Quim Torra: «El dia que vegi que no sóc capaç de portar el país a la independència, plegaré»

El president de la Generalitat ha demanat unitat a les forces independentistes per assolir la llibertat, la fi de la repressió, l’amnistia i el dret a l’autodeterminació

Aquest matí, el president de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra, ha estat entrevistat per Mònica Terribas a El Matí de Catalunya Ràdio. Torra ha manifestat que, tot i la manca d’unitat política, no és moment de repetir eleccions, ja que té un compromís amb la societat. Tot i això, no ha dubtat a declarar que, si veu que no pot assolir el seu objectiu principal, la independència, farà un pas al costat.

«Jo sóc aquí amb un mandat com a successor del govern legítim de Catalunya que va ser empresonat, revalidat a les urnes i amb l’ambició d’assolir la independència. El dia que vegi que no sóc capaç de portar el país a la independència, aquell dia plegaré», ha sentenciat.

Tot i això, no ha volgut fixar una data per a una possible dimissió en cas de no consecució de la independència. S’ha limitat a dir que ha de ser un «termini raonable» i ha remarcat que, en lloc de posar-se a parlar sobre divisions internes, és hora de posar-se a treballar i «reforçar les institucions, que necessiten estabilitat».

Aquesta, però, no és una tasca exclusiva de les forces polítiques, sinó que implica la col·laboració de tots els estaments de la societat. «Aquest país ha tirat endavant quan les institucions, les entitats i la ciutadania han anat a una, perquè tenien un objectiu claríssim. […] Si volem arribar a culminar la independència, hem d’aconseguir-ho».

Un cop acabada la campanya electoral, moment en què totes les negociacions van quedar de banda, el president de la Generalitat demana «actuar i treballar al 100% per aquest acord nacional». Acaba reiterant que és «l’única manera amb què ens podem sortir i donar la resposta que la gent ens està requerint».

Un cop més, Torra ha demanat unitat entre les forces independentistes per defensar tres pilars fonamentals, portar-los fins a les Corts espanyoles i arribar al final de l’assumpte en el temps més breu possible: la llibertat, la fi de la repressió —i l’amnistia dels polítics catalans empresonats— i l’exercici al dret a l’autodeterminació.

En ser qüestionat sobre com intentarà complir les seves propostes, ha tret ferro a l’assumpte, evitant parlar de la possible aplicació de la via unilateral —tampoc ha volgut declarar si la descarta— i fent una crida a la prudència per evitar caure «en errors passats».

Súplica de diàleg

En parlar de les eleccions espanyoles celebrades el 10-N i la revalidació del PSOE com a partit més votat, Torra s’ha mostrat decebut per la situació dels últims mesos, en què Pedro Sánchez no s’ha posat en contacte amb ell, acció que considera un «menyspreu» i «impròpia d’un governant europeu». Ha aprofitat l’ocasió per recordar que la moció de censura contra Mariano Rajoy es va fer gràcies als vots a favor de Junts per Catalunya.

Tot i això, ha insistit que el líder socialista l’hauria de trucar, seure i negociar per fer front a tots els problemes, després de dues infructuoses reunions, a la Moncloa i al palau de Pedralbes, respectivament. L’escenari ideal per Torra hauria de passar perquè Sánchez asseguri que «s’asseu, que parla amb nosaltres, que respectarà la voluntat popular, que podrem parlar de tot… El govern de Catalunya plantejarà la seva proposta de solució, un referèndum acordat, i iniciarem un diàleg sense condicions». Finalment, ha apel·lat a la ciutadania, que «ja no vol que ens fem més fotos».

Addicionalment, ha advertit que, a banda del suport d’Unides Podem, el partit socialista depèn dels vots del bloc independentista per establir un govern efectiu. Els seus vots, però, requeriran una compensació. «Els nostres vots no seran a canvi de res». Si el PSOE no fes arribar cap proposta d’acord al govern de la Generalitat, Torra no dubta del resultat de la votació d’investidura: «per descomptat que votarem que no».

El president ha criticat la manca de propostes que els socialistes han fet arribar fins ara, declarant que es tracta d’una «deixadesa de funcions» i «abdicació de les responsabilitats». «Ell hauria de ser qui ens expliqués com aquell bri d’esperança que van ser el Partit Socialista i ell mateix s’ha evaporat», ha sentenciat decebut.

Finalment, ha culpat Pedro Sánchez de l’auge de l’extrema dreta a Espanya i del tercer lloc que VOX ha aconseguit en les darreres eleccions. «Quan estàs legitimant l’autoritarisme, fas que aquest creixi».

De judicis i respostes

Un mes més tard de la publicació que va condemnar els polítics independentistes a penes de presó, els partits encara no han estat capaços d’arribar a una resolució conjunta que marqui una línia d’actuació. Davant d’aquesta situació, el president de la Generalitat ha volgut demanar «disculpes al poble de Catalunya», perquè considera que no han estat capaços de «donar una resposta política a l’alçada del que la ciutadania ens està demanant i exigint».

El mateix Torra està a l’avantsala d’un judici particular per desobediència, per no haver complert les ordres de la Junta Electoral Central de despenjar els llaços grocs durant la campanya electoral per a les municipals catalanes. Un dels possibles escenaris seria que el Tribunal inhabilités el president i que el càrrec quedés vacant. Davant d’això, Torra ha recordat com ell va arribar a ocupar aquesta posició, però no ha volgut donar-hi gaires voltes. «No podem estar pensant que un determinat marc de repressió ens pugui condicionar la nostra actuació política. Ens paralitzaria».

No sabia res de l’actuació dels CDR

La setmana passada, Ferran Jolis, membre dels CDR detinguts el passat mes de setembre acusats de terrorisme, va declarar davant del jutge que Quim Torra estava al corrent de la situació i que havia mostrat la seva conformitat amb l’ocupació del Parlament de Catalunya.

Davant dels micròfons de Catalunya Ràdio, el president de la Generalitat ha volgut desmentir les informacions i afirma que no els dóna «cap credibilitat». D’altra banda, exigeix saber en quines condicions es van realitzar aquestes declaracions per saber «si s’han vulnerat els drets de defensa dels presos».

Tampoc ha volgut desaprofitar l’ocasió per criticar les accions del govern espanyol i la repressió dels manifestants, declarant que «les protestes no són un exercici que en un país democràtic es puguin prohibir».

Recuperació de la confiança

Torra també ha comentat la situació que s’està vivint durant les últimes hores a El Partús. Tsunami Democràtic va iniciar accions per tallar l’autopista AP-7 i bloquejar la frontera entre Catalunya i Espanya, evitant que centenars de camioners puguin seguir la seva ruta comercial.

En primer lloc, ha lamentat «les pèrdues econòmiques» que puguin provocar aquestes mobilitzacions, però no ha condemnat els fets com li va demanar Foment del Treball. «Aquest és un país que respecta el dret a la protesta, on es respecten els drets polítics i socials de la ciutadania». Ha aprofitat l’ocasió per enviar-li un missatge al president en funcions Pedro Sánchez, que és qui «ha de demanar que aquest conflicte s’acabi».

El president s’ha atrevit a afirmar que no hi haurà càrregues policials. «El que més ens preocupa en aquest punt […] és la seguretat personal de tots plegats. El que estem demanant és que aquesta operació es faci amb una cura exquisida per les persones, que ningú prengui mal».

Des de les actuacions policials durant les protestes per la sentència dels polítics empresonats, els Mossos d’Esquadra estan en el punt de mira de la població. Torra ha mostrat la seva disconformitat amb els fets, que «segur que estan fora del protocol i de les praxis», per la qual cosa s’haurien de «depurar» els responsables. Espera, però, que la ciutadania recuperi la seva confiança amb els cossos de seguretat, reivindicant la «seguretat» que proporcionen en el «dia a dia». Per acabar, ha ratificat la seva confiança en el conseller d’Interior Miquel Buch.

La classe política ha d’estar a l’altura de la població

Per acabar l’entrevista, Terribas ha preguntat al president si, en aquests moments, se sent fort. Torra havia manifestat al llarg de l’entrevista que compta amb el suport de la majoria de parlamentaris i de la població. En respondre, aquesta qüestió, però, s’ha mostrat més dubitatiu.

«Amb aquesta ciutadania? I tant. Amb l’estructura política, espero que també. […] Veig un poble decidit i determinat. El que necessitem és una classe política que estigui a la seva alçada» .

Read more

Vehí: “Anem a Madrid a portar el conflicte”

Mireia Vehí, cap de llista de la CUP per Barcelona en les eleccions del 10N, ha assegurat que volen «portar el conflicte» al Congrés dels Diputats, tot i que considera que aquest ja hi està, ja que «tota la campanya va de Catalunya». Aquestes declaracions les ha fetes en una entrevista al Matí de Catalunya Ràdio després que la CUP presentés els més de 25.000 avals que els permeten presentar-se a les quatre províncies catalanes a les eleccions del 10N, però abans que comenci la campanya i quedi restringida la cobertura que els mitjans poden donar a tots els partits, sobretot als que no tenen representació parlamentària actualment.

Vehí ha explicat que van a Madrid amb un «espai que té tres noms: amnistia, autodeterminació i drets». Així, creu que es poden entendre amb qualsevol formació que entengui, com ells, que l’amnistia «afecta a tots els tipus de represaliats i represaliades en el marc de l’autodeterminació i fins i tot en el marc de la llei mordassa», que l’autodeterminació és el «del dret col·lectiu del poble català a exercir el dret a l’autodeterminació per mitjà de la desobediència civil i institucional» i que concebi la «conquesta de drets en clau desobedient, institucional i civil».

Afirma que si no hi ha aquest marc de base, per ells no té sentit fer política.
Terribas també ha aprofitat l’entrevista per preguntar a Vehí sobre la sentència al judici del procés. La cupaire ha assegurat que aquesta tindrà un seguit de conseqüències molt importants, ja que assegura que, pel que fa al tractament de la dissidència política, «el laboratori actual és Catalunya» i això donarà via lliure a aplicar aquestes mesures a tot l’Estat, ja que «aplanarà el camí cap a la repressió a la dissidència política». En aquest sentit, ha considerat que la «resposta ha de ser proporcional» i aquesta «només es pot donar al carrer».

Finalment, el tema s’ha centrat en la violència. Vehí no s’ha volgut opinar sobre el cas de l’Audiència Nacional, ja que considera que no té prou informació perquè «no s’ha aixecat el secret de sumari». Vehí ha assegurat que «la CUP en cap moment ha cridat a fer una acció directa», però una «condemna de la violència en abstracte» tampoc ha volgut fer-la perquè, assegura que fan «política de fets» i que l’estat ha «construït un relat abstracte de violència» i que si ho condemnen, estarien «reforçant» el seu joc.

Read more

EiTB prohibeix la publicitat relacionada amb jocs i apostes

MARIA JIMENEZ FLORES 

El consell d’administració de l’EiTB va aprovar el passat 30 d’abril la prohibició d’aquells anuncis que fomentin el joc i les apostes. D’ara endavant, la ràdio i televisió pública basca no admetrà en cap dels seus mitjans, l’emissió de cap activitat publicitària i promocional relacionada amb el joc, exceptuant les apostes reservades a la competència de l’ONCE i la publicitat estàtica que formi part indivisible de l’adquisició de drets i de la producció d’una retransmissió, com ara d’un partit de futbol.

La gran majoria de les respostes davant la piulada que va compartir la notícia al Twitter de l’EiTB han estat positives envers la modificació de les normes reguladores de l’emissió de publicitat. Alguns usuaris, fins i tot, reclamen que es procedeixi de la mateixa manera a les altres cadenes de televisió.

Respostes d'usuaris de Twitter a la piulada d'EiTB

Respostes d’usuaris de Twitter a la piulada d’EiTB

En aquesta mateixa línia, la vicepresidenta de la CCMA, Núria Llorach, ha anunciat que a partir del 30 de juny, TV3 i Catalunya Ràdio no emetran publicitat d’apostes i jocs en línia. I és que, els problemes addictius que el joc i les apostes poden generar, són cada cop més rellevants. L’informe “Anàlisi de la presència de continguts de promoció del joc i les apostes en línia” del CAC indica que el 40% dels jugadors patològics s’inicien abans dels 18 anys, i que un 45,3% dels anuncis d’apostes i jocs en línia s’emeten en horari protegit a la televisió.

Read more

«Sóc un cas excepcional però no irrepetible»

MARIA ALTAREJOS (@maria_altarejos) i ALBA CABRERA (@cabrerita_96)

La Marta Carreras és una periodista catalana que treballa al programa de ràdio La Transmissió d’en Puyal a Catalunya Ràdio i al programa de TV3 Divendres. Va començar a la TdP quan cursava l’últim any de periodisme. La Marta ens explica com va aconseguir treballar en un mitjà de primera linia amb només 21 anys i la seva relació amb el futbol i el Barça.

Si en voleu saber més… aquí el perfil complet (PDF).

Read more

Les tertúlies catalanes: opinions diferents, perfils similars

La pluralitat ideològica es reflecteix en els programes, però els homes tenen el 75% de les veus.

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies