Biden arrasa a Carolina del Sud

Buttigieg, Klobuchar i Steyer abandonen la cursa electoral en vísperes de l’esperat Superdimarts

L’exvicepresident nord-americà Joe Biden s’ha refet dels mals resultats a Iowa, Nou Hampshire i Nevada i s’ha imposat per primera vegada a les primàries d’enguany del Partit Demòcrata dels Estats Units. El senador per Delaware ha guanyat les votacions de Carolina del Sud d’aquest passat dissabte amb gairebé un 50% de suport. A molta distància, el principal favorit abans de la cita, Bernie Sanders, ha aconseguit un 20% de suport.

Les primàries de Carolina del Sud són l’avantsala del Superdimarts, on més de 14 estats votaran la seva proposta per a representar els demòcrates a les eleccions generals d’aquest novembre. La prèvia de la gran cita arriba moguda. Després del seu sorprenent inici, Pete Buttigieg abandona com a candidat després dels mals resultats a Nevada i Carolina del Sud. L’exalcalde de South Bend havia aconseguit fins ara 26 delegats, tercer per darrere de Sanders i Biden. També ha abandonat la cursa electoral Amy Klobuchar, que comptava amb 7 delegats provisionals.

L’adeu de Buttigieg, Klobuchar i també de Tom Steyer, multimilionari que havia invertit més de 200 milions de dòlars en la seva campanya, comencen a donar pistes sobre com poden orientar-se els resultats de dimarts. Buttigieg va fer saltar la sorpresa en guanyar les primeres votacions de primàries a Iowa, i Klobuchar va aconseguir la tercera posició a Nou Hampshire. Dels onze candidats inicials ja només en queden cinc. I tot sembla apuntar que el focus es centrarà en la lluita entre Sanders (60 delegats atorgats) i Biden (54 delegats), en espera del paper que pugui jugar Michael Bloomberg. L’exalcalde de Nova York jugarà totes les seves cartes al Superdimarts.

La victòria de Biden a Carolina del Sud ha estat inapel·lable. L’exvicepresident de l’administració Obama ha guanyat en tots els segments de l’electorat a excepció dels menors de 29 anys. Especialment destacable és el suport que ha aconseguit del segment afroamericà, que significa gairebé un 60% de l’electoral de l’estat.

Read more

Sanders venç i convenç a Nevada

La cursa electoral dels demòcrates comença a agafar volada: Bernie Sanders guanya amb escreix

GERARD VENTURA

Els caucus de Nevada celebrats el 22 de febrer han consolidat a Bernie Sanders com a frontrunner de les primàries del Partit Demòcrata dels Estats Units. El candidat de Vermont s’ha imposat amb contundència als seus perseguidors i, a falta de resultats definitius, tot indica que s’emportarà més del doble de delegats que Joe Biden, segon aspirant més votat. Amb un 88% dels vots escrutats, Sanders s’emportaria 18 dels 36 delegats que es reparteixen a l’estat situat a l’extrem occidental del país.

Les votacions a Iowa i Nou Hampshire havien dibuixat uns inicis igualats, sense un favorit clar. Però Nevada ha servit per començar a decantar la balança de les primàries demòcrates. Sanders ha aconseguit la victòria en un estat on fa només dues setmanes Joe Biden liderava els sondejos i ha aconseguit imposar-se entre la població llatina -que suposa un 30% del total- i afroamericana.

Els caucus s’estructuren en tres resultats successius: una primera ronda de votacions populars, una segona ronda on els simpatitzants de candidats amb menys d’un 15% de suport poden tornar a votar, i un nombre definitiu de delegats assignats a cada candidat segons els resultats anteriors. A Nevada es reparteixen 36 delegats. Encara no es coneixen els resultats definitius: el recompte de vots per establir els delegats corresponents a cada candidat s’està fent manualment després dels problemes electrònics produïts a Iowa.

Sanders té assegurats, de moment, gairebé la meitat de delegats a repartir. L’excongressista i actual senador per Vermont lidera els resultats amb un 47,1% dels vots. A molta distància el segueixen Joe Biden, vicepresident durant l’administració d’Obama (21,0%) i Pete Buttigieg, sorprenent guanyador a Iowa i exalcalde de South Bend, en tercera posició (13,7%). Elizabeth Warren, representant més a l’esquerra dels demòcrates junt amb Sanders, i Amy Klombuchar es despengen de la carrera electoral amb un 9,6 i 3,9% respectivament.

A falta que es celebrin les primàries en els estats més decisius (Califòrnia reparteix 415 delegats; Texas 228), la mecànica de recompte de vots s’està erigint com a protagonista més que els comicis en si. Després dels errors de l’aplicació electrònica utilitzada a Iowa, aquest cop ha sigut Pete Buttigieg el que ha posat en dubte els resultats de Nevada. El candidat ha denunciat «irregularitats».

Read more

Un problema informàtic dificulta el recompte de vots dels caucus de Iowa

EEUU compta amb un historial d’errors  en les votacions

Els resultats de les eleccions primàries a Iowa (EEUU), per decidir qui serà el candidat demòcrata a la presidència, han arribat amb retard per culpa d’un problema informàtic. Enmig d’un clima d’incertesa i enuig per part dels votants, els candidats han fet discursos positius on es proclamaven vencedors del caucus, però sense tenir resultats que ho poguessin avalar. El recompte de la votació celebrada aquest dilluns al petit Estat d’Iowa es va publicar dimecres, un dia més tard de l’esperat, a causa d’un problema en la codificació de l’aplicació que recopilava els vots, i no pas per culpa del tradicional sistema de caucus ni tampoc per culpa de Rússia, com va apuntar el president Trump en un tweet el mateix dimarts. 

Els 41 delegats que escull Iowa, dels 1.991 que fan falta per la nominació del candidat demòcrata guanyador, han estat repartits entre els tres candidats principals:. Pete Butigieg ha obtingut 11 delegats i un 26,8% dels vots, Bernie Sanders 11 delegats més i un 25,2% dels vots i Elizabeth Warren ha obtingut 5 delegats i un 18,4% des vots. La resta de candidats no han aconseguit cap delegat. 

El sistema demòcrata de votacions primàries d’Iowa, un Estat de poc més de tres milions d’habitants, no segueix el model d’urnes anònimes del partit Republicà. El “caucus” és una manera de votar assembleària i veïnal, que pretén donar molt valor a la veu dels votants de carrer. Els dos grans partits d’Estats Units no celebren unes primàries nacionals per escollir els seus candidats a la presidència, sinó que cada estat organitza i vota al llarg de diversos mesos, de febrer a juny. Com que no hi ha un sol dia de votació, els estats que organitzen les seves primàries en primer lloc reben molt interès mediàtic i polític perquè mostren cap on va la intenció dels votants. El primer Estat en votar és Iowa i ho fa a través de 1.774 juntes assembleàries organitzades a poliesportius, que configuren els caucus. Aquesta forma de votació posa a prova la retòrica dels candidats: els simpatitzants de base tenen més veu perquè són ells els que escullen amb els peus quin candidat tindrà més delegats. Quan s’inicia el caucus, cada candidat rep una zona assignada dins el poliesportiu; els votants, han de col·locar-se a la zona del seu preferit. Si hi ha persones indecises, els veïns poden tractar de convèncer-los amb arguments a favor del seu candidat. 

Iowa no és el primer en votar perquè sigui important (ni tampoc significatiu de que passarà després a la realitat plural del país); sinó que és rellevant per ser el primer en votar. El 90% de la població de l’estat d’Iowa és blanca, per tant, quan un candidat demòcrata de la part més esquerrana ja rep molt suport a Iowa, la seva posició en la cursa presidencial es catapulta. 

Això és el que passà amb la candidatura de Jimmy Carter el 1976, no era dels candidats preferits però el seu bon resultat a Iowa va fer que arribés a ser 39è president dels Estats Units. Després d’aquesta victòria, els candidats a la presidència han fet recaure molta atenció, recursos i esforços en els caucus d’Iowa. De fet, tots els candidats porten un any a la regió, organitzant esdeveniments, meetings i coneixent a la gent casa per casa. La tradició diu que la població eminentment rural d’Iowa es pren molt seriosament el seu paper decisiu en les eleccions: estudien els programes, van a veure a tots els candidats almenys una vegada, volen preguntar i repreguntar, assegurar-se de les seves intencions mirant-los als ulls. Carter va guanyar Iowa anant de casa en casa, de poblet en poblet, de comptat en comptat. 

Altres errors en les eleccions d’EEUU

Estats Units ha patit altres errors en la seva llarga història d’eleccions. En les presidencials de l’any 1960, on s’enfrontaven J. F. Kennedy, del partit demòcrata, i Richard Nixon, del partit republicà, es van trobar irregularitats en les votacions d’alguns Estats. Concretament a l’Estat d’Illinois, el qual estava sota el control de la mafia de de Chicago de la mà de Sam Giancana. Seymour M. Hersh assegura al llibre La massacre de My Lai que el pare Kennedy va fer tractes amb Giancana per assegurar la victoria del seu fill en aquell Estat, uns vots decisius que van portar a J. F. Kennedy a la victòria. 

A més, Robert Dallek a la biografia An unfinished life: John F. Kennedy, 1917-1963 revela com el candidat Kennedy va guanyar les primàries a West Virginia el 1960, tot gràcies a que el seu pare les va comprar, gastant-se milions de dòlars. 

Anys més tard, a les eleccions de l’any 2000, hi va haver irregularitats a les votacions de Florida a causa de les paperetes papallona. Aquest nou format de paperetes, i la diferència de sistemes de votació que tenia Florida en els diferents comtats, va provocar  que milers de persones votessin al candidat equivocat. Irònicament, més de de 20.000 ciutadans jueus de Palm Beach van votar per error al candidat republicà antisemita Pat Buchanan enlloc al demòcrata Al Gore. 

Exemple de papereta papalllona. Crèdit: Getty Images. Extret de Univision

Encara que el nou format de paperetes papallona s’havia fet amb la millor intenció, per facilitar marcar el candidat, va portar molts problemes. Sobretot gent gran o amb problemes de vista, els va costar identificar el punt que havien de foradar per tal de votar al candidat preferit, ja que els noms estaven disposats en dues línies (que formaven dues ales) i no pas en una única línia de dalt a baix. 

Aquest incident va fer enfurismar als habitants de Florida i al Partit Demòcrata, que van demanar a la Junta Electoral de Palm Beach de poder realitzar unes altres votacions. Amb tot, el jutge va negar-los el que demanaven. Per aquest motiu, Palm Beach va ser decisiu en la victòria del republicà George Bush, per sobre d’Al Gore. Com que el sistema americà otorga tots els representants de cada estat al guanyador del districte, Bush va arribar a la presidència havent aconseguit menys vots (47,9%) que el seu rival (48,4%).

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies