10N: més partits i majories menys sòlides

Divendres dia 1 de novembre comença la campanya electoral pels comicis generals del 10 de Novembre. Aquesta campanya durarà vuit dies a diferència de les campanyes dutes a terme fins ara, que n’han durat 15. Això es deu a la repetició d’eleccions per la impossibilitat de formar govern i a una disposició addicional a la LOREG (Llei Orgànica de Règim Electoral General) aprovada l’any 2016 per evitar, quan es pensava que Rajoy no aconseguiria formar govern, que les eleccions se celebressin el dia de Nadal. Finalment Rajoy va poder formar govern i no es va celebrar cap campanya de vuit dies.

El govern de Rajoy, però, no era prou fort i la moció de censura el va tombar i va fer Sánchez president. Tot i que després de la moció de censura es veia fort, no va aconseguir prou suports per seguir governant i es va veure forçat a convocar eleccions. És per això que, en una primavera on ja hi havia previstes les eleccions municipals i les europees, a més d’algunes autonòmiques, se’n van afegir unes altres, les generals.

Així, el 28 d’abril de 2019 Sánchez sortia victoriós dels comicis, però un cop constituït el parlament no va aconseguir els suports suficients per formar govern. Per això, el PSOE espera, d’aquestes segones eleccions, ampliar majories i poder governar.

Aquestes eleccions arriben, però, en un moment polític i social molt convuls i diferent. És important tenir en compte que els últims deu anys han estat marcats per aquesta tònica i, per això, s’han convocat una gran quantitat de comicis a Espanya, però també a Catalunya.

L’evolució d’aquests últims anys ha significat un canvi polític important a Espanya. Per una banda, l’entrada de partits polítics al Congrés ha significat la fi del bipartidisme que hi havia instaurat a Espanya i que era fruit d’una llei electoral que, si bé és proporcional, té un comportament majoritari per la mida de les circumscripcions.

A més, el conflicte català ha estat al centre de totes les mirades en els últims anys i, tot i que semblava que després dels últims empresonaments a principis de 2018 el moviment independentista s’havia apagat, aquesta tardor ha demostrat que no era així.

Ja abans que sortís la sentència van començar els moviments irregulars i qüestionats pels independentistes amb la detenció dels joves de Sabadell, però amb la sentència del procés es va demostrar que no només l’independentisme no estava mort, sinó que es va fer palès que hi havia moltes ganes de mobilitzar-se i que, com a mínim a una part del moviment, hi havia ganes d’anar més enllà de les manifestacions multitudinàries i els actes simbòlics. S’ha demostrat, a més, una gran capacitat de mobilització i comunicació més enllà dels mitjans tradicionals, que sembla, amb el tancament de pàgines web i l’ordre judicial enviada a GitHub, que posa nerviós a algun poder de l’Estat.

Enmig de les mobilitzacions a Catalunya i per fer campanya, el PSOE va acabar exhumant el cadàver del dictador i el que havia de ser un acte contra el franquisme i de reivindicació de l’estat de dret i democràtic va acabar servint a diversos col·lectius franquistes per donar suport al dictador amb crits i cants en suport de la dictadura.

Amb tota aquesta situació, les eleccions del 10N es presenten amb moltes incògnites a Espanya i a Catalunya. A més, tot i els partits que es preveuen majoritaris, sembla que podria haver-hi una gran afluència de partits i podria acabar sent un parlament molt plural que podria incloure fins a 16 partits polítics.

El més previsible és que el PSOE torni a guanyar les eleccions, però el que no està clar és com aconseguirà les majories necessàries per poder governar. De fet, segons l’enquesta de Sigma Dos, que és qualificat de referent per la pàgina electomania, mentre el PP pujarà, Podemos i Ciutadans sembla que trauran pitjors resultats. Semblaria, a més, que Vox es mantindria estable, tot i que sembla que del que està passant a Catalunya i l’exhumació del dictador els està beneficiant. A banda, entraria un nou actor que és Más País i que segurament traurà vots a Podemos.

Aquest escenari dibuixa un panorama difícil pel PSOE a l’hora de pactar, ja que tant Podemos com Ciutadans, que eren els seus preferits a l’esquerra i a la dreta, respectivament, baixarien i, per tant seria més difícil aconseguir els suports. En aquest mateix escenari, seria possible que el PSOE intentés governar en solitari buscant aliances només en moments clau com la investidura o els pressupostos, tot i que amb aquestes aliances tindrien el mateix problema que si intentessin fer un govern de coalició. L’escenari plantejat, tot i la pujada del PP, no sembla que fos possible una suma de dretes degut a la baixada que Ciutadans patiria.

Pel que fa a Catalunya, cal destacar dues formacions que s’incorporen. Per una banda Más País que a Catalunya només es presenta a Barcelona però que podria aparèixer a l’hemicicle i restar vots a Podemos. Per l’altra hi ha la CUP que no s’havia presentat mai a unes eleccions generals, però que pel moment polític i social que s’està vivint, han cregut convenient fer-ho. Aquesta formació entraria al parlament i podria representar la tercera pota independentista a Madrid, segons algunes enquestes.

La resta de partits, a Catalunya, sembla que seguirien, segons una enquesta d’El Periódico, una tònica semblant a la dels comicis anteriors, amb l’única variació a Ciutadans que, seguint amb la baixada estatal, baixaria de cinc a dos escons.

A aquest escenari que dibuixen les enquestes, però, cal afegir-hi diversos factors. Per una banda cal tenir en compte que  la campanya encara no ha començat i que, encara que sigui més curta, poden passar, encara, moltes coses. A  més, cal tenir en compte la campanya de desmobilització, destapada per eldiario.es, de l’esquerra que està duent a terme, segons ells, “un guru de Pablo Casado”. També entra en joc la sanció que ha rebut Sánchez, per part de la Junta Electoral Central, per fer un ús electoralista de la Moncloa.

Pel que fa a Catalunya, l’escenari d’incertesa i mobilitzacions segueix i el dissabte previ a les eleccions, la jornada de reflexió, hi ha convocada una mobilització pel Tsunami Democràtic, encara per concretar, que també pot influir en els resultats del 10N.

Read more

Iglesias: “Es bueno que deje de haber una tumba de estado a un dictador”

El líder de podemos ha acudido a una rueda de prensa en el Colegio de Periodistas de Cataluña acompañado por la Alcaldesa de Barcelona, Ada Colau, y por el Tercer Teniente de Alcalde, Jaume Asens. Los tres han aprovechado para ofrecer un proyecto de gobierno en el que tendrá especial importancia la reconstrucción de puentes entre Cataluña y el Estado frente a una sociedad que reclama diálogo.

Pero hoy es un día importante para muchos demócratas: Los restos del dictador Franco son extraídos del Valle de los Caídos y Pablo Iglesias lo ha recordado de esta manera: «es bueno que deje de haber una tumba de Estado a un dictador». El líder de Podemos ha recordado el legado dejado por la dictadura franquista «somos el país con más desaparecidos después de Camboya». Pero los efectos no son para Iglesias algo únicamente del pasado «nosotros solicitamos la retirada de condecoraciones a un torturador como Billy el Niño y reclamamos la extradición de Martín Villa ante la negativa del gobierno. Además, hay que recordar que lo que había en el Valle de los Caídos es una momia, los restos de Franco están presentes en las oligarquías que ejercen presión sobre nuestras instituciones».

Como tema principal en la comparecencia de los representantes de Podemos estaba su proposición de diálogo para Cataluña dentro de su programa electoral «se han producido dos fracasos el del 155 y el de la unilateralidad. El gobierno después del día 10 tiene que afrontar un periodo de desaceleración económica y la pluralidad nacional». Jaume Asens detallaba en qué consistirá la propuesta de diálogo «primero, abriremos el dialogo en una mesa de negociación y segundo, lo que salga de allí será votado por el conjunto de la ciudadanía catalana». Asens ha recordado la situación de tensión que estamos viviendo ahora «la situación después de la sentencia se ha enquistado. La radicalización y la polarización han sido fruto de la judicialización Y de la política y de la politización de la justicia». Asens se ha referido a la situación de los líderes independentistas presos «nosotros tenemos dos propuestas: la primera es el indulto, que es una prorrogativa que el gobierno podría aprobar, ya que se ha hecho con anterioridad en situaciones más polémicas; y la segunda seria la derogación del delito de sedición que no es más que una antigualla. Somos de los pocos estados que lo contempla en su constitución».

Read more

Buscar veu quan no te’n donen

ARIADNA GUIU VILA (@ariadnaguiuvila)

«Ja m’ha tornat a aparèixer el Graupera al Twitter!». Una conversa que s’ha repetit molt entre els joves aquests dies de campanya de les municipals. I és que són vàries les estratègies que els partits extraparlamentaris adopten en període electoral per poder arribar a la ciutadania. La seva exposició als mitjans, tot i que depèn de la formació política de la qual parlem, és més aviat reduïda i per això les xarxes socials s’han convertit en les millors aliades per influir en l’opinió pública.

En el cas de Jordi Graupera i el seu moviment Barcelona És Capital – Primàries, l’estratègia adoptada ha estat anunciar-se a través de diferents xarxes. Escollint com a principal segment de població els joves, la formació del filòsof ha aparegut als anuncis de YouTube, publicitada al Google i els seus tuits patrocinats han envaït el timeline dels més addictes a la informació. Una campanya invasiva i costosa econòmicament que no els ha donat els millors resultats possibles, ja que s’han quedat fora de l’Ajuntament de Barcelona.


El partit d’extrema dreta VOX ha passat de ser una força extraparlamentària a formar part de la Junta d’Andalusia i del Congrés. Amb els nous resultats del passat 26 de maig, també ha esdevingut una peça clau per la governabilitat a la Comunitat Autònoma de Madrid i del seu Ajuntament.

Un dels trets característics de la formació és que el seu discurs obvia els intermediaris tradicionals, la premsa, i buscar arribar directament als votants. Els missatges controvertits que difonen a través de les xarxes socials, propis de campanyes de guerrilla s’han vist traduïts en 12 diputats a la Junta, mentre que a les generals del 28 d’abril van aconseguir 24 cadires al Congrés. La seva entrada amb força ha estat controvertida, sobretot pel paper que els mitjans hi han pogut tenir. Les crítiques sobre la veu que s’ha donat a VOX des dels platós de televisió no van tardar en arribar des que el passat desembre entressin a formar part de la vida parlamentària a Andalusia.

Una altra de les formacions que també es va presentar a les anteriors generals va ser la coalició Front Republicà, integrada per Poble Lliure (una ala de la CUP), Alternativa i Pirates. La llista encapçalada per Dante Fachin va criticar durant la campanya electoral de les generals del 28 d’abril la seva absència als mitjans. Ja que mentre ells consideraven que eren silenciats, una altra força extraparlamentària, VOX, tenia una presència permanent. Per això van decidir dur a terme la seva campanya a través de les xarxes socials, on van desenvolupar una tasca d’informació. Com també li ha passat a Graupera, finalment la formació no va obtenir cap escó al Congrés dels Diputats.

Aquest llarg període electoral, que ha comprès les generals, municipals i també europees, ens ha deixat amb tres tipus d’estratègies diferents que han adoptat les forces extraparlamentàries. De les tres, l’única que ha obtingut representació ha estat VOX, i està per veure si aquesta és deguda a la presència que han obtingut als mitjans convencionals. De moment, sembla que valent-se només de les xarxes socials, només s’arriba a un petit percentatge de la població, encara insuficient per traduir-lo en escons.

Read more

Fake news: com puc verificar que una notícia és certa?

Les fake news s’han convertit en el trending topic del segle XXl. En un món on les notícies ja no només ens arriben dels mitjans i on les xarxes socials estan guanyant tant pes, sovint és fàcil que ens preguntem si allò que estem llegint (i que ens venen com a informació de qualitat i verídica), realment és veritat. Les notícies falses són un fenomen que s’ha incrementat i que continuarà creixent. Amb l’objectiu de desacreditar-les, darrerament estan sorgint projectes de fact-cheking, és a dir, iniciatives que s’encarreguen de verificar i desmentir informacions.

L’11 d’abril, coincidint amb l’inici de la campanya electoral per les eleccions generals del 28A, es va posar en marxa el projecte Comprobado, una iniciativa coordinada per Maldita.es i First Draft. La proximitat dels comicis és un ecosistema idoni per la creació i difusió de fake news que circulen, sobretot per xarxes socials. Per aquest motiu, 16 mitjans nacionals, regionals i locals s’han unit a aquest projecte amb l’objectiu de verificar les declaracions dels polítics, el seu discus públic i els continguts que es comparteixen i es viralitzen a Internet.

Formen part del projecte: Maldita.es, Agence Presse France, Eldiario,es, Agencia EFEEl ConfidencialDatadista, Diario de Navarra, El Faradio, La Marea, Europa Press, Newtral, ServimediaPolitibot, RTVE, ARA i Público.

Comprobado selecciona les notícies que més impacte estan tenint mitjançant processos de monotorització de les xarxes socials i tamé aquelles que poden suposar un perill, ja sigui perquè inciten a l’odi vers algun col·lectiu o perquè representen una alarma per la salut. A més, els ciutadans també hi poden fer arribar denúncies a través de les xarxes socials. 

La verificació és a través de diverses tècniques, com ara, comprovar dades estadístiques oficials, el contrast de les fonts, «l’anàlisi forense d’imatges manipulades» o la recerca i identificació de comptes fraudulents a les xarxes socials.

Captura de pantalla 2019-04-12 a las 15.45.46

A més de Comprobado, existeixen altres recursos que permeten comprovar quan una informació és certa o no. A principis d’abril també va néixer Verificat, la primera plataforma contra la desinformació a Catalunya. Es tracta d’un projecte periodístic independent i sense ànim de lucre que té l’objectiu de combatre les fake news que circulen per les xarxes socials i les que difonen els polítics. Està inspirada en una altra plataforma a nivell Europeu, l’International Fact-Checking.

Tot i l’aparició recent de noves iniciatives, n’hi ha d’altres molt efectives que fa temps que existeixen. Una de les més populars és Maldita.es, tot i que molta gent coneix més el seu compte de Twitter, Maldito Bulo. Allà, tuiten comparteixen verificacions d’informació falsa que circula per Internet, tant de notícies d’actualitat, com de rumors. Recentment, la seva web ha incorporat una nova secció que recull tant les falsedats que expliquen els polítics que concorreran a les eleccions generals com les campanyes de desinformació que afecten els partits.

Captura de pantalla 2019-04-12 a las 16.16.49

A més, a través del seu compte La Buloteca, els usuaris també poden contribuir a la lluita contra les fake news fent les seves aportacions a les diferents investigacions que es van proposant i obrint. La col·laboració ciutadana pot aportar pistes i ajudar a verificar de manera més ràpida i eficaç la informació.

Read more

Caça-tuits – #37

El Caçatuits torna amb noves veus! Avui us parlarem d’aquesta nova tendència de ballar dels polítics, del dia de la Hispanitat, de baralles polítiques viaTwitter i de molt més. També parlarem amb Carles Pont, expert en comunicació política, que ens explicarà com els partits utilitzen les xarxes socials per les seves campanyes electorals. Un programa d’Amina Hussein, Blanca Ojeda i Carlota Serra.

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies