La proposta de coalició entre C’s i PP i la seva aplicació

Després de les eleccions generals que es van celebrar el passat 28 d’abril, Pablo Casado va plantejar, en diferents ocasions, la possibilitat de parar la mà a Ciutadans Vox per presentar-se sota una mateixa capçalera. El candidat del PP defensava que «unir forces i optimitzar el vot» era l’únic camí possible per assolir una victòria cap a les urnes i frenar els nacionalismes. La proposta de Casado però no va acabar de quallar, ja que no va convèncer ni a la formació taronja ni als ultraconservadors. Des dels comicis del 10 de novembre però, Ciutadans ha canviat d’opinió. I és que tenint en compte la batuda política que va viure el partit Inés Arrimadas, la candidata ja ha presentat una alternativa. Una proposta que preveu una coalició amb el PP a Galícia, País Basc i Catalunya, tres indrets que considera «excepcionals».

La iniciativa s’inspira en Navarra Suma. A les eleccions del Parlament de Navarra del 2015, Ciutadans va obtenir un 2,96 % dels vots. Si hagués assolit el 3% hauria, arrabassat un escó a la coalició nacionalista basca Geroa Bai impedint que la líder d’aquesta formació es convertís en presidenta de Navarra. El mateix els hi va passar a les eleccions municipals de l’Ajuntament de Pamplona, tant C’s com PP van quedar per sota el percentatge necessari per poder ser transformats en regidors. Això és el que els va portar a presentar-se conjuntament a les convocatòries electorals del 2019 per evitar que la fragmentació del vot conservador espanyolista acabés beneficiant les esquerres nacionalistes. En aquest context, a principis de 2019, el Partit Popular de NavarraUnión del Pueblo Navarro i Ciutadans van agrupar-se en la plataforma electoral comuna coneguda com Navarra Suma. Una proposta que, en definitiva, és com la que pretén tirar endavant Ciutadans que, mentre ha anat perdent força, ha vist com tant el PP i Vox han anat incrementant els seus vots.

La situació gallega

Les negociacions estan a la recta final, ja que el termini per registrar les coalicions electorals s’acaba aquest dijous 20 de febrer a Galícia i el divendres 21 a Euskadi. Ara bé, allò que des de Ciutadans es veu com la solució definitiva, des de les comunitats autònomes corresponents no es veu tan clar. Alberto Núñez Feijóo, membre del Partit Popular de Galícia i president de la comunitat des del 2006, no vol renunciar a les sigles del PPdeG. El gallec ja governa amb majoria absoluta i les enquestes li van a favor. L’atractiu electoral del PP a Galícia està altament condicionat per la identitat nacional i el vot de centredreta ja està aglutinat entorn de les sigles del PP. A més, defensa que les coalicions no sempre sumen perquè poden generar rebuig a una part dels votants tradicionals de cada partit. Així i tot, malgrat que el PP gallec manté el seu «no» a la coalició amb Ciutadans, deixa les seves llistes obertes per si la formació taronja canvia de parer i opta per integrar dirigents en les seves candidatures.

El panorama basc

La coalició al País Basc ja és una realitat. El dimecres 19 de febrer el secretari general del PP, Teodoro García Egea, i el secretari de Ciutadans, José María Espejo Saavedra, es van reunir per acabar de lligar caps de cara a la coalició. La llista serà encapçalada pel popular Alfonso Alonso, candidat a ocupar la presidència d’Euskadi. El número dos de la llista l’ocuparia un membre del partit taronja, a qui li correspon, també, un lloc capdavanter per província.

En un territori on Ciutadans no té representació política, el partit liberal ha cedit a la coalició, tot i la negativa del PP galleg. S’han obert inclòs a deixar de banda la idea de crear un nom propi per la llista com “Millor Units” i presentar-se amb una unió de les sigles dels dos partits. La llista integrarà, a part, membres de la societat civil i d’UPyD, tal com va explicar Inés Arrimadas després de la reunió amb el líder popular, Pablo Casado, dimarts 18 de febrer.

Actualment, el PP compta amb 9 diputats a la Cambra de Vitòria. Segons l’enquesta realitzada per la televisió pública basca, els conservadors podrien caure fins als 5 o 6 escons, perdent dos representants la província d’Àlaba, antic feu del partit. Pel que fa a Ciutadans, obtindria un 1,7% dels vots, insuficients per convertir-se en representació parlamentària. Per aquest motiu, els dos partits creuen que obtindran dos escons més – d’entre 7 i 8- en cas de presentar-se com a coalició, ja que podrien aglutinar tots els vots de la dreta espanyolista. Tot això, no evitaria una disminució de la representació conservadora, però s’allunyaria de la baixada d’escons pronosticada.

La proposta en territori Català

L’experiment navarrès de fusionar les dretes del PP i Ciutadans també es vol portar cap al territori català. Segons l’últim Baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió, el grup d’Arrimadas podria perdre fins a 20 representants a la cambra catalana passant de guanyar les eleccions del 2017 amb 36 representants a caure fins a la quarta plaça amb 14-15 escons. Tenint en compte aquestes dades, una coalició electoral entre els dos partits els permetria col·locar-se entre el 15 i el 17 % dels vots cosa que automàticament podria revertir les tendències que mostren el sondeig i tirar endavant. La situació però no és fàcil, el problema rau en la qüestió del lideratge que fa que la coalició es refredi.

El PP sempre havia insistit a unir-se amb C’s, els papers ara però s’han invertit. Fins a l’actualitat, el líder dels populars havia defensat en diverses ocasions que no li importava fer un pas al costat per permetre que una altra persona liderés la candidatura conjunta. Així i tot, el PP ha crescut lleugerament en les darreres enquestes, ha guanyat seguretat i ara reivindica que és la seva formació la que ha de liderar la coalició constitucionalista. Ara bé, el partit taronja tampoc renuncia a encapçalar la candidatura.


En contextos de gran confrontació política, quan es percep que els rivals polítics tenen interessos perillosos i il·legítims, els partits poden considerar que les coalicions electorals són el millor instrument per impedir que l’enemic prengui poder. Des de Ciutadans estan convençuts que aquesta és la solució, malgrat tot, les circumstàncies basques, gallegues i catalanes no són senzilles i caldrà esperar com evoluciona el panorama de cara al tancament definitiu de les llistes.

Read more

PSOE-Podem: quins suports poden rebre?

IÑAKI MARTÍNEZ – CRISTINA POYATO – SERGI PERALTA – ARIANA RUIZ

El pacte per formar govern progresista necessita l’aprovació dels grups minoritaris i d’ERC per aconseguir la majoria absoluta

Encara amb la ressaca de les eleccions del 10-N, la incertesa torna a sobrevolar el panorama polític espanyol i els records del passat mes d’abril afloren. El PSOE de Pedro Sánchez va guanyar, un cop més, les eleccions, però necessitarà suports externs per disposar de majoria absoluta. Què ha canviat des de llavors? Dos escenaris similars i, alhora, diferents, on tres formacions jugaran un paper protagonista per garantir —o bloquejar— la governabilitat: ERC, PNV i Ciutadans.

Partit Nacionalista Basc

Després dels resultats de les eleccions d’abril, en les que els nacionalistes bascos van aconseguir 6 escons, el suport a la investidura de Pedro Sánchez no es veia prou clar. Un possible govern sustentat per les bases proclamades per PP i Cs, tenia la negativa del PNV des d’un primer moment.

Durant el debat que va tenir lloc per la seva investidura, Aitor Esteban, diputat del PNV, va deixar clar que tots els partits tenen pressions i aquestes “no es poden fer servir com excusa pel desacord de les negociacions” que en aquell moment hi havia entre PSOE i Unides Podem. Els nacionalistes bascos van deixar clar que el seu vot era l’abstenció. Una abstenció sempre “disposada al diàleg”.

Avui dia, sembla que hi ha un avenç pel PNV. Amb les eleccions de novembre han augmentat un escó. Davant el preacord entre Sánchez i Iglesias, els nacionalistes bascos deixen entreveure un possible suport, però sempre darrere el “hem de parlar, per tant, no podem dir que farem amb la investidura”, que expressa Esteban a una entrevista amb RTVE.

Han de parlar amb tothom. Negociar amb uns i altres, i saber quin serà el desenvolupament de l’acord entre PSOE i Unides Podem, i veure que respostes reben les seves sol·licituds “perfectament assumibles”. Una d’aquestes, i l’única que exposen clarament, és la cerca de solucions pels “problemes d’encaix territorial” que hi ha tant a Catalunya com al País Basc. Tot i això, asseguren que ells no seran els qui facin ensopegar les possibilitats d’aquest preacord.

Esquerra Republicana de Catalunya

La posició d’ERC durant el primer intent d’investidura de Sánchez va ser la de votar en contra. «Vèncer és convèncer i s’ha de convèncer, sobretot, però no es pot convèncer l’odi que no deixa lloc a la compassió. S’ha parlat de catalans i bascs dient-los antiEspanya. Vencereu però no convencereu. Vencereu perquè teniu sobrada la força bruta, però no convencereu perquè no teniu raó i dret» va exposar Rufián en un intent d’homenatge a Miguel de Unamuno. Aquesta posició contrària a la consecució de la investidura va canviar durant el segon debat, al qual la formació independentista va optar per l’abstenció.

«Estan jugant a la ruleta russa donant-li una segona oportunitat a Casado, Rivera i Abascal (…) Estem donant una oportunitat històrica a la paraula front l’odi, i, si nosaltres en som capaços, vostès també» va sentenciar Rufián.

Aquest matí, el vicepresident de la Generalitat Pere Aragonès, en declaracions a Onda Cero, ha afirmat que «la solució és un referèndum d’autodeterminació», ja que «el futur de Catalunya han de decidir-lo els ciutadans». «Catalunya no acceptarà una imposició de l’Estat. O s’entén que la solució política ha d’estar al marc que decideixi la societat catalana o no podrem avançar». Durant l’entrevista d’ahir a Catalunya Ràdio, Aragonès va obrir la possibilitat d’una potencial abstenció: “Ara estem al no, i quan es moguin, veurem”, va afirmar.

Ciutadans

Després d’un descens històric, on s’ha passat de tenir 57 escons a només 10, i la dimissió d’Albert Rivera com a líder del partit, el partit taronja ha perdut protagonisme en l’escenari polític. De ser considerat una possible alternativa de govern a haver de jugar com a segona espasa. 

Al juliol, Ciutadans va votar en contra de la investidura de Pedro Sánchez, postura inamovible si seguia disposat a pactar amb els partits “separatistes”, com declarà Inés Arrimadas a ABC. L’actual portaveu al Congrés no dubtà en qualificar el govern en funcions de “sectarisme sanchista” i “un perill per a Espanya”. 

En aquell moment, Albert Rivera va criticar la falta d’entesa entre Sánchez i Iglesias, que, segons ell, van tractar Espanya com un “botí a repartir-se” i va lamentar que es paralitzés el país “només per un ministeri”. 

Per ara, sembla que Ciutadans es mantindrà ferm a la seva postura del mes d’abril i segueix sense plantejar-se la possibilitat d’unir forces amb els socialistes. José Manuel Villegas, secretari general del partit, va deixar clar davant dels mitjans que votaran “no” a la investidura de Sánchez després del preacord “nefast per a Espanya” que va signar amb Unides Podem. El president en funcions podia, segons Villegas, “mirar al centre i a la moderació, però ha escollit mirar als populistes i nacionalistes”. 

Tot i això, no és un “no” rotund, sinó que es limita a un no “a un govern dolent per a Espanya”. Villegas ha demanat a Sánchez que rectifiqui i trenqui les seves relacions amb Pablo Iglesias i els partits nacionalistes regionals. Com a alternativa, ha proposat una coalició a tres bandes entre PSOE, PP i Cs a canvi del decàleg de 10 reformes proposat per Rivera abans de les eleccions i que afecta camps com la sanitat, la família o l’educació. Aquest pacte ajudaria a establir un govern en minoria, però la formació taronja té la intenció de quedar-se a l’oposició i arribar a acords puntuals per garantir la governabilitat.

Read more

Per què no han triomfat les coalicions de cara a les eleccions del 21D?

JERONI NABONA

El passat 27 d’octubre va ser un dia clau políticament parlant. Al migdia es va sotmetre a votació la declaració unilateral d’independència (DUI) al Parlament de Catalunya. La votació va ser aprovada amb un total de 70 vots a favor, 10 en contra i 2 vots en blanc. Tant el PPC, el PSC i Ciutadans, no van participar de la votació ja que van considerar que era il·legal.

Poques hores més tard del mateix 27 d’octubre, el Senat va aprovar per majoria absoluta l’aplicació de l’article 155 i al vespre el president del Govern Espanyol, Mariano Rajoy, va fer una compareixença anunciant les mesures acordades. Va dir que cessava tant al President Puigdemont, com també a tota la resta dels Consellers del Govern de la Generalitat de Catalunya. Però el fet més destacat va ser que va acordar dissoldre el Parlament i a convocar eleccions anticipades de caràcter autonòmic pel proper 21 de desembre.

La compareixença de Rajoy va obrir un nou escenari en la política catalana. El 27 d’octubre va tenir dues cares: el que pels independentistes suposava el naixement de la República Catalana, pels constitucionalistes era il·legal. Amb l’aplicació de l’article 155 de la Constitució, el Govern Espanyol pretenia posar fre al Govern de la Generalitat i en el qual l’Estat de Dret restaurés la legalitat a Catalunya.

Seguint el calendari establert per la Junta Electoral, el passat 7 de novembre s’acabava el termini perquè els diferents partits polítics presentessin coalicions electorals. Dies enrere, tant el PDeCat com Esquerra Republicana (ERC) van afirmar que es presentarien a les eleccions del 21D per defensar la declaració de la República Catalana, encara que ambdós partits consideren que la convocatòria electoral és il·legítima, ja que va fer-la Mariano Rajoy dins el marc de l’article 155.

La gran pregunta era si es reeditaria la fórmula de “Junts pel Sí” empleada el 2015, en què van aconseguir 62 escons i prop del 40% dels vots. La decisió era complicada degut a la situació en què tant el vicepresident Oriol Junqueras juntament amb 7 consellers més es troben a la presó preventiva, i tenint en compte que Carles Puigdemont i 4 consellers es troben a Brussel·les intentant contrarestar la justícia espanyola.

Algunes fonts asseguren que abans d’ingressar a presó, Junqueras va deixar dit que com a president d’ERC, no volia entrar en coalició amb el PDeCat, ja que considerava que fa dos anys tal fórmula no havia donat els resultats esperats, tenint en compte que pretenien aconseguir la majoria absoluta, encara que amb la CUP sumaven 72 escons.

Entre els motius pel que Esquerra Republicana s’ha negat en entrar en coalició amb el PDeCat n’hi ha alguns. El primer obeiria a una raó purament de sondeig electoral: la majoria d’enquestes assenyalen que el 21D, ERC seria la primera força política al Parlament aconseguint entre 45-46 escons, mentre que el Partit Demòcrata cauria en picat situant-se com a quarta força política obtenint entre 14 i 15 escons, superat per Ciutadans que obtindria uns 28 escons i el PSC que obtindria uns 20 escons. La majoria d’enquestes també auguren que la CUP perdi alguns diputats, traient només entre 7 i 8 escons. Per tant, la majoria absoluta dels partits independentistes penjaria d’un fil (traurien entre 66 i 69 escons), encara que els partits constitucionalistes sumarien menys vots, tot i que podrien aconseguir prop de 60 escons, sumant els vots del PPC, PSC i C’s.

sin-titulo-49713

A part dels números estrictament electorals, diversos sectors d’ERC també s’han mostrat descontents amb la gestió del president Carles Puigdemont. Molts dirigents es van decebre el passat dia 10 d’octubre, quan en el Ple del Parlament, Puigdemont va decidir ajornar la declaració unilateral d’independència per buscar un diàleg amb l’Estat Espanyol que no arribaria, i n’acabaria derivant vers l’aplicació del 155 i el cessament de tot el Govern.

Puigdemont, des de Brussel·les havia demanat a Esquerra i a la CUP que acceptessin fer un front comú per presentar-se a les eleccions, però han decidit optar a presentar-se per separat. Així ho ha decidit la CUP aquest diumenge 12 de novembre a una Assemblea celebrada a Granollers. Amb un 64% dels vots dels seus militants, la CUP ha optat per presentar-se individualment, encara que volen liderar “una candidatura el més àmplia possible, clarament rupturista, independentista i anticapitalista”. Albano Dante Fachin és molt possible que vagi amb la CUP, després del seu ‘divorci’ amb els Comuns. Recentment, la monja Teresa Forcades també ha manifestat la seva intenció de presentar-se amb la CUP.

El PDeCat tot i quedar-se sol en no poder fer coalició, ha decidit presentar-se sota el nom “Junts per Catalunya”. Es preveu que el mateix Puigdemont encapçali la llista, juntament amb els consellers empresonats i Sánchez i Cuixart. D’aquesta manera, desapareixen les sigles del Partit Demòcrata i es pretén que la candidatura sigui més àmplia i aglutini a més sectors a favor de la independència de Catalunya.

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies