El futur del Brexit

El Regne Unit i la Unió Europea defensen els seus interessos en els acords posteriors a la firma de la renúncia de l’illa britànica com a Estat membre

Júlia Mezquida i Pol Aguilar

El passat 30 de desembre de 2020 es va fer efectiva la retirada del Regne Unit de la Unió Europea. Un fet sense precedents que obre un període d’incertesa pel que fa a la relació del Regne Unit amb la resta dels Estats membre de la Unió.

Tanmateix, tal com preveu l’Acord de Retirada, l’illa britànica es troba actualment en un període transitori que durarà fins al 31 de desembre del 2020. Durant aquest temps, el Regne Unit seguirà aplicant la legislació de la Unió, però deixarà de tenir comissaris, europarlamentaris i representants a les institucions de la UE. L’objectiu de la transició és donar cert marge de temps perquè els ciutadans i les empreses puguin adaptar-se al nou marc legal i polític.

Una de les preocupacions més recurrents en ambients joves i universitaris rau en com quedarà el tema de la mobilitat acadèmica.

La Joana Massana, estudiant de cicle superior, marxa aquest febrer a estudiar tres mesos a Edimburg. Quan li van confirmar la plaça, ara ja fa quatre mesos, tenia dubtes sobre si finalment podria dur a terme la seva estança. 

Ara, ja amb la certesa que podrà estudiar al país escocès, confirma que el període de transició li permet, a tots els efectes, viatjar com si el Regne Unit encara fos Estat membre més de la UE, encara que tècnicament ja no es considera un país comunitari. “Podré marxar amb la targeta sanitària europea, sense visat i amb el meu passaport”, puntualitza. 

I és que, l’Acord de Retirada preveu que el Regne Unit segueixi participant en l’actual programa Erasmus+ 2014-2020. Això significa que els estudiants podran continuar beneficiant-se de les subvencions concedides pel Ministeri d’Educació fins que es completin els seus estudis o activitats, inclús si són després del 2020. 

Si els estudiants a partir del 31 de desembre de 2020 tenen intenció de continuar estudiant al Regne Unit o començar a treballar un cop acabats els estudis, hauran de sol·licitar el EU Settlement Scheme.

El gran interrogant es planteja a partir de l’1 de gener de 2021. A partir d’aquesta data no hi ha res en ferm, tot dependrà de les negociacions entre Londres i Brussel·les. Tanmateix, el Regne Unit té intenció d’establir negociacions envers el nou programa d’Erasmus+ 2021-2027.

  

Vista aèria del Palau de Westminster a Londres. Imatge de Dominika Gregusova
Vista aèria del Palau de Westminster a Londres / Dominika Gregušová

Deixant de banda l’àmbit de mobilitat, el Brexit també planteja altres problemes que s’hauran de negociar.

La Unió Europea buscarà que els acords comercials amb el país britànic siguin el més semblant als vigents fins a la seva separació com a estat membre, tot i que no seran en cap cas els mateixos. Per part del Regne Unit, es preveu més duresa en les negociacions. La victòria amb majoria absoluta de Boris Johnson a les passades eleccions del 12 de desembre li dóna carta blanca per tal que el parlament aprovi els acords.

La voluntat d’implementar un «Brexit dur» es reflecteix en les paraules del secretari d’afers exteriors de l’executiu anglès, Dominic Raab. En una entrevista a la BBC, assegurava que a partir de l’any vinent «no seguiran normes de la UE». Aquesta postura contrasta amb la voluntat de la Unió Europea. El president del Parlament europeu, David Sassoli, avisa que «sense normes seran els més forts els que s’imposaran en detriment dels més dèbils, i això la UE no ho vol».

Read more

Les empreses espanyoles al Regne Unit troben un futur incert després del Brexit

Regne Unit deixarà de formar part de la Unió Europea avui, i serà la primera vegada a la història que un estat s’hi desvinculi.

El Brexit es farà finalment efectiu tres anys i mig després del juny de 2016, quan el llavors Primer Ministre, David Cameron, va preguntar a britànics i gibraltarencs si “el Regne Unit ha de romandre com a membre de la Unió Europea o ha d’abandonar la Unió Europea” en un referèndum on la opció per la sortida va guanyar amb un 51,89% dels vots.

Al març de 2017 va ser Theresa May, elegida Primera Ministra després de la dimissió de Cameron, qui va formalitzar l’inici del termini de dos anys que preveu el Tractat de la UE en la seva Clàusula de Retirada a l’Article 50. Després de mesos de negociacions, canvis constants al govern britànic i que la Cambra dels Comuns refusés l’Acord de Retirada al qual d’havia arribat amb la Unió Europea, la sortida del Regne Unit s’hagués hagut d’eventualitzar el 29 de març de 2019, però dues setmanes abans, els diputats a Londres tornen a votar en contra, i May es veu obligada a demanar una pròrroga de tres mesos. Però l’acord és rebutjat al parlament per tercera vegada, la Primera Ministra pacta amb Europa una nova data per a la desconnexió –el 31 d’octubre- i dimiteix com a líder del grup conservador.

Turista mirant la pantalla d'horaris de vol d'un aeroport britànic. A l'esquerra de la pantalla s'indica la direcció cap al Brèxit i a la dreta cap a la Unió Europea. La turista s'ho mira amb dubte de saber cap on ha d'anar.
Turista dubtant enfront les dues direccions: Brèxit o UE?

Boris Johnson, exministre d’exteriors i un dels principals promotors del Brexit, arriba llavors al 10 de Downing Street amb la promesa que la desconnexió de la Unió Europea es durà a terme amb o sense acord a la data fixada. A l’octubre, un nou acord és votat i refusat a la Cambra dels Comuns, el parlament obliga el Primer Ministre a sol·licitar una tercera pròrroga i convoca eleccions generals anticipades on obté la majoria absoluta.

Finalment, el passat 20 de desembre la Cambra dels Comuns va avalar l’Acord de Retirada proposat per Johnson, i un mes més tard, la reina Isabel II va donar el seu consentiment.

Paral·lelament a les tasques diplomàtiques, britànics i europeus s’han hagut d’adaptar a la nova situació legal del Regne Unit.

Els espanyols residents a Gran Bretanya i Irlanda del Nord, que van arribar-hi amb tots els drets i deures de qualsevol ciutadà de la Unió Europea han hagut de fer una sèrie de tràmits administratius per poder assegurar la seva permanència al país. Explica Elena Mariñán, una basca que viu i treballa a Londres des de fa més de dos anys, que adquirir el Pre-settled Status -permís de residència per als ciutadans europeus que visquessin al Regne Unit abans del Brexit- va ser molt fàcil per a tots aquells que comptessin amb els contractes de feina i lloguer, i que l’ambaixada espanyola va ajudar-la a alleugerir els tràmits. En Miguel Fuentes, gallec a Londres des de l’any passat, remarca que l’ambaixada espanyola ha treballat per alleugerir els tràmits als seus ciutadans. Però ambdós coincideixen en que la gestió per obtenir el número de la seguretat social britànica a l’administració anglesa -requeriment prèvi a la sol·licitud del Pre-settled Status- va ser més llarg i pesat.

El procés per a les empreses segueix sense estar gaire ben definit, segons ha explicat Alberto Oliva, XX de la Cambra de Comerç d’Espanya al Regne Unit, tot i que des d’aquesta institució no s’ofereix un servei específic en relació al Brexit, afirma que “el nostre objectiu es centra en disposar de la major informació possible per poder donar resposta als dubtes quan les empreses ens les plantejen; tot i així, una vegada es conegui el context final del Brexit, no descartem ampliar els nostres serveis d’assessorament”.

Fins el moment, les empreses espanyoles al Regne Unit que vulguin seguir exportant i important productes entre ambdós països, han hagut de gestionar la disposició d’un Economic Operator Registration and Identification -XX- per inscriure’s al pla de Transitional Simplified Procedures, que les permetrà seguir important productes des d’Espanya. Pel que fa a possibles aranzels i impostos d’aduana, la informació disponible és encara molt ambigüa i caldrà esperar un període d’uns mesos de transició per observar com es gestionarà finalment.

Read more

¿Afectará el Brexit a los alumnos de Erasmus+?

Para nadie es sorpresa que el Brexit ha generado gran incertidumbre a nivel global y, sobre todo, en el marco de los intercambios académicos. La ruptura del Reino Unido con la Unión Europea ha desembocado en la pregunta del millón: ¿Afectará esto a los programas de Erasmus+?. Y es que cada año, millones de estudiantes europeos solicitan becas para formarse en el extranjero, pero en las últimas convocatorias muchos alumnos españoles se han limitado a escoger Gran Bretaña como destino principal. Esto sucede porque la UE aún no ha puesto las cartas sobre la mesa y existen dudas que generan intranquilidad entre los estudiantes. El miedo a tener problemas con los papeles o con los créditos universitarios, ha afectado en la decisión de optar por una plaza en el Reino Unido. 

Aunque los últimos años no ha habido problemas durante la estancia de los alumnos españoles en UK , y viceversa, si es cierto que se ha generado una gran disyuntiva entre la comunidad estudiantil. El decidir si irse o no, ha dependido mucho en la insistencia y el apoyo desde las instituciones.

La Coordinadora de Movilidad de la Universidad Pompeu Fabra, Ruth Rodríguez, ha explicado “a nosotros también nos ha dado la sensación de incertidumbre a la hora de planificar, y a la hora de dar mensajes a los estudiantes para transmitir un poco de seguridad y confianza, pero hemos logrado un equilibrio”. Ruth asegura que la situación aún no está clara pero que desde las instituciones se prevé que “tanto la Unión Europea, como el Reino Unido estarán interesados en mantener la cooperación que ha habido hasta ahora. Lo más probable es que si no se pueden perpetuar los convenios dentro del marco Erasmus, se dé la opcion de acuerdos con convenios bilaterales, como ya existe con otros países del mundo”. 

El propósito es que el conflicto político no afecte a las oportunidades de educación e intercambio cultural, por ello, se espera que la UE se pronuncie pronto sobre el futuro del Erasmus con UK. De momento, aún se ofrecen las plazas con normalidad dentro de los programas, los alumnos siguen aplicando y las instituciones cuentan con que los intercambios se logren realizar con regularidad. “Durante los últimos dos años los estudiantes con plaza asignada al Reino Unido se han ido con miedo, pero han logrado disfrutar de su estancia sin ningún tipo de problema”, ha señalado Ruth Rodríguez. 

Muchos estudiantes del Reino Unido continúan optando por Barcelona como ciudad de destino. En la UPF se siguen ofreciendo plazas y estudiantes como Cliodhna MacFarlane, alumna escocesa en el grado de periodismo, han disfrutado de la experiencia de Erasmus+ en la ciudad condal. “No he tenido problemas pero si tengo muchos amigos que decidieron no venir de intercambio por miedo al Brexit, es una pena”, ha explicado. 

Las universidades y la comunidad estudiantil están a la espera de una resolución para las próximas convocatorias del Erasmus+. Se espera que las ayudas económicas sigan siendo opción una vez se llegue a un consenso entre la UE y UK. 

Comunicado de la Unión Europea 

Desde la web de la UE, se ha emitido un comunicado. El mismo explica que el 19 de marzo de 2019 el Consejo y el Parlamento adoptaron un reglamento para evitar la interrupción de las actividades de movilidad de Erasmus+ en las que participe el Reino Unido. Lo que garantiza que el programa no se verá afectado, ni las ayudas económicas serán suspendidas hasta que se hayan completado todas las actividades de movilidad educativa de Erasmus+ que hayan comenzado antes de que el Reino Unido abandone la Unión Europea, teniendo en cuenta que estas actividades de movilidad pueden tener una duración máxima de 12 meses.

Bandera del Reino Unido

Alai Renteria Durán

Read more

La incertesa del Brexit podria suprimir els ajuts econòmics pels estudiants que vulguin fer el seu Erasmus al Regne Unit

Álvaro Gárate Vidiella

Ha arribat el moment de fer la sol.licitud per a aconseguir una plaça per a estudiar fora. Els estudiants de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) han d´escollir fins a 8 destinacions diferents entre un total de 51 països diferents per a fer la seva estada fora de casa, mitjançant el plan Erasmus+ o el Conveni Bilateral (més enllà d´Europa).

«Regne Unit és la primera destinació dels estudiants de la UPF». Així ho confirma Laia Martínez, treballadora de l´Oficina de Mobilitat i Acollida (OMA). Aquest organisme de la UPF s´encarrega de tramitar totes les sol.licituds de trasllat i gestionar la coordinació entre la Pompeu Fabra i la universitat de destí (o d´origen, per als estudiants estrangers). Els treballadors de l´OMA asseguren que el principal neguit dels estudiants que volen fer el seu Erasmus al Regne Unit és la possible supressió de l´ajut econòmic.

No obstant això, la Universitat Pompeu Fabra s´està preparant per fer front a aquesta possibilitat, i poder mantenir aquesta col.laboració amb les diferents universitats britàniques amb qui treballa des de fa anys. Aquesta voluntat és recíproca, ja que ambdues institucions es beneficien d´aquest acord. Malgrat tot, res és definitiu almenys fins a la celebració de les eleccions parlamentàries britàniques del pròxim 12 de desembre del 2019.

Els efectes del Brexit sobre el programa Erasmus a la UPF
Video: Álvaro Gärate, Aitana Robey i Joan Sanchez
Read more

El Brexit entra en temps afegit sense acord

L’acord pel Brexit seguirà de moment encara sense arribar quan falten pocs dies perquè s’arribi al dia clau del 29 de març, la data fixada perquè el Regne Unit surti de la Unió Europea, després del nou revés parlamentari a la primera ministra Theresa May. La Cambra dels Comuns ha tombat ja aquesta setmana tres propostes de la premier britànica. Després que els diputats tombessin dimarts una nova proposta d’acord de sortida amb la Unió Europea, en una nova jornada rocambolesca la cambra va aprovar una moció forçada pel Partit Laborista, l’oposició, per rebutjar un Brexit sense acord «en qualsevol cas i circumstància”. A més, ahir, la cambra baixa britànica també va refusar l’opció d’un segon referèndum per aturar la sortida. 

D’aquesta manera ens trobem ara en un atzucac, ja que tot i que el Parlament té el mandat d’executar el Brexit, aquest també ha declarat la seva voluntat, encara que mitjançant una resolució parlamentària no vinculant, de no fer-ho sense un acord amb la Unió Europea. Descartat l’escenari d’un Brexit dur, doncs, l’única opció que li queda a Theresa May és negociar amb Brussel·les una pròrroga per al divorci. Això, és clar, si és que no s’aprova l’acord amb la Unió abans de la data límit, una possibilitat que s’especula que podria ser factible si la primera ministra decideix sotmetre el pacte a una tercera votació, en la qual la pressió per la perspectiva d’un Brexit no acordat podria fer canviar el sentit del vot d’alguns parlamentaris. De fet, aconseguir la pròrroga per al trencament no és només cosa de Londres, ja que l’última paraula en aquest aspecte la tindrà Brussel·les.

Pel que fa a aquesta extensió del termini per negociar el Brexit, la primera ministra britànica ha explicat que sol·licitarà allargar el període de negociacions fins al pròxim 30 de juny, encara que també ha afegit que, en cas que no s’aprovi cap pacte abans del dia 20, demanarà una pròrroga més llarga, la qual obligaria al Regne Unit a presentar-se a les pròximes eleccions al Parlament Europeu, que es celebraran entre el 23 i el 26 de maig.

Brexit

Read more

L’economia alemanya, pendent del Brexit

L’agència de notícies Al-Jazeera va publicar, la setmana passada, un breu anàlisi sobre la situació econòmica a Alemanya. Sembla que el líder europeu ha disminuït els seus beneficis econòmics, i un dels motius principals és la reducció de les exportacions a la Xina, a manera d’efecte dòmino.

Però aquest no és l’únic maldecap de la potència alemanya. El Brexit ja truca a la porta, i una marxa del Regne Unit de la Unió Europea sense acord de comerç podria repercutir directament en l’economia d’Alemanya, provocant el seu empitjorament. I és que l’acord de comerç és un dels punts calents de les negociacions que s’estan duent a terme des de fa ara ja prop de dos anys. D’aquí es deriven els conceptes hard Brexit versus soft Brexit. Entre altres coses, el primer implicaria una sortida del Regne Unit sense acord comercial, mentre que el segon sí, suavitzant així els impactes econòmics.

La necessitat d’un acord comercial respon al principal problema en l’àmbit de l’economia: el Mercat Comú Europeu, consolidat l’any 1992 com un acord entre els països de la Unió Europea. Es tracta d’una unió que estableix polítiques comunes sobre la regulació dels productes i la lliure circulació de tots els factors de producció, incloent-hi la mà d’obra. És a dir, l’economia europea funciona per a tots els països com si es tractés d’un de sol. La idea d’això és impulsar el comerç, crear llocs de treball i rebaixar preus. No obstant això, la qüestió és que aquest acord també posa taxes comunes als països que no formen part de la UE, motiu pel qual les relacions comercials amb el Regne Unit quedarien afectades de forma important si el Brexit es consolidés sense acord.

El del divorci anglès, per tant, serà un factor clau que decantarà la balança de l’economia alemanya, sigui en positiu o en negatiu. Així doncs, la preocupació vers l’evolució del Brexit i les negociacions és òbvia en l’agenda alemanya. Justament, l’any passat Reuters Institute va treure un interessant informe sobre la cobertura mediàtica d’aquest procés de divorci. L’informe va analitzar l’atenció que mitjans de comunicació de tota la Unió Europea paraven al Brexit. Concretament, els vuit països analitzats van ser Alemanya, Espanya, França, Grècia, Irlanda, Itàlia, Polònia i Suècia.

Curiosament, Alemanya va ser el segon país que més cobertura va donar al Brexit, just darrere d’Irlanda. Els grans temes més destacats de les peces informatives eren dos: en primer lloc, l’estat i evolució de les negociacions, amb un 13,3%, seguida de prop del comerç (9,2%) i la perspectiva de futur després del Brexit (6,5%). L’informe de Reuters va subratllar amb especial èmfasi la importància del comerç dins la cobertura mediàtica alemanya. I és que Alemanya és el país europeu que té un excedent més gran, fruit del comerç amb Regne Unit. L’any 2017, aquest excedent va rondar els 47 bilions d’euros. La conseqüència de tot això és ben clara: la potència alemanya és qui es veurà més greument afectada, en funció de com evolucionin els acords comercials. No és estrany, doncs, que el 75% dels mitjans analitzats que es van posicionar vers el Brexit, ho fessin per mostrar-s’hi en contra.

untitled-5c-20i_36103855 (1)

Amb tot això, la perspectiva alemanya pel que fa a la marxa anglesa de la UE és angoixant. Quin panorama li espera, al líder alemany, si les pitjors prediccions es compleixen? La via més previsora és assolir un pacte predivorci, però en aquest sentit les negociacions s’han estancat. I, si Alemanya no fa canvis en el seu model de comerç amb el Regne Unit, potser s’haurà de preparar per afrontar un canvi de rol dins la mateixa Unió Europea, la pitjor conseqüència de totes perquè potser significaria haver de renunciar al tron europeu. Schlecht, schlecht, schlecht.

Read more

La UE avala l’acord pel Brexit

Llum verda de la Unió Europea al pla de Brexit de Theresa May. Els 27 estats membres restants de l’organització han aprovat l’acord presentat pel Regne Unit, fruit de més de disset mesos de negociacions i que ha culminat en dos documents de sis-centes pàgines en total. La mandatària britànica assegura que és “el millor acord possible”, una posició que també comparteix Antonio Tajani, president del Parlament Europeu. Michael Bernier, negociador del Brexit per a la UE, garanteix que tots dos costats seguiran sent “aliats, socis i amics” després de la ruptura.

may

Ara bé, aquesta jornada tan esperada no ha estat marcada per la celebració, sinó tot el contrari. Tant el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, com la cancellera alemanya, Angela Merkel, han qualificat el moment de “tràgic”. Per la seva banda, el president espanyol, Pedro Sánchez, també ha remarcat la “tristesa” que li provoca que “la Unió Europea de 28 passi a 27”.

El mateix Sánchez ha estat un dels protagonistes de la recta final d’aquestes negociacions, quan va amenaçar de vetar el pacte si no s’acceptaven les seves exigències respecte a Gibraltar. Finalment, però, el govern espanyol i la Unió Europea han arribat a un acord que, segons Sánchez, permet a Espanya una “posició històrica” i un “triple blindatge” sobre el territori britànic. En canvi, la Primera Ministra del Regne Unit ha advertit que el Brexit no canviarà l’estatus de Gibraltar, i que ella protegirà la “sobirania britànica” de la minúscula ciutat.

L’aprovació per part de la Unió Europea, però, no és l’únic obstacle que ha de superar Theresa May, ja que l’11 de desembre s’enfrontarà al seu Parlament, on aquest haurà d’aprovar el seu acord pel Brexit. Ara per ara, la líder conservadora sap que ho té molt difícil, ja que no disposa d’una majoria de diputats a la Cambra Baixa. A més, el seu partit està molt fraccionat, amb desenes de membres partidaris d’un Brexit més dur que asseguren que no li donaran suport a la votació parlamentària. Alguns, com Dominic Raab, afirmen que l’acord de May és fins i tot pitjor que quedar-se a la UE. La marxa del Regne Unit de l’organització internacional està, doncs, lluny de concloure’s.

Read more

Brexit: del desastre a una oportunitat per refer Europa

JOFRE FIGUERAS

Descarrega’t l’article en PDF

La decisió del Regne Unit de deixar la Unió Europea va generar una forta incomprensió. Amb la perspectiva de mig any, Fernando Guirao i Joan Pau Rubiés van analitzar-ho en una jornada sobre populismes a la UPF.

brexit2

D’esquerra a dreta, Mariona Lloret, Fernando Guirao i Joan Pau Rubiés. JOFRE FIGUERAS

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies