#bellsoficis

IÑAKI MARTÍNEZ, VÍCTOR NAHARRO I JOAN SÁNCHEZ

Llegeix aquest contingut en català aquí
Translated by Álvaro Rodríguez Huguet

GERÓNIMO BLAYA I EVELIN GONZÁLEZ
CARETAKERS

Over the past few years, the traditional figure of the caretaker is disappearing. Many communities of neighbours have decided to do without them and hire an ancillary service company for the cleaning, guard and management of the building, since they save some money this way.

Gerónimo Blaya and Evelin González are aware of this. “We will disappear eventually, in 10 or 15 years maximum I believe. In the next, they fired three”, they say. They both are worried because, unlike the elderly, the younger generations are not get used to the caretakers and, thus, it’s easier for them to renounce to their job.

While they talk about their situation, they greet and wish a nice day to every passing by neighbours: “The caretaker is the responsible for all the people living in a building. It does feel like home to us”. They assure that the loneliness is the worst of their job, but they are lucky to have each other. Despite of all this, they consider that “is a must protect job”.

Read more

#bellsoficis

IÑAKI MARTÍNEZ, VÍCTOR NAHARRO I JOAN SÁNCHEZ

Read this content in English here

GERÓNIMO BLAYA I EVELIN GONZÁLEZ
PORTERS

Els darrers anys, la figura tradicional del porter ha anat desapareixent. Moltes comunitats de veïns han decidit prescindir d’ells i contractar una empresa de serveis auxiliars perquè s’ocupi de la neteja, la vigilància i la gestió de l’edifici, ja que així s’estalvien uns diners.

El Gerónimo Blaya i l’Evelin González en són conscients. “Amb el temps desapareixerem, com a molt ens dono 10 o 15 anys. Aquí al costat ja n’han
fet fora a tres”, comenten. Ambdós es mostren preocupats perquè, a diferència de la gent gran, les generacions més joves no estan acostumades als porters i, per tant, els és més senzill renunciar a la seva feina.

Mentre parlen de la seva situació, saluden pel nom i desitgen un bon dia a cada veí que passa: “El porter és el responsable de totes les persones que conviuen en un edifici. És com si fos la nostra casa”. Asseguren que la solitud és el pitjor de la seva feina, però ells tenen la sort de fer-se companyia. Malgrat tot, consideren que “és un ofici que cal protegir”

Read more

#bellsoficis

JOSEP CARVAJAL
BLACKSMITH

Translated by Álvaro Rodríguez Huguet

Llegeix aquest contingut en català aquí

Josep Carvajal discovered at his 14 years old what will mark him for life: working the iron. Nowadays, 70 years old, an industrial building in Alcoletge (Segrià) gathers his whole career as a blacksmith. Balconies, lamps and, above all, bells are the wide collection of pieces crafted in the forge, his crown jewel, that kept with him during the 56 years career as an iron worker.

He describes himself as a craftsman and considers that that is what makes his task different and unique, since only a few know so well as himself the forge universe. For this reason, he has the honour of being the only one who can ring the bells of the Seu Vella de Lleida and he is the utmost responsible.

This charge have led him to live anecdotes, for example the visit of Mónica Terribas in his workshop, 2015 was the year when the journalist was invited to the transfer act of the gothic bell Mónica, that had to be transferred to Germany to be repaired.

Josep Carvajal
Read more

#bellsoficis

JOSEP CARVAJAL
FORJADOR DE METALL

Read this content in English here

El Josep Carvajal va descobrir als 14 anys allò que li marcaria la vida: treballar el ferro. Ara, amb 70, una nau industrial a Alcoletge (Segrià) recull tota la seva trajectòria com a forjador. Balcons, làmpades i, sobretot, campanes formen una àmplia col· lecció de peces fetes amb forja, la seva joia de la corona, que l’ha acompanyat durant els 56 anys de trajectòria com a treballador del metall.

Es descriu com un artesà i considera que això és el que fa diferent i única la seva tasca, ja que pocs coneixen tan bé com ell el món de la forja. Tant és així que té l’honor de ser l’única persona que pot tocar les campanes de la Seu Vella de Lleida i n’és el màxim responsable.

Aquest càrrec l’ha portat a viure anècdotes com la visita de Mònica Terribas al seu taller, quan l’any 2015 la periodista va ser convidada a l’acte de trasllat de la campana gòtica Mònica, que havia de ser transportada a Alemanya per ser reparada.

Josep Carvajal
Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies