A un partit de fer història

CLÀUDIA LLENA PLACES

Dades Bàsiques

Aquest dissabte 18 de Maig el Barça s’enfronta amb l’Olympique de Lyon en la final de la UEFA Champions League Femenina.

L’equip barceloní va vèncer al Cèltic de Glasgow a vuitens de final, al Kvinner a quarts de final, i finalment al Bayern de Munich a la semifinal, batent el rècord d’assistència en el camp en un partit de l’equip català com a local. En els últims set partits europeus, el Barça i la seva portera Sandra Paños han mantingut la porteria a zero i han marcat 17 gols.

L’Olympique, però, ha guanyat cinc campionats, tres dels quals han estat consecutius. En aquestes tres victòries, l’equip ha necessitat penals (2016 i 2017) i pròrroga (2018). Així mateix, en els últims set anys, ha estat semifinalista dos cops.

Campions UEFA Champions League Femenina

Campiones de les edicions anteriors

El partit tindrà lloc al Ferencváros Stadium de Budapest, un estadi que té una capacitat per a 22.000 persones aproximadament, sent la primera final que no es juga a la mateixa ciutat que la final de la Champions masculina. Començarà a les 18 h, finalment no coincidint amb el partit de final de LaLiga masculina entre el Barça i l’Eibar, que es jugarà el diumenge a la tarda, ja que com no hi ha res en joc, no es farà al mateix temps que la resta de partits del campionat.

L’equip català disputarà la final amb algunes baixes, entre elles Kheira Hamraoui, exjugadora de l’Olympique, que va ser sancionada amb targeta vermella a la tornada de la semifinal contra el Bayern de Munich.

Jugadores

Sigui quin sigui el resultat, el Barça ja ha fet història, ja que és la primera vegada que un equip espanyol arriba a la final de la Champions femenina, unint-se a la llista que inclou Alemanya, França, Suècia, Rússia, Anglaterra i Dinamarca. Així mateix, si guanyés la final, seria l’únic club en la història en guanyar la final de la Champions femenina i masculina.

El club català ha reservat 100 places de l’estadi pels seguidors de l’equip, al preu simbòlic de 3,13 euros. Així mateix, es podrà seguir el partit des de casa a través de Gol i Goltelevision.com.

Read more

El Madrid, ni a la Champions

El Reial Madrid va perdre en la seva visita al CSKA de Moscou en el partit corresponent a la segona jornada de la Lliga de Campions. El matiner gol de Vlasic va deixar fora de combat els homes de Julen Lopetegui, que van ser incapaços de capgirar el marcador en els 97 minuts que va durar el matx. Amb aquesta nova derrota, els blancs acumulen 3 partits sense guanyar i sense marcar, fet que no es vivia al Reial Madrid des de feia 12.

Lopetegui va escollir un onze rejovenit per la visita al CSKA de Moscou. El tècnic basc va decidir introduir fins a quatre canvis respecte al derbi contra l’Atlètic de Madrid. L’entrada del debutant Reguilón al lateral esquerre va ser la principal novetat d’un equip on també hi havia Dani Ceballos, Lucas Vázquez i, el fins al moment porter de la Champions, Keylor Navas.

La sacsejada de Lopetegui a l’onze no va tenir l’efecte desitjat pel tècnic blanc. El Reial Madrid va començar molt fred el partit, gairebé congelat per la gèlida temperatura que hi havia al Luzhniki Stadium. Al minut 1 ja va veure com els russos es van avançar al marcador. Una errada de Kroos en una passada enrere cap a Raphael Varane l’ha aprofitat Vlasic per batre amb un xut ras Keylor Navas. La pitjor manera de començar per un equip mancat de confiança.

Els primers vint minuts es van convertir en un malson pels blancs. Incapaços d’enllaçar tres passades seguides i de generar ocasions clares, veien com el conjunt rus començava a creure en les seves possibilitats, empentats per un públic que va fer pujar la temperatura de l’estadi amb els seus càntics.

A partir del minut vint, el guió del partit va canviar radicalment. El CSKA va decidir que havia arribat el moment de conservar l’avantatge i va fer dues passes enrere. El Reial Madrid va passar a dominar el partit i es va instal·lar en camp contrari. Més per insistència que per bon joc, les ocasions van començar a arribar pels de Lopetegui. Primer Kroos i més tard Nacho van provar el porter rus Akinfeev. La millor pel Madrid, però, va arribar al minut 28. Casemiro, en una jugada en transició, es va plantar a la frontal de l’àrea i va estavellar el seu xut al pal dret de la porteria russa. També va ser la fusta la que al minut 40 de partit va evitar el gol de Benzema. La rematada de cap del francès va topar amb el travesser quan el porter estava batut. La fortuna no estava amb els blancs.

La tònica de la segona part va ser la mateixa que la primera. El CSKA sabia que tenia un botí massa gran contra el tres vegades campió d’Europa i preferia protegir-lo que augmentar-lo. Col·locades així les fitxes, el Madrid insistia amb centrades laterals i xuts llunyans per intentar desmuntar l’entramat rus. Però no hi havia manera, els blancs no tenien claredat suficient en els darrers metres.

Lopetegui va buscar les solucions a la banqueta i abans del minut 60 ja havia posat tota la carn a la graella. Modric i Mariano van sortir a la cerca de la remuntada. Precisament, en el cap d’aquest últim va estar l’empat pel Madrid. Al minut 89, Odriozola va fer una gran centrada des de la dreta i el davanter dominicà va rematar al pal. Hat-trick de fustes pels blancs. Al final, però, el CSKA va demostrar ser més efectiu i se’n va endur els tres punts. El Madrid amb mala sort de cara al gol, acumulant mals resultats i males sensacions.

Read more

De l’Anfield barceloní a l’Olimp de Kiev

BIEL ROQUET-JALMAR  (@bielroquet)

El Liverpool jugarà una final de Champions onze temporades després, i els aficionats reds de Barcelona vibren amb la classificació

Llum tènue, decoració que transporta al país d’origen, cervesa importada, cambrers nadius. Les parets són un autèntic santuari de la societat i la cultura britàniques: un simpàtic cartell de Charles Chaplin al fons dóna la benvinguda als serveis. Falten pocs minuts per les 20:45h i el pub, que està de vintè aniversari, es va omplint a poc a poc. Anglesos i catalans es barregen indiferentment, units per un color, el vermell. Samarretes, caçadores i bufandes dels reds s’amunteguen en els escassos metres d’amplitud del local.

mde

L’ambient és distès, relaxat, de confiança, encara que amb un punt de tensió històrica. Entre pintes negres i rosses, es veu Kiev a tocar. El Liverpool defensa un 5-2 aconseguit en l’anada de semifinals de Champions. En la darrera dècada, la penya Barcelona Reds ha viscut pocs èxits dels seus entre les parets del Philarmonic, al número 240 del carrer Mallorca. Fa onze temporades que els britànics no juguen una final de la Lliga de Campions. El Reial Madrid els espera el 26 de maig per endur-se la seva tretzena Champions, mentre que el Liverpool buscarà la sisena.

L’ambient de gala a l’Olímpic de Roma imposa, i la sortida en tromba dels giallorossi desperta la inquietud al Philarmonic. El record de la gesta romana contra el Barça està ben viu, algunes cares dibuixen la ganyota d’un “avui patirem”. De sobte, però, l’eufòria esborra qualsevol intranquil·litat. Com ja és costum, contraatac magistral dels de Jürgen Klopp, una arma de destrucció massiva, la clau de la eliminatòria. Els reds exploten i lloen Sadio Mané amb un dels deus càntics. 0-1 només començar, i al minut 7 l’eliminatòria ja és de 6-2; la Roma n’ha de fer quatre. Tot d’una, però, només en queden tres. La incredulitat s’apodera del pub en veure que un rebuig de la defensa del Liverpool acaba al fons de la pròpia xarxa en rebotar a la cara de Milner: 1-1.

La muntanya russa d’emocions, però, sembla no tenir aturador. Mentre de la cuina surten típic plats anglesos, l’eufòria i els càntics aterren de nou al Philarmonic. “Yes!” a l’uníson, punys enlaire. Wijnaldum ha marcat de cap a la sortida d’un córner. Amb l’1-2, els italians necessiten una gesta encara més descomunal per ser a Kiev. Amb dues hores d’eliminatòria jugades, l’equip d’Anfield ja ha perforat set vegades la porteria d’Alisson, avisats queden els blancs per la final. “Mate, that was close”. La Roma acaba d’enviar un xut al pal; no està permès pestanyejar ni un instant. Abans del descans, mofes al bar quan els giallorossi envien un xut a can Pistraus.

Més cervesa anglosaxona i el cigarret de la mitja part. Entre converses disteses i relaxades, s’escolta un “I can see this team beating Real Madrid”, els anglesos tenen a prop la final. Ni molt menys, però, l’eliminatòria està sentenciada. Dzeko dibuixa l’empat a l’electrònic, mans al cap per una ocasió fallada, i a punt d’avançar-se els romans. L’ai al cor sobrevola el pub. El pànic truca a la porta quan l’àrbitre no veu un penal clar per mans del jove Alexander-Arnold. Els italians bombardegen una vegada i una altra la porteria de Karius. Els únics aplaudiments que s’escolten al Philarmonic són per encerts defensius del Liverpool i errades de la Roma. Queden pocs minuts i hi ha molt a perdre, però els tres gols de marge porten a un ambient festiu: “Salah! Oh Mane Mane! And Bobby Firmino, but we sold Coutinho”. Silenci i angoixa. Nainggolan envia un míssil ajustat a la base del pal, i repeteix de penal al cap de vuit minuts. 4-2, posa els giallorossi a un gol d’establir una nova nit històrica europea.

No hi ha temps per més. L’àrbitre assenyala el final del partit. Ha anat d’un pèl malbaratar l’exhibició a Anfield d’una setmana abans. Alliberament, eufòria i brindis. Càntics i més càntics, entre l’Olímpic de Roma i l’Olimp ucraïnès només hi ha un obstacle, que vesteix de blanc. Passats uns minuts i ja asseguts a les taules, amb còctels entre les mans i amb una rialla a la cara, els aficionats comenten el ritme frenètic de l’eliminatòria i com el 26 de maig de 2018 i Kiev poden esdevenir una nova pàgina d’or del club. El Liverpool torna a estar entre els gegants del continent.

Read more

Els equips italians posen l’emoció als quarts de la Champions

MARC FERRER I JAN ROMANÍ

Els equips italians han estat els grans protagonistes dels quarts de final de la Champions. Roma i Juventus han realitzat partits de tornada espectaculars contra Barça i Madrid, però amb desenllaços oposats. Mentre que la Roma va aconseguir una remontada històrica (3-0) davant d’un Barça desconegut, la Juventus es va quedar a les portes de la gesta quan Cristiano Ronaldo va transformar un polèmic penal al temps d’afegit. D’aquesta manera, el Madrid s’afegia a Roma, Liverpool i Bayern de Munich en el conjunt d’equips classificats per a les semifinals, que es sortejaran aquest divendres.

Les gestes de Roma i Juve

A l’estadi Olímpic de Roma el Barça només havia de confirmar la classificació que tenia encarrilada amb el 4-1 de l’anada. Però un gol de Dzeko a l’inici del partit va posar la por al cos dels jugadors, que no es van trobar gens còmodes en cap moment. Un penal de Piqué transformat per De Rossi i un gol a la sortida d’un córner de Manolas al minut 82 van posar el 3-0 definitiu que eliminava el Barça. Per tercera vegada consecutiva l’equip català quedava fora de la màxima competició europea als quarts de final.

La mateixa història semblava repetir-se l’endemà al Bernabéu. Amb un resultat clarament favorable de 3-0 a favor del Madrid al Juventus Stadium, els blancs es van relaxar i van rebre dos gols de Mandzukic a la primera part. Un error del porter Keylor Navas permitia a Matuidi posar el 3-0 al marcador que forçava la prórroga. Però el penal de Benatia sobre Lucas Vázquez pitat per l’àrbitre Michael Oliver al temps d’afegit va acabar amb tot l’esforç de la Juventus. La indignació dels italians es va fer evident en la figura de Gianluigi Buffon, que va acabar expulsat per encarar-se a l’àrbitre en el que possiblement era el seu últim partit a la Champions League.

Gianluigi Buffon

Gianluigi Buffon, porter de la Juventus

Liverpool i Bayern de Munich, a semifinals

L’altra gran sorpresa dels quarts de final va ser l’eliminació del Manchester City de Pep Guardiola. Després d’un any arrassant a la Premier League, semblava que podia fer el mateix a Europa, però l’únic equip que havia estat capaç de guanyar-los a la Lliga, el Liverpool, els va deixar fora. El 3-0 del partit d’anada obligava als citizens a fer una gesta similar a la que va realitzar la Roma per passar a semifinals, però tot i el gol inicial de Gabriel Jesus, el Liverpool, liderat per un Salah en un estat de forma extraordinari, va acabar guanyant 1-2 al Ethiad Stadium.

Mohamed Salah

Mohamed Salah, jugador del Liverpool

Tampoc va poder el Sevilla amb un dels grans d’Europa, el Bayern de Munich, que es va limitar a aguantar el resultat favorable de l’anada (2-1) per passar a semifinals amb un 0-0 a l’Allianz Arena. Curiosament, el Bayern és l’únic líder de les cinc grans lligues europees que ha estat capaç d’arribar a les semifinals de la Champions, ja que Barça, Manchester City, Juventus i PSG han estat eliminats.

Read more

El Madrid retracta les misèries del París Saint Germain

ÁLEX BENÍTEZ i ORIOL GORDILLO

La tornada de vuitens de final de la Champions League al Parc dels Prínceps augurava un espectacle d’època, en un enfrontament que havia de definir les aspiracions europees de dos colossos com PSG i Reial Madrid. Després de caure al Bernabéu per 3-1 a l’anada de l’eliminatòria, tocava cuinar una remuntada que salvés del fracàs el multimilionari projecte dels francesos. Al-Khelaïfi va invertir l’estiu passat 400 milions d’euros en fitxatges per assaltar el màxim guardó europeu; ara tocava als jugadors justificar la despesa. L’afició havia estat cridada a files per donar guerra des de la seva posició de jugador número 12. Al final, ni una cosa ni l’altra. Ni sorpresa ni soroll.

A l’absència de Neymar, el jugador franquícia del conjunt francès, es va sumar la dels onze futbolistes que van formar com a titulars. Malgrat saltar al verd, ho van fer amb una desídia desesperant. Una autèntica falta de respecte al potencial i les aspiracions que s’atribuïen a l’equip. La manca de combativitat dels futbolistes, la recurrent imprecisió a l’hora de generar perill per part local i l’autoexpulsió de Verratti a l’hora de partit, van acabar de dinamitar qualsevol indici d’esperança.

A priori, la gran incògnita eren les alineacions que disposarien Emery i Zidane. El tècnic basc va fer pocs retocs respecte de l’equip que va disputar l’anada: Thiago Silva va ocupar l’eix de la defensa per Kimpembe, Motta va substituir Lo Celso en la posició de mig centre defensiu i Di María va pal·liar l’obligada baixa de Neymar. Un onze d’equilibri tàctic per buscar els gols sense sacrificar l’esquena. Per part visitant, la inclusió en l’onze de dos pivots com Casemiro i Kovacic, i de dos extrems com Asensio i Lucas Vázquez va oferir pistes de l’estratègia de Zidane: reforçar la defensa i sortir a la contra amb velocitat, tot sacrificant el control de la pilota amb Kroos, Modric o Isco a la banqueta.

El partit va arrencar amb el guió preestablert; el PSG buscava tenir la possessió per iniciar un assetjament lent a la porteria de Keylor mentre el Madrid esperava replegat el moment de fer sang. Cap dels dos va perforar la xarxa en la primera part, gràcies en gran part a l’encert dels porters. Si Areola va mantenir viu el seu equip tapant una rematada de Ramos i aturant Benzema en l’un contra un, Navas va respondre en l’única ocasió dels parisencs a la primera part, un xut creuat d’Mbappé en el minut 43. Els locals no inquietaven la defensa blanca, que millorava en solidesa a mesura que Marcelo i Carvajal dosificaven les seves cavalcades per banda.

El factor camp no va ser suficient perquè el PSG guanyés el Madrid.

El factor camp no va ser suficient perquè el PSG guanyés el Madrid.

Amb el descans consumat, semblava que la tònica canviaria i veuríem un PSG menys conservador, sumant més homes a l’atac i prenent més riscs per aconseguir els dos gols que necessitava. A la pràctica, però, la indolència va seguir marcant el joc dels parisencs, mancats de creativitat o idees al mig del camp i desesperats per la seva incapacitat de connectar entre si. La voluntat d’auxili d’Alves va acabar sent contraproduent: la banda dreta va quedar desocupada, i Asensio va fer estralls. Una magnífica passada al vèrtex de l’àrea va deixar sol Lucas Vázquez, que va arrodonir la jugada enviant una gran centrada a Ronaldo. El portuguès va ajusticiar Areola amb el cap en el minut 51, sumant així 12 gols en la present edició de Champions.

La classificació es complicava per a l’equip d’Emery, que necessitava tres gols per forçar la pròrroga. El tècnic va donar entrada a Pastore, sumant potencial ofensiu en la cerca d’una proesa que, aviat, es tornaria impossible. Verratti va perdre el cap reclamant una acció a l’àrbitre, que no va dubtar a mostrar-li la segona groga en el minut 66. Amb un home menys el PSG va aconseguir allò que se li havia resistit amb onze: el gol. El va convertir Cavani de rebot en el 71’ després d’una jugada d’estratègia. Un premi poc merescut en relació al perill creat però que va convidar els locals a l’optimisme durant una estona. Nou minuts, concretament; el temps que va trigar Casemiro a batre el porter francès per sentenciar l’eliminatòria amb un xut que s’enverinaria després de tocar l’esquena d’un defensa. Per la seva part, Asensio i Vázquez van poder engrandir la ferida amb dos xuts al pal.

Els últims deu minuts de partit van ser força prescindibles, amb la imatge d’un equip indolent i derrotat incapaç de pair que haurà d’esperar un any per tornar a testar la seva grandesa a la màxima competició europea. Una sensació desagradablement familiar després que el Barça els baixés l’any passat del núvol en què viuen a la competició domèstica, on no tenen rival. Aglutinar de forma obsessiva i maníaca estrelles com si fossin cromos no és suficient per guanyar la Champions, on l’ofici i l’experiència pesen més que els noms. El Madrid, amb un historial incomparable en aquesta competició, no va bellugar ahir ni una cella davant un rival que, si bé pot mirar-lo als ulls qualitativament, es troba a una distància abismal quan es parla de casta i entitat. 

Neymar va lamentar l'eliminació del seu equip a través de les sarxes socials.

Neymar va lamentar l’eliminació del seu equip a través de les sarxes socials.

 

Fitxa Tècnica:

PSG F.C: Areola; Yuri, Marquinhos, Thiago Silva, Dani Alves; Verratti, MOtta (Pastore, min.59), Rabiot; Di María (Draxler, min.76), Mbappé (Lass Diarra, min.85) i Cavani.

Reial Madrid C.F: Keylor Navas; Carvajal, Varane, Ramos, Marcelo; Lucas Vázquez, Kovacic (Kroos, min.71), Casemiro, Asensio (Isco, min.82); Benzema (Bale, min.76) i Cristiano Ronaldo.

Gols: 0-1, Cristiano Ronaldo (min.51), 1-1, Cavani (min. 71), 1-2, Casemiro (min.80)

Àrbitre: Felix Brych (ALE). Va mostrar groga a Kovacic (min.32) i Sergio Tamos (min. 78) en el Reial Madrid, i a Cavani (min.83) en el PSG. A més a més, va expulsar Verratti per doble groga (min. 20 i 66) pel PSG.

Estadi: Parc dels Prínceps, 47.929 espectadors.

Read more

Els equips preparen la tornada de la Champions

SARA TABELHACHMI I ABEL VÁZQUEZ

Aquest dimecres han finalitzat els partits d’anada de la Champions League en la fase de vuitens i els tres equips espanyols que segueixen en el campionat, el Reial Madrid, el Barça i el Sevilla, han mostrat de nou el seu millor futbol. L’equip blanc es va enfrontar amb el Paris Saint-Germain i va aconseguir distanciar-se per dos gols. El Barça, al seu torn, va aconseguir empatar amb un Chelsea que s’havia adelantat inicialment i el Sevilla també va quedar empat amb el Manchester United. La tornada del campionat s’inicia en dues setmanes i els resultats de l’anada fan que els equips de la lliga espanyola es mostrin optimistes per passar a quarts.

Els grans equips

El match al Santiago Bernabéu va confirmar els tòpics que el Reial Madrid s’engrandeix a la Champions, i que el PSG té grans figures però no acaba de donar la talla en els grans esdeveniments europeus. No obstant això, des del punt de vista de l’espectador va ser un partit entretingut, emocionant i amb ocasions per ambdues bandes. Els blancs van començar pressionant la sortida de pilota del PSG – on els francesos acostumen a tenir problemes. Així, la defensa dels d’Emery tirava la línia del fora de joc gairebé a l’alçada del migcamp, fent que el Madrid entrebanqués i busqués les passades llargues a Marcelo. Amb cada equip tenint clara la seva tàctica, el partit es va decidir per veure qui sortia més ràpidament al contraatac i desfer el plantejament del rival. Semblava que qui sortiria victoriós amb un empat, o fins i tot una victòria, seria l’equip parisenc, fins que Zidane va moure la banqueta traient del camp a Benzema, Isco i Casemiro i fent entrar a Bale, Lucas i Marco Asensio. Així, el Madrid va revifar amb el 2-1 al minut 83 i el 3-1, tan sols 3 minuts després. El PSG té opcions al partit de tornada, gràcies al gol fora de casa. Tanmateix, hauran de lluitar per passar a quarts.

Pel que fa al Chelsea-Barcelona, Andrés Iniesta va tornar a ser decisiu en l’empat, igual que ho va ser en la gesta del 2009. Va ser ell qui va treure-li la pilota a Christensen, passant-li a Leo Messi perquè finalitzés, posant l’1-1 al marcador en el minut 75. Precisament en aquesta mateixa porteria va ser on el Barça del triplet va segellar el pas a la final de la Lliga de Campions. D’altra banda, l’argentí aconsegueix trencar el malefici que tenia contra el Chelsea, equip al qual mai no li havia marcat un gol. D’aquesta manera, els culés han marcat en camp rival i desfet la teranyina defensiva del Chelsea, que haurà de marcar algun gol al Camp Nou si es volen classificar per a quarts de final.

Resultats ajustats

El partit entre el Sevilla i el Manchester United va tenir un clar protagonista: David De Gea. El porter dels Red Devils va evitar una golejada del seu equip al camp del Sevilla, i deixant parades tan espectaculars com la que va fer a la rematada de cap de Muriel des de l’àrea petita. Els de Montella no van veure recompensa al seu domini i el manteniment d’una pressió asfixiant durant els 90 minuts. Així, es va seguir el partit que Mourinho buscava amb el seu plantejament defensiu, refredant el partit perquè acabés sense gols. Tot es decidirà a Old Trafford el pròxim 13 de març.     

Un altre dels partits que també va estar disputat és el del Shakhtar Donetsk contra la Roma. Els italians van fer una bona primera part, avançant-se en el marcador. Malgrat això, es van desinflar a la segona part. L’equip ucraïnès va ser clarament superior i si no hagués estat pel porter de la Roma, Alisson, el marcador hauria mostrat resultat més ampli a favor del Shakthar, en comptes del 2-1 amb el que van acabar el partit.

El mateix va passar amb el  Juventus-Tottenham, amb un ajustat 2-2 que posa les esperances de tots dos equips en el partit de tornada a Wembley. En el minut 9 la formació de Massimiliano Allegri ja guanyava per 0-2 gràcies al doblet d’Higuaín, el més ràpid a la història del torneig. Però l’equip anglès es va recuperar de l’ensurt, i al final de la primera part Harry Kane marcava el 2-1. Al minut 71 va arribar el 2-2 gràcies a Christian Erisken, després del qual els dos equips es van retirar amb la mirada posada ja a Londres.

Grans golejades

Aquesta anada de Champions s’ha caracteritzat també per derrotes fulgurants. O si no que s’ho diguin a l’Oporto, que va perdre 0-5 contra el Liverpool, perdent constantment les pilotes i deixant espais a la defensa. La desalentada agrupació de Conceição va tornar als vestuaris sabent que el somni europeu havia quedat truncat: els dos gols de Mané i el gol de Salah a la primera part ja anticipaven el desastre, que va quedar reafirmat pel gol de Firmino i un nou gol in extremis de Mané al minut 85’.

La mateixa cançó va sonar pel Besiktas a l’estadi Allianz Arena, on va ser liquidat pels cinc gols del Bayern München. Els turcs van jugar 75 minuts en inferioritat numèrica a causa de l’expulsió de Vida, cosa que es va notar al llarg de tot el partit. L’eliminatòria va quedar sentenciada pels gols de Müller (2), Lewandowski (2) i Coman, que classifiquen virtualment als bàvars per setena temporada consecutiva.

Però aquest passeig de la fama no podria quedar complet sense el Manchester City, que va esclafar al Basilea a casa seva en només nou minuts: entre el minut 13 i el 22 la formació de Guardiola va marcar tres gols de la mà de Gündogan, Bernardo Silva i Sergio Agüero, demostrant la seva superiorat global davant els suïssos. Aquesta arremesa va culminar amb un nou gol de Gündogan 35 minuts abans que acabés el partit, cosa que va signar la sentència de mort dels jugadors del Basilea, completament aclaparats per la precisió del City.

Juventus

2 – 2

Tottenham

Basilea

0 – 4

Manchester City

Oporto

0 – 5

Liverpool

Reial Madrid

3 – 1

PSG

Chelsea

1 – 1

FC Barcelona

Bayern de Munich

5 – 0

Besiktas

Sevilla

0 – 0

Manchester United

Shakhtar Donetsk 2 – 1

Roma

Read more

Esport i política, on està el límit?

La situació política catalana no va mantenir-se al marge del partit del Barça jugat al Camp Nou contra l’Olympiacos

 

ANDREA LÓPEZ PASTOR (@andrealopezpast)

Els clams a favor de la independència i les estelades són sempre presents en els esdeveniments esportius en terres catalanes. Tot i així, el minut 18 del partit de Champions al Camp Nou contra l’Olympiacos va evidenciar que el límit entre política i esport no està tant clar. Com de costum, al minut 17.14, el camp es va omplir d’ovacions i xiscles a favor del procés independentista. En aquesta ocasió, però, els clams van quedar fusionats amb els crits eufòrics pel gol en pròpia de Nikolaou, creant així una literària unió de crits polítics i esportius units en un mateix interval de temps.

A tan sols unes hores que Puigdemont enviés la resposta a la Moncloa que desencadenaria l’aplicació de l’article 155 el proper dissabte, la directiva del Barça va decidir iniciar la trobada amb un gest que incités a la negociació. Amb l’himne de la Champions League de fons, el Camp Nou va desplegar una pancarta de 45×46 metres pactada amb la UEFA, amb el lema “Diàleg, respecte i esport” sota l’escut de l’equip català.

No obstant això, aquesta no era la pancarta que l’Assamblea Nacional Catalana  i Òmnium Cultural volien mostrar, ja que volien incloure una imatge dels presidents d’ambdues plataformes, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, després de ser enviats a presó sense fiança. Per això, davant la negativa de la UEFA i la nova pancarta, van decidir rebutjar la invitació al camp.

Tot i que el temporal no acompanyava gaire la trobada, els ruixats no van robar l’entusiasme d’aquells que sí van decidir anar al camp. Els clamors que exigien independència i llibertat van ser constants durant tot el partit, així com les pancartes del sí o de democràcia. Tampoc va faltar un gran cartell de l’afició blaugrana amb el lema “Llibertat Jordis”. Alhora, els aficionats no van voler fer ulls grossos als incendis de Galicia, pel que també es va acompanyar la trobada amb un altre cartell amb el lema “Forza Galizia”.

Si encara ens quedava algun dubte de si hi ha un lligam real entre esport i política, minuts abans del partit una guia exposa a un grup de turistes asiàtics com l’equip blaugrana és “més que un club” perquè inclou un component cultural més enllà del caire esportiu. Alhora, també els hi justifica que la rivalitat entre el Barça i el Real Madrid ve per les diferències entre Catalunya i Espanya.

Després de la tensió política al partit contra l’Olympiacos, com es viurà aquest cap de setmana el partit de Lliga contra el Màlaga després de l’aplicació de l’article 155? Haurem d’esperar per veure-ho.

 

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies