La dona al món del còmic

Les dones tot just s’estan creant un lloc en la indústria del còmic, que ha estat tradicionalment masculina. Tot i això, encara queda un llarg camí per recórrer

La indústria del còmic ha estat identificada, des dels seus inicis, amb autories i públics majoritàriament masculins. Aquesta imatge no es correspon ben bé a la realitat, però per convencions culturals s’ha anat arrelant a la nostra societat. Segons afirma Álvaro Pons, un dels màxims experts d’Espanya en el món del còmic, “la dona en el còmic espanyol ha estat la gran oculta i oblidada”. Relata que, en els anys 40 i 50, moltes dibuixaven sota el nom del seu marit: “Per evitar problemes, ell cobrava i portava els dibuixos a les redaccions, firmant amb el seu nom o sense firmar”.

Durant la dictadura franquista la professionalització de la dona era una qüestió complicada. Això explica la dificultat de ser una dona artista o autora de còmics en l’època. Tot i això, a mesura que el règim es va anar suavitzant, va aparèixer una nova generació d’autores. En destaquen figures com la de Purita Campos, Maria Pascual o Trini Tinturé. Tot i això, Trini Tinturé, autora històrica amb una gran expansió internacional , no considera que se la infravalorés o se li donés menys reconeixements que als seus companys masculins. Tot i això sí que reconeix que “en aquesta època vam destacar poques dones autores de còmic. De fet, la majoria plegaven al casar-se per dedicar-se a la llar i als fills. En vam quedar molt poques”.
La societat ha anat evolucionant i les professions es van anar obrint cada vegada més a les dones. Per aquelles que van néixer a la dècada dels anys 70 i 80, ja no era estrany dedicar-se a la creació gràfica. L’evolució que hi va haver, i que encara continua, es pot veure reflectida al saló del còmic de Barcelona, un certamen anual d’autors, editors i lectors que se celebra anualment des del 1981.

Sandra Uve, autora de còmics i novel·les gràfiques retrata com ha estat aquest canvi: “Amb 16 anys jo ja visitava el saló del còmic de Barcelona i no hi havia cap presència femenina ni a les exposicions ni a les novetats de còmics. Hi havia un munt d’autores de còmics actives, com ara Laura Pérez Bernetti o Montse Clavé, però cap d’elles estava present al saló del còmic”. Així doncs, conclou que hi havia una invisibilització absoluta de les autores de còmic. No va ser fins als anys 90, que autores molt joves van començar a fer “fanzines” i a fer-se realment un lloc a la indústria.

La situació actual

Tot i que en el saló del còmic, les dones cada vegada s’hi han vist més representades, encara hi ha una forta desigualtat. En l’última edició, de 74 activitats organitzades, només en 19 hi participava almenys una dona. Dels 20 nominats als premis del Saló, només 6 eren dones. Tot i això, cal destacar que va ser l’any amb més paritat entre els nominats i que finalment qui va guanyar el Premi Nacional del Còmic 2019 va ser una dona: Ana Penyas.

Tanmateix, la representació femenina al Saló del Còmic continua reflectint la desigualtat que també hi ha a fora. Una xifra que demostra aquesta desigualtat es troba a la base de dades de Tebeosfera. Aquesta recull que actualment hi ha només prop de 1.500 dones vinculades al món del còmic nascudes a Espanya, mentre que el nombre de professionals masculins s’eleva a gairebé 8.700. Però la desigualtat no acaba aquí. Del total de còmics publicats l’any 2018 a Espanya, un 87,21% tenien un home entre els autors, mentre que la presència femenina només es trobava en el 30,8%. A més, hem de tenir en compte que molts editors posen en portada només el principal autor del còmic, i deixen de banda els secundaris. Amb aquesta pràctica, les dones queden perjudicades, ja que no figuren com a autores principals a moltes de les obres amb què han col·laborat. Un altra dada rellevant és que les dones il·lustradores cobren un 40% menys que els seus companys homes.

Una qüestió polèmica

Per tal de combatre aquesta desigualtat estructural, a Espanya actualment existeix un col·lectiu de les autores del còmic. Es defineix a si mateixa com “una iniciativa que sorgeix de la necessitat d’agrupar en un col·lectiu totes les autores (i autors) que lluiten per la igualtat real i efectiva en un mercat tradicionalment dominat per l’home”. En les seves principals línies de treball en destaquen tals com recuperar la feina d’aquelles autores que han sigut injustament oblidades per la història hegemònica.

La intenció d’iniciatives com aquesta és molt positiva. Tot i això, hi ha autores de còmic que opinen que posar massa èmfasi o elevar a certes autores de còmic pel fet de ser dones, pot produir l’efecte contrari. Cristina Bueno, il·lustradora espanyola, explica que “moltes vegades m’he trobat que, pel fet de ser dona, he d’estar parlant més del que significa això en una indústria on predominen els homes, que de la meva pròpia feina”.

Considera que això, enfront dels seus companys de professió, ja és una diferència. Considera que normalitzar-ho, potser ja seria fer un pas endavant. Tot i això, també afirma: “No m’importa respondre això mil vegades, si les que venen després de mi ja no ho hauran de fer”.

Cristina Batlle
Read more

Satrapi; 50 aniversari de l’artista de culte del còmic

Marjane Satrapi s’emmarca com a referència dins el món de les arts

Raquel Sanz

L’artista iraniana Marjane Satrapi celebra el seu 50 aniversari essent una de les artistes de referència dins el món del còmic. La pintora i realitzadora recorrent dins el mercat francòfon de les arts no deixa a ningú indiferent amb les seves obres tant cinematogràfiques com publicacions gràfiques.

Persépolis; la clau de l’èxit

L’any 2000, Satrapi va publicar la seva primera obra Persépolis. Es tracta d’una novel·la autobiogràfica escrita i il·lustrada en blanc i negre que relata les etapes fonamentals que van marcar la vida de l’artista. Passant per la seva infantesa en plena revolució islàmica a l’Iran fins a arribar a l’entrada de la vida adulta a Europa, Satrapi presenta qüestions relacionades amb el progressisme i el feminisme des del seu punt de vista.

Amb una gran influència de l’obra de David B. La ascención del gran mal, l’iraniana va ser rebuda per un públic que encara la desconeixia amb els braços oberts, cosa que la va ajudar a realitzar una producció cinematogràfica. L’obra gràfica de Persépolis va ser adaptada a la gran pantalla l’any 2007 per la mateixa Marjan Satrapi i Vincent Paronnaud. Aquesta adaptació va tenir una bona recepció per part de la crítica obtenint una nominació a la Palma d’Or i va aconseguir el premi del jurat en el Festival de Cannes 2007, un Goya i l’any 2008 va ser nominada a la Millor Pel·lícula animada als Oscar.

Reflexió de l’òpera prima

Persépolis s’ha convertit en una obra que s’aproxima al culte mitjançant una narració sobre la història recent de l’Iran i els canvis patits en el país persa. Mitjançant la ironia, la crítica al sistema del país i una gran càrrega emotiva, Satrapi no permet la indiferència.

Alhora, gràcies al seu estil gràfic de gran expressivitat i l’encant que presenta, l’obra contribueix a donar a conèixer aspectes de la cultura, religió, política i el paper de la dona en un país desconegut per la majoria d’occidentals com ho és l’Iran.

La continuitat de Satrapi

Des del llançament de l’òpera prima, Marjane Satrapi ha publicat un total de sis obres gràfiques alhora que quatre produccions cinematogràfiques.

Read more

Ana Oncina: l’art del dia a dia

ANNA CALDERÓN i RUT FONT – Les xarxes socials no només serveixen per publicar fotos de l’últim àpat al restaurant de moda. Molts artistes utilitzen les noves tecnologies com a aparador per exposar les seves creacions i donar-se a conèixer a un nou públic. Aquest és el cas d’Ana Oncina, il·lustradora i dibuixant de còmics valenciana i autora de la sèrie Croqueta y empanadilla.

Els exemplars de Croqueta y empanadilla es basen en anècdotes reals de la vida quotidiana de l’artista i la seva parella, tot envoltades d’un humor blanc i senzill que treu somriures als lectors mentre recorden el seu dia a dia.  A més, la il·lustradora utilitza el seu blog i el seu compte d’Instagram per afegir vinyetes diàries on es dibuixa a si mateixa en situacions amb les quals tothom es pot identificar. Aquest personatge també traspassarà la pantalla, i és que el dia 26 de novembre l’autora publicarà un llibre titulat Los Fu**** 30. Així doncs, Oncina, que acaba de celebrar els 30 anys, es manté en la seva línia i segueix presentant històries personals de forma animada i simpàtica.

Tot i que la indústria de còmic espanyola no està desenvolupada, gràcies a Croqueta y empanadilla, Oncina s’ha convertit en una de les principals dones representants del còmic del país. El seu primer exemplar va sortir el 2014 i de seguida es va convertir en un supervendes. A més, el 2015 va guanyar el Premi Popular al Saló del Còmic de Barcelona.

Per conèixer la jove artista, escolta la següent entrevista on ofereix un balanç de la seva trajectòria professional, reflexiona sobre la situació del còmic espanyol i avança quins seran els seus nous projectes.

Ana Oncina al Saló del Còmic del 2017. Font: Ferran Cornellà
Read more

Cosplay: l’art d’esdevenir un altre

Aquesta subcultura juga amb la interpretació, disfressa i costumització per representar personatges de ficció.

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies