El ‘mandat diví’ de Bukele

El polèmic president de El Salvador amenaça a l’oposició amb una «insurrecció» constitucional

Joan Simó i Rodríguez

Ultimàtum; una paraula que serveix per resumir els fets que es van produir el passat diumenge dia 9 a El Salvador. Al més pur estil Tejero, el president Nayib Bukele va irrompre al congrés d’aquest país centreamericà acompanyat per membres de l’exèrcit i la policia amb la intenció de deixar clar «qui té el control de la situació».

Apel·lant a una suposada conversa mantinguda amb Déu, Bukele va convocar una sessió parlamentària «extraordinària», cosa que, segons l’article 167 de la Constitució salvadorenya, té dret a fer en cas d’emergència nacional. Aquesta ‘emergència’ no és altra cosa que l’aprovació d’una sol·licitud de crèdit de 109.000.000 $ al Banc Centreamericà d’Integració Econòmica (BCIE).

L’objectiu? Segons el president, combatre la delinqüència, especialment la perpetrada per les Maras (bandes armades especialment sanguinàries que també actuen a Guatemala i Hondures). I és que El Salvador és, avui en dia, el país ‘en pau’ més violent del món.

Acabar amb la violència va ser una de les principals propostes de Bukele durant la campanya. Però, per dur endavant el seu pla, necessita el suport d’un parlament on el seu partit està en clara minoria (les eleccions legislatives es van celebrar el 2018, un any abans que l’actual president arribés al poder). L’oposició, que no sembla veure amb bons ull la proposta, va optar per no assistir al ple. La resposta del líder no es va fer esperar:

Per als pocs versats en el constitucionalisme salvadoreny, és important saber que l’article 87 «reconeix el dret a la insurrecció» del poble. Tot i això, el Bukele va optar per mostrar-se clement: «Si volguéssim prémer el botó, només cal que el premem. Però li vaig preguntar a Déu i ell em va dir: paciència». Així doncs, el president ha optat per la paciència: «Donem-li una setmana a aquests pocavergonyes» va dir, deixant el país en plena tensió de cara al que pugui passar el diumenge que ve. Uns 5.000 seguidors incondicionals l’esperaven fora cridant «insurrecció, insurrecció!».

El show d’aquest carismàtic polític ha aconseguit una fita que semblava impossible: posar d’acord als dos partits més grans de l’oposició: ARENA (dreta) i FMLN (esquerra exguerrillera). Però per entendre això, caldria remuntar-nos un xic en el temps:

El president ‘selfie’

Nayib Armando Bukele Ortez va néixer a la capital del país el 1981 i és un dels mandataris més joves del món. Des del seu nomenament, ara farà un any, ha destacat pel seu particular ús de les xarxes socials on ha fet de tot, des d’assenyalar rivals polítics a oferir un càrrec ministerial al youtuber espanyol AuronPlay.

Però més enllà de la seva afició a Twitter, que l’ha portat a ser comparat amb Trump, cal destacar la capacitat del president salvadoreny per canviar constantment d’ideologia. Va començar la seva carrera dins l’FMLN, partit amb el qual va assolir l’alcaldia de San Salvador. Després de la seva expulsió d’aquesta formació va passar a engreixar les fileres de GANA, una escissió de la conservadora ARENA.

Segons ell la seva política va més enllà de l’eix esquerra-dreta, representat per l’antic bipartidisme. Aquesta postura, tot i generar suspicaces entre els seus rivals polítics, no va suposar cap problema per als més 1,4 milions de ciutadans que el van votar en les darrers comicis, un 53% dels electors.

Particular és també la seva religiositat. De mare cristiana i pare musulmà diu creure en Jesús sense estar adscrit a cap confessió. La seva fe, per heterodoxa que sigui, no pot ser posada en dubte, en el seu darrer discurs va invocar a Déu prop de vint-i-cinc vegades.

La creença en la protecció divina es nota en les seves declaracions. Davant les acusacions d’estar atemptant contra la democràcia, Bukele respon confiat i sense complexos: «Si jo fos un dictador ara ja hauria pres el control de tot, el 90% del poble ens recolza». Tot i que potser exagera, les darreres enquestes indiquen que el president ‘selfie’ podria assolir una àmplia majoria en les eleccions legislatives del pròxim 2021. El temps (i Déu) diran.

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies