La bretxa salarial trigarà gairebé 300 anys a erradicar-se al ritme actual

Noèlia Llobera Sànchez (@Nllobera)

Europa va celebrar ahir 22 de febrer el Dia per la Igualtat Salarial entre Homes i Dones, coincidint a Catalunya amb una vaga general. Malgrat que un dels motius d’aquesta protesta era eradicar del tot la desigualtat salarial entre dones i homes, tal com assenyala en la convocatòria la Intersindical-CSC, una de les promotores de la vaga, probablement aquest aspecte va quedar en segon pla, tot i que en la propera mobilització, el 8 de març, Dia Internacional de la Dona, de ben segur passarà a ser protagonista.

Segons les últimes dades, corresponents a l’any 2016 de l’Enquesta anual d’estructura salarial, elaborada per l’Insititut Nacional d’Estadística, la bretxa salarial disminueix tot i que a un ritme tan baix que de seguir així, es necessitarien gairebé 300 anys per eradicar-la del tot. Les dades assenyalen que a Catalunya les dones cobren de mitjana un 23.4% menys que els homes, una xifra que ha disminuït en un 3.8% en l’última dècada –al 2006 la bretxa salarial era del 26.2 %–. En aquest sentit, el salari mitjà anual dels homes al 2016 va ser de 27.573 euros, mentre que el de les dones va de ser de 21.131 euros.

No és només que les dones cobrin menys que els homes per fer la mateixa feina –si mirem la diferència de sous entre homes i dones per hora treballada aquesta és d’un 16,1%– sinó que a més són les dones les que ocupen la major part de feines mal remunerades –gairebé 7 de cada 10 persones que cobren menys de 1.000 euros són dones– en les quals aquesta bretxa salarial és encara més gran. La bretxa salarial entre les persones amb el 10% dels salaris més baixos creix fins al 33.9%, més de 10 punts per sobre de la mitjana.

Aquesta desigualtat salarial existeix des del mateix moment en que els joves s’introdueixen al mercat laboral, malgrat que sí que és cert que ens les franges d’edat més joves la bretxa salarial disminueix. Les dones menors de 25 anys cobren gairebé 2.300 euros menys l’any que els seus companys homes, una diferència del 23.4%. Aquesta diferència s’explica per la segregació ocupacional, és a dir, amb el fet que la societat empeny a les dones a dedicar-se a sectors laborals menys valorats i per tant pitjor remunerats. A més, aquesta diferència de remuneració creix amb l’edat i arriba al 31.3% en el cas dels majors de 55 anys. Aquest increment és degut al fet que les dones tendeixen més a al treball parcial –la taxa de parcialitat femenina se situa entorn del 22,6% davant del 7,5% de la masculina– i perquè els homes acumulen més millores salarials al llarg dels anys.

 

infogram

Read more

La transparència salarial només agrada a 3 de cada 10 grans empreses

La mesura del Govern per erradicar la desigualtat salarial no convenç a les mitjanes i grans empreses

XÈNIA VEGAS (@xenivegas)

Les reivindicacions dels dies 8 de març i 1 de maig, dia de la dona i del treballador respectivament ja anaven, en gran part, enfocades cap aquesta problemàtica. La bretxa salarial entre homes i dones és un dels punts del dia més latents actualment.

Durant aquestes darreres setmanes s’ha conegut, gràcies a un informe anual elaborat per Infojobs i ESADE, que només 3 de cada 10 grans empreses estan a favor de la transparència salarial per fomentar la igualtat de gènere.

 

 

La proposta del Govern per fer front a aquesta desigualtat ha estat fer públics els salaris, separant-los per homes i dones. D’aquesta manera, el que es pretén és fer visible aquesta bretxa i donar un toc d’atenció a les empreses que fomenten aquesta pràctica.

No obstant això, la posició de les empreses respecte a aquesta mesura varia en funció del seu tamany.  Les empreses més petites (de menys de deu treballadors) es mostren més favorables a la iniciativa que les mitjanes (d’entre deu i 49 treballadors) i que les grans (amb més de 50 treballadors).

 

gràfic bo

Fes clic AQUÍ per veure el gràfic interactiu

Segons Anna Ginès, directora de l’Institut d’Estudis Laborals ESADE, “deu anys després de l’aprovació de la Llei Orgànica d’Igualtat, les eines existents han demostrat ser ineficaces per lluitar contra la discriminació salarial”.

Read more

Les dones s’aturen en tots els sectors econòmics

ÈLIA GEA i JAVIER DE LA SOTILLA

Amb motiu del Dia Internacional de la Dona (8 de març), tot el sector laboral femení va ser cridat a fer vaga i a parades de dues hores. Des de CCOO i UGT calculen que la participació ha estat d’uns sis milions de treballadores. El secretari general d’UGT afirma que el dia de vaga “marcarà un abans i un després” a l’hora de negociar convenis col·lectius i plans d’igualtat.

La vaga era una demanda per acabar amb la violència masclista i un reclam per la igualtat i la fi de la la precarietat laboral femenina i la bretxa salarial. A les parades s’hi han sumat les principals empreses de la indústria, els serveis i les administracions públiques, que és precisament on s’ha notat més l’impacte. El sindicat CGT -una de les organitzacions convocants de la vaga general- ha qualificat la jornada d’un “absolut triomf”.  ha estat en sectors estratègics com l’ensenyament, la sanitat o el transport.

 

Tanmateix, no hi ha hagut un consens entre els principals sindicats. Els dos majoritaris -CCOO i UGT- han fet una convocatòria de dues hores, com ha passat, en general, a Europa.  Han estat un total de 6 milions de dones les que han secundat l’aturada de dues hores. Però molts altres sindicats -com CGT, IAC, CSC i CNT- han considerat que no era suficient, cridant a les dones a abandonar els llocs de treball al llarg de tota la jornada.

S’ha de tenir en compte que moltes dones amb treball precari no s’han pogut sumar a la convocatòria. La Comissió 8 de març recorda que “hi ha companyes que no poden participar perquè, si ho fan, demà les acomiaden”. De la mateixa manera, moltes dones han de mantenir una família amb només el seu sou, i moltes empreses no han ho han posat fàcil a les vaguistes, de manera que no s’han pogut permetre perdre el sou del dia d’ahir.

 

 

DEMANDES

Cures.- Un dels objectius de la vaga va ser alliberar a moltes dones, almenys per un dia, de les feines de cures que duen a terme a casa. Un treball domèstic associat tradicionalment al gènere femení i que no es troba valorat en la societat. Així, molts homes involucrats en el moviment feminista es van unir en centres socials per cuidar els fills d’aquelles dones que volien fer vaga i no tenien altra opció. I és que la divisió del treball és un dels problemes de fons de l’existència del patriarcat modern.

Fa uns dies, Silvia Federici, en una entrevista a eldiario.es, explicava la seva proposta relativa a aquesta qüestió, afirmant que “és un engany que el treball assalariat sigui la clau per alliberar les dones”. En la seva opinió, remunerar el treball domèstic seria un pas important cap a la igualtat: es valorarien les feines de cura en la societat i això implicaria que molts homes el realitzessin de la mateixa manera. Aquesta mesura, afirma Federici, acabaria amb l’actual model patriarcal, on “les dones han de ser dues coses: productores i reproductores al mateix temps, una espiral que acaba consumint tota seva vida”.

Precarietat laboral. – El líder d’UGT, Pepe Álvarez, en un comunicat públic a la Plaza de Cibeles de Madrid, ha reclamat la derogació de la reforma laboral del 2012, ja que segons el líder sindical es tracta d’un “element de discriminació que arracona les dones”, en “obligar” a milers de dones a acceptar treballs parcials de quatre hores o salaris de misèria per sota del mínim exigit per la llei. Carmen Arenas, responsable de l’Àrea de la Dona a Comissions Obreres, també ha remarcat la necessitat de “canviar les polítiques de retallades” que condemnen a les dones a “treballs temporals i precaris, on la promoció i formació és nul·la”.

Bretxa salarial. – Al conjunt d’Espanya, un home cobra de mitja 27.727 € anuals, mentre que la dona en cobra 19.745, és a dir, fins a un 23% menys.

No obstant això, en alguns sectors aquesta bretxa augmenta. Les dones que formen part de consell d’administració d’empreses cotitzants en Borsa -a més d’estar en clara minoria, ja que suposen només un 17%– cobren fins a un 40% menys que els seus companys homes: elles cobren 130.000 euros de mitja, i ells 322.000.

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies