Sánchez, Torra i Colau encaren el repte de l’emergència climàtica

Emili Serra Gironès i Alicia Salvatella Serra

La Generalitat de Catalunya va declarar l’emergència climàtica el passat 14 de maig de 2019. El 15 de gener de 2020 ho va fer l’Ajuntament de Barcelona i una setmana després, el 21 de gener, ho fa el Govern d’Espanya. 

La finalitat principal d’aquestes declaracions és reduir l’emissió de gasos amb efecte hivernacle, per tal d’arribar a un escenari de zero emissions l’any 2050 i evitar que la temperatura mitjana global augmenti 1,5ºC. Així doncs, les tres administracions constaten la necessitat d’actuar i proposen un seguit de mesures per fer front al canvi climàtic. 

La Generalitat, la primera en sumar-se a la iniciativa

La primera institució en declarar l’emergència climàtica va ser la Generalitat de Catalunya. El Govern de Quim Torra va fer-ho el maig de l’any passat, tot i que la declaració remet a la Llei del canvi climàtic, aprovada l’estiu del 2017. 

D’aquesta manera, el govern català es va comprometre a incrementar els incentius i prioritzar els recursos públics per a un model energètic 100% renovable. També es va apostar per l’economia circular, el transport públic i el vehicle compartit, així com els vehicles d’emissió zero. Altres iniciatives que es van assenyalar són l’adopció de mesures per aturar la pèrdua de la diversitat, implantar instal·lacions d’energia renovable i detectar les mancances de la legislació vigent pel que fa al canvi climàtic.

A banda d’això, divendres passat es va celebrar la primera Cimera Catalana d’Acció Climàtica al Teatre Nacional de Catalunya. L’acte va servir al Govern per llançar de nou compromisos globals i sectorials perquè empreses, institucions i altres organitzacions els assumeixen davant la situació actual. Les accions, però, són voluntàries. Les empreses que vulguin s’hi podran adherir mitjançant un formulari. Alguns dels reptes que va plantejar la cimera són assolir la neutralitat del carboni el 2050; impulsar la transició energètica i reduir l’impacte de la mobilitat.

El mateix divendres, a l’exterior del Teatre Nacional, es van aplegar entitats ecologistes que protestaven perquè no se’ls havia convidat. Van remarcar que són ells els qui més han fet per col·locar l’emergència climàtica a l’agenda pública. Damià Calvet, Conseller de Territori i Sostenibilitat, va dir que en les properes setmanes s’adreçaran la resta de sectors implicats.

Barcelona declara l’emergència climàtica

Barcelona pretén ser neutre en carboni l’any 2050. L’objectiu per a l’any 2030 és la reducció d’un 50% de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle en relació amb les emissions de 1990, el que implica reduir entorn dos milions de tones de gasos. 

El text afirma que és necessari anar més enllà de la reducció d’emissions de l’acord de París. A més, amb aquesta declaració es  vol reforçar les més de 240 accions previstes en el Pla Clima 2018-2030 de Barcelona. 

Principals emissors de gasos amb efecte hivernacle a Barcelona. Font: Ajuntament de Barcelona.

Així doncs, la ciutat es planteja set grans canvis de model i dues adaptacions. Les dues adaptacions són tenir cura de la salut, el benestar i la qualitat ambiental i tenir cura de l’aigua, i els set grans canvis són:

  1. Un canvi de model urbà, tot incrementant les zones verdes i transformant l’espai destinat al vehicle privat a l’ús social.
  2. Un canvi de model de mobilitat i infraestructures en el qual es redueixi l’ús del vehicle privat monitoritzat, millorar les condicions del transport públic i reduir l’impacte climàtic del port i l’aeroport.
  3. Un canvi de l’actual model d’energia cap a un model energètic renovable i on es prioritzi l’autogeneració i l’autoconsum.
  4. Un canvi de model econòmic, per tal que aquest sigui més just i sostenible
  5. Un canvi de model de consum en el qual la ciutadania faci un consum crític i responsable amb un model d’economia circular on els residus hi tinguin cabuda.
  6. Un canvi de model d’alimentació, tot promovent aliments locals i ecològics i productes de proximitat i temporada.
  7. Un canvi de model cultural i educatiu que afermi l’educació per la sostenibilitat i la justícia global, a més d’augmentar la recerca en clima per millorar el coneixement sobre el canvi climàtic a la ciutat. 

Les mesures proposades suposen canvis d’hàbits, de costums i de prioritats que afecten els àmbits principals de la nostra vida quotidiana i a més, requereixen la implicació de tots els agents: la ciutadania, les administracions, el sector econòmic, les altres ciutats, tots els estats… A l’hora de definir-les, més de 200 organitzacions cíviques i ecologistes han participat. 

Algunes de les accions previstes són la reducció del plàstic d’un sol ús, l’augment dels carrils bicis i les zones verdes.  També es pretén eliminar el pont aeri Barcelona-Madrid i suprimir aquells vols curts que tinguin una alternativa ferroviària. A més de la zona de baixes emissions, que prohibeix la circulació als vehicles sense etiqueta ambiental de la DGT, i el nou sistema de tarifes de transport públic per potenciar-ne l’ús habitual, que van entrar en vigor el passat 1 de gener. 

La inversió per dur a terme tot això serà de 563 milions d’euros. L’Ajuntament de Barcelona podrà desplegar algunes de les mesures sense la col·laboració de cap altra administració. Tanmateix altres projectes requereixen la implicació de la Generalitat o del Govern Espanyol.

La proposta de Sánchez

El Consell de Ministres del Govern de Pedro Sánchez va aprovar l’acord per declarar l’emergència climàtica el passat dilluns. En ell, l’executiu es compromet a adoptar 30 línies d’acció prioritàries, cinc d’elles en els primers 100 dies, per tal de combatre el canvi climàtic. 

L’Executiu es compromet a executar cinc de les 30 mesures en els primers 100 dies de Govern. Entre elles, el projecte de Llei de Canvi Climàtic, la descarbonització a llarg termini per assegurar la neutralitat climàtica en 2050 i la creació d’una Assemblea Ciutadana per al Canvi Climàtic que inclourà la participació dels joves. L’acord respon també a la petició de la majoria del Congrés dels Diputats que, el passat mes de setembre, va instar l’Executiu a declarar l’emergència.

En línies generals, des de la Moncloa es coincideix amb un la idea de crear un sistema elèctric 100% renovable; vehicles comercials amb emissions de 0 grams de CO2 per quilòmetre; un sistema agrari neutre en emissions de CO2 equivalent, i un sistema fiscal, pressupostari i financer compatibles amb la necessària descarbonització.

Segons l’executiu, Espanya ja és en el «camí correcte» per aconseguir que la generació elèctrica sigui 100% renovable el 2050, ja que, en la pròxima dècada, s’eliminaran una de cada tres tones de CO2 emeses actualment. Així doncs, el 2030 s’haurà duplicant el consum final d’energia renovable i, en el cas de l’electricitat, el 74% serà d’origen net. 

Read more

El govern sociocomú pacta amb JxCat i ERC i obre la porta a un acord pels pressupostos

ELOI DE MIGUEL I ARIANA RUIZ El ple municipal de l’Ajuntament de Barcelona ha aprovat aquest dilluns un recàrrec sobre la taxa turística de la ciutat. Els comuns, el PSC i JxCat han donat suport a la iniciativa que ERC ha portat a votació. L’última paraula, però, la tindrà el Parlament, on es votarà la modificació de la llei que regula aquest impost. L’ampli consens al consistori fa presagiar que no tindrà massa complicacions per superar aquest darrer tràmit.

Contra la il·legalitat

El recàrrec era una de les propostes centrals que el partit republicà portava al seu programa. Consisteix en un increment de fins a 4 euros per pernoctació o estança de creuer. A més, la totalitat d’aquests ingressos engreixarien les arques de l’ajuntament. Amb la taxa vigent, només la meitat es queden a la ciutat. El 2018 van ser 9 milions d’euros. El regidor de Turisme, Xavier Mercè, no ha avançat quan es podria arribar a recaptar amb el recàrrec. Sí que ho ha fet el regidor d’ERC Miquel Puig, qui ha aproximat els beneficis en uns 100 milions d’euros.

Tot i que encara no se sap a què es destinarà aquesta suma, ERC advoca per la creació d’un fons que permeti lluitar contra l’activitat turística il·legal. Considera que la nombrosa afluència de turistes comporta un desgast per la ciutat, sobretot en aquelles zones que reben més visitants. Precisament, el preu del recàrrec serà més alt en aquelles zones amb més concurrència turística. També variarà en funció de l’època de l’any.

Aquest acord en matèria fiscal obre la porta a un pacte major, el dels pressupostos municipals. De materialitzar-se, trencaria la tendència del primer mandat de Colau, on les pròrrogues i les mocions de censura van estar a l’ordre del dia. Tan sols el primer any es van consensuar els comptes municipals. De moment, tant Ernest Maragall com Elsa Artadi, ja han mostrat la seva predisposició a arribar un acord amb el govern sociocomú.

Diferències territorials

Barcelona compta amb una taxa turística que fluctua entre els 1,1 i 2,25 euros. A Menorca, Palma de Mallorca o Eivissa oscil·la entre 2 i 4 euros. Ciutats com Florència (entre 4 i 5,5 euros) o Roma (de 4 a 7 euros) apliquen un preu superior en comparació amb la taxa actual del consistori barceloní.

Aprovació polèmica

El Gremi d’Hotelers de Barcelona ja ha anunciat que acudirà als tribunals en cas que l’Ajuntament aprovi l’increment de la taxa. Per la seva banda, l’Asociación de Apartamentos Turísticos de Barcelona (Apartur) també ha manifestat la seva rebutja a la pujada.

Read more

Les inauguracions fallides d’Ada Colau

Roger Argemí

L’última inauguració que hi va haver a Barcelona va ser el canvi de denominació de l’aeroport, que l’1 de març es va estrenar com a Josep Tarradellas Barcelona-el Prat. No ha donat temps per més.

Segons la llei electoral, no es pot inaugurar res 54 dies abans de les eleccions, que és quan es publica el decret de convocatòria. Així doncs, fins que Pedro Sánchez va convocar les generals pel 28 d’abril, els diferents ajuntaments tenien l’esperança de mostrar les millores de les diferents localitats catalanes. Ho podien fer fins al 2 d’abril, 54 dies abans de les eleccions municipals i europees del 26 de maig. Ara, però, tots els plans relacionats amb les inauguracions s’han hagut d’anul·lar o bé posposar per dates posteriors al dia 26. En aquell moment, és possible que qui hi hagi al Govern no sigui el mateix equip que va treballar en el projecte en qüestió.

A la capital catalana, el mes de desembre es va aprovar la mesura del 30% d’habitatges protegits per aturar la “normalització de l’especulació immobiliària”, segons Colau. A més, al gener es van estrenar les noves bicicletes del Bicing i el centre LGTBI al carrer del Comte Borrell. Tot i això, algunes inauguracions importants s’han quedat pendents, i la convocatòria d’eleccions generals no permetrà lluir-les a l’equip liderat per l’actual alcaldessa.

Reforma Meridiana

La inauguració de la reforma del primer tram de la Meridiana estava prevista el març del 2019. El seu objectiu principal: que l’Avinguda deixi de ser una “autopista urbana”, amb l’eliminació de carrils de circulació i l’ampliació de les voreres.

Carrer Gran de Sant Andreu

La transformació d’un dels carrers més importants del barri de Sant Andreu també es veu afectada. Amb la incorporació d’aquesta via de passeig al carrer Gran de Sant Andreu «s’augmentarà l’espai per al vianant» i «s’afavorirà el comerç de proximitat».

grang_1

Font: Ajuntament de Barcelona

 

Parc de la Canòpia (Les Glòries)

El consistori també volia estrenar el mateix mes de març una de les seves joies, el Parc de la Canòpia de la Plaça de Les Glòries. Es tracta d’una sèrie d’espais verds i  àrees lúdiques que tenen la intenció d’actuar com un dels grans pulmons verds de la ciutat.

 

Pla de Barris (La Teixonera)

Per altra banda, hi ha tres obres relacionades amb el Pla de Barris que no veuran la llum. Una d’elles, les escales mecàniques del carrer de la Mare de Déu dels Àngels i les escales dels Canadencs, al barri de la Teixonera. Quan es posin en funcionament, aquestes escales donaran suport a la salut i a les més de 4.400 persones grans del barri.

Captura

 

 

Read more

Agbar s’afegeix a la batalla judicial contra la multiconsulta de Barcelona

L’empresa presenta un recurs d’alçada davant l’ajuntament per evitar que es pregunti sobre la gestió de l’aigua

‘Vol vostè que la gestió de l’aigua de Barcelona sigui pública i amb participació ciutadana?’ Aquesta és la pregunta que més problemes legals ha portat a l’Ajuntament de Barcelona les darreres setmanes. En la seva croada per impulsar la democràcia participativa a la ciutat, el procés ‘Decidim Barcelona’ va incloure proposar a la ciutadania decidir directament sobre aquest bé el proper mes de Maig. Agbar, l’empresa que gestiona actualment el cicle de l’aigua, considera que l’ajuntament no té competències per legislar aquest bé i per això s’ha sumat a una batalla judicial amb el consistori.

 

La torre AGBAR, situada a la plaça de les Glòries.

La torre AGBAR, situada a la plaça de les Glòries. //Pixabay

Un conflicte que s’endureix i ve de lluny

La regidora de Participació, Gala Pin, va mostrar-se molt crítica amb l’empresa: “Si estan tan segurs com diuen que la seva gestió és la millor que es pot fer sobre l’aigua a Barcelona, no haurien de tenir por de que la gent es pronunciï”. La consulta ja tenia tres processos judicials oberts, en forma de  de contenciosos administratius. Les organitzacions denunciants són Advocats per la Constitució, la Delegació del Govern espanyol i la Cambra de Concessionàries (CCIES) -de la qual forma part Suez, propietària d’AGBAR-. Totes elles coincideixen en considerar ‘il·legal’ la plataforma de participació ciutadana creada per Colau. La idea de ‘Decidim Barcelona’, un pes fort del programa de Barcelona en Comú, és impulsar la participació  més enllà d’aquesta consulta en concret.

Aquesta vegada, el focus es posa en la pregunta sobre l’aigua: Agbar considera que s’incompleix el reglament perquè l’ajuntament de Barcelona no té competències per decidir-ne la gestió sense consultar a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Formalment aquesta apreciació és certa, però Barcelona té un pes indubtable a l’AMB i Ada Colau és l’actual presidenta.

L’actual gestió de l’aigüa de Barcelona fa anys que es troba enmig de disputes judicials i polítiques. L’empresa cessionària és mixta, però el 85% és de capital privat. A més de la participació de l’AMB, un 70% éspropietat d’Agbar i l’altre 15% de Caixabank.

Un migrant mort al CIE i un gimnàs històric, protagonistes de les altres preguntes

A més d’aquesta proposta, també hi ha inicatives ciutadanes per canviar el nom d’una plaça en homenatge al migrant mort al CIE de la Zona Franca Idrissa Diallio i demanar la intervenció municipal per permetre la continuïtat un gimnàs històric. Amb els recursos, els impulsors es troben amb una nova barrera. Per arribar a aquests objectius, caldria superar els entrebancs judicials, recollir 15.000 signatures per afegir cada pregunta a la consulta i, per acabar, guanyar-la.

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies