Arranca la vaga indefinida de la plantilla de Gallina Blanca

Gerard Comas (@gerardcomas96)

Els treballadors i treballadores de Gallina Blanca han iniciat una vaga indefinida com a resposta a l’anunci del tancament de la planta de Sant Joan Despí i el seu trasllat a Ballobar (Osca).  Des del sindicat Comissions Obreres (CCOO) s’ha assegurat que no tenen “més alternatives” que aturar la producció, davant la insistència de l’empresa en el cessament de l’activitat al Baix Llobregat.

La fàbrica, que produeix sopes deshidratades, dóna feina a 70 persones, 43 de la plantilla de Gallina Blanca i la resta d’empreses subcontractades. En aquesta direcció, els representants laborals de CCOO lamenten que l’equip directiu no ha ofert “garanties reals” de mantenir l’ocupació, incomplint les “obligacions socials” amb els treballadors que formen part de la plantilla.

Agroalimen, el grup propietari de l’empresa, havia comunicat la decisió el passat mes de desembre argumentant una futura requalificació dels terrenys on està ubicada la planta industrial. Una decisió que ha estat qualificada de “purament especulativa” pels treballadors. Des de llavors, les protestes i concentracions de la plantilla han estat freqüents, fins a arribar a una aturada sense data final.

2019-02-19 (3)Clica per veure la cronologia del tancament de la planta de Gallina Blanca a Sant Joan Despí.

Read more

La possible reinstal·lació de Coca-Cola a Madrid

Ara farà cinc anys que Madrid va quedar-se sense fabricar Coca-Cola. 821 acomiadaments d’un total d’una plantilla de 4.200 persones. Quatre tancaments de diferents plantes de la multinacional: a Alacant, a Colloto (Astúries), a Palma de Mallorca i a Fuenlabrada (Madrid). 160 demandes. Diàleg constant entre treballadors i l’empresa. Mentre que per altra banda, es va reforçar la producció i la plantilla a A Corunya, Bilbao, Barcelona, Màlaga, Sevilla, Tenerife i València.

Era l’any 2014 quan els sindicats van iniciar el conflicte amb l’empresa per lluitar pels seus llocs de treball. “Una empresa com Coca-Cola, que dóna beneficis, no pot anar en la línia d’acomiadaments d’acord amb la reforma laboral”, va afirmar un dels extreballadors. Coca-Cola donava beneficis, però no existia viabilitat ni rendiment a Fuenlabrada. Per aquest motiu, l’empresa va acabar tancant amb un ERE on es va indemnitzar els acomiadats.

Per a ells, la lluita mai va ser suficient. Des del sindicat de CCOO van crear un compte de Twitter per defensar els drets dels treballadors i per tornar a obtenir feina, o bé, en cas d’una possible reobertura de la fàbrica a Fuenlabrada, poder aconseguir les mateixes condicions laborals que tenien.

Actualment, cinc anys més tard, la companyia vol arribar a un acord de pau. S’està estudiant tornar a obrir Coca-Cola a Madrid. Es farà un estudi de dos anys on provaran si el projecte és rendible dins l’estratègia industrial i logística a escala europea i en cas que sigui així, la fàbrica tornarà a la ciutat.

Condicions del nou acord

En aquest moment, s’han establert una sèrie de condicions pel nou projecte per si la planta no s’obrís finalment, ja que la plantilla tindrà set anys més que quan va estellar l’ERE.

 

untitled-5c-20i_34890783 (1)

Read more

Les dones s’aturen en tots els sectors econòmics

ÈLIA GEA i JAVIER DE LA SOTILLA

Amb motiu del Dia Internacional de la Dona (8 de març), tot el sector laboral femení va ser cridat a fer vaga i a parades de dues hores. Des de CCOO i UGT calculen que la participació ha estat d’uns sis milions de treballadores. El secretari general d’UGT afirma que el dia de vaga “marcarà un abans i un després” a l’hora de negociar convenis col·lectius i plans d’igualtat.

La vaga era una demanda per acabar amb la violència masclista i un reclam per la igualtat i la fi de la la precarietat laboral femenina i la bretxa salarial. A les parades s’hi han sumat les principals empreses de la indústria, els serveis i les administracions públiques, que és precisament on s’ha notat més l’impacte. El sindicat CGT -una de les organitzacions convocants de la vaga general- ha qualificat la jornada d’un “absolut triomf”.  ha estat en sectors estratègics com l’ensenyament, la sanitat o el transport.

 

Tanmateix, no hi ha hagut un consens entre els principals sindicats. Els dos majoritaris -CCOO i UGT- han fet una convocatòria de dues hores, com ha passat, en general, a Europa.  Han estat un total de 6 milions de dones les que han secundat l’aturada de dues hores. Però molts altres sindicats -com CGT, IAC, CSC i CNT- han considerat que no era suficient, cridant a les dones a abandonar els llocs de treball al llarg de tota la jornada.

S’ha de tenir en compte que moltes dones amb treball precari no s’han pogut sumar a la convocatòria. La Comissió 8 de març recorda que “hi ha companyes que no poden participar perquè, si ho fan, demà les acomiaden”. De la mateixa manera, moltes dones han de mantenir una família amb només el seu sou, i moltes empreses no han ho han posat fàcil a les vaguistes, de manera que no s’han pogut permetre perdre el sou del dia d’ahir.

 

 

DEMANDES

Cures.- Un dels objectius de la vaga va ser alliberar a moltes dones, almenys per un dia, de les feines de cures que duen a terme a casa. Un treball domèstic associat tradicionalment al gènere femení i que no es troba valorat en la societat. Així, molts homes involucrats en el moviment feminista es van unir en centres socials per cuidar els fills d’aquelles dones que volien fer vaga i no tenien altra opció. I és que la divisió del treball és un dels problemes de fons de l’existència del patriarcat modern.

Fa uns dies, Silvia Federici, en una entrevista a eldiario.es, explicava la seva proposta relativa a aquesta qüestió, afirmant que “és un engany que el treball assalariat sigui la clau per alliberar les dones”. En la seva opinió, remunerar el treball domèstic seria un pas important cap a la igualtat: es valorarien les feines de cura en la societat i això implicaria que molts homes el realitzessin de la mateixa manera. Aquesta mesura, afirma Federici, acabaria amb l’actual model patriarcal, on “les dones han de ser dues coses: productores i reproductores al mateix temps, una espiral que acaba consumint tota seva vida”.

Precarietat laboral. – El líder d’UGT, Pepe Álvarez, en un comunicat públic a la Plaza de Cibeles de Madrid, ha reclamat la derogació de la reforma laboral del 2012, ja que segons el líder sindical es tracta d’un “element de discriminació que arracona les dones”, en “obligar” a milers de dones a acceptar treballs parcials de quatre hores o salaris de misèria per sota del mínim exigit per la llei. Carmen Arenas, responsable de l’Àrea de la Dona a Comissions Obreres, també ha remarcat la necessitat de “canviar les polítiques de retallades” que condemnen a les dones a “treballs temporals i precaris, on la promoció i formació és nul·la”.

Bretxa salarial. – Al conjunt d’Espanya, un home cobra de mitja 27.727 € anuals, mentre que la dona en cobra 19.745, és a dir, fins a un 23% menys.

No obstant això, en alguns sectors aquesta bretxa augmenta. Les dones que formen part de consell d’administració d’empreses cotitzants en Borsa -a més d’estar en clara minoria, ja que suposen només un 17%– cobren fins a un 40% menys que els seus companys homes: elles cobren 130.000 euros de mitja, i ells 322.000.

Read more

Èxit de la vaga feminista malgrat les dissonàncies entre els sindicats

GEMMA CLARASÓ i NÚRIA PONCELA

Els sindicats tradicionals, CCOO i UGT, consideren un èxit la vaga feminista del Dia Internacional de la Dona, amb un seguiment de gairebé 6 milions de persones. Valoren la jornada com “una mobilització sense precedents a la història del moviment sindical del nostre país”, però des de la CGT es posa en dubte l’aportació d’aquests sindicats a la vaga del 8M, acusant-los de ser els sindicats de la patronal.

La vaga del 8 de març ha dividit organitzacions de treballadors i partits polítics en dos blocs. CCOO i UGT van convocar aturades de dues hores, iniciativa que secundava el PSC. Amb aquesta mesura pretenien fer una convocatòria “inclusiva”, ja que la d’altres sindicats anava adreçada només a dones.

D’altra banda, sindicats com la CGT i el sindicat de Comissions de Base van registrar una vaga laboral de 24 hores, a la qual no s’adherien les organitzacions tradicionals però sí que rebien el suport de partits com ERC, JxCat, CUP i els Comuns. Des d’aquestes associacions s’ha criticat el paper de Comissions Obreres durant la jornada de vaga, ja que consideren que van intentar embrutar la vaga general i «reivindicar-se a ells mateixos».

 

Ciutadans i el Partit Popular van declarar que no se sentien còmodes amb el discurs de la vaga. La formació taronja considera que s’atribueix a les esquerres i a l’anticapitalisme, és per això que no van donar-hi suport. Són els dos únics partits del Parlament que no secunden la convocatòria.

Tot i les diferències entre sindicats i partits, l’acord majoritari és que el 8 de març ha estat un èxit sense precedents, una jornada històrica. Més de 200.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, han participat en la marea lila de Barcelona, seguida de mobilitzacions multitudinàries a molts altres punts de Catalunya. Les posicions sindicals enfrontades han quedat en un segon pla, deixant en primer terme les imatges del 8-M, que deixa un nou escenari on el feminisme fa un pas endavant en l’eradicació de les desigualtats de gènere: una vaga a nivell mundial que ha desbordat totes les expectatives.

 

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

Read more

Els sindicats amenacen de vaga general si s’aproven noves retallades a Correus

MARINA VINARDELL TROTA

CC.OO, UGT i Csif denuncien que l’Estat perjudica financerament el servei postal públic per apostar pel model privat

Les organitzacions sindicals Comissions Obreres, UGT i Csif van anunciar dimarts que convocaran els treballadors de Correus a vaga general si el Govern espanyol aprova una nova retallada de 60 milions d’euros en el servei postal, tal com es contempla en la proposta dels nous Pressupostos Generals de l’Estat. Segons els sindicats, aquesta nova retallada suposa un descens d’un terç del pressupost públic destinat al finançament de Correus i posa en perill fins a 20.000 llocs de treball a nivell de l’Estat, 3.000 a Catalunya.

Segons la responsable de comunicació de CC.OO. de Catalunya, Juana Cerezo, aquesta decisió és “un pas més en l’ofensiva contra correus”, i evidencia la voluntat del Govern espanyol de perjudicar Correus per traspassar el servei postal al sector privat. “Volem un pacte laboral que inclogui la recuperació salarial de les retallades del 2010”, va afegir Cerezo. Així, el secretari del sector postal de la UGT, José Feijoo, va explicar que els sindicats ja han començat les negociacions amb el Ministeri de Foment.

Aquesta retallada provocarà, a més, el tancament d’oficines en pobles petits, i la limitació d’horaris a les ciutats. Els municipis rurals i aquelles comarques amb més extensió geogràfica i menys concentració poblacional seran els més afectats. Segons els representants sindicals, “això és un pas més per acabar amb el servei postal universal”. “Sembla inadmissible que els sindicats haguem de defensar els ciutadans”, va denunciar Rafael Segovia, secretari d’Acción Sindical Nacional del Sector Correos de Csif.

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies