La proposta de coalició entre C’s i PP i la seva aplicació

Després de les eleccions generals que es van celebrar el passat 28 d’abril, Pablo Casado va plantejar, en diferents ocasions, la possibilitat de parar la mà a Ciutadans Vox per presentar-se sota una mateixa capçalera. El candidat del PP defensava que «unir forces i optimitzar el vot» era l’únic camí possible per assolir una victòria cap a les urnes i frenar els nacionalismes. La proposta de Casado però no va acabar de quallar, ja que no va convèncer ni a la formació taronja ni als ultraconservadors. Des dels comicis del 10 de novembre però, Ciutadans ha canviat d’opinió. I és que tenint en compte la batuda política que va viure el partit Inés Arrimadas, la candidata ja ha presentat una alternativa. Una proposta que preveu una coalició amb el PP a Galícia, País Basc i Catalunya, tres indrets que considera «excepcionals».

La iniciativa s’inspira en Navarra Suma. A les eleccions del Parlament de Navarra del 2015, Ciutadans va obtenir un 2,96 % dels vots. Si hagués assolit el 3% hauria, arrabassat un escó a la coalició nacionalista basca Geroa Bai impedint que la líder d’aquesta formació es convertís en presidenta de Navarra. El mateix els hi va passar a les eleccions municipals de l’Ajuntament de Pamplona, tant C’s com PP van quedar per sota el percentatge necessari per poder ser transformats en regidors. Això és el que els va portar a presentar-se conjuntament a les convocatòries electorals del 2019 per evitar que la fragmentació del vot conservador espanyolista acabés beneficiant les esquerres nacionalistes. En aquest context, a principis de 2019, el Partit Popular de NavarraUnión del Pueblo Navarro i Ciutadans van agrupar-se en la plataforma electoral comuna coneguda com Navarra Suma. Una proposta que, en definitiva, és com la que pretén tirar endavant Ciutadans que, mentre ha anat perdent força, ha vist com tant el PP i Vox han anat incrementant els seus vots.

La situació gallega

Les negociacions estan a la recta final, ja que el termini per registrar les coalicions electorals s’acaba aquest dijous 20 de febrer a Galícia i el divendres 21 a Euskadi. Ara bé, allò que des de Ciutadans es veu com la solució definitiva, des de les comunitats autònomes corresponents no es veu tan clar. Alberto Núñez Feijóo, membre del Partit Popular de Galícia i president de la comunitat des del 2006, no vol renunciar a les sigles del PPdeG. El gallec ja governa amb majoria absoluta i les enquestes li van a favor. L’atractiu electoral del PP a Galícia està altament condicionat per la identitat nacional i el vot de centredreta ja està aglutinat entorn de les sigles del PP. A més, defensa que les coalicions no sempre sumen perquè poden generar rebuig a una part dels votants tradicionals de cada partit. Així i tot, malgrat que el PP gallec manté el seu «no» a la coalició amb Ciutadans, deixa les seves llistes obertes per si la formació taronja canvia de parer i opta per integrar dirigents en les seves candidatures.

El panorama basc

La coalició al País Basc ja és una realitat. El dimecres 19 de febrer el secretari general del PP, Teodoro García Egea, i el secretari de Ciutadans, José María Espejo Saavedra, es van reunir per acabar de lligar caps de cara a la coalició. La llista serà encapçalada pel popular Alfonso Alonso, candidat a ocupar la presidència d’Euskadi. El número dos de la llista l’ocuparia un membre del partit taronja, a qui li correspon, també, un lloc capdavanter per província.

En un territori on Ciutadans no té representació política, el partit liberal ha cedit a la coalició, tot i la negativa del PP galleg. S’han obert inclòs a deixar de banda la idea de crear un nom propi per la llista com “Millor Units” i presentar-se amb una unió de les sigles dels dos partits. La llista integrarà, a part, membres de la societat civil i d’UPyD, tal com va explicar Inés Arrimadas després de la reunió amb el líder popular, Pablo Casado, dimarts 18 de febrer.

Actualment, el PP compta amb 9 diputats a la Cambra de Vitòria. Segons l’enquesta realitzada per la televisió pública basca, els conservadors podrien caure fins als 5 o 6 escons, perdent dos representants la província d’Àlaba, antic feu del partit. Pel que fa a Ciutadans, obtindria un 1,7% dels vots, insuficients per convertir-se en representació parlamentària. Per aquest motiu, els dos partits creuen que obtindran dos escons més – d’entre 7 i 8- en cas de presentar-se com a coalició, ja que podrien aglutinar tots els vots de la dreta espanyolista. Tot això, no evitaria una disminució de la representació conservadora, però s’allunyaria de la baixada d’escons pronosticada.

La proposta en territori Català

L’experiment navarrès de fusionar les dretes del PP i Ciutadans també es vol portar cap al territori català. Segons l’últim Baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió, el grup d’Arrimadas podria perdre fins a 20 representants a la cambra catalana passant de guanyar les eleccions del 2017 amb 36 representants a caure fins a la quarta plaça amb 14-15 escons. Tenint en compte aquestes dades, una coalició electoral entre els dos partits els permetria col·locar-se entre el 15 i el 17 % dels vots cosa que automàticament podria revertir les tendències que mostren el sondeig i tirar endavant. La situació però no és fàcil, el problema rau en la qüestió del lideratge que fa que la coalició es refredi.

El PP sempre havia insistit a unir-se amb C’s, els papers ara però s’han invertit. Fins a l’actualitat, el líder dels populars havia defensat en diverses ocasions que no li importava fer un pas al costat per permetre que una altra persona liderés la candidatura conjunta. Així i tot, el PP ha crescut lleugerament en les darreres enquestes, ha guanyat seguretat i ara reivindica que és la seva formació la que ha de liderar la coalició constitucionalista. Ara bé, el partit taronja tampoc renuncia a encapçalar la candidatura.


En contextos de gran confrontació política, quan es percep que els rivals polítics tenen interessos perillosos i il·legítims, els partits poden considerar que les coalicions electorals són el millor instrument per impedir que l’enemic prengui poder. Des de Ciutadans estan convençuts que aquesta és la solució, malgrat tot, les circumstàncies basques, gallegues i catalanes no són senzilles i caldrà esperar com evoluciona el panorama de cara al tancament definitiu de les llistes.

Read more

Dones, polítiques, embarassades i líders

El dilluns 11 de novembre, després de reduir de 57 a 10 el seu nombre de diputats al Congrés, Albert Ribera va dimitir com a líder de Ciutadans. Una setmana després, a Espejo Público, Inés Arrimadas s’ha afirmat com l’opció més viable, amb més suports, per encapçalar el futur del partit.

Al programa matinal d’Antena 3, la de Jérez de la Frontera, de 38 anys, va explicar a Susana Griso que està preparada per donar el pas a la primera fila de la política espanyola. No obstant això, «cal respectar els temps del partit, perquè (el seu nomenament com a successora de Ribera) no serà com quan Azanar va senyalar Rajoy amb el dit». De moment, Ciutadans es troba a l’espera que l’organització concreti una data perquè se celebri el congrés en què els seus militants tindran l’última paraula sobre el nou lideratge del partit. Però Inés Arrimadas sembla l’aposta més segura.

La candidata a nova dirigent nacional de Ciutadans va començar la seva carrera política -així com Ribera i el mateix partit- a Catalunya. Va començar a militar el 2011 i, el 2015, ja fou candidata a la presidència de la Generalitat. Aquest 2019 ha donat el pas a la política nacional: cap de llista de Ciutadans al Congrés dels Diputats per la circunscripció de Barcelona.

Una carrera d’alt protagonisme encara poc freqüent per una dona en la política, tant autonòmica com estatal. Seria l’única dona avui a Espanya al capdavant d’un dels grans partits polítics (tot i l’absolut descens de Ciutadans) al Congrés. No obstant això, no és la primera líder femenina a la política espanyola, com van confondre algunes reaccions inmediates a la notícia -i d’altres ja s’han encarregat de desmentir.

https://twitter.com/christocasas/status/1196526874635243520
La imatge destacada d’aquesta peça pertany a les fotografies de Lupe de la Vallina per a una entrevista de Cristian Campos a la revista Jot Down (2015).

Arrimadas és notícia per aquest possible ascens, ho va ser quan va canviar Barcelona per Madrid, quan va obtenir el major nombre de vots a les eleccions catalanes del 21 de desembre de 2018, i ho és sovint per les seves declaracions contra rivals polítics. Però…

«Inés Arimadas està embarassada»

…fa dos mesos, el 29 d’octubre, ho va ser pel seu primer embaràs. Si la vida privada de les persones públiques és o no notícia (o si ho és o no en funció del sexe d’aquesta persona) és un debat que cada mitjà resol amb les seves eines:

La Vanguardia se centrava en la seva relació amb Xavier Cima (antic membre de Convergència i Unió, amb qui es va casar el 2016). A més, inclou un video de fotografies compartides per la parella a les xarxes socials i un titolet -«La parella porta tres anys casada»-, així com la felicitació en video d’Albert Ribera. El diari publica la informació a la secció Política.

Inés Arrimadas junto al cartel que Ciudadanos ha colgado de su fachada.
Ciutadans va penjar pancartes a la façana de la seva seu amb motiu de l’embaràs d’Arrimadas.
El Español (a la secció Jaleos del corazón)

L’Ara, amb el mateix titular, narra com la presentadora Ana Rosa Quintana (El programa de Ana Rosa, Telecinco) va donar la primícia al seu espai matinal. Poc després, Arrimadas va confirmar-ho en un acte, remarcant que «no afectarà la campanya» (d’aquestes darreres eleccions). Aquest diari, per exemple, decideix publicar la informació a la secció Gent.

El País posa el protagonisme en el marit de la diputada: la carrera professional d’ell, la descripció que ella en fa i el desig d’ella de ser mare -expressat al programa de Bertín Osborne-, tot i que esperava «que no sigui massa tard» (als 36 anys). Inclou, a la secció Gente, el video on Arrimadas confirma la primícia d’Ana Rosa front el Congrés dels Diputats i una periodista li regala en directe dos xumets i un biberó.

El mitjà digital eldiario.es narra el mateix acte i la felicitació de Ribera. No obstant això, es tracta d’una nota automàtica d’EFE publicada a Política que «no ha estat editada ni titulada per un periodista d’eldiario.es». Aquella mateixa tarda, però, va publicar una peça de Redacció en relació amb els insults que Arrimadas havia rebut després d’anunciar l’embaràs.

El Mundo va publicar la notícia de la possible substitució de Ribera per Arrimadas a Yo Dona, en una secció de Política que tenyeix de rosa el seu titolet. L’embaràs, en canvi, el trobem publicat a La Otra Crónica (també, Política), apuntant als titolets l’edat d’Arrimadas i el nom i ideologia política del seu marit. A banda, destaca (a l’edició habitual del diari, a Política) com Rufián va condemnar els tuits insultants relatius a l’embaràs d’Arrimadas.

L’ABC fa un enfocament molt concret. Un cop confirmada la notícia de l’embaràs, inclou peces paral·leles sobre Xavier Cimas, «l’home que va deixar la política per amor», en què es remarca la diferència ideològica entre la segona de Ciutadans i el seu «nòvio independentista». Aquesta afirmació relativa a la relació d’ambdós polítics marca el to de la publicació: «No hi ha dubte que Arrimadas és tota una seductora quan s’ho proposa».

No depèn de la ideologia

Carme Chacón va morir l’abril de 2017, als 46 anys, a causa d’una malaltia de cor. Al seu obituari, Verne (El País) recordava la reivindicació de la normalitat laboral durant el seu embaràs com una icona de la seva carrera política. Aquí, passant revista a les tropes com a ministra de Defensa durant el segon govern de Zapatero (2008-2011).

Begoña Villacís (Ciutadans) va ser pionera en utilizar el seu embaràs com a imatge per aquesta campanya. Però tampoc és el primer cop que l’embaràs polític surt a debat. Carme Chacón (PSOE), estava embarassada de set mesos el dia que va prendre càrrec de la seva cartera de ministra de Defensa. De tota manera, el 14 d’abril de 2008, la ministra va pronunciar el seu primer «Capitán, mande firmes«. La imatge de Chacón desfilant embarassada davant les tropes a l’Afganistan també va resultar xocant per aquells qui pensaven que l’embaràs li impediria fer les tradicionals visites als sectors de l’excèrcit destinats a l’estranger.

Soraya Sáenz de Santa María (PP, vicepresidenta durant el govern de Mariano Rajoy) i Susana Díaz (PSOE, presidenta d’Andalucia fins aquest 2019) també han mantingut l’activitat política durant l’embaràs, en les successives campanyes electorals. El 2016, Carolina Bescansa, ex-diputada d’Unidas Podemos (a les darreres eleccions, cap de llista per A Coruña de Más País) va alletar el seu bebé al Congrés dels Diputats, durant una votació. La segona d’UP, Irene Montero (que va donar a llum el 3 d’agost), va decidir votar de manera telemàtica a la investidura de finals d’aquest estiu. Cadascun d’aquests casos -d’altra banda, quotidians a qualsevol empresa, pública o privada, del país- ha despertat l’opinió pública.

La normalització de l’embaràs en l’activitat laboral és un procés lent, que afecta més la imatge de la figura pública que el seu paper real en política. Cada dona decideix en funció (més que de la seva idologia) del seu context: als anys 90, la primera ministra de Pakistan, Benazir Bhutto, va ocultar el seu embaràs al país, tornant a la feina tan aviat com va poder; tres dècades després, la primera ministra de Nova Zelanda, Jacinda Ardern, va avisar sense dubtar-ho que, en sis mesos, hauria d’agafar mig any de baixa per maternitat.

Theresa May és la primera ministra britànica i així és com un diari progressista britànic va descriure el seu marit: «A Philip May se’l coneix en política com un home que ha segut al seient del darrere i ha permès que la seva dona, Theresa May, brilli». Permès. Ara mirem-ho a la inversa. Theresa May ha permès que el seu marit brilli. Té sentit? Si Philip fos el primer ministre, potser sentiríem dir que li ha «donat suport a l’ombra», o és just «darrere seu», o que «ha estat al seu costat», però no sentiríem mai que li ha «permès» brillar.

Chimamanda Ngozi Adichie (1977), autora nigeriana
Read more

10N: més partits i majories menys sòlides

Divendres dia 1 de novembre comença la campanya electoral pels comicis generals del 10 de Novembre. Aquesta campanya durarà vuit dies a diferència de les campanyes dutes a terme fins ara, que n’han durat 15. Això es deu a la repetició d’eleccions per la impossibilitat de formar govern i a una disposició addicional a la LOREG (Llei Orgànica de Règim Electoral General) aprovada l’any 2016 per evitar, quan es pensava que Rajoy no aconseguiria formar govern, que les eleccions se celebressin el dia de Nadal. Finalment Rajoy va poder formar govern i no es va celebrar cap campanya de vuit dies.

El govern de Rajoy, però, no era prou fort i la moció de censura el va tombar i va fer Sánchez president. Tot i que després de la moció de censura es veia fort, no va aconseguir prou suports per seguir governant i es va veure forçat a convocar eleccions. És per això que, en una primavera on ja hi havia previstes les eleccions municipals i les europees, a més d’algunes autonòmiques, se’n van afegir unes altres, les generals.

Així, el 28 d’abril de 2019 Sánchez sortia victoriós dels comicis, però un cop constituït el parlament no va aconseguir els suports suficients per formar govern. Per això, el PSOE espera, d’aquestes segones eleccions, ampliar majories i poder governar.

Aquestes eleccions arriben, però, en un moment polític i social molt convuls i diferent. És important tenir en compte que els últims deu anys han estat marcats per aquesta tònica i, per això, s’han convocat una gran quantitat de comicis a Espanya, però també a Catalunya.

L’evolució d’aquests últims anys ha significat un canvi polític important a Espanya. Per una banda, l’entrada de partits polítics al Congrés ha significat la fi del bipartidisme que hi havia instaurat a Espanya i que era fruit d’una llei electoral que, si bé és proporcional, té un comportament majoritari per la mida de les circumscripcions.

A més, el conflicte català ha estat al centre de totes les mirades en els últims anys i, tot i que semblava que després dels últims empresonaments a principis de 2018 el moviment independentista s’havia apagat, aquesta tardor ha demostrat que no era així.

Ja abans que sortís la sentència van començar els moviments irregulars i qüestionats pels independentistes amb la detenció dels joves de Sabadell, però amb la sentència del procés es va demostrar que no només l’independentisme no estava mort, sinó que es va fer palès que hi havia moltes ganes de mobilitzar-se i que, com a mínim a una part del moviment, hi havia ganes d’anar més enllà de les manifestacions multitudinàries i els actes simbòlics. S’ha demostrat, a més, una gran capacitat de mobilització i comunicació més enllà dels mitjans tradicionals, que sembla, amb el tancament de pàgines web i l’ordre judicial enviada a GitHub, que posa nerviós a algun poder de l’Estat.

Enmig de les mobilitzacions a Catalunya i per fer campanya, el PSOE va acabar exhumant el cadàver del dictador i el que havia de ser un acte contra el franquisme i de reivindicació de l’estat de dret i democràtic va acabar servint a diversos col·lectius franquistes per donar suport al dictador amb crits i cants en suport de la dictadura.

Amb tota aquesta situació, les eleccions del 10N es presenten amb moltes incògnites a Espanya i a Catalunya. A més, tot i els partits que es preveuen majoritaris, sembla que podria haver-hi una gran afluència de partits i podria acabar sent un parlament molt plural que podria incloure fins a 16 partits polítics.

El més previsible és que el PSOE torni a guanyar les eleccions, però el que no està clar és com aconseguirà les majories necessàries per poder governar. De fet, segons l’enquesta de Sigma Dos, que és qualificat de referent per la pàgina electomania, mentre el PP pujarà, Podemos i Ciutadans sembla que trauran pitjors resultats. Semblaria, a més, que Vox es mantindria estable, tot i que sembla que del que està passant a Catalunya i l’exhumació del dictador els està beneficiant. A banda, entraria un nou actor que és Más País i que segurament traurà vots a Podemos.

Aquest escenari dibuixa un panorama difícil pel PSOE a l’hora de pactar, ja que tant Podemos com Ciutadans, que eren els seus preferits a l’esquerra i a la dreta, respectivament, baixarien i, per tant seria més difícil aconseguir els suports. En aquest mateix escenari, seria possible que el PSOE intentés governar en solitari buscant aliances només en moments clau com la investidura o els pressupostos, tot i que amb aquestes aliances tindrien el mateix problema que si intentessin fer un govern de coalició. L’escenari plantejat, tot i la pujada del PP, no sembla que fos possible una suma de dretes degut a la baixada que Ciutadans patiria.

Pel que fa a Catalunya, cal destacar dues formacions que s’incorporen. Per una banda Más País que a Catalunya només es presenta a Barcelona però que podria aparèixer a l’hemicicle i restar vots a Podemos. Per l’altra hi ha la CUP que no s’havia presentat mai a unes eleccions generals, però que pel moment polític i social que s’està vivint, han cregut convenient fer-ho. Aquesta formació entraria al parlament i podria representar la tercera pota independentista a Madrid, segons algunes enquestes.

La resta de partits, a Catalunya, sembla que seguirien, segons una enquesta d’El Periódico, una tònica semblant a la dels comicis anteriors, amb l’única variació a Ciutadans que, seguint amb la baixada estatal, baixaria de cinc a dos escons.

A aquest escenari que dibuixen les enquestes, però, cal afegir-hi diversos factors. Per una banda cal tenir en compte que  la campanya encara no ha començat i que, encara que sigui més curta, poden passar, encara, moltes coses. A  més, cal tenir en compte la campanya de desmobilització, destapada per eldiario.es, de l’esquerra que està duent a terme, segons ells, “un guru de Pablo Casado”. També entra en joc la sanció que ha rebut Sánchez, per part de la Junta Electoral Central, per fer un ús electoralista de la Moncloa.

Pel que fa a Catalunya, l’escenari d’incertesa i mobilitzacions segueix i el dissabte previ a les eleccions, la jornada de reflexió, hi ha convocada una mobilització pel Tsunami Democràtic, encara per concretar, que també pot influir en els resultats del 10N.

Read more

Ciudadanos da un “puñetazo” en la mesa

El punto culminante que supone la moción de censura propuesta por Ciudadanos al Govern de la Generalitat responde a una “llamada de atención al electorado no independentista de Cataluña”. Esto es lo que nos empieza remarcado el profesor de política internacional Miguel Medina. Medina alerta que las quejas frente a una moción que ha costado dinero a los contribuyentes y que ya se sabía que no iba a dar ningún resultado no tardarán en aflorar. Pero ciudadanos espera sacar rédito de ella, ya que “una gran parte de la población catalana necesita tener claro quién la va a defender y este puñetazo en la mesa que supone la moción ayuda a poner a cada uno en su sitio”.

Otro de los golpes de timón que Ciudadanos acaba de dar le ha llevado a anunciar la posibilidad de no oponerse a un gobierno de Pedro Sánchez. “Ciudadanos sabe que deben tener como aspiración convertirse en un partido bisagra, mucha gente les vota esperando que apoyen a unos o a otros”. Medina deja claro que Ciudadanos se equivocó y que el rechazo, en un principio, a pactar con Sánchez podría costarle votos. “El PSOE es el partido político más importante de España, para Ciudadanos ser su compañero de viaje puede traerle beneficios”

Pero volviendo a la situación en Cataluña Lorena Roldán tiene un papel difícil. Su antecesora, Inés Arrimadas cogió al partido con 9 escaños y lo dejó con 36. Pero medina lo ve de otro modo “Lorena Roldán se encuentra con mucho trabajo hecho. El papel desempeñado por Arrimadas ha dejado a un electorado contento y atento ante las nuevas propuestas de la formación”. Los motivos del salto a la política española por parte de Arrimadas son claros para Medina “la política nacional desgasta mucho. Rivera necesitaba un apoyo y Arrimadas supone un contrapunto ideal. Además, su perfil más técnico refuerza uno de los puntos débiles de Rivera” otro de los motivos evidentes y que Medina nos recuerda es la “paridad”, ya que, afirma, en estos tiempos si se tienen serias aspiraciones de alcanzar el poder es indispensable que hombres y mujeres estén representados por igual.

Read more

Sánchez revela “la fórmula” per a Catalunya i amenaça amb el 155

El president del govern espanyol en funcions es mostra confiat, segur i serè respecte a Catalunya en el que segurament és un dels dies de l’any més tensos políticament parlant. En una entrevista a la CADENA SER, Pedro Sánchez ha afirmat que la «crisi de convivència» que es viu des de fa deu anys necessita «tres principis bàsics»: «proporcionalitat, unitat de partits i fermesa democràtica».

Sánchez torna a fer referència a la presa de «decisions extraordinàries» en cas que sigui necessari al·ludint a l’aplicació de l’article 155. El president ha revelat que el seu executiu «ha estudiat» la suspensió de l’autonomia catalana i que «es pot aplicar» tot i la funcionalitat del seu govern.
«Nosaltres no amenacem, nosaltres advertim«, ha afirmat després de tornar a abordar la necessitat de condemnar la presumpta violència. «Els demanem que no juguin amb foc», conclou.

Tot i que la política catalana ha centrat bona part de l’entrevista, el fracàs a l’hora de formar govern i el distanciament entre forces polítiques també ha donat a Pedro Sánchez l’oportunitat de repetir allò que ha estat dient durant les últimes setmanes. Mentre Àngels Barceló arrencava amb un «ha dormit bé?», Sánchez ha afirmat amb un to pausat que no vol «entrar en cap retret».

Les eleccions del 10-N són a tocar i, tot i la millora que les enquestes auguren als socialistes, tot fa preveure que seran necessaris acords per poder formar govern. Amb Unidas Podemos, el candidat socialista ha recalcat les «diferències molt evidents» entre les dues formacions, materialitzades en la gestió del conflicte català, alhora que ha apuntat també a les polítiques impulsades conjuntament. Amb Ciutadans, ha assenyalat la quasi nul·la comunicació davant la negativa del seu dirigent, Albert Rivera, de «posar-se al telèfon».

El president del govern en funcions ha parlat d’economia, de formació de govern, i del que ell anomena «veritables problemes d’aquest país». Sempre, però, amb un ull posat a Catalunya en una de les tardors més determinants de tota la democràcia. «Hi ha un calendari que ens ve imposat, que és el català: la sentència del procés».

Read more

Roldán denuncia el tracte que rep Ciutadans al Parlament i alerta de la situació a Catalunya

Lorena Roldán valora els incidents del debat de política general – Laura Casserres

La dirigent de Ciutadans a Catalunya, Lorena Roldán, ha reivindicat avui el comportament del seu partit i especialment del diputat Carlos Carrizosa durant la picabaralla d’ahir al Parlament. Després de declarar-se “orgullosos” de l’expulsió que segons ella respon a la seva defensa de “la llibertat i la democràcia contra el separatisme”, ha alertat del greuge que pateixen dins l’hemicicle. “No deixarem de denunciar els abusos que tenen lloc al Parlament”, ha avisat després de comentar els talls de micròfon durant les dues sessions del debat de política general. “Ens van expulsar del Parlament però no ens podran fer fora de Catalunya”, afirma.

L’enfrontament entre grups va tenir lloc després que el decret de presó provisional per als set independentistes detinguts dilluns caigués com una bomba dins la cambra. Els diputats independentistes van sol·licitar suspendre el ple i convocar la junta de portaveus i molts d’ells, inclosos els membres del govern i Quim Torra, van esclatar en crits de “llibertat”. El diputat de Ciutadans Carlos Carrizosa va ser expulsat després de ser cridat tres vegades a l’ordre pel President del Parlament, Roger Torrent, davant la seva reacció. El grup parlamentari en ple va abandonar l’hemicicle.

En roda de premsa a la seu del partit taronja, Roldán ha descrit l’escena com “una de les majors infàmies i vergonyes des del 2017”. El blanc de les crítiques han estat els dirigents independentistes i el govern de Pedro Sánchez, a qui ha acusat de “continuar sense fer res”. Segons Roldán “hi ha molta gent que té por i se sent amenaçada”. “Què més ha de passar a Catalunya? Quin missatge s’està enviant a aquelles persones separatistes radicalitzades?” 

La cap de l’oposició al Parlament també també ha carregat contra les resolucions aprovades ahir. Una d’elles demana la retirada de la Guàrdia Civil del territori, i l’altra reclama que la resposta a la sentència passi per la impugnació dels presos. El govern espanyol està estudiant recórrer-les al Tribunal Constitucional.

L’enviament a presó dels set joves independentistes i la picabaralla que va originar ahir al Parlament són el tema del dia. Després del ple i durant tot aquest matí, els partits polítics han valorat el que va passar a l’hemicicle criticant el to de l’enfrontament i el comportament de la resta de forces. De les intervencions d’avui destaca també l’entrevista a Roger Torrent a RAC 1 a primera hora del matí. Davant les crítiques a la seva actuació, Torrent ha afirmat que no va reprovar als parlamentaris independentistes perquè una cosa “és l’expressió i l’altra increpar-se mútuament entre grups parlamentaris” i ha qualificat l’actitud de Carrizosa d’“irresponsable”.

Read more

Sánchez inicia les negociacions per ser investit president

ALBERT MONTSERRAT (@Albert_MM98)

Primera ronda de contactes de Pedro Sánchez per ser nomenat el setè president de la història del Govern espanyol. Després de guanyar les eleccions del 28 d’abril encapçalant les llistes del PSOE, el socialista ha rebut a la Moncloa els líders dels partits amb més representació al Congrés. Tot i això, en va quedar fora el cap de llista de VOX, Santiago Abascal, irrompent com a cinquena força a la cambra. Les fonts oficials del palau argumentaven que Sánchez es reuniria amb els interlocutors considerats com a vàlids.

Palacio_de_la_Moncloa_(2)

Casado, Rivera i Iglesias han visitat aquesta setmana el Palau de la Moncloa.

El president en funcions va rebre primer al líder del Partit Popular, Pablo Casado. Va ser una reunió de prop de dues hores. En sortir-ne, el representant dels blaus va deixar clar que no impedirà la investidura mentre aquesta no sigui amb vots independentistes. Alhora, va prometre que liderarà una oposició “forta, ferma però responsable”. Ara bé, va deixar a l’aire un possible pacte del PSOE amb Ciutadans.

 

La investidura es vota al Congrés, on la majoria absoluta se situa en els 176 escons.

La investidura es vota al Congrés, on la majoria absoluta se situa en 176 escons.

Precisament el líder del partit taronja, Albert Rivera, va ser el segon oponent en posar els peus a la Moncloa. L’endemà, Sánchez el va rebre durant gairebé una hora. De la reunió en van sortir discrepàncies econòmiques i territorials; sobretot en termes d’estratègia de diàleg amb Catalunya. Rivera va afirmar en roda de premsa que liderarà una “oposició ferma” perquè dóna per fet que el president en funcions pactarà amb Podem. Ara bé, sí que li donarà suport per aplicar el 155 a Catalunya, deixant clar que li ofereix tots els seus senadors per fer-ho.

Per últim, Sánchez va rebre Pablo Iglesias la mateixa tarda. Una presa de contacte que va denotar entesa entre els dos partits (especialment si ens fixem en la durada de la trobada; dues hores). “La reunió ha anat molt bé, sóc optimista”, va afirmar el líder d’Unides Podem al sortir de la Moncloa.

 

Després de dos dies de presa de contacte, es pot arribar a tres conclusions. En primer lloc, que tot apunta al fet que vermells i liles deixen la feina gairebé tancada per a després dels comicis del dia 26. Per altra banda, que Rivera i Casado es troben immersos en una pugna per liderar l’oposició. I, fora de l’escenari principal, VOX amb un paper concret encara per definir.

 

Read more

Els retrets i els ‘zasques’ del primer debat entre els candidats per Barcelona al Congrés

Paula Solé

Una solució per Catalunya. Aquest és un dels punts més importants dels programes electorals dels partits polítics que concorreran a les properes eleccions del 28 d’abril. I també va ser una de les preguntes clau del primer debat entre els candidats de la circumscripció de Barcelona al Congrés dels Diputats, organitzat per La Vanguardia

Cayetana Álvarez (PP), Inés Arrimadas (Ciutadans), Jaume Assens (Podemos),  Meritxell Batet (PSOE), Laura Borràs (PDeCat) i Gabriel Rufián (ERC) van discutir sobre les seves idees en una xerrada caracteritzada per les acusacions, els retrets i els ‘zasques’. Interactuant amb la següent imatge coneixeràs els candidats i les posicions que defensen. 
Captura de pantalla 2019-04-04 a las 20.38.34

«Álvarez considera que a Catalunya “hi ha xenofòbia” i un “problema de no voler viure amb els altres”. Els llaços grocs a l’espai públic “són símbols que ataquen l’altra meitat de Catalunya” i “Tv3 està al servei d’un projecte identitari que exclou una part dels catalans”. Segons ella, hi ha hagut una “apropiació d’allò públic per un projecte de la xenofòbia, d’arraconar a la resta de catalans i espanyols com si fossin inferiors”. A més, també ha instat als partits sobiranistes a demanar perdó pel referèndum.

“Álvarez ens diu a tots nacionalistes, i aquí l´única que porta una bandera és vostè”, li ha retret Rufián. La cap de llista del PP li ha assenyalat el llaç groc de la jaqueta “amb el llaç que porta el que està dient és que Espanya és una dictadura”, s’ha defensat Álvarez.

“Álvarez ens diu a tots nacionalistes, i aquí l´única que porta una bandera és vostè”

També ha volgut replicar-li les seves dues intervencions ha estat Borràs. “Si afirma tant que Espanya és una democràcia és perquè potser hi ha dèficit” i “el govern va ser escollit per democràcia, això és de P3 de democràcia”, li ha retret. A més, també ha volgut deixar clar que “Catalunya no és xenòfoba i Arrimadas n’és un exemple. No practica gaire el català però el parla molt bé”. Borràs ha acabat la seva intervenció demanant-li “menys paternalisme i més democràcia i respecte a la capacitat dels ciutadans a decidir el seu futur”.

“Catalunya no és xenòfoba i Arrimadas n’és un exemple»

Batet també ha volgut contestar-li. “Hauríem de demanar perdó, però per creure que Espanya era una democràcia”, defensava. “Senyora Álvarez, només demano al PP que sigui la meitat de lleial que és el PSOE quan està a l’oposició”. La cap de llista del PSOE ha intentat reconduir el debat cap a la qüestió central “la pregunta clau del debat és si estem disposats a resoldre el problema. El PSOE sí, mitjançant el diàleg amb la llei, però Ciutadans i PP ens acusen per fer-ho”.

“Álvarez ens exigeix que demanem perdó per un referèndum. Jo li proposo un tracte: yo demano perdó si vosté també ho fa per la Gurtel”, responia Rufián davant la mirada incrèdula i el riure de la cap de llista del PP. El dirigent català li ha retret que digui que Catalunya és xenòfoba quan “ha tingut un president cordovès”(fent referència a Montilla). Álvarez assegura que l’expresident de la Generalitat s’ha fet nacionalista per ser acceptat. “Parla d’un país que té una cap de l’oposició nascuda a Jerez”, argumenta Rufián.

“Álvarez ens exigeix que demanem perdó per un referèndum. Jo li proposo un tracte: yo demano perdó si vosté també ho fa per la Gurtel”

Qui comparteix una idea similar a la del PP és Arrimadas. “Tenim un president de la Generalitat xenòfob, supremacista i racista” i acusa Borràs de ser-ho també. “Senyora Arrimadas, ja sap que per més vegades que digui que sóc supremacista, el subjecte, verb i complement de les frases que llegeix és important. Justegen de lectura. Sapiguem llegir i exercim la comprensió lectora”, es defensava Borràs.

La discussió entre ambdues es va anar escalfant progressivament. “Borràs considera que els constitucionalistes som curtets i no sabem llegir”, retreia Arrimades. “La culpa d’això és que hem tingut uns governs d’Espanya que han normalitzat aquests discursos i els han escollit com a socis i això és una anomalia”, ha argumentat sostenint els retrets en tuits de Borràs. El punt més àlgid ha estat quan aquesta ha tret deu llibres de la seva bossa de roba “Arrimadas sempre treu un tuit meu entranyable, del 2008 i tret de context. Avui li porto 10 llibres meus, en castellà”, ha replicat.

«Tenim un president de la Generalitat xenòfob, supremacista i racista”

La dirigent taronja sosté els seus arguments en un article que va escriure Torra i assegura que “s’ha adoctrinat a les escoles” i “s’han obert ambaixades per tot el món amb l’objectiu de deixar malament Espanya”. Arrimadas assegura que posaran solució a la llei electoral catalana per “tenir un Parlament que es correspongui amb la realitat” ja que si aquesta estigués actualment implantada “no sabriem qui és Puigdemont ni Torra”.

Asens ha assegurat que Álvarez “no coneix què és la pressumpció d’innocència dels polítics acusats de rebel·lió i sedició” i que “el seu partit els tracta com a condemnats i suposo que alguna cosa sabran al respecte”. Explica que si governen escoltaran les víctimes que van ser maltractades l’1-O i creu que “no feia falta tal desplegament policial davant gent que volia votar en una consulta que ja s’havia dit que no tenia efectes legals”:

“Aquí hi ha molt to victimista. Si muntes un operatiu per liquidar la democràcia t’has d’aguantar amb les conseqüències”, ha defensat Álvarez. “Senyora Batet, el PSOE ha buidat la paraula ‘diàleg’ de sentit i ara l’utilitzen per dir ‘menys llibertat’, ‘ruptura de la sobirania comú entre tots els espanyols’ i ‘fi de la fraternitat’. Volen encaixar Catalunya en una categoria diferent a la de la resta dels espanyols”. “Senyora Arrimadas, el PP ha comès errors però ha après i ja s’han acabat. Ara farem les coses bé. La solució és més constitucionalisme, llibertat, igualtat i fraternitat”; ha sentenciat.

Pots veure el debat complet al següent vídeo:

Read more

Sánchez i Rivera, els carronyaires de la Gürtel

BIEL ROQUET-JALMAR (@bielroquet)

El PSOE vol aprofitar-se de la sentència de la Gürtel per arribar a La Moncloa, mentre que Ciutadans vol eleccions

Han passat pocs dies fins que les conseqüències inicials de la publicació de la primera part de la sentència del cas Gürtel han començat a caure pel seu propi pes. Després de conèixer-se les 29 condemnes, que sumen 351 anys de presó entre totes, amb Bárcenas com a cara més visible, les fitxes del domino comencen a caure una darrere l’altra. El PSOE, amb un decidit Pedro Sánchez al capdavant, ha posat la directa; han anunciat una moció de censura per fer fora el Partit Popular, enfangat de corrupció, de La Moncloa.

Entre aquest dijous, 31 de maig, i divendres 1 de juny Mariano Rajoy podria veure com ha d’abandonar el govern espanyol. Això passarà si més de la meitat dels 350 diputats del Congrés es posen d’acord per acabar amb el seu mandat. D’aquesta manera, un mínim de 176 escons hauran d’aparèixer amb llum verda a la pantalla de votacions.

Pedro Sánchez, amb el suport unànime dels líders socialistes, ha vist amb la Gürtel l’oportunitat perfecta per saltar a la jugular popular i fer-se amb el poder. El secretari general del PSOE vol ser president del govern, però no ho tindrà fàcil. Només 85 socialistes seuen a la bancada de diputats, pel que necessiten teixir diverses aliances i suports per tirar la moció endavant.

El més que probable recolzament de Podem –malgrat la crisi interna, que no ha mogut Iglesias i Montero del seu capdavant- i les seves confluències, asseguren fins a 71 diputats més disposats a fer fora Mariano Rajoy a canvi de Pedro Sánchez. Però no en són suficients. El PSOE s’encomana a la mínima expressió del “Rajoy, sí o no?” per tal de convèncer més partits a sumar-se al seu carro.

 

Enquesta publicada per El Español

Enquesta publicada per El Español

 

Amb aquesta simple pregunta, el Partit Socialista evita obrir un debat de negociacions amb els partits independentistes catalans. No hi haurà concessions. No hi haurà condicions. Tot i que Esquerra Republicana i el PDeCAT són vitals per tirar endavant la moció de censura, Sánchez no està disposat a donar res a canvi; ha estat un requisit exigit per la cúpula socialista. Mentrestant, el suport del PNB és difícil, ja que tan sols una setmana abans va ajudar a aprovar els pressupostos populars.

Què passa amb Ciutadans?

Els taronges podrien ser els grans beneficiats del moment. Portaven setmanes esperant com aus carronyaires una oportunitat com aquesta: un Partit Popular cada cop posat més en entredit i amb menys evidències per tapar la corrupció. El handicap de la formació d’Albert Rivera, però, es que no té preferència sobre el PSOE per presentar una moció de censura, ja que té només 32 diputats. Volen fer fora Rajoy, però no donaran suport a Pedro Sánchez. La darrera enquesta publicada per El Español els situa com a clars vencedors d’unes eventuals eleccions a curt termini. Ciutadans vol els comicis el més aviat possible. Vol La Moncloa. Vol fer de la Gürtel la seva carta guanyadora.

Read more

Ciutadans i CUP, fins a quin punt és la imatge la clau de l’èxit?

Després del 27S, formacions joves i amb poca experiència al Parlament s’han imposat amb força. Més enllà de la caducitat de la ‘vella política’, la coherència entre la imatge i el discurs ha jugat un paper determinant a l’hora de captar votants.

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies