Tot el que has de saber sobre la resposta a la sentència

Dimecres 16 d’octubre és, a priori, la data límit perquè el Tribunal Suprem emeti la resolució de la sentència judicial dels encausats del procés, coincidint amb el període màxim de presó preventiva de dos anys de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez. Amb vista de la sentència s’està gestant una mobilització ciutadana encapçalada per Tsunami Democràtic, ANC i Òmnium Cultural, amb el suport dels principals partits i líders independentistes. Tanmateix, deixen en mans de la societat civil l’organització de la resposta, seguint la mateixa lògica que va permetre arribar totes les urnes als col·legis el dia u d’octubre.

Pla mitjà d’alguns dels concentrats a la plaça de la Independència de Girona en contra del judici de l’1-O el 12 de juny de 2019 | ACN, Aleix Freixas

La incògnita de Tsunami Democràtic

Tsunami Democràtic és qui encapçala per una banda la resposta immediata a la sentència. La clau de tot l’engranatge està en l’anonimat, ja que impedeix emprendre accions legals contra els organitzadors. Una iniciativa que es va fer visible a les xarxes socials via Twitter, Telegram, Instagram i web oficial el 2 de setembre i, que minuts més tard, membres de Junts per Catalunya i ERC van retuitar-ne contingut, ja que se’ls hi havia presentat la proposta el dia abans a Ginebra. El seu lema rau en una mobilització immediata en resposta a la sentència, una desobediència civil no violenta i bloqueig a escala nacional. El Manifest de Tsunami Democràtic ho deixa clar “cap violència, però tota la fermesa».

El seu modus operandi recau en una estructura vertical sense vehiculació entre els membres i la utilització dels serveis de comunicació més segurs que existeixen com Protonmail, un correu electrònic xifrat amb diversos servidors a Suïssa o Signal, una de les aplicacions més segures de missatgeria. Un cop els dirigents i organitzadors s’han coordinat es comuniquen amb la ciutadania a través del canal de Telegram que avui dia ja el segueixen més de 80.000 persones, Instagram amb 18.000 seguidors i Twitter, amb 55.000 seguidors. Seguint la lògica de l’anonimat, Tsunami Democràtic no segueix a ningú.

Aquest moviment ha desprès molta incertesa en qüestió de poc temps i una allau de falses informacions i especulacions circulen per les xarxes socials. No obstant això, l’únic comunicat oficial que ha publicat Tsunami Democràtic és aquest:

Comunicat oficial de Tsunami Democràtic | Tsunami Democràtic

Tsunami Democràtic i crida estudiantil

La iniciativa ha comunicat via xarxes socials les diverses columnes que s’organitzaran als campus universitaris un cop surti la resolució de la sentència.

Comunicat oficial columnes universitàries | Tsunami Democràtic

Mobilitzacions acompanyades de música
Fa poques hores Tsunami Democràtic i la revista musical Enderrock publicaven a les xarxes socials la primera de les cançons comunes «Un somni immens«. Músics d’arreu dels Països Catalans i del Pais Basc com Roba Estesa, Cesk Freixas, Els Catarres i Buhos han unit les forces per donar veu els himnes que presidiran les futures mobilitzacions.

Cançó «Un somni immens» | Youtube

Marxes per la Llibertat

Per altra banda, l’ANC i Òmnium Cultural també encapçalen la crida unitària a la resposta ciutadana un cop surti la resolució sota el lema de Marxes per la Llibertat. Les marxes multitudinàries, inspirades en marxes pacífiques històriques, sortiran des de cinc ciutats del territori -Girona, Vic, Berga, Tàrrega i Tarragona- i aniran passant poble per poble fins a arribar a la capital. Un total de 100 quilòmetres en tres dies.

Fonts oficials de les entitats informen de la possibilitat de pernoctació gratuïta així com menjars a preu popular a través d’una reserva prèvia a la web.

Vaga intersindical 18 d’octubre

A banda de les diverses crides a la mobilització ciutadana, hi ha prevista una vaga general el dia 18 d’octubre convocada per la Intersindical-CSC.

Read more

Una iniciativa per crear «bons» ciutadans

JULIÀ LÓPEZ-ARENAS ENSEÑAT

EL «SISTEMA DE CRÈDIT SOCIAL» XINÈS, UN NOU TIPUS DE CONTROL SOCIAL

Des del passat 1 de maig els ciutadans xinesos s’ho pensaran dos cops abans de cometre un acte catalogat com a “dolent”. I és que el Govern de la Xina ha començat a impulsar la iniciativa del “Sistema de Crèdit Social”, un carnet que valora si ets un bon o un mal ciutadà. Accions com difondre informació falsa sobre terrorisme o no pagar als transports públics seran motius suficients, segons la Comissió Nacional de Desenvolupament i Reforma xinesa, per prohibir l’ús d’avions o de trens durant un any.

Aquesta iniciativa parteix de la concepció de la Xina del seu president, Xi Jinping, que vol crear una societat de la “sinceritat”, amb un sistema de puntuació a gran escala de “bons” o “mals” ciutadans per així poder redreçar els mals ciutadans o penalitzar-los. La intenció del Govern és implementar plenament aquest sistema l’any 2020, però grans ciutats com Pequín ja estan totalment sota vigilància.

Les puntuacions obtingudes pel “Sistema de Crèdit Social” influiran en molts aspectes claus de la vida quotidiana com: el lloguer d’un habitatge, les assegurances, els préstecs, la sanitat pública, l’educació… Tant és així que, els ciutadans amb puntuacions baixes, tindran vetat l’accés a certs llocs de treball i a certs establiments públics. No obstant això, el Govern xinès justifica la implementació d’aquest “carnet” dient que “el Sistema de Crèdit Social» permetrà a les persones de confiança anar a tots llocs mentre que els desacreditats no podran fer ni un pas”.

Per poder mesurar i qualificar les accions dels ciutadans xinesos, el Govern obliga a tenir una aplicació de vigilància en tots els telèfons mòbils i sotmetre a la ciutadania a un control exhaustiu amb càmeres de videovigilància intel·ligents les 24 hores del dia. El nombre d’aquestes càmeres ja ascendeix a més de 20 milions i el seu funcionament és dels més punters en matèria de vigilància. En aquest vídeo podem veure com funcionen aquestes càmeres i com és possible reconèixer els seus ciutadans en menys d’un segon:

Les primeres informacions sobre aquest sistema daten el 2014, quan el Consell d’Estat de la Xina publicà un document amb la idea d’una qualificació pels seus ciutadans. Des d’aleshores, aquest sistema ha estat el focus d’atenció per molta gent i se l’ha arribat a comparar amb el primer capítol de la tercera temporada de Black Mirror, una sèrie de ciència-ficció que qüestiona l’ús i les possibilitats de les noves tecnologies.

Aquest control social “exagerat” suposa uns nivells de paternalisme mai vistos en la societat del segle XXI i ens planteja qüestions com si aquest sistema és compatible amb els drets humans o si és possible que s’extrapoli a la nostra societat. Realment, aquest sistema té un component molt totalitari. Suposa una invasió total a la privacitat dels individus i a la seva capacitat d’escollir lliurement. Per exemplificar aquesta violació dels drets individuals de les persones és molt interessant veure aquest exemple: un ciutadà xinès no podrà opinar malament sobre aquest nou sistema ja que, si ho fa, obtindrà una mala nota i serà penalitzat.

En paraules de Maya Wang, investigadora de l’ONG Human Rights Watch: “Les autoritats del Govern xinès esperen crear una realitat en la qual la mesquinesa burocràtica pugui limitar significativament els drets de les persones”.

Veient el grau de control d’aquesta iniciativa, és molt complicat que es pugui exportar a Occident, almenys amb les mateixes característiques. Abans d’aplicar el “Sistema de Crèdit Social” a Europa o els Estats Units s’haurien de modificar estructures massa ben assentades dins la nostra societat. Xina es pot permetre aquest control ja que, prèviament, s’ha infiltrat en la vida de les persones controlant Internet, totes les xarxes socials i ha omplert el país amb càmeres de videovigilància.

Valors com la propietat individual, la llibertat o la democràcia porten dins les nostres societats des de fa més de tres segles. Amb un context històric i social on els valors anteriors han arrelat des de fa tant temps costarà molt aplicar el sistema de control que està teixint la Xina. Tot i la clara desafecció política de la ciutadania, la crisi de valors i el descontentament general actual, la nostra privacitat segueix sent un pilar, de moment, massa sòlid.

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies