Les escoles ‘ocupen’ els xamfrans

L’Ajuntament de Barcelona ha ampliat 9 voreres dels centres educatius per més seguretat

Anna Hernàndez i Garriga

Els pares dels infants de nou escoles del barri de l’Eixample ja respiren més tranquils gràcies als xamfrans escolars o ampliacions de les voreres, més segures pels petits, que ja funcionen des de fa mesos en aquests centres. Les escoles que han rebut aquesta nova mesura han estat el CEIP Mallorca, l’IES Ernest Lluch, l’escola de Salesianes Maria Auxiliadora, Fructuós Gelabert, l’Escola Tabor, l’Escola Joan Miró, l’IES Jaume Balmes, l’escola Ramon Llull i, finament, la Poeta Maragall.

L’actuació va néixer com una iniciativa del districte del barri barceloní i s’ha materialitzat en quatre tipus d’obres diferents en funció de les característiques urbanístiques de cada zona: l’ampliació de la zona de l’entrada de les escoles, les que han ocupat una part de la calçada per posar uns mòduls de fusta amb paret, les que han ampliat el xamfrà i, finalment, les que no han pogut ser ampliades.

Totes elles tenen marques visuals a terra per indicar que es tracta d’un espai escolar destinat pels pares i l’esbarjo de la canalla. A més, gairebé tots aquests espais s’han construït amb unes lloses de fusta decorades amb franges de colors.

Un alleujament pels pares

L’actuació va començar el febrer i fa entre sis i deu mesos que els nou centres disposen d’aquests nous espais, que, segons un grup de pares de l’escola Ramon Llull, doten de vitalitat l’espai públic, sobretot de cara els infants. “Els nens no han d’anar tan alerta i els pares estem més tranquils que, en aquesta zona, no hi ha perill que caiguin a la carretera i puguin tenir un accident”, explicava Xavier López, un pare que deixava la seva filla a la mateixa escola barcelonina. Una visió similar és la que tenia una altra de les mares, Anna Ventura, que assegurava que l’espai amb les parets de fusta “és un motiu de relax tant pels pares com pels fills”.

Tot i les bones valoracions que ha rebut l’ampliació de la vorera en aquesta escola, la major part dels pares consultats troben a faltar llocs per seure-hi mentre esperen els seus fills o mentre aquests juguen després de l’escola. Ara bé, el cas de l’escola Ramon Llull no és el mateix que el d’altres escoles, on l’espai habilitat és notablement més gran i ha estat possible col·locar-hi altres elements.

La Sagrada Família exigeix més seguretat

Qualsevol que passi per davant de l’Escola Sagrada Família veurà la pancarta que diu: “Aquí també cal xamfrà social”. La vorera de davant de l’escola és estreta i una part d’un dels dos carrils del carrer Sardenya on es troba, és d’estacionament en zona verda. L’ampliació de la vorera ocupant una part del carrer, com és el cas d’altres escoles, suposaria un col·lapse dels cotxes circulant per aquest vial. L’escola no es conforma i exigeix garantir la màxima seguretat pels seus alumnes i demanen que adaptin la mesura a les dificultats urbanístiques.

Read more

La polèmica del pessebre, tradició nadalenca

Crítiques a l’escenografia del ‘naixement’ per “l’antiestètica i el mal gust”

Elisenda Rovira

Com ja és tradició, la plaça de Sant Jaume acull pels volts de Nadal un pessebre a gran escala. I com ja és tradició -més recent- també, presenta una estètica que és aplaudida per alguns i criticada per molts d’altres. Paula Bosch és l’escenògrafa que s’ha encarregat aquest any de portar les figures nadalenques al cor del barri Gòtic. El muntatge s’ha dut a terme al llarg d’aquesta setmana i es podrà visitar des del divendres 29 de novembre i fins el dia 6 de gener, de les 10 del matí a les 10 de la nit.

L’escenògrafa s’ha inspirat en la preparació del muntatge familiar del pessebre, que ocupa durant el Nadal moltes llars de l’estat. Llars se sumen a aquesta celebració tot i no considerar-se religioses. La representació d’enguany està composta per un conjunt de mobles i altres objectes que recorden unes golfes, en els racons dels quals s’hi amaguen les tradicionals figuretes del nen Jesús, el caganer, el bou o la mula.

Líders dels grups municipals PP, Cs i BCN pel Canvi han criticat el pessebre a les xarxes socials

La representació artística d’enguany tampoc ha tingut bona rebuda, tot i la pèrdua d’abstracció respecte els darrers anys. Alguns tuitaires han comparat aquesta recreació amb els Encants Vells i d’altres, encara més crítics, amb els punts de recollida de mobles i andròmines de la ciutat. Si bé aquest any no es desprèn cap interpretació política del pessebre exposat entre la Generalitat i l’Ajuntament, diversos líders dels grups municipals com PP, Cs i BCN pel Canvi ja han carregat contra el popularment conegut “pessebre de Colau”. D’aquesta manera, les personalitat públiques han obert el debat entre els usuaris a les xarxes socials.

Malgrat els comentaris negatius, aquesta va ser la única candidatura que va presentar-se al concurs públic iniciat el juliol d’aquest any i que ha comptat amb 97.000 euros de pressupost.

Una alternativa pels clàssics

Les queixes al voltant del pessebre ja són habituals. Si mirem enrere, des que Ada Colau ocupa l’alcaldia de Barcelona, el pessebre de la plaça de Sant Jaume ha estat objecte de debat públic en totes les edicions. Aquest serà el cinquè any que la tradició esdevé debat, on la representació política hi ha estat més o menys present en funció de la interpretació artística corresponent.

Davant d’aquesta insatisfacció amb la representació de l’escena religiosa, l’Associació de Pessebristes de Barcelona va iniciar la recreació d’un pessebre clàssic el 2017. Aquest es troba molt a prop del polèmic, al pati del museu Frederic Marès i podrà visitar-se, també enguany, del 30 de novembre al 2 de febrer gratuïtament. Una alternativa clàssica que a més s’adapta per la cua al calendari de l’església catòlica, on tradicionalment el pessebre es retira el dia de la Candela, el segon de febrer.

Les llums engeguen el Nadal

Abans però, s’encendran les llums que il·luminaran els carrers de la capital catalana durant les festes de Nadal. L’acte va ser el dijous 28 a les 17.45 a la plaça de Can Fabra a Sant Andreu. Els protagonistes de l’espectacle musical De les tristors en farem llum, a càrrec de la companyia Dagoll Dagon seran els encarregats de vèncer la por, les baralles i els malentesos de la foscor, i les llums donaran pas a les il·lusions de cada Nadal.

Urquinaona il·luminada en una simbòlica recuperació de la ciutat

També la plaça d’Urquinaona es tenyirà d’ambient nadalenc. Després de quatre anys sense llums, el consistori ha optat per il·luminar l’indret en símbol de “recuperació de la ciutat després dels aldarulls, arran de la resposta a la sentència del procés”.

Tot coincideix amb el Black Friday, la tradició comercial americana que fa anys que ocupa també les botigues catalanes. Les tres cites fan que un any més les festes de Nadal s’anticipin al calendari religiós, que dona el tret de sortida a les festes per Santa Llúcia.

Read more

El guió de la nova Metròpolis Barcelona

El Pla Director Urbanístic de l’AMB entra en la seva fase final després de més de 4 anys de participació ciutadana i de debats d’experts

Pere Mercader i Joan Ventura

El Pla Director Urbanístic de l’Àrea Metropolitana de Barcelona encara la darrera fase de la seva empresa. Després de gairebé 4 anys de debat ciutadà i elaboració de l’avantprojecte, aquest desembre comença l’últim període del pla: la seva redacció i aprovació. Aquest serà el primer gran canvi de paradigma pel que fa a urbanisme a la Metròpolis Barcelona, com l’AMB anomena aquesta regeneració del territori.

El PDU té la missió de substituir les carències de l’antic Pla General Metropolità de 1976. Les més de 1200 modificacions que s’han fet des d’aleshores refermen la necessitat de renovar-lo. Els canvis socials de les darreres quatre dècades demanen una altra manera de fer planejament urbanístic. El nou pla es redactarà tenint en compte la diversitat dels espais, els requeriments mediambientals i les contemporànies necessitats socials.

Jordi Sánchez, vicepresident de polítiques urbanístiques de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), destaca que “el PDU s’ha de redactar entre totes les institucions i moviments socials”, tenint en compte un context en el que “el creixement s’ha de basar en la rehabilitació i la densificació de la trama urbana” degut a la manca de nou sòl disponible.

L’estudi té la missió d’integrar la diversitat  dels 36 municipis de l’àrea metropolitana en un projecte comú. Segons l’organització supramunicipal, vol donar resposta a les necessitats de la població d’aquesta zona d’acord amb les capacitats i oportunitats del territori. L’objectiu és que la seva vigència vagi més enllà de la dècada dels 50, amb una clara “aposta per la mobilitat activa: els peatons i la bici” i el transport públic. Per Sánchez, “la ciutat dels cotxes ha passat a la història” i cal triar quins usos tindrà l’espai urbà en un context d’emergència climàtica.

El projecte, dut a terme per l’AMB, que té competències en matèria de mobilitat, habitatge, medi ambient, desenvolupament econòmic, cohesió social, territori i urbanisme, té a les seves mans l’oportunitat de transformar el dia a dia de més de la meitat dels catalans. Els reptes del PDU van des de naturalitzar el territori al foment d’una mobilitat activa i sostenible repensant les infraestructures metropolitanes. 

Regenerar i renovar

El PDU no pretén fer un gir de 180 graus a l’estat actual de l’àrea metropolitana, però si aprofitar els seus avantatges i les seves carències per crear una nova imatge sostenible, eficient i cohesionada del territori. Les prioritats: la preservació de la infraestructura blava -rius, rieres i platges- i del mosaic agroforestal, tot fent valdre els recursos de proximitat i la infraestructura verda, “no com a zones aïllades sinó com a globalitat”.

Pel que fa a l’estructura urbana o social, l’objectiu és millorar la connexió entre les diferents zones i fer-la el més sostenible possible mitjançant el transport públic, els parcs o els eixos verds. D’altra banda, es volen replantejar les xarxes de serveis més massives, com les autopistes, l’accés a l’aeroport o el port perquè les emissions contaminants que hi ha avui dia es volen reduir substancialment.

“La ciutat policèntrica” 

Per aconseguir tot això, des de l’AMB saben que les estratègies d’actuació s’han de basar en projectes que incloguin tots els sectors i municipis, ja que el projecte té com a característica esencial que sigui conjunt. Segons l’Àrea Metropolitana de Barcelona, la “solidaritat entre municipis” és fonamental per assolir la regeneració urbana desitjada. En aquest sentit, Sanchez aposta per “considerar les antigues carreteres direcció a Barcelona com la C-245 o la N-150 com a futures avingudes metropolitanes basades amb el transport públic, els peatons i la bici”.

Els números del PDU parlen per si sols: 478 experts, 37 activitats i 54 ponències. I sumant. En total, hi han participat fins ara més de 3.500 persones. Segons Carles Crosas, arquitecte i responsable de l’àrea de centralitat i innovació del pla, aquesta col·laboració entre persones de diferents municipis i sectors pot fer del territori en qüestió una “ciutat policèntrica”, on s’esdevinguin centres més enllà dels límits pròpiament municipals, centres que hauran d’estar lligats amb la xarxa de transport públic.

Des del 25 de setembre s’estan duent a terme jornades de participació ciutadana per a “donar veu a la gent i ajudar a divulgar els continguts de l’avanç del PDU metropolità”. Ja s’han fet la majoria de debats territorials i només queden els referents a Barcelona Capital que es duran a terme el 9 de desembre i el 22 de gener. També s’han realitzats debats sectorials per a tractar temes concrets com la cohesió social o l’energia. L’últim d’aquests debats es va produir el passat 2 de desembre al Col·legi d’Enginyeria de Camins, Canals i Ports. El pla també acceptarà suggeriments des del seu portal web.Al finalitzar el període d’informació pública es realitzarà una “sessió de retorn”, en què es recolliran els resultats del procés de participació. La perspectiva de l’AMB és portar el Pla Director Urbanístic a aprovació durant l’any vinent amb “propostes sobre el terreny”.

Read more

Ni Fast ni Furious: la fi de la crisi dels patinets elèctrics a Barcelona

Després d’anys de legislacions amb buits a nivell estatal i local, l’Ajuntament de Barcelona dóna el primer pas a tota Espanya per regular l’ús dels patinets elèctrics

Gina Agustina – Eloi de Miguel – Marc García

Patinets i monocicles elèctrics, plataformes de dues rodes, bicitaxis i bicis de mercaderies conformen un conglomerat de mitjans de transport que des de fa pocs anys han envaït les ciutats d’arreu d’Espanya. Són els VMP (vehicles de mobilitat personal) uns nous estris per desplaçar-se per la ciutat que han gaudit d’un fort increment en la seva popularitat i controvèrsia.

Tot i que el primer patinet motoritzat fou construit als Estats Units cap al 1915, la modernització i popularització dels patinets amb motor elèctric no ha ocorregut a Europa fins un segle després. La DGT va realitzar el 2016 la Instrucció 16V. 124, que suposa un primer aproximament estatal a la legislació sobre els VMP. Ara bé, aquesta norma peca d’embrionària i genèrica, doncs ni tan sols estableix factors clau com les sancions per circular en estats de consciència alterada, la circulació per carreteres interurbanes ni la necessitat de dur matrícula o treure’s un carnet per conduir el vehicle. De fet, jurídicament els VMP estan en terra de ningú, doncs «és imposible tant assimilar-los a la figura del peató com categoritzar-los com a vehicles». La gran majoria del gruix legislatiu acaba recaient sobre els ajuntaments.

Lady Florence Norman a bord d’un Autoped al Londres de 1916. Font: Smithsonian.com

Barcelona va ser pionera a tot l’Estat en mirar-se amb lupa l’ús dels VMP: a la ciutat existeix des de 2017 una esmena en l’ordenança de vianants i vehicles que cobreix tímidament unes mínimes bases legals per a la circulació d’aquests mitjans de transport i la seva convivència amb vianants i altres vehicles. 

Factors clau per a les empreses de lloguer de patinets com l’estacionament i la necessitat de matriculació i assegurança, però, no estan reflectits en aquesta esmena. L’ajuntament barceloní va arribar a un acord amb aquestes companyies perquè no comencessin a operar a la ciutat sense que aquests punts indispensables estiguessin resolts, però el consistori depèn de que el projecte estatal de la DGT s’oficialitzi per poder legislar en aquestes matèries; un permís que encara no ha arribat.

Fins el 7 de gener de 2019 la DGT va obrir un termini perquè ciutadans, empreses i organitzacions fesin arribar a l’administració el seu punt de vista sobre la futura legislació a fi d’elaborar un Reial Decret que satisfés tothom. Entre els punts principals s’hi troba la consideració dels VMP com a vehicles però sense requerir matriculació ni assegurança obligatòria, l’establiment de la velocitat màxima genèrica de 25 km/h i la prohibició de circular per vies interurbanes. També tenen previst simplificar la classificació ja existent a la Instrucció 16V. 124.

Classficació que la DGT fa dels VMP en funció de les seves especificacions tècniques a la Instrucció 16V.124

Aquesta categorització dels VMP fou també una eina que l’Ajuntament de Barcelona va emprar quan va elaborar la seva esmena en l’ordenança de vianants i vehicles de 2017, eina jurídica imperant encara a data de novembre de 2019 pel que fa a la regulació del trànsit de VMP. Tot i que més concreta que els pautes de la DGT, l’esmena municipal encara deixa en l’aire qüestions com la matriculació o l’assegurança, factors clau per a les empreses de lloguer de patinets elèctrics que volen operar a la ciutat.

Categorització que l’Ajuntament de Barcelona fa dels VMP. Font: Ajuntament de Barcelona

Ara mateix, l’únic model econòmic de lloguer de VMP permès a Barcelona és el de rutes en grup guiades per algunes zones concretes de la ciutat. La mateixa esmena especifica els trajectes autoritzats en funció de la categoria de VMP: A (Rodes i plataformes elèctriques i patinets elèctrics petits) o B (Segways i patinets elèctrics grossos).

Rutes en grup de VMP autoritzades per l’Ajuntament de Barcelona a l’esmena de 2017. Font: Ajuntament de Barcelona

El buit radica en les empreses de lloguer de patinets individuals: la normativa actual contempla les rutes en grup de VMP, però no el lloguer individual a particulars. L’ajuntament barceloní va arribar a un acord amb aquestes companyies perquè no comencessin a operar a la ciutat sense que aquest forat legal estigués resolt, però el consistori depèn de que el projecte estatal de la DGT s’oficialitzi per poder legislar en matèries com la matriculació dels patinets de lloguer; un permís que encara no ha arribat.

Amb la creixent necessitat d’ordenar l’espai públic el consistori va decidir establir un pla de repartiment de llicències a empreses de motos i bicis de lloguer, patinets elèctrics i cotxes compartits. Aquesta distribució es farà de forma esglaonada: les primeres a entrar a concurs van ser, des del passat 8 d’octubre de 2019, motos i bicicletes, disputant-se un total de 6.958 permisos per les primeres i 3.975 llicències per les segones. Els últims en entrar a la palestra seran els cotxes compartits, deixant en segon lloc i a mig resoldre el lloguer de patinets elèctrics.

La regidora Rosa Alarcón

La Regidora de Mobilitat de Barcelona, Rosa Alarcón, va donar una conferència de premsa el 8 d’octubre de 2019 precisament per donar el tret de sortida a l’adjudicació de llicències a empeses de motos i llicències compartides. Ha afirmat que es va organitzar una primera reunió amb les empreses de VMP al juliol i una segona el 29 de Setembre, però tot i això s’espera que la regulació surti a principis d’abril de 2020.

Mentrestant, més d’una vintena de companyies de lloguer de patinets elèctrics han d’esperar que aquests vehicles tinguin una millor definició legal per poder accedir al concurs de llicències oferides per l’Ajuntament.

“No és el mateix una bicicleta, que pot treure motos de la vorera i cotxes de la calçada, que un patinet, que treu gent del carrer. El nostre objectiu és reduir la congestió de cotxes”

Rosa Alarcón, regidora de Mobilitat de Barcelona, en una roda de premsa el 8 d’octubre de 2019

Ara bé, mentre que totes les empreses de motos i bicicletes que estan sol·licitant plaça per operar a la ciutat tindran espai, no succeirà el mateix amb els patinets elèctrics: Alarcón va advertir en la roda de premsa del passat 8 d’octubre que no totes les companyies de lloguer de patinets tindran llicència per operar.

«Encara estem començant amb els patinets, però el que és segur és que els 10.000 patinets que volien arribar a la ciutat no podran aterrar»

Rosa Alarcón, regidora de Mobilitat de Barcelona, en una roda de premsa el 8 d’octubre de 2019

Aquestes declaracions arriben després que l’agost de 2019 les empreses de lloguer de patinets elèctrics Bird i Reby es saltessin aquest conveni i comencessin a funcionar a Barcelona. Una il·legalitat que l’Ajuntament ha contingut amb sancions de 100 euros i l’embargament del vehicle. 

Sols a l’agost Bird i Reby han acumulat 1.500 multes. Sorprenentment aquest no és un fet aïllat; en els últims mesos les sancions d’aquesta mena s’han triplicat i els motius en són dos: l’incompliment de l’ordenança de circulació, és a dir, una mala conducció, o bé per l’incompliment de l’acord de no operació entre les empreses de lloguer i el consistori. En el segon cas la devolució no succeirà fins a l’inici del concurs de llicències. De fet, 400 patinets elèctrics han estat requisats i emmagatzemats en un dipòsit municipal, tots ells per aquest trencament de l’acord entre companyies de patinets i l’Ajuntament.

Les distribuidores de patinets també s’han sumat a la discusió. Una de les veus que s’ha pronunciat sobre la legislació ha estat Marc Cassany, propietari de l’empresa Emobility Solutions, encarregada en exclusiva de la distribució a Espanya dels patinets de la companyia xinesa Inokim.

L’empresari Marc Cassany

Cassany ha emfatitzat que els patinets «són vehicles, no joguines» i que «han vingut per quedar-se». L’empresari reclama una millor legislació per part de l’administració per animar la població a abandonar els vehicles privats i que funcionen amb combustibles fòssils en favor de vehicles elèctrics o sostenibles d’altra mena.

«Cal aconseguir que la gent tingui cap al conduir un patinet d’aquesta mena»

Marc Cassany, propietari de l’empresa Emobility Solutions, al Saló RACC

Cassany ha assenyalat que en els propers anys el panorama relatiu als VMP pot variar enormement i que una regulació excessivament prohibitiva pot ser contraproduent.

«No es poden eliminar els cotxes del centre de la ciutat i alhora limitar o prohibir els vehicles que venen a substituir-los»

Marc Cassany, propietari de l’empresa Emobility Solutions, al Saló RACC

El distribuidor ha acceptat que cal posar ordre: mesures que estaven en boca de ciutadans i polítics com la matriculació o l’assegurança dels patinets li semblen raonables. Ara bé, Cassany no creu que tingui massa sentit limitar la potència dels patinets seguint l’analogia dels cotxes: «no es limita els cotxes d’alta potència, sinó que es controla que els seus conductors vagin a la velocitat que toca». Restar potència als patinets, segons l’empresari, restaria la clientela que viu en zones amb pujades, doncs el vehicle seria incapaç de remuntar-les. El focus, reitera, s’hauria de trobar en educar i controlar els usuaris i l’ús que fan dels patinets.

Però mentre la polèmica dura, els patinets elèctrics mantenen la seva presència als carrers. L’equip de Cetrencada ha sortit al carrer a provar de primera mà la velocitat i l’ús d’aquests controversials vehicles fent un tour per la Diagonal, la Sagrada Família i la plaça de toros Monumental.

Read more

El CAP Raval guanya la batalla per la Capella de la Misericòrdia

Els veïns del barri del Raval de Barcelona estan de celebració i és que finalment han aconseguit el que ja fa anys que reclamaven: la concessió de la Capella de la Misericòrdia per construir-hi un nou Centre d’Atenció Primària.

Era el desembre de l’any passat quan un grup de veïns i professionals del centre iniciaven una recollida de firmes per instar l’Ajuntament a retirar la cessió gratuïta que s’havia fet de l’espai al MACBA, que planejava fer-hi una ampliació del museu. Des del 2008 l’Institut Català de la Salut ja havia reconegut que les instal·lacions actuals no complien les condicions mínimes per atendre la població del barri, i malgrat des del govern municipal s’havien proposat diversos espais públics hàbils per fer-ne unes de noves, cap d’ells complia els requisits necessaris tret de la Capella de la Misericòrdia.

Tanmateix, el MACBA es negava a retornar l’espai que li havia estat concedit, iniciant així una llarga disputa amb ciutadans i sanitaris, que es van organitzar en forma d’associació, anomenada CAP Raval Nord Digne. “Es tracta d’una sinergia entre veïns i treballadors de l’ambulatori que lluitem per millorar la salut del barri”, explica una de les professionals del centre. Malgrat ni les 6.500 signatures que van aconseguir van ser suficients perquè els partits votessin a favor de la retirada de la concessió del museu, des de l’associació mai es van donar per vençuts. Aquests últims mesos, però, han estat especialment durs, i és que fins i tot van arribar a protagonitzar una ocupació de la capella ara fa vuit mesos.

És per això que la decisió final del museu de situar l’ampliació en un nou edifici de la Plaça dels Àngels ha estat d’allò més celebrada pels de la plataforma per un CAP digne. I tot i que finalement la capella es queda en mans del centre sanitari, és un consens que satisfà a totes les parts, ja que el MACBA, per la seva banda, podrà dur a terme la seva ampliació en un edifici amb més metres quadrats que la ja oblidada Capella de la Misericòrdia.

Read more

Desnonaments i acció veïnal: el dia a dia dels barris de Barcelona

PAU REQUENA I JÚLIA MORESO – El sindicat de l’habitatge de La Verneda i La Pau va començar la seva activitat fa poc més de tres mesos i aglutina l’acció veïnal a favor d’un habitatge accessible en un dels barris que ha patit un major canvi en temes socials dels darrers anys a la ciutat de Barcelona. La que va ser una excepció i un exemple de progrés social entre els barris de La Mina i el Bon pastor, no està exempta de la crisi habitacional que afecta a Barcelona.

La comitiva judicial i les associacions negociant al barri de La Pau

És un dijous a dos quarts de deu del matí al Barri de La Pau i la comitiva judicial fa acte de presència. Pocs minuts després arriba el seraller, com que hi ha la gent bloquejant no hi pot arribar. Fa fotos per demostrar que no pot passar i queda a l’espera amb la comitiva judicial que negocien amb un grup que respresenta habitatge al districte i els moviments socials.

Es tracta d’un dels desnonaments diaris que viu la ciutat aquests darrers anys de manera sostinguda. Tal és el nombre que des de les xarxes s’arriben a fer fins a mitja dotzena de convocatòries contra els desnonaments al dia.

Unes 30 persones bloquegen la porta del número 268 del carrer d’Andrade. El Sindicat de l’habitatge del barri i l’observatori d’habitatge del Clot sumen forces per evitar que, en el cas que arribés, la policia entri a casa d’un matrimoni d’origen magribí amb tres menors. En aquest cas, no arriba cap agent policial i la comitiva judicial accedeix suspendre el desnonament.

Manifestants davant la porta de l’edifici del carrer Andrade, intentant aturar el desnonament

Després d’aturar el desnonament, l’opció més preferible des de l’associacionisme és la d’aconseguir signar un contracte de lloguer social, sempre que els qui hi viuen hi estiguin d’acord. De vegades, es recorre a mètodes més incisius com ocupar la seu del banc o immobiliària que gestiona l’habitatge en qüestió. De fet, aquell mateix dijous, el grup d’habitatge de l’eixample dret estava ocupant una de les seus del Banc Sabadell per reclamar un lloguer social acordat del pis d’una família.

Tot i així, hi ha alguns cops que les organitzacions estan acaparades per aturar els diversos desnonaments que tenen lloc en un mateix dia, la majoria d’ells al matí. Un veí que participa del grup contra el desnonament al carrer d’Andrade explica el cas en què “erem tres persones contra sis policies” i no van poder aturar-los.

Des de «Ce trencada» parlem amb la Keila, una noia de menys de trenta anys que en porta 2 en un pis ocupat de Via Trajana. Després de 4 aplaçaments de desnonament, se li ha comunicat que dimecres de la setmana vinent hi anirà una comitiva a desnonar-la. La Keila, veïna de La Pau de diverses generacions, està casada i té dues filles menors. La dificultat de la conciliació dels horaris de feina i portar dues filles li posa problemes a l’hora de trobar feina. Anteriorment, havia viscut en un altre pis de manera regularitzada però l’augment del preu del lloguer i la precarització del món laboral va fer-li impossible seguir pagant un lloguer que s’enfilà fins a gairebé 1.000€ mensuals.

Ella, com molts d’altres veïns afectats per aquesta situació recorren a organitzacions com el Sindicat de l’Habitatge de La Verneda i La Pau per intentar seguir vivint sota un sostre.

El Sindicat convoca als manifestants a aturar un segon desnonament a la zona a pocs carrers d’allà. La majoria de la gent hi va caminant, alguns ofereixen els cotxes per portar gent i així ser-ne més a la següent acció. «És un no parar», comenten alguns dels activistes.

Membres del Sindicat d’Habitatge de La Verneda i La Pau pengen una pancarta davant l’edifici del segon desnonament

Unes 60 persones s’agrupen al segon desnonament al carrer de Sàsser. On hi viu la Mariama amb la seva familia i 4 menors. Pocs minuts passats de les onze arriba la comitiva judicial que des del sindicat defineixen com a “agressiva”. La xifra de concentrats que bloquegen la porta de l’edifici puja a unes 60 persones. El desnonament s’atura i la comitiva judicial desisteix. Aquest cop tampoc ha fet falta que arribi la policia.

Encara que molts d’aquests veïns portin pocs anys vivint-hi, agraeixen el sentiment de companyerisme veïnal. I així ho fa la família de la Mariama agraïnt emocionada el suport dels concentrats. Alguna gent se’n va a la seu de la immobiliària del pis de la família per reclamar un lloguer social. La família, però, prefereix esperar a reclamar-lo. La concentració acaba amb diversos càntics i el famós «sí, se puede».

La crisi dels desnonaments no s’atura i la societat civil s’organitza

La recent creació del Sindicat de l’Habitatge de La Verneda i La Pau aquest juliol és només un dels molts exemples de l’auge que estan vivint les organitzacions a favor de «l’habitatge digne» en els darrers mesos. Moltes d’elles s’agrupen sota l’insígnia de la PAH, però es tracta d’un mosaic molt divers. Aquest dissabte el Sindiciat convoca la seva primera assamblea oberta. També s’ha reactivat el grup d’habitatge de les Corts. Canals com Telegram o Twitter són noves eines que utilitzen les organitzacions per mobilitzar cada cop a més gent.

Quantificar el nombre real de desnonaments o casos d’aquest tipus és complicat. Des de la PAH es quantifiquen els desnonaments contra els quals aquesta plataforma ha actuat en 21 aquest mes i 224 en el total de l’any, gairebé un desnonament per dia. Dels 21 que han fet aquest mes han pogut aturar-ne 8 i suspendre’n 5.

L’Ajuntament de Barcelona gestiona el treball de mediació fet per la Unitat contra l’exclusió residencial (UCER), creada pels comuns. El 2018 va atendre a 2.270 famílies que representen un total de 6.371 persones. El 92% dels atesos van poder trobar una solució alternativa a llarg termini, però només un 12% van poder romandre a la llar pactant un lloguer social.

Tot i això, es poden trobar formes que criden bastant l’atenció per internet, com per exemple un anunci de Desahucio Express Barcelona que prometen fer efectiu el desnonament en menys de 24 hores.

Segons xifres oficials, en total va haver-hi a Barcelona uns 3.098 desnonaments el 2015, 2.691 el 2016, 2.519 el 2017 i 2.381 el 2018. Gairebé 10.700 famílies han passat per aquesta situació en els darrers 4 anys. Tot i el descens del 23% es tracta d’una crisi mantinguda en el temps.

Read more

El món virtual dels eSports és tota una realitat

Els Leo Messi del teclat i el ratolí Read more

És possible viure a Barcelona i no generar residus?

AMÀLIA GARCIA i AROA TORT

Residu Zero

Read more

L’hospital, una segona casa

Aitana Robey i Inés Rey

Casa, la teva seguretat, on ets tu mateix. On descanses, on et sostens, on dorms, on et lleves. On reposen totes les coses que et succeeixen a la teva vida.

Per molts nens l’hospital és una segona casa, com els que pateixen càncer infantil. Tot i que al principi és un lloc fred i desconegut,  amb el temps i gràcies a l’atenció propera del professional de l’hospital, es va convertint en una segona casa.

 L’Alícia Gargantilla i el Víctor Silvestre, els pares del Dani Silvestre, un nen de tres anys que té leucèmia, consideren que els primers dies d’hospital sempre són rars, el nen s’ha d’adaptar, però afirmen que ara anar a l’hospital és com anar a casa de la iaia.

«Això ja és casa seva, venim aquí mil cops. Tot el món ens coneix i ens truquen pel nostre nom i sovint dormim aquí. El Dani ha celebrat aquí el seu aniversari, s’ha batejat…»

Alícia Gargantilla, mare de Dani

«Nosaltres diem que tenim dues cases: l’hospital, i la nostra. I aquí, a l’hospital, aprenem a passar hores i hores, a entendre el nostre dolor, la nostra rabia…»

Víctor Silvestre, pare de Dani

I és que l’Alícia i el Víctor porten al seu fill a l’Hospital Sant Joan de Déu, un dels centres de referència en l’acompanyament psicològic del pacient. És un dels hospitals d’Espanya en el que està més desenvolupat el suport emocional, l’assistència del treball social i psicològic. Des de l’hospital volen facilitar que els pacients se sentin més còmodes, que la seva estança sigui més agradable, treure’ls l’estrès de les situacions límits que molts cops viuen.

De fet, Sant Joan de Déu és l’únic hospital d’Espanya que consta amb un equip com el de Child Life, un equip de suport que intervé en pacients per preparar-los per un tractament o una cirurgia. Mitjançant els jocs, faciliten que l’adaptació dels nens a aquestes situacions siguin portades amb menys estrès. I també ajuden als pacients als quals els provoca molta ansietat alguns tractaments. La doctora Paula Pérez, pediatra especialitzada en oncologia infantil, explica que aquest equip, com també tota l’ajuda psicològica que ofereix l’hospital, ajuda molt al professional mèdic i facilita molt el seu treball.

A Sant Joan de Déu, l’atenció personalitzada al pacient és el més important. «No sempre podem guarir les malalties, però sempre podem canviar vides», afirma la Paula Pérez. La pediatra també recalca la importància de tenir en compte no exclusivament al pacient, sinó als seus familiars, ja que l’estrés i el patiment d’aquesta mena de situacions pot arribar a generar en molts casos patologies psicològiques, com depressió.

«El càncer infantil és una malaltia que, més que del nen, és de tota la família. Per això, sempre que atens a un pacient, atens a la família en la seva globalitat.»

Paula Pérez, oncòloga infantil

També és un tema difícil quan els metges han d’acompanyar a les famílies en el final de la vida, o estan en una situació límit amb la família. Tanmateix, afegeix que malgrat el patiment, la seva professió és molt bonica i el tracte amb les famílies enriqueix molt als professionals.

«Hem de donar sempre suport, encara que sigui dur. Molts cops els metges ens hem de donar suport uns amb els altres. Els professionals també ens emocionem i ens emportem les coses a casa més del que ens agradaria.»

Paula Pérez, oncòloga infantil

El centre sanitari compta també amb un equip de pallassos —els «pallapupas«—, gossos que es fan amics dels nens, i l’organització de diferents activitats i espectacles durant l’any per alleujar el trauma dels nens i les seves famílies. A més, té també un equip de voluntaris que se’n cuiden d’entretenir als nens i donar suport a les famílies. El Jaume Defrén, un voluntari jubilat, explica que els voluntaris estan per les criatures però també pels pares i per l’equip professional que molts cops tenen excés de feina.

«És una manera de tornar aquesta sort que he rebut als altres i fer la pau amb la meva consciència.»

Jaume Defrén, voluntari

Aquests sistemes de suport emocional poden suposar una gran diferència a l’hora d’enfrontar-se a una malaltia com el càncer infantil. La Blanca Díez va patir leucèmia a sisè de primària. Ara, a tercer de carrera, ens explica que el tracte del personal sanitari amb ella i amb la seva família va ser espectacular. «Des que la meva metgessa s’ha jubilat, la trobo a faltar. Tinc un record d’ella molt bo»-afirma. Tant és així, que l’experiència de conèixer aquestes persones que la van acompanyar durant un moment tan dur, va fer que es decidís per estudiar infermeria:

«Pensant i havent vist tots els bons infermers que vaig tenir, vaig decidir que jo volia ser com elles, i em sembla un privilegi poder ajudar a tothom que es troba patint i fer-li sentir a l’hospital com a casa seva, com jo em vaig sentir.»

Blanca Díez, estudiant d’infermeria
Ir a descargar

El càncer, especialment l’infantil, no ha de ser tractat únicament com a malaltia física, sinó que s’ha d’atendre també des d’un pla psicològic i emocional. L’Alícia, la mare de Dani, no podria estar més d’acord:

«Quan el teu fill té una malaltia així, et va la vida. Agraeixes molt que et tractin bé, sentir-te estimat. L’hospital és com casa teva.»

Alícia Gargantilla, mare de Dani
Ir a descargar Read more

Run to Montjuïc: Iron Maiden tancarà la gira Legacy of the Beast a Barcelona

Els gegants del metal britànic actuaran per primer cop en més de 40 anys de carrera a l’Estadi Olímpic Lluís Companys, acompanyats de Within Temptation i Airbourne

Iron Maiden no ha de demostrar res: des de 1975 el sextet de Londres ha conquerit sales, festivals i tota mena de recintes en la seva escalada per convertir-se en una de les bandes de heavy metal més reconegudes i exitoses de tots els temps. Però després de més de 40 anys al cim del panteó musical, encara hi ha una muntanya que no han coronat: l’Estadi Olímpic Lluís Companys de Barcelona.

Vídeo promocional del concert de la promotora Madness Live

On gegants del rock i el metal com AC/DC i Metallica van triomfar, els uns el 2015 i els altres el 2019, Iron Maiden encara s’havia d’estrenar. I finalment, el 25 de juliol de 2020 els britànics plantaran la bandera en un dels pocs cims que els falta: tancaran la gira Legacy of the Beast, de tres anys de durada, a l’Estadi Olímpic. Vindran acompanyats dels neerlandesos Within Temptation, capitanejats per la polivalent i talentosa Sharon den Adel, i dels australians Airbourne, coneguts pels seus energètics directes tal i com va succeïr a la sala Razzmatazz de Barcelona el passat 26 d’octubre de 2019.

La gira va donar el tret de sortida el 2018 per promocionar el nou joc de mòbil de la banda, Legacy of the Beast. El tour ha durat tres anys i ha recorregut festivals i grans recintes d’arreu del planeta, com el mític Rock in Rio en la seva edició de 2019. La cita d’Iron Maiden amb Barcelona serà l’única a tota Espanya aquest 2020, però això no vol dir que els britànics no hagin visitat altres racons del país: el 14 de juliol de 2018 la Donzella de Ferro va quasi estrenar (Bruno Mars se’ls va avançar) l’estadi de l’Atlètic de Madrid, el Wanda Metropolitano. Acompanyats dels suecs Sabaton i dels francesos Gojira, Iron Maiden va celebrar el seu concert més multitudinari a Espanya, omplint el camp madrileny fins a la bandera amb una audiència rècord de 52.000 persones.

Iron Maiden davant 52.000 heavies a l’estadi Wanda Metropolitano de Madrid el 14 de juliol de 2018. Font: Europa Press

Al no promocionar cap nou disc, el sextet de Londres va tirar de clàssics ben coneguts pel públic, tal com van fer i han fet a la resta del Legacy of the Beast World Tour.

Himnes com Aces High, The Trooper, Fear of the Dark i l’incombustible bis final Run to the Hills van fer les delícies dels més de 50.000 fans que des de les sis de la tarda esperaven veure als seus ídols, que no trepitjaven la Península Ibèrica des de 2016 en la gira The Book of Souls World Tour per promocionar el seu disc homònim.

Justament fou en aquesta gira que els Iron Maiden van visitar Barcelona per últim cop. El 16 de juliol de 2016 van ser caps de cartell del Barcelona Rock Fest junt amb altres grans noms del metal i el rock com Slayer o Barón Rojo. El festival es va celebrar al parc de Can Zam, a Santa Coloma de Gramenet.

Però no ha estat ni de lluny l’únic cop que els britànics han passat per Barcelona. Des del 2000 han visitat la ciutat un total de 7 vegades, 4 de les quals al Palau Sant Jordi.

L’alineació d’Iron Maiden durant la gira Legacy of the Beast. D’esquerra a dreta: Adrian Smith (guitarra), Janick Gers (guitarra), Bruce Dickinson (cantant), Steve Harris (baixista), Dave Murray (guitarra) i Nicko McBrain (bateria). Font: New York Post

Havent actuat tants cops al recinte veí, és lògic que els Iron Maiden acabessin tocant a l’Estadi Olímpic. Però la trajectòria del sextet encapçalat pel baixista Steve Harris ha estat atzarosa, i sols en el que portem de segle XXI aquests reis del heavy han fet acte d’aparició en els racons més variats d’Espanya, des de Viveiro, a Galícia, fins a Sevilla, passant per ubicacions peculiars per a un concert de metal d’aquestes dimensions com Villarrobledo, Mèrida o Jerez de la Frontera. L’emprenta del metal britànic no és pas nova a la Península; en aquest mapa interactiu hi figuren ordenats per colors segons la gira, tots els concerts que els Iron Maiden han ofert a Espanya en el que portem de segle XXI; vint anys de heavy de categoria mundial que el 2020 faran cridar fins a l’afonia la muntanya de Montjuïc.

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies