El PSOE planteja tipificar de delicte l’apologia al franquisme en una reforma del Codi Penal

Adriana Lastra en una assemblea oberta per les pensions dignes l’any 2018. – psoe extremadura

“En una democràcia no s’homeneja a ni a dictadors ni a tirans”. Així ha anunciat Adriana Lastra la intenció del Partit Socialista d’il·legalitzar l’exaltació del franquisme en una reforma del Codi Penal. Una de les promeses electorals de Pedro Sánchez, l’erradicació de l’apologia a la dictadura es tracta d’una de les prioritats del govern de coalició després de l’exhumació de Franco l’octubre del 2019, segons la portaveu dels socialistes.

Lastra ha fet públic el 10 de febrer en un esmorzar informatiu organitzat per Nova Economia Fòrum que l’objectiu d’aquesta llei serà compensar i buscar justícia per les víctimes del franquisme. “Exhumarem a les víctimes que encara jeuen en foses comunes, traurem la simbologia franquista que encara queda als llocs públics”, afirma la número dos del partit.

De moment, aquesta reforma del Codi Penal es tracta d’un esborrany d’un projecte en marxa del Ministeri de Justícia, liderat per Juan Carlos Campo, al qual Lastra no ha tingut accés. Altres modificacions incloses a la proposta són una revisió per alleujar delicte de sedició i la necessitat de consentiment exprés per distingir una violació d’una relació consentida.

El nou debat: com afecta la llibertat d’expressió?

Experts en dret constitucional consideren que tipificar com a delicte l’exaltació del franquisme pot entrar en contradicció amb la llibertat d’expressió, un dret reconegut a l’article 20 de la Constitució Espanyola. “Hauran de filar molt prim per no caure en un malmetre la llibertat d’expressió”, explica Roberto Blanco al diari El País, catedràtic de Dret Constitucional per la Universitat de Santiago.

Actualment, la llibertat d’expressió només està limitada pels drets a la privacitat i pel delicte d’odi. Aquest últim es tracta de la justificació o enaltiment de la violència per obtenir objectius polítics, penat pel Codi Penal espanyol en l’article 18.

Per altra banda, la Llei de Memòria Històrica només considera d’il·legal l’ús de símbols i “l’exaltació personal o col·lectiva” del cop d’Estat de 1936, la Guerra Civil i de la repressió de la dictadura contra els opositors del règim, però no a l’ordenació franquista com a tal.

El nazisme i el feixisme, il·legals

Si s’aprovés la reforma, Espanya s’uniria a Alemanya i a Itàlia als països europeus on està penat la glorificació a antics règims autoritaris. En els dos Estats es considera delicte d’odi la difusió de discursos i creació de partits que vagin en contra dels drets i fonaments bàsics de la constitució.

Al Codi Penal alemany preveu fins a tres anys de presó per “aprovar, negar o minimitzar els actes perpetrats per la dictadura nazi». A més, també és il·legal negar l’Holocaust jueu. Pel que fa a Itàlia el 2017 es va endurir el Codi Penal amb l’article 293 on es recull fins a quatre anys de presó per “apologia al feixisme” i per “la reconstrucció de partits feixistes”.

Genially: Paula Durà

Read more

“Cal posar l’èmfasi en el comportament de l’autor, no en el de la víctima”

María Acale Sánchez, Catedràtica en Dret penal a la Universitat de Cádiz, explica les diferències jurídiques entre els conceptes d’abús sexual i d’agressió, arran de la condemna per abús de la «Manada de Manresa»

La sentència de la coneguda com a «Manada de Manresa» ha causat una enorme polèmica. Quan va sortir la sentència, a principis del mes de novembre, es van produir centenars de manifestacions per tota Espanya. Per què, si els acusats havien estat condemnats? Doncs perquè, altre cop, tal com va passar amb el cas de la Manada de Pamplona, la sentència no condemna per agressió sexual, sinó per abús. María Acale Sánchez, llicenciada i doctora en Dret per la Universitat de Cádiz, analitza la sentència, desgranant els conceptes d’agressió i d’abús sexual que es reflecteixen en el nostre Codi Penal.

Quina és la seva opinió sobre aquesta sentència?

En què falla?

I què diu el Codi Penal al respecte?

Per tant, amb el Codi Penal actual, es podria haver qualificat el delicte com a agressió sexual?

Tanmateix, creu que és necessària la reforma del Codi Penal?

I com hauria de ser aquesta reforma?

La Fiscalia va dir que recorreria la sentència, que acabarà al Tribunal Suprem. Què creu que passarà?

Cada cop s’escolten més casos de violacions grupals. Quins trets comuns tenen aquestes agressions?

Read more

Polèmica en els casos de delicte sexual

IRENE SOLÉ

El violador de la Verneda surt de la presó en un clima social d’indignació per la sentència de la Manada

La sortida del violador de la Verneda de la presó de Brians 2 a Sant Esteve Sesrovires (Baix Llobregat) el passat dijous 3 de maig va coincidir amb un agitador debat social sobre la violència sexual contra les dones que havia causat la sentència del cas de la Manada. Gregorio Cano va ser condemnat a 167 anys de presó després que en el judici acceptés haver violat 17 dones en un sol any, encara que se l’acusava d’haver-ne comès més d’una trentena. Ara bé, la sentència va fixar en 20 anys el límit màxim de compliment efectiu de la totalitat de les penes en aplicar l’article 76.1 del Codi Penal.

Durant el temps que ha estat a la presó, Cano ha passat per programes de rehabilitació que s’apliquen a delinqüents sexuals però en el seu informe hi figura un perill d’alt risc de reincidència. La fiscalia ha vist necessari avisar als Mossos d’Esquadra perquè activin un dispositiu de vigilància no invasiva i que també les víctimes tinguin dret a demanar protecció si així ho desitgen. Segons Esther Zapater, professora de dret a la Universitat Autonoma de Barcelona, aquest tipus de casos en què la pena de presó no garanteix que el delinqüent no torni a reincidir obren el debat de sobre si hauria d’haver-hi l’aplicació a Espanya de la presó permanent revisable. Segons Zapater, si això es decidís tirar endavant, caldria fer un estudi minuciós basant-se en casos d’altres països que sí que ofereixen aquesta possibilitat. Així mateix, cal tenir en compte si seria viable econòmicament puix que el manteniment de presos té un cost molt elevat que per molts estats no seria sostenible econòmicament.

 

Captura de pantalla 2018-05-13 a las 19.48.27

Fes clic a la imatge per veure el gràfic

 

El cas del violador de la Verneda i el debat de la presó permanent revisable a Espanya s’ha encès al mateix moment que s’han produït fortes onades d’indignació en contra la sentència del cas de la Manada. Aquest cas, diu Zapater, és més greu que el del violador de la Varneda, ja que ens enfrontem a tota la construcció de la definició de què considerem delicte sexual. El principal problema, argumenta la professora, és que el consentiment de la víctima és determinant en la decisió dels jutges i hi ha molts casos en què aquesta no es troba en condicions d’expressar un no explícit. Segons Zapater, però, el problema no es troba en la llei sinó en «la interpretació tan literal que ha fet el jutge d’aquesta, que no s’ajusta a les necessitats de la societat actual». Encara que des del govern s’hagi promès una revisió del codi penal, Esther Zapater creu que la introducció de la perspectiva de gènere en la professionalització de la justícia és clau perquè no es repeteixin sentències com aquesta.

Read more

El preu de la supervivència

MONTSE SELLARÈS (@montsesellares) i LAURA SIERRA (@laurasierra96)

«Sobreviure no hauria de ser delicte», explica en Khadim, un manter senegalès de 28 anys. Aquest és un reportatge sobre la història i situació actual del col·lectiu manter a la ciutat de Barcelona.

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies