El tatuatge social i sense estigmes

La pell s’ha convertit en un llenç per mostrar la personalitat d’un mateix. És fàcil trobar coneguts amb tatuatges, amb petits records eterns, o significats vitals. És un fet inimaginable fa poques dècades, quan els tatuatges estaven plens d’estigmes. Ara, moltes persones conceben fer-se el tatuatge com un procés psicològic, o d’embelliment del cos. 

No obstant això, el fet de tatuar-se, és fruit de decisions temporals, d’un moment concret. Però el tatuatge és etern. O gairebé etern. 

Amb la moda del tatuatge, han aparegut un seguit de serveis relacionats amb aquest, que ofereixen cures de la pell, o treure els dibuixos. Tattoo cleaners, per exemple, és una empresa que utilitza la tecnologia làser per esborrar els tatuatges. És un procés de diverses sessions, i que s’ha de tenir molta cura amb efectes secundaris de medicaments, amb prendre el sol, o amb tipus de pell especialment sensibles. El resultat, però, sol ser satisfactori.

Amb el mercat del tatuatge en auge, el factor ‘moda’ no és l’únic, apareixen noves iniciatives que busquen altres usos d’aquesta pràctica.

Desideratum

Existeix un estudi a Barcelona que trenca tots els esquemes. És un espai creat per un grup de dones, concebut per l’art i per a l’art. El que les fa úniques: la labor social. 
A l’estudi de tatuatges Desideratum no només es tatua, es fan piercing o s’eliminen tatuatges. També se superen situacions traumàtiques: tatuatges de recostrucció d’aureola, dubixos per cobrir cicatrius de violència de gènere, d’autolesions o accidents traumàtics. Tots de forma totalment gratuita. Altruisme. Empatia. Per a Noemí Garcia, la mànager del local, el tattoo és xamànic i empoderant.

https://www.instagram.com/p/B2ei-UdCSaI/

Fa tres anys que existeix Desideratum i, des d’aleshores, el brunzit de l’agulla afilada i la tinta han estat testimoni de multitud d’històries de superació i supervivència. L’art i l’expressió de cada tatuatge ha fet de les marques permanents dels cossos de les víctimes un element efímer. L’oblit del record. Del significat de por i dolor al de força i superació.

Read more

La Marea Rosa tenyeix Barcelona

La Cursa de la Dona ha arribat a Barcelona. La quinzena edició ha unit més de 36.000 participants (2.000 més que l’any passat), aquest fred diumenge 17 de novembre, als carrers de la capital catalana. La cursa, de vuit quilòmetres, ha tenyit de rosa gràcies amb l’emblemàtic color de les samarretes de les corredores, alguns dels carrers principals de Barcelona. Una lluita contra el càncer de mama i contra la violència de gènere.

Recorregut de la Cursa de la Dona a Barcelona
La Marea Rosa passant per Via Laietana

Són vuit les curses que se celebren arreu de l’estat: València, Madrid, Vitòria, Gijón, A Corunya, Sevilla, Saragossa i Barcelona. La finalitat, la solidaritat. El temps establert per acabar la cursa és una hora i mitja, encara que les guanyadores no el necessiten pas. Gema Barrachina, campiona d’Espanya de cross, ha encapçalat el podi amb un temps de 28 minuts i 59 segons; Sara Benedí, guanyadora de la cursa de la dona a Saragossa, l’ha precedit amb un temps de 30 minuts i 22 segons; finalment, Jessica Bonet ha completat el trio amb 20 minuts i 35 segons. Encara i així, en aquesta cursa totes les dones, de totes les edats, formes i tipus, són campiones.

Moltes de les samarretes roses (motiu de l’expressió “marea rosa”) lluïen noms estampats o frases. Han recordat així a les familiars, amigues i conegudes, lluitadores, que dia a dia fan front a la batalla contra una malaltia. La marea rosa també és consciència social. Més d’un milió d’euros han estat recaptats, entre totes les curses de l’estat. Uns diners que es destinaran a la investigació contra el càncer de mama i a la lluita contra la violència de gènere.

Read more

Adults abans d’hora

RUTH PÉREZ (@Rth_Prz) i ANABEL PIÑAR (@anabelpr10)

Els adolescents malalts de càncer es veuen obligats a assumir una realitat complexa, sovint agreujada per l’estigma cap a la malaltia. A través dels testimonis de Míriam Quintian i Miriam Trallero s’explica l’experiència emocional dels joves durant el procés de la malaltia. 

Read more

Francesc Terns: «Escriure un blog m’ha ajudat a superar el càncer»

MARTA CLAPÉS (@marta_clapes) i CAROL NOGUERO (@carolnc93)

Descarrega’t l’article en PDF

Té 23 anys i ha estudiat Business and Management a Estats Units gràcies a una beca esportiva de tennis. Quan estava a punt de graduar-se, però, li van detectar càncer. Ha explicat la seva “aventura inesperada” en un blog.

Francesc Terns al Reial Club de Tennis Barcelona. CAROL NOGUERO

En quin punt de la recuperació estàs ara mateix?

He acabat quimioteràpia i m’han fet proves per veure com ho tinc. Els metges m’han dit que ja estic curat, però durant tot el mes de novembre he hagut de fer radioteràpia cada dia durant cinc minuts per acabar de matar el tumor.

Com va sorgir el càncer?
L’agost de l’any passat vaig fer el típic gest imitant un altre jugador i vaig notar un cruixit molt dolorós. Em va sortir un bony al coll, però no vaig fer-ne cas. Per Nadal vaig tornar a Barcelona i no em feia gens de mal, però després, de nou a Estats Units, ja em començava a molestar seriosament i al gener ja pràcticament no podia dormir. Em van començar a fer proves i em van detectar el limfoma de Hodgkin.

Què vas sentir en el moment de saber-ho?
La primera vegada em van dir que podia ser un càncer. Vaig anar a la consulta del metge acompanyat d’un fisioterapeuta de la universitat, i quan ell m’ho va dir se’m va canviar la cara. Al metro, amb el fisioterapeuta, intentàvem riure traient-li importància, però en el moment de quedar-me sol, el camí fins a casa és inexplicable, va ser com si tot al meu voltant anés a càmera lenta.

Per què vas escriure el blog “Una Aventura Inesperada”?

Sabia que la gent s’acabaria assabentant del meu càncer i el que no volia era explicar a tothom la mateixa història vint-i-cinc vegades. A més al final puc dir que escriure un blog m’ha ajudat a superar el càncer. Hi ha gent que no ho vol explicar, però a mi m’ha anat molt bé.

Tot el teu blog reflecteix molt optimisme. Deu haver estat difícil ser tan positiu.

Sempre he sigut molt optimista perquè és molt diferent saber que et podràs curar de saber que no. De fet la gent se sorprenia de veure’m tan alegre. A vegades sí que em notaven més fluix, sobretot després de quimioteràpia, però per exemple no he perdut el cabell.

La gent t’ha donat suport? Algú t’ha decebut?

Aquí és on veus qui està al teu costat i qui no. És molt fàcil que la gent estigui amb tu quan tens èxit; el més difícil és que et facin costat quan les coses no van bé. Molts amics meus de Nova York van signar-me la samarreta que porta el nom del blog. Em va fer molta il·lusió.

Creus que tot plegat ha fet canviar la teva manera de veure les coses?

··· Sí, m’ha afectat sobretot en les decisions diàries i en donar valor a certes coses. Per exemple, vaig demanar a la meva germana que em rapés una mica del clatell i ella me’l va rapar molt més tros. Fa temps l’hauria matada, però en aquell moment li vaig dir que no passava res. He començat a donar valor a petites coses diàries que abans donava per fetes, que considerava “normals”.

Quines expectatives de futur tens?

Primer m’agafaré dos mesos de vacances, que no he tingut estiu. A més no vull deixar d’escriure, per això estic preparant una web sobre tot el que m’ha passat. Després em compraré una càmera perquè també m’agradaria penjar vídeos a Youtube. També estaria bé intentar recaptar fons per a la causa, amb algun torneig per exemple. Tinc moltes idees, però m’agradaria primer de tot tornar a Nova York a treballar i inclús estudiar-hi un màster.

Tota una aventura inesperada…

Sí, al principi no tenia ni idea de què em dirien els metges i va ser una aventura una mica terrorífica, però creia que seria més dèbil del que he sigut. En una aventura no saps el que et passarà i la clau per superar-ho és tenir bona actitud davant de tot. ···

El limfoma de Hodgkin és un càncer del sistema limfàtic. Aquest sistema està format per tots els òrgans, ganglis, conductes i vasos que produeixen i transporten limfa (un líquid blanquinós que prové de la sang) des dels teixits fins al corrent sanguini. És una part fonamental del sistema immunitari. El limfoma sorgeix degut a una sèrie de cèl·lules limfoides1 atípiques que provoquen la inflamació dels ganglis d’una regió del cos per després expandir-se a altres àrees. Sol aparèixer al tòrax, al coll i a les axil·les. Cada any a Espanya se’n descobreixen 30 casos per cada milió d’habitants.

1. Es localitzen principalment a òrgans primaris com la medul·la òssia. Creen noves cèl·lules i òrgans secundaris com ganglis i teixits.
Read more

La ‘carn cancerígena’: l’últim esglaó de la dieta mediterrània

L’informe de la OMS sobre la carn vermella i processada incrementa el debat sobre alimentació i salut.

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies