Més polítiques

Aroa Tort – Aquest dijous, de nou, un altre debat electoral. Ja en van quatre en una setmana. Però el de dijous a la nit, a la Sexta, va tenir una particularitat: un debat únicament de candidates. Candidates, en femení. Per contrarestar el debat de dilluns dels caps de llista, on es va fer plausible la disparitat en la política? Més ben dit, la disparitat en el capdamunt de la política. I en el capdamunt de qualsevol àmbit de la societat. Dilluns vam tenir un debat entre els candidats que aspiren a ser presidents del govern, tots cinc, homes. Dijous vam veure l’enfrontament entre les representants dels partits. I les diferències entre aquests dos debats es van fer evidents.

La dinàmica

En primer lloc, elles van tenir una oratòria i un discurs molt més ben format que el d’ells. Van donar arguments millor elaborats i els van saber explicar més clarament al públic. En definitiva, tot i les discussions, trepitjar-se i, fins i tot, els crits en algun moment ─cosa normal, al cap i a la fi, ja que és un debat i, a més, un debat electoral─, els diferents enfrontaments entre les candidates van ser menys durs, en la línia de menor espectacularització. Tot el debat en si va tenir un to més pausat, en comparació amb l’altre. I, tot i que probablement la resposta està en què cada polític és diferent, la veritat és que sorprèn aquesta diferència, en conjunt, en la sobreactuació global del debat, que es va fer notar molt més en el d’ells que en el d’elles.

El format

Tanmateix, el format del debat de dijous era força diferent del del dilluns, cosa que va facilitar la millora de l’argumentari de les polítiques. Aquest cop, la periodista feia les preguntes ─les preguntes concretes─, podia tallar i interrompre i, el més important, en el debat no hi havia blocs temàtics tancats. Això va permetre que cada candidata definís polítiques concretes d’actuació quan se’ls preguntava. En canvi, en el debat d’ells, amb els blocs predeterminats, es produïa una monopolització del tema per cada polític, cadascun l’intentava portar al seu àmbit. Aleshores, no s’acabaven de definir les polítiques detallades i, al final, tot eren reiteracions de temes ─Catalunya, l’exemple paradigmàtic, que apareixia en tots els blocs.

Per tant, el format va jugar a favor de les dones. Van començar sense interrompre’s, pràcticament, encara que després eren inevitables les discussions. Perquè, com he dit, no deixa de ser un debat. I, entrant una mica en els continguts, en aquest es va parlar de les dones, es va parlar de feminisme. Va ser un dels temes centrals i recurrents. I això es va notar especialment en el minut d’or de les candidates, on tres d’elles (UP, PSOE i PP) es van dirigir a les dones directament, a diferència dels seus homòlegs homes.

I un apunt final, sobre la seva vestimenta. És odiós quan només es parla de les dones pel seu físic i la seva roba. Però en aquí voldria fer notar el tipus de sabates que quatre d’elles portaven. Potser les sabates que duien ells el dilluns també fossin incòmodes. O potser no. Tot i això, no em deixa de sorprendre que, en un debat on s’estaran més de dues hores dretes, elles hagin de dur ─sigui per voluntat pròpia o no─ uns talons tan alts i prims que fan mal als peus només de veure’ls.

Read more

Les que parlen clar

Anna Ariño i Mar Bermúdez

L’atur, el model econòmic i fiscal, l’increment del preu del lloguer i la política territorial, són alguns dels temes tractats al debat “Última Oportunidad” de La Sexta, el dia 7 de novembre de 2019. Inés Arrimadas (C’s), Rocío Monasterio (VOX), Irene Montero (Podemos), Maria Jesús Montero (PSOE) i Ana Pastor (PP)  han exposat les seves propostes de partit en un debat electoral rigorós, seriós i clarificador.

Caracteritzat pel respecte a l’ordre i la paraula de cada candidata, les dinàmiques s’han establert des del primer moment: PP i PSOE es remeten als seus passats gloriosos en un cara a cara constant. C’s remarca els seus èxits electorals municipals i les pràctiques impulsades des d’aquests governs. Podemos i VOX, també enfrontades directament, fan declaracions d’intencions amb models de futur.

Cada temàtica introduïda per la presentadora, Ana Pastor, s’inicia amb una pregunta que insistia a rebre una resposta concreta. Un nivell d’especificitat que les candidates no van defugir. En el camp de l’habitatge, per exemple, Podemos proposa augmentar competències en regulació per als ajuntaments qui viuen de primera mà la problemàtica. PSOE, posar sòl públic a disposició per a la construcció, una proposta similar a la del PP que xifra en 100.000 els habitatges a construir. VOX, per la seva banda, defensa la no-intervenció política en la matèria, per tal que s’autoreguli. Ciudadanos aposta per un model de millora de l’habitatge social.

La violència de gènere és un nexe en comú. Amb matisos. Tots els partits es consideren feministes i estan d’acord amb posar fi als abusos i violacions. Però les propostes difereixen. En un extrem, VOX defensa la cadena perpetua per als violadors. Front aquesta declaració, Irene Montero respon que la solució passa per l’educació de les noves generacions. Ciudadanos expressa la necessitat de no patrimonialitzar el tema. Finalment, PP i PSOE posen l’accent en el canvi de la legislació. 

La resposta a aquest debat és molt més positiva que la rebuda pels debats anteriors, protagonitzats pels caps de llista, tot homes, dels principals partits polítics. El nivell de concreció de les respostes, l’agilitat i el nivell del discurs han fet d’aquest un dels debats més valorats. Catalunya ha sigut un punt més, no el centre. El feminisme ha tingut un paper rellevant, no passiu. Els torns de paraula i les apel·lacions directes han estat respectats. El paper de la presentadora, rigorós i professional. Un escenari televisiu de qualitat. Vertaderament, ha estat aquest, el debat que ha permès a la població entendre els posicionaments i les propostes dels partits polítics que es presenten a les eleccions del proper 10N. Una última oportunitat ben aprofitada. I són elles les que ho han aconseguit.

Un debat polític fructífer i dinàmic, veritat? Et sorprèn que s’hagi produït al voltant de figures femenines? Sí, elles també debaten i tenen les capacitats suficients per fer-ho. I això queda qüestionat quan es posa el focus en què són ELLES, en comptes de posar-lo en QUÈ diuen. Que no et sorprengui que cinc dones siguin protagonistes d’un debat electoral. Sorprèn-te per les diferents propostes que expliquen, per la seva oratòria, pel seu esforç en convèncer… Analitza el contingut, no la forma. Ja és hora que les dones deixin de ser notícia pel fet de ser-ho. Emfatitzant això queda patent la inseguretat respecte a la dona pròpia del masclisme que encara viu a la societat. 

Un cop més: NO pel què són, SÍ pel què fan.

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies