Des de lluny i per uns instants

Els presos independentistes surten de la presó per assistir a la Comissió d’investigació del 155.

Junqueras, Forn, Bassa, Romeva, Rull i Turull van tornar aquest dimarts 28 de gener al Parlament de Catalunya. Aquesta vegada però ho van fer en el marc de la comissió d’investigació de l’article 155 de la carta magna espanyola. A les 8 del matí, ja hi havia una concentració convocada per l’ANC per «rebre amb escalf» els presos i també quan aquests han enfilat l’escala d’honor de la institució catalana, un grup nombrós de funcionaris va sortir a donar-los la benvinguda.

La jornada de dimarts va deixar un nou episodi de política de gestos, quan els diputats de Ciutadans van atacar el líder d’Esquerra i van aixecar-se abans de sentir la seva rèplica. Mentrestant, els líders catalans presos van reiterar, cadascú en el seu torn, la seva voluntat de dialogar, convençuts, però, que l’1-O no va ser cap error.

Per alguns dels presos, la de dimarts no va ser la primera vegada que van poder sortir per motius polític. Junqueras ja va sortir de la presó per acudir a una cambra parlamentària. Va ser el 22 de maig del 2019, quan encara estava en presó provisional a Soto del Real, que va sol·licitar assistir a la jornada de constitució de les Corts espanyoles.

Records de fa 30 anys

Aquests dos episodis en què polítics empresonats surten del centre penitenciari per assistir a jornades polítiques que requereixen la seva presència no són casos aïllats. A Espanya hi ha hagut altres persones que també han pogut sortir de presó per motius com el que ocupa a Catalunya des de 2017.

En aquest cas, els altres casos que s’han donat a Espanya s’han concentrat, majoritàriament, al País Basc:

El febrer de 1987, Juan Carlos Yoldi, un exparlamentari d’Herri Batasuna que va formar part del grup terrorista ETA, va arribar en furgó policial a la sessió d’investidura del País Basc perquè, des de la posició de presó provisional, s’havia presentat a les eleccions.

Dos anys abans, el 1985, Yoldi va ser detingut per presumpte col·laborador en atemptats terroristes contra infraestructures ferroviàries a Goyerri, Guipúscoa.

Estant en presó provisional, va ser inclòs a les llistes electorals d’Herri Batasuna, un partit d’esquerra abertzale (patriota en euskera), objectius del qual eren la independència socialista per a Euskal Herria. I no només va ser inclòs en les llistes, sinó que va ser proposat com a candidat a lehendakari per aquest mateix partit. Yoldi es va convertir, aleshores, en el primer i únic rival de José Antonio Ardanza, del Partit Nacionalita Vasc.

Finalment Ardanza va guanyar les eleccions i Yoldi va haver de tornar a presó, on s’hi va passar els següents 16 anys de la seva vida sota una condemna que, inicialment era de 25 anys. Durant aquest període no va poder tornar a cap sessió del Parlament i va haver de cedir el seu escó a José Luís Elkoro, després que, el 1988, la sentència del Suprem passés a adquirir la condició de sentència ferma.

Yoldi recordava, tot just fa un any, la seva experiència com a candidat a la presidència des de la presó en una entrevista a TV3:

Els casos d’excraceració, però, no acaben amb Yoldi. El 1989, Ángel Alcalde es converteix en diputat mentre estava en presó provisional. En aquest cas, Alcalde va poder sortir de la presó el dia 1 de desembre per poder assistir a la sessió d’investidura que es feia tres dies més tard per fer president a Felipe Gonzalez.

En aquella sessió era necessària la seva presència perquè, tot i fer més d’un any que es trobava en presó preventiva per presumpta col·laboració amb ETA, es va convertir en número 2 a les llistes, també d’Herri Batasuna, per Biscaia. Inicialment, Alcalde es trobava en quarta posició, però la renúncia d’un diputat electe i l’assassinat del seu company de partit Josu Muguruza van fer-lo escalar dos llocs fins a poder ocupar un escó al Congrés i quedar en llibertat.

Tanmateix, després de jurar la constitució, va perdre la immunitat, cosa que el podia fer retornar a la presó. No va ser així perquè es va fugar.

Finalment, un altre cas que també es va donar en territori basc va ser el d’Ángel Figueroa, el 1995. El seu cas va ser similar al de Yoldi, ja que el basc va ser excarcerat temporalment per poder complir les seves tasques com a candidat a la presidència.

Figueroa és el que més anys de condemna acumulava, amb un total de 67. Una condemna que va acabar marcant el final de la seva vida, ja que el març de 2013 va morir per una malaltia. No obstant això, l’exetarra va poder morir a casa seva perquè des de 2008 i a causa de la seva condició de salut, va obtenir el tercer grau que li permetia estar al seu domicili.

Figueroa va ser condemnat per l’Audiència Nacional per la col·locació de tres artefactes explosius, tinença d’armes i falsificació de documentació oficial.

Recuperem la noticia d’Eitb recodant aquests 3 casos del País Basc.

Read more

Proust a la catalana

Raquel Sanz

Les llengües són elements vius i evolutius d’una societat canviant. Les adaptacions sota les quals s’ha de sotmetre una llengua oral també es veuen reflectides en l’escriptura i, per tant, afecten a l’hora d’interpretar textos per, així doncs, traduir-los. A mesura que passa el temps, els clàssics de la literatura universal traduïts al català s’han adaptat a les qüestions del moment i, si un autor cal destacar en aquest sentit, aquest és Marcel Proust.

La peça al complet, la trobareu al link inferior:

Proust a la catalana
Read more

Salut Pública anima a la societat a adherir-se a la campanya de conscienciació del consum d’alcohol

El segell Q de festa! ha estat impulsat per garantir la seguretat i bona distribució de l’alcohol a diferents locals, festivals i festes que actuen a l’oci nocturn

Cristina Poyato i Aroa Tort

«L’alcohol és responsabilitat de tothom» és el lema que dóna nom a la Setmana de Sensibilització sobre els Riscos del Consum d’Alcohol. Una campanya que fa sis anys que està en funcionament, i que mobilitza els professionals de la salut i altres entitats a conscienciar sobre els problemes que ocasiona aquesta substància. A un mes de donar per finalitzat el 2019, l’Agència de Salut Pública de Catalunya ha remarcat l’èxit que està tenint la campanya, destacant que ja són 64 organitzacions al territori distingides amb el segell Q de festa! Nits de qualitat, atorgat quan es garanteixen serveis de salut pel seu públic. Entre aquestes entitats reconegudes amb el distintiu es troben locals d’oci, festivals, festes majors i festes universitàries,

Cada any, la campanya es focalitza en un àmbit concret. El 2019 ha estat destinat a treballar en el món de l’oci nocturn, un món que crea un triangle entre cultura i tradició, indústria recreativa i festa. Per no trencar aquest triangle, Joan Guix i Joan Colom, secretari de Salut Pública i subdirector General de Drogodependències, respectivament, han donat a conèixer la guia que han de seguir les entitats amb el segell Q, on es parla de la distribució i consum de l’alcohol a les festes locals. Les normes o passos a seguir, estan explicades a partir d’un «decàleg senzill», segons ha comentat Colom a la roda de premsa convocada, que comprèn els 10 punts clau per poder «afavorir, valorar i distingir les entitats de l’oci nocturn que s’impliquen amb les polítiques de la salut pública».

Qui és «tothom»?

Colom, que ha estat el portaveu principal, ha deixat clar que l’alcohol i el seu consum no són només responsabilitat dels qui treuen algun tipus de profit d’ell. Hi ha un gran llistat de persones, col·lectius i entitats que en major o menor mesura tenen part de la responsabilitat: administració, municipis, empreses productores, comerciants, cossos de seguretat, centres educatius i professionals de la salut, mitjans de comunicació, famílies i grups d’amistats i, per últim, un mateix. Tots aquests són responsables de xifres «impactants», que segons els experts podrien disminuir. Han identificat que pel 2030, aproximadament, podrien assolir-se 14 dels 17 objectius de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides, i on l’alcohol té alguna cosa a veure.

Per tal que això sigui possible, és necessària l’ajuda i involucració de tots els agents que d’una manera o altra són responsables. Una ajuda que es pot aconseguir de diferents formes, com per exemple amb la formació en dispensació responsable al personal de barres i locals, aquestes persones poden utilitzar el decàleg de Q de festa!. Una altra iniciativa de la campanya va ser un vídeo sota el nom «I tu, t’hi adhereixes?» on personatges reconeguts, com Sergi Roberto, Mònica Terribas o Jordi Basté, i no tan reconeguts, animen als usuaris a adherir-se a la campanya. Sota el hashtag #Responsabilitatdetothom, Salut Pública intenta «viralitzar i generalitzar un compromís amb la societat», incloent-hi gent de tots els àmbits: ONG’s, ajuntaments, universitats, periodistes, famílies…

Un consum irresponsable a Catalunya

Segons l’estudi fet al territori català, l’edat d’inici de consum d’alcohol es troba sobre els 13,9 anys, però «això no vol dir que no hi hagi nens que consumeixen amb menys edat», ha destacat Colom, ja que el consum entre els menors és un problema greu. Aproximadament, 1 de 3 menors fa un consum intensiu, i observant les dades, es pot afirmar que aquests fan un elevat «consum associat» d’altres drogues. A més, també ha destacat el fet que persones que no haurien de consumir aquesta substància, com embarassades, persones amb malalties cròniques o que prenen fàrmacs, ho fan. Per tant, hi ha «molt marge per treballar», ha reconegut Colom.

El subdirector de Drogodependències ha fet un crit a la societat, perquè considera que «tenim molt interioritzat el consum d’alcohol» i, cosa que provoca que «no veiem necessari demanar consulta o tractament» quan, en realitat, la taxa de consum és problemàtica i preocupant. L’any 2018, es va registrar que el 56,7% de les urgències hospitalàries a Catalunya relacionades amb el consum de substàncies estaven relacionades amb el consum d’alcohol, segons Salut Pública. Això equival a 27 urgències al dia, de mitjana. També s’ha constatat que en 1 de cada 3 morts en accidents de trànsit es troba present el consum d’alcohol. Al territori català, l’alcohol és la substància més consumida, ja que segons l’estudi realitzat, només un 9% dels enquestats entre 15 i 64 anys, es declaren abstemis, és a dir, que no consumeixen cap tipus d’alcohol. I, en total, el 2016, el consum d’alcohol per persona i any va ser de 9,5 litres.

Read more

L’entrevista del President Quim Torra a RAC1

El president de la Generalitat de Catalunya defensa el referèndum pactat i el diàleg amb l’estat deixant clar que no es tornarà a presentar com a presidenciable

Aquest matí, dia 21 de novembre, el presentador català Jordi Basté ha entrevistat al president Quim Torra al programa El món de RAC1 per parlar sobre l’actualitat de Catalunya. En el context postelectoral i just en ple judici per no haver acatat la resolució sobre la simbologia en l’anterior campanya electoral, Torra es mostra convençut del seu paper com a president i entoma temes com els pressupostos, les protestes o la investidura espanyola.

Quim Torra no pensa en la inhabilitació. De fet, està convençut que la defensa en el cas dels llaços ha estat “molt robusta i sòlida” i ajuda a acreditar la falta d’imparcialitat del tribunal en “un cas sobre llibertat d’expressió”. El president espera tenir una altra querella relacionada amb els llaços. D’altra banda, ha defensat el paper dels Mossos en l’acatament de la resolució judicial i el fet de no haver-los donat ordres contradictòries per a no “posar-los en cap mena de risc”.

«Jo no em tornaré a presentar a cap elecció»

Mai s’ha plantejat la dimissió. Ni el president ni Puigdemont tenen present l’avançament electoral, encara que Torra reconeix que no depèn d’ell. Això no obstant, ha tornat a deixar clar que no es tornarà a presentar a cap elecció, ni en el cas que fossin anticipades. Ironitzant amb la situació política, ha deixat anar que acabarà fent “30 volums de memòries”. Ha defensat l’acció de govern donant exemples com la baixada de l’atur a valors del 2013. També ha recordat la voluntat de governar per a tots els catalans, no només els independentistes. Tot i això, ha confessat que “no és un moment plaent” en l’esfera política.

«La meva via és la lluita pacífica»

Sobre les acusacions que el relacionen amb els membres empresonats dels CDR, afirma no conèixer-los, ni a ells ni el suposat pla conjunt amb el Parlament. El president ha recordat que la seva via és “la lluita pacífica”, “el diàleg i la no-violència”. Creu que la presència de la seva filla al tall de l’AP-7 de la Jonquera no hauria d’haver estat notícia. Aboca per la defensa de la seva “vida privada”. Ha aprofitat l’ocasió per a destacar com se sent “d’orgullós” de la seva família.

Manifestants esperant la proclamació d'independència de Catalunya el 10 d'octubre de 2017 a Barcelona
Manifestants esperant la proclamació d’independència de Catalunya el 10 d’octubre de 2017 a Barcelona.
Autor: Amador Alvarez

El president defensa el paper de la ciutadania en les protestes per la sentència del procés. Tot i això, creu que s’ha de fer un esforç perquè les protestes no signifiquin un greuge per a la seguretat i la “lliure circulació de persones”. Pel que fa a les acusacions d’afectació sobre l’economia, el president ataca amb “problemes enquistats i d’arrel” com el dèficit fiscal.

Pel que fa als pressupostos està convençut que tiraran endavant tot i l’impediment que suposen les constants campanyes electorals. Les eleccions també han tensat la corda dins de l’independentisme, fent-ne més difícil la unitat d’acció. El president fa autocrítica per la manca de “complicitats” i entoma la seva responsabilitat, “malgrat tot, el govern de coalició segueix aquí”.

«En aquest any i mig no he rebut ni una proposta concreta del que hauria de ser una resposta al conflicte català per part del govern espanyol»

El President retreu a l’estat la manca de propostes concretes i aposta per la negociació amb l’estat recordant Pedralbes i la figura del relator. La seva proposta continua sent el referèndum pactat i “internacionalment validat”. Reconeix que Sánchez és president del govern gràcies al seu vot “de franc”. Avui dia, no li consta que ningú del govern català o dels seus partits hagin parlat amb Sánchez i ell personalment no ha parlat amb Iglesias, tot i que “estaria bé fer-ho”. Aprofita per recriminar la postura ambigua d’ERC i reafirmar la postura de JuntsxCat “compromesa” amb els electors.

Autors: Pere Mercader i Marta Bieto

Read more

El cinema català es troba en «una gran precarietat»

ONA BOADA i JÚLIA MORESO

S’ha realitzat la roda de premsa de presentació de la XII edició dels Premis Gaudí, a la seu de la SGAE, aquest passat dimecres. “És una situació dramàtica” és com ha descrit la presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català, Isona Passola, la situació en què es troba la producció audiovisual catalana, tot i ser el quart territori on es consumeix més cinema d’Europa, amb una mitjana de 2,58 entrades per persona i any (per darrere de França, Irlanda i Estònia). 

Arran de la gala dels guardons, la qual serà celebrada el 19 de gener, Passola va exposar dades extretes de l’estudi de l’investigador Francesc Villalonga, recolzat per la Diputació de Barcelona, en què queda reflectida una major producció cinematogràfica dins de Catalunya (dels 29 llargmetratges candidats als Gaudí, 14 són en català, per primera vegada en la història) tot i que també una gran precarietat en els pressupostos: només tres de les pel·lícules presentades passen del milió d’euros i altres títols candidats no arriben ni als 100.000, que han pogut arribar al cinema gràcies a aportacions voluntàries dels actors i part de l’equip tècnic.  

Altres dades rellevants han estat el record històric per la caiguda d’un 2,13% dels espectadors de cinema en català (sumant en versió original, el doblatge català i la versió subtitulada en català), s’han tancat més de cent sales de cinema dins el territori català i 9 de cada 10 poblacions no compten amb oferta cinematogràfica.  No obstant això, no tot és negatiu: l’estudi també ha exposat que s’ha recuperat el 17% dels espectadors des del 2013 i que el preu de les entrades ha baixat un 8%. 

Read more

Protestes arreu del món: on i per què

L’actualitat es troba marcada per la reivindicació social. La desigualtat social, l’autonomia territorial, les diferències polítiques, la dificultat econòmica… Els motius són diversos, però sembla que, entre unes i altres reivindicacions, també poden establir-s’hi alguns paral·lelismes.

Jutgeu per vosaltres mateixos:

Read more

Canvi climàtic i aiguats, un problema que no pararà

La llevantada marxa de Catalunya deixant pobles destrossats, dos morts i cinc desapareguts

Les pluges que van donar la benvinguda a l’última setmana d’octubre, van portar la tardor a Catalunya, però també unes tempestes elèctriques i unes pluges torrencials que han afectat tot el territori deixant carrers inundats i causant la desaparició de quatre persones i dos morts.

Entre dilluns i dimecres es van tallar més de 18 carretes i tres vies de tren degut a les grans pluges, que van deixar a unes 30.000 persones al llarg del territori català sense llum i amb garatges i cases inundades. A Arenys de Munt, municipi on la riera passa pel mig del poble i on els veïns aparquen els cotxes és una de les poblacions que en les ocasions de grans tempestes s’acaba inundant i arrasant amb tot el que es troba pel mig. Ha estat en aquesta població on un home de 75 anys va morir a l’intentar moure el seu cotxe de la riera, però acabar sent arrastrat pels 89 litres per metre quadrat que van arribar a caure.

Malgrat els avisos de les policies locals i el Pla Especial d’Emergències per Inundacions de Catalunya (Inuncat) activat per Protecció civil, les pluges s’han saldat una segona mort després que un noi de 21 anys tingués un accident de cotxe a l’AP-7, a l’altura de Maçanet de la Selva, que va acabar afectant sis altres cotxes, entre ells quatre turismes, un camió i una furgoneta, que han deixat sis ferits.

Les pluges també han deixat quatre desapareguts, una mare i el seu fill que van ser arrossegades pel riu Fracolí a Vilaverd, i un matrimoni que va desaparèixer mentre anaven en cotxe a Esplugues de Francolí, dues poblacions de Tarragona.

L’Helena Gassull, una veïna del poble de Monster, a Tarragona explica a aquest mitjà com han afectat les pluges el seu poble i la zona en la que viu, gran afectada per la llevantada.

Al municipi de la conca del Barberà, a la província de Tarragona, les pluges que van deixar caure 300 litres per metre quadrat en poques hores, la riera que travessa el poble ha deixat danys als ponts, s’ha emportat cotxes, escombraries i altres elements que es trobaven al carrer com bancs i para-sols.

El que els meteoròlegs anomenem com a gota freda -també coneguda com a depressió aïllada a nivells alts- s’ha ajuntat amb les llevantades, convertint-se en un dels episodis meteorològics més destructius de la dècada al territori català, segons afirmen professionals.

Encara que el dia d’avui els temporals de caràcter tan intens i destructiu continuen sent una excepció als esquemes meteorològics catalans, nombrosos estudis publicats recentment, alerten que aquests episodis s’incrementaran tant en número com en agressivitat.

Tal com explica l’informe de l’Associació d’experts en el canvi climàtic de la mediterrània, la crisi climàtica tindrà una especial incidència a casa nostra. En menys de 30 anys, la temperatura mitjana a Catalunya ha augmentat en un grau i mig, les precipitacions s’han reduit substancialment, i l’augment del nivell del mar ja és una amenaça real. Tot plegat ha afavorit l’increment d’episodis de sequeres i inundacions, fenòmens que segons aquest estudi s’incrementaran durant els pròxims anys.

La creixent impredictibilitat d’aquests episodis empitjora encara més la situació. La llevantada d’aquests últims dies encara afecta la mobilitat a més de 28 carreteres, i moltes línies de rodalies, llarga distància i fins i tot connexions amb França pateixen alteracions o es troben fora de servei. Els veïns de la zona han expressat el seu descontentament per l’estat de deixadesa de zones com la llera del riu Francolí, i autoritats locals com l’alcalde de Montblanc, Joan Andreu, reclamen una implicació del Govern.

Declaració de l’alcalde de Montblanc, per ACN

Malgrat que el temporal ja ha deixat Catalunya i l’anticicló que s’apropa tornarà a portar temperatures extraordinàriament càlides, el canvi climàtic és un fenomen que ha arribat per quedar-s’hi, i les seves conseqüències es deixaran notar cada cop amb més força. Experiències com les del passat mes de setembre a Múrcia o la situació viscuda els darrers dies Catalunya no són més que miratges que, com apunten tots els pronòstics, deixaran de ser l’excepció per passar a ser la norma.

Les destrosses que ha deixat el temporal es trigaran a recuperar. El canvi climàtic del qual cada cop més gent és conscient, farà que aquest tipus de pluja tan intensa i destructiva es vagi repetint, i fins i tot agreujant. I si no, només cal tirar la vista enrere als casos de Múrcia.

Read more

Els estudiants catalans finalitzen la Selectivitat mentre a gran part d’Espanya ja coneixen els resultats

34.547 estudiants catalans s’han examinat de les proves d’accés a la Universitat (PAU) des de dimecres fins ahir divendres, una xifra lleugerament superior a la de l’any passat (33.916), segons dades del Departament d’Educació. Del total d’alumnes matriculats, un 82% corresponen a estudiants que han acabat aquest curs el batxillerat, un 10% són estudiants de matrícula lliure –procedents de batxillerat d’altres anys que no van fer les PAU o que volen millorar la nota– i la resta, un 8%, procedeixen de cicles formatius de grau superior.

Les proves van començar amb els exàmens de llengua de la fase general o obligatòria. El primer va ser el de Llengua castellana, examen en què els alumnes van poder escollir entre un text de Lola Pons, professora d’Història de la Llengua de la Universitat de Sevilla, titulat Lo que nadie quiere, publicat fa un any a El País, i un fragment d’El disco, de Jorge Luis Borges. A segona hora va ser el torn de la prova de Llengua catalana, en la qual els alumnes van poder triar entre un fragment de la novel·la Laia, de Salvador Espriu, i un text sobre l’extinció de les abelles a Europa.

Dijous van acabar les proves de la fase obligatòria amb els exàmens d’Història i Llengua estrangera. En total 5 exàmens de la fase general, comptant l’assignatura a escollir entre Matemàtiques (també aplicades a les Ciències Social), Llatí i Fonaments de les Arts.  Després de dinar, van continuar amb les proves de la fase específica o no obligatòria, ja iniciades la tarda abans. Un ventall de 22 matèries a escollir que permeten als alumnes augmentar la seva nota d’admissió a la universitat fins a 4 punts més.

Aquest any hi ha hagut dues novetats en relació a les proves a Catalunya. Per una banda, l’examen d’Història s’ha pogut realitzar en aranès, i per altra, els alumnes d’Andorra que ho han desitjat han pogut fer la fase específica de les PAU a la Seu d’Urgell, sense necessitat de desplaçar-se a Lleida. Pel que fa a la fase general, al Principat realitzen la Prova Oficial de Batxillerat (POB), que computa fins a un màxim de deu punts.

Catalunya i  Galícia han estat les últimes comunitats autònomes on s’han realitzat aquestes proves, ja que a la resta es van dur a terme la primera setmana de juny. A moltes zones d’Espanya, ahir ja es van conèixer els resultats, i en totes elles el percentatge d’aprovats supera el 90%. Tot i això, continua el debat sobre la variabilitat de la dificultat de l’examen segons el territori, que ha portat a partits com el PP i Ciutadans, i a associacions d’alumnes a demanar que aquesta prova obligatòria per accedir a la Universitat sigui igual per a tota Espanya, ja que després els estudiants competeixen per unes mateixes places. Arran d’això la ministra d’Educació en funcions, Isabel Celaá va anunciar que el Ministeri d’Educació, les comunitats i les universitats formaran un grup de treball per estudiar si existeixen aquestes diferències.

https://twitter.com/populares/status/1137349967876710403

«La dificultat d’un examen no pot dependre d’on visqui cada u». Vídeo de la proposta del PP al Congrés per implantar una Selectivitat única a tota Espanya.

 

 

Read more

El panorama municipal a una setmana per acordar els pactes als Ajuntaments

CLÀUDIA CEBRIAN (claudia_cebrian)

Queda poc més d’una setmana perquè s’investeixin els alcaldes i alcaldesses de Catalunya després de les eleccions del 26-M i encara hi ha molts dubtes per resoldre al territori català. Amb una gran fragmentació en el vot, molts municipis s’estan trobant amb dificultats per arribar a acords.

Captura de pantalla 2019-06-07 a les 14.29.26

Fes click a la imatge per a veure l’interactiu

Un d’aquests exemples és el cas de Tortosa. En aquest municipi Junts per Tortosa, amb Meritxell Roigé al capdavant, va aconseguir la victòria i la candidata ha mostrat la seva predisposició a pactar un govern independentista amb ERC, però aquest govern seria en minoria. És per això que no es descarta un pacte d’esquerres. La candidatura de Movem Tortosa, formada pels comuns, ha fet públic que vol una alternativa de govern amb Esquerra Republicana i el Partit Socialista, una coalició que sí que suma majoria.

Tot i la incertesa en alguns municipis, n’hi ha d’altres  que ja han acordat un pacte. Un exemple és Sabadell, en què la socialista Marta Farrés, guanyadora de les eleccions amb 10 regidors i regidores, ja ha comunicat que serà alcaldessa gràcies a un pacte amb Marta Morell, l’única regidora electa de Podem al ple. El pacte entre PSC i Podem a Sabadell ha estat qualificat per les dues formacions com un «pacte feminista i de progrés»

Un altre municipi que també ha arribat a un acord per la formació del govern és Riera de Gaià. En aquest cas, però, aquest acord és força peculiar, ja que el candidat de Junts Tots Fem Riera, Jaume Casas, ha decidit pactar amb el PSC. Segons ha explicat Casas, aquest pacte servirà per tirar endavant el poble, ja que considera que els altres partits el volien fer fora sense pensar en Riera de Gaià. Si es confirma aquest pacte entre Junts i PSC, Jaume Casas encadenaria 40 anys al capdavant del municipi.

A banda dels pactes poc habituals, durant aquest període postelectoral també s’estan veient canvis de partits per part dels regidors i regidores. Un dels exemples més curiosos és el de l’alcaldable de Vox a Alfarràs, Antonio Jiménez, que tot i que no va aconseguir representació al ple, ha decidit abandonar el partit per sentir-se “enganyat”. Però el que més crida l’atenció és que Jiménez ha explicat que ell és independentista i que no descarta unir-se a ERC o  JuntsXCatalunya en un futur.

 

Read more

JxCat guanya les eleccions europees a Catalunya i Puigdemont obté escó

Carles Puigdemont ha guanyat a Catalunya en les eleccions europees, al capdavant de la llista de Lliures Per Europa, amb el 28,53% dels vots. El PSC, encapçalat per Javi López, ha quedat com a segona força amb un 22,14%, mentre que el vicepresident pres a Soto del Real, Oriol Junqueras, ha obtingut un 21,19% dels vots amb la llista d’Ara Repúbliques. Ciutadans és la quarta força amb un 8,63% dels vots, seguit per En Comú-Podem amb el 8,44% i el PP amb un 5,17%.  El partit d’ultradreta VOX ha aconseguit un 1,99% dels vots.

 

Mapa resultat eleccions europees a Catalunya. EFE

Mapa resultat eleccions europees a Catalunya. EFE

L’independentisme ha assolit a Catalunya el 49,75% dels sufragis. La victòria de JuntsxCatalunya i el resultat d’Ara Repúbliques han fet els dos líders a l’exili i a la presó, Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, obtinguin a les urnes els seus respectius escons al Parlament Europeu, junt amb l’exconseller Toni Comín, que també té un lloc a l’Eurocambra.

 

Carles Puigdemont a Brussel·les. EFE

Carles Puigdemont a Brussel·les. EFE

D’altra banda, és important destacar la victòria d’ERC en les eleccions municipals a Barcelona; Ernest Maragall ha superat a Ada Colau per poc més de 4.800 vots de diferència. Pel que fa a les europees, JuntsxCat també ha resultat ser la força més votada a la capital catalana.

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies