir mateix el govern va instar amb urgència a clarificar la situació dels repartidors de Glovo i Deliveroo, defensant i remarcant que és necessària una “norma clara” que defineixi els drets i els deures d’aquests treballadors.

 

Read more

Crimea, 5 anys després: al precipici de la guerra?

Gerard Comas. (@gerardcomas96)

17 de març de 2019. Es compleixen cinc anys de la proclamació oficial de la República de Crimea com a Estat independent, juntament amb la Ciutat de Sebastòpol, i la seva posterior annexió a Rússia com a subjecte federal. Però amb quina situació es troba la península de Crimea actualment? Per quins països ha estat reconeguda la seva independència? I el més important, estem realment davant la possibilitat d’una guerra entre Ucraïna i Rússia?

Localització geogràfica de la península de Crimea.

Localització geogràfica de la península de Crimea.

 

La península de Crimea

La república de Crimea i la ciutat de Sebastòpol formen l’anomenada península de Crimea, situada a l’est d’Europa i banyada per les aigües del mar Negre. Ubicada com a pont entre Rússia i Ucraïna, la península de Crimea ha sigut un motiu de disputa històrica, amb constants canvis governamentals i territorials.

Clica per a anar a la cronologia de la història de la península de Crimea.

Clica per a anar a la cronologia de la història de la península de Crimea.

Però per què és tan rellevant la península de Crimea en el context polític rus actual? Primer de tot, per evitar l’allunyament dels seus antics Estats satèl·lits, davant de l’augment de tropes de l’OTAN en els seus països fronterers. En segon lloc, per la rellevància geogràfica de la península de Crimea, banyada per un mar de gran importància estratègica comercial i amb nombrosos jaciments de subministres energètics. I per últim, però no menys important, per la necessitat de controlar i dominar la ciutat federal de Sebastòpol on es troba la base de la Flota del Mar Negre de l’Armada Russa, amb sortida directa al mar Mediterrani.

 

Gran diversitat ètnica

Per un dels fets que destaca l’actual territori de Crimea és per la gran diversitat ètnica de la seva població. Segons dades nacionals del cens de 2001, la població crimeana la formen un 58% de russos, un 24% d’ucraïnesos i un 12% de tàtars de Crimea, entre d’altres. A més, el 77% dels seus habitants consideren el rus la seva llengua materna (90,6% en el cas de Sebastòpol), i tan sols un 10% l’ucraïnès.

Percentatge d'habitants amb el rus com a principal llengua segons la província d'Ucraïna

Percentatge d’habitants amb el rus com a principal llengua segons la província d’Ucraïna.

Això converteix Crimea en la província d’Ucraïna amb una major proporció de russòfons, en un mapa ucraïnès clarament dividit en dues meitats: amb una meitat occidental proucraïnesa i una meitat orientat prorussa.

 

L’inici del conflicte

Aquesta tendència divisòria, amb Crimea com a màxim exponent, es va veure reflectida des del principi del conflicte actual. Ens situem el novembre de 2013, quan esclata una revolució a Ucraïna, l’Euromaidan, amb un seguit de propostes que exigeixen una major integració europea del país. Aquest acostament a la Unió Europea va ser rebutjat pel president del país, Víktor Ianukòvitx, de tendència prorussa i que seria destituït el febrer de 2014.

A partir d’aquí, el conflicte agafa una nova perspectiva, amb l’esclat de manifestacions prorusses a l’est i sud del país, contràries al nou govern establert a Kiev després de l’Euromaidan. Una divergència política que esclata en dos fronts diferents de gran conflictivitat: el Conflicte de Crimea i la Guerra del Donbass.

El primer punt de conflicte és el procés d’independència iniciat per la República de Crimea i la Ciutat de Sebastòpol. Un procés que va concloure amb la declaració oficial del 17 de març de 2014 i la posterior adhesió a Rússia. En una decisió que va ser considerada d'»il·legal» i «anticonstitucional» per Ucraïna.

ddd

El segon capítol a tenir en compte és l’originat a l’est del país, a la regió del Donbass. Un territori on l’abril de 2014, es van començar a produir una sèrie d’enfrontaments armats com a recció contrària a l’Euromaidan. Uns conflictes derivats de les protestes prorusses a la zona i a la declaració d’independència de Donetsk i Lugansk, les dues principals províncies de la regió. Una guerra que ja ha deixat 10.000 morts i més de dos milions de desplaçats, tot i que es troba en treva des de 2015.

 

La situació actual

Al llarg d’aquests cinc anys la situació quant al reconeixement polític de la República de Crimea i la Ciutat de Sebastòpol segueix en el mateix estat: en punt mort. Ambdós han estat reconeguts per Rússia i inserits dins de la seva sobirania com a territoris federals, però tant Ucraïna com la Unió Europea i els Estats Units continuen rebutjant la seva nova situació política.

D’altra banda, el que sí que ha variat notablement ha estat la relació política entre Rússia i Ucraïna. Després de cinc anys de certa ‘guerra freda’, el novembre de 2018 la situació va arribar a un punt límit, amb el xoc d’ambdós països en la seva crisi més perillosa en els últims anys. L’espurna que va encendre el conflicte va ser la captura de tres vaixells de la marina ucraïnesa per part de les forces navals russes, després que aquestes obrissin foc. El principal motiu de Moscou es basava en una suposada «violació de la frontera russa».

La resposta ucraïnesa va ser la declaració imminent de l’estat d’excepció al país, davant d’una “agressió russa” que obria el risc d’una “guerra total”. Amb tot, aquest conflicte suposava el primer xoc de manera directa d’ambdós exèrcits, en una situació que per sort no va tenir majors conseqüències i que va finalitzar amb la posada a fi de l’estat d’excepció ucraïnès un mes més tard.

Però el cert és que la possibilitat d’un nou esclat bel·ligerant del conflicte segueix més viu que mai, obrint el risc d’una guerra que podria tenir conseqüències fatals en el sistema polític actual.

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies