La realitat del sensellarisme femení

La crisi econòmica i les retallades han provocat un augment de la pobresa arreu del món. Les xifres però, amaguen una realitat invisible i és que són majoritàriament les dones les que es troben en aquesta situació. Aquest problema és principalment degut al sistema econòmic capitalista, però també per la societat en què vivim que és, sense dubte patriarcal i androcèntrica. La feminització de la pobresa s’entén a partir de dues idees: la primera és que, a nivell quantitatiu hi ha més dones que es troben en aquesta situació i la segona, és que per ser dona, s’està més exposada i es té més risc de trobar-se en una posició de vulnerabilitat i d’empobriment. 

Tot i la dificultat de quantificar el sensellirisme femení, a més de la seva invisibilizació,  es troba en augment en gran part dels països europeus, un d’ells Espanya. Pel que fa a Barcelona, l’11% de les persones que viuen al carrer són dones i la por i inseguretat es veuen duplicades pel simple fet de ser dones. El carrer és un espai agressiu; no són persones al carrer, sinó dones al carrer. Així doncs, mentre l’Estat no les ajuda es veuen obligades a protegir-se elles mateixes. N’és el cas de la Chiqui, qui va estar 12 anys sobrevivint als carrers de Barcelona vestint-se d’home per arrencar d’arrel qualsevol possibilitat d’abús.  

Precisament per l’existència d’aquesta realitat, a la capital catalana hi ha fundacions com Arrels que pretenen fer front a les persones que es troben en aquesta situació. A Barcelona hi ha 3.800 persones sense llar i quan arriba l’hivern les condicions meteorològiques incrementen la cruesa de viure al carrer i, inclús, poden arribar a causar la mort. En aquest context, l’Ajuntament de Barcelona, posa en marxa l’Operació Fred

Aquesta Operació inclou dos tipus de plans. El primer, consisteix en l’obertura d’un centre nocturn amb 75 places fins al mes de març degut a que les temperatures baixen fins als 5 graus. Tanmateix, aquesta mesura només dóna resposta al 6% de les persones que viuen al carrer. En cas que la temperatura arribi als 0 graus, s’habilita la fase d’alerta que consisteix en l’obertura de 325 places. 

Malgrat això, des d’Arrels, insisteixen que cal buscar alternatives més enllà del termòmetre. La resta de recursos públics i privats que ofereixen allotjament durant tot l’any, les places estan plenes. I a més a més, actualment, per accedir-hi les persones han d’esperar entre quatre i sis mesos. Per això, fan una crida a la necessitat d’oferir recursos estables com a via per garantir una vida digne. 

Imatge extreta de la pàgina web de la Fundació Arrels

La dificultat i l’empobriment en què es troben les dones és una situació que es cronifica i que, malgrat les lluites per la igualtat, els indicadors constaten que el camí serà llarg. Però no només per les dones de Barcelona, sinó per les de tot el món i és que, segons l’Organització Internacional del Treball de les Nacions Unides, la bretxa salarial trigarà set dècades a desaparèixer. Com a mínim fins l’any 2090. 

Ara mateix, unes 6,4 milions de dones es troben sota risc de pobresa a Espanya, és a dir, sota la possibilitat o la realitat de viure als carrers. El món s’ha acomodat en un sistema capitalista feroç que va deixant víctimes dia rere dia. Una d’elles va morir el passat 20 de gener a la localitat valenciana de Gandia. Una dona sense llar, sense un sostre on viure. La dona de 54 anys i el seu company vivien als voltants de l’Estació de la capital de Safor.

Des d’aquest dilluns, la zona litoral d’Espanya està patint un temporal de vent i pluges molt fort, conegut com el temporal Glòria. És, per això que, durant els darrers dies els mitjans generalistes han difós, sense problemes, que el temporal Glòria ha estat el causant d’aquesta mort. Però, el fet que hi hagi gent visquen al carrer no té res a veure amb si fa sol, plou o neva. Aquesta dona és víctima d’un sistema que, a poc a poc, et va matant. I, és que el fet que hi hagi persones sense llar, prové d’una única arrel: el capital. Només cal estirar del fil per entendre que els excessius preus de lloguer, la precarització del mercat laboral, les retallades en ajudes i l’explotació indecent són la font d’aquesta problemàtica. Així doncs, és necessari que els mitjans no facin d’aquesta mort un cas aïllat com amb la violència masclista i, que s’atreveixin a mostrar que la situació de tantes persones vivint al carrer no se l’emportarà el vent del temporal Glòria. 

Read more

La ‘080 Barcelona Fashion week’ irromp amb una forta presència de dissenyadors internacionals

La nova edició que comença el 3 de febrer comptarà amb un nou format que substitueix el format passarel·la per una «performance»

MARIA ROVIRA MOMPART, JÚLIA MEZQUIDA PEDROLA

La capital catalana acull un any més la XXV setmana de la Moda 080 Barcelona Fashion del 3 al 6 de febrer al recinte Modernista de Sant Pau. Aquest any l’esdeveniment comptarà amb la presència de noves firmes internacionals que aporten un toc diferenciat, multicultural i innovador que trenca amb el que s’havia vist a les edicions dels anys anteriors. 


Destaca la presència de marques com la sudafricana Chulaap, la peruana d’origen asiàtic Esaú Yori, la firma Love Benetti de Nova York amb arrels posades a l’Argentina. Tampoc es perdran l’esdeveniment altres dissenyadors/es estrangers com el grec, Yiorgos Eleftheriades, que retorna a la 080 després de diversos anys sense assistir-hi, o Boris Bidjan Saber, alemany d’origen persa que ha decidit dir adéu a la seva carrera professional desfilant per la passarel·la de Barcelona. 

Un altre dels canvis que més sorprendrà seran les 080 Capsules Day.  En les darreres edicions, la setmana de la moda catalana es basava en desfilades que podien ser més o menys trencadores, les quals es feien durant els 4 dies del festival. Però aquest any els dissenyadors/es i les marques que vulguin trencar amb la normalitat i presentar les seves col·leccions d’una manera més artística, se’ls dóna l’oportunitat de fer-ho en el format “performance” en comptes de passarel·la.

Els dissenyadors que ultimen la 080 Barcelona fashion 2020 són Naulover, Custo Barcelona, OSCARLEON, Menchén Tomàs, Sonia Carrasco, Eñaut, Pablo Erroz, Lera Mamba, Designers Society, Accidental Cutting, Eiko Ai, Txell Miras i Maite by Lola Casademunt. 

També com a novetat cal destacar que aquest any no es lliuraran premis a les millors col·leccions, ni tampoc a el millor dissenyador emergent.

Programació 080 Barcelona Fashion. Font: Generalitat de Catalunya
Read more

Detingudes quatre persones per tràfic de cocaïna i haixix a Barcelona

Els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana desmantellen diversos pisos del barri del Raval on es distribuïa i s’hi guardava droga

Maria Rovira i Gina Duran (Barcelona)-

Imatge d’uns dels detinguts en l’operatiu antidroga al número 58 del carrer Nou de la Rambla de Barcelona, el 13 de gener de 2020 / ACN

A les set del matí, els cossos de seguretat han iniciat una operació antidroga simultània en cinc punts de Barcelona i han detingut quatre traficants que formaven part del mateix clan familiar. Els detinguts s’encarregaven de distribuir droga a petits traficants que actuaven al barri del Raval. L’operatiu ha tingut lloc en tres pisos del districte de Ciutat Vella i en dos pisos del districte de Sant Martí. En els diversos escorcolls, s’ha identificat una arma llarga retallada amb munició i estris per a la manipulació de droga i diners. 

Fa cinc mesos que la Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra van iniciar una investigació per acreditar que el clan familiar, de nacionalitat espanyola, s’havia establert al Raval i distribuïa droga a traficants que la venien directament als consumidors. Durant el 2019 els cossos de seguretat van desmantellar 70 domicilis de venda de substàncies estupefaents, molts d’ells narcopisos, i van dur a terme 108 detencions. 

Inseguretat al Raval

Els operatius policials de desmantellament i desarticulació de narcotràfic no passen desapercebuts pels veïns del barri, que conviuen dia a dia amb petits i grans traficants. Un veí de la zona explica com es viuen aquestes situacions: “Surts al portal del teu edifici i trobes drogoaddictes punxant-se amb xeringues allà mateix. Això aquí és normal, perquè és la zona baixa”.

El veí, el qual ha preferit quedar-se en l’anonimat, expressa les seves preocupacions i exalça com és de corrent que hi hagi carteristes, robatoris, drogoaddictes i pisos ocupats per narcotraficants: “Porto aquí quaranta anys i he vist moltes d’aquestes operacions, però al barri, el que es viu no és seguretat, sinó por”. Segons ell, sempre és la mateixa gent la que es mou en els marcs il·legals, però quan aquests marxen o els fan fora d’un pis, en tornen a ocupar un altre de la mateixa zona i mai van a la part alta de la ciutat.

Read more

Veganisme i bellesa, unió a Barcelona

A la ciutat de Barcelona hi ha centenars de centres d’estètica. N’hi ha i n’hi han hagut desde sempre, perquè la bellesa s’ha considerat un dels pilars fonamentals en la societat. El problema en els darrers anys és que un sector de la població, els vegans, han quedat exclosos d’aquests centres.

Quan sentim el concepte de veganisme moltes vegades ho relacionem amb aquelles persones que no mengen res que provingui dels animals, ni carn, ni peix, ni ous, ni llet, ni mel… però el veganisme va més enllà, i s’aplica a tot allò que provingui dels animals o en el que els animals es vegin implicats, és per això que els vegans no poden utilitzar el maquillatge que trobem a les botigues típiques, ni els sabons i desodorants que es venen als supermercats. I és que l’etiqueta de «testat en animals» es posa en contradicció directa amb l’ètica amb la qual es regeixen els vegans. I és que l’ètica vegana marca una vida sense productes que impliquin qualsevol forma d’exploració o crueltat cap els animals.

Amb l’auge del veganisme com a filosofia de vida i de les persones que ho segueixen, el mercat ha vist una oportunitat que actualment ja s’està explotant. És per això que no es estrany trobar-se cosmética vegana a botigues especialitzades de cosmètica, i fins i tot desodorants vegans en el supermercat.

Testat en animals, redundància o necessitat?

L’etiqueta de «testat amb animals» va ser prohibida el 2013 per la Unió Europea juntament amb la comercialització dels productes que la portessin. L’etiqueta 2003/15/CE prohibeix completament la venta i fabricació de productes cosmètics en la seva totalitat o algun dles ingredientss que contenen dins el territori de la Unió Europea. Hi ha excepcions però; en primer lloc, malgrat que la llei obligi a que cap ingredient s’hagi testat, aquells ingredients que formin part d’altres productes no emparats per la llei, poden ser utilitzats malgrat que siguin testats. China és la segona excepció, ja que molts dels productes del país, no només estan testats sinó que estan obligats a testar-los.  La tercera excepció és per aquells productes que el mètode alternatiu de prova sigui massa complicat o no estigui homologat per l’Organització per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE).

Sabent això, les etiquetes “cruelty free” podem semblar redundants però, si analitzen en profunditat, trobem que són verdaderament útil. Les tres organitzacions de caràcter internacional més rellevants i conegudes en relació a les etiquetes que marquen els productes són People for Ethical Treatment of Animals (PETA), Choose Cruelty-Free i Cruelty-Free International. PETA té un cercador web on podem buscar mitjançant el nom de les companyies i productes si els productes d’”x” companyia són testats en animals. En relació amb Choose Cruelty-Free, veiem que distingeixen els productes cinc:

Al final veiem que malgrat no estar testat amb animal, hi ha encara molts productes que contenen traces d’animal com mel, llet o ou, o que l’exacció d’aqueste productes mata animals o el seu habit natural, com és el cas de l’oli de palma.

Per evitar aquesta explotació hi ha centres de cosmètica totalment vegans que utilitzen processos d’estètica, sigui per la pedicura o la depilació, en les que cap animal ha patit o ha estat mort per tal d’aconseguir els productes. Vegere és un centre de cosmètic vegà situat al barri de Gràcia de Barcelona. Des que van obrir fa dos anys, ofereixen els tractaments de bellesa que trobaríem en centres de cosmètica tradicionals, però fets a partir de productes cent per cent vegans, des de cremes a cera de depilació o maquillatge. Perquè tal com afirma la seva propietària, Mayte, Vegere va obrir amb el compromís d’oferir uns tractaments de bellesa que fessin sentir bé als seus clients, tractant de la mateixa forma respectuosa el medi ambient, com ho feien amb la seva pell i el seu cos. Perquè com defensen, el que és bo pel planeta és bo pel cos dels seus clients i «tot allò que pots menjar t’ho pots posar a la pell».

Entrevista a la propietaria de Vegere

La cosmètica vegana, per tant, aposta per a un concepte de bellesa diferent utilitzant productes que porten per se aspectes d’alta qualitat alhora que són orgànics. Aquesta tipologia de cosmètica va guanyant popularitat en una població que busca respostes a les necessitats sorgides a partir d’un canvi de cosmovisió global cap a un món més ètic, conscient i responsable. Així doncs, la cosmètica vegana ofereix cuidar-nos i relaxar-nos de forma completa sense haver de fer patir altres éssers sintents. 

Tot i l’actual auge d’aquest tipus de cosmètica en grans ciutats com Barcelona o Madrid, la presència d’aquesta no és vox populi. Existeix un desconeixement general en relació als productes cruelty free encara que la cosmètica i el maquillatge “amb consciència” en relació amb el medi ambient s’obren pas en el mercat. 

De tu a tu

L’Èlia és una noia vegana de Girona de 20 anys. La jove estudiant de filologia castellana va decidir adoptar el veganisme com pauta dins la seva vida a l’edat de 18 anys, tot just començar la universitat. “Una vegada vaig començar la universitat, em vaig començar a relacionar amb gent que ho era [vegana] i des de llavors vaig iniciar la meva conscienciació pel que fa el veganisme”. 

L’Èlia afirma que des de ben petita havia considerat deixar de banda aliments procedents d’animals, però no va ser una vegada es va introduir en el veganisme que va veure com d’ampli és el concepte. “Generalment pensem en veganisme com a merament deixar de menjar productes d’origen animal, però en realitat la cosa va més enllà. La cosmètica és un dels aspectes que el concepte abarca”. 

Segons l’estudiant, per tal de consumir productes plenament cruelty free, s’ha de fer una recerca prèvia. “És difícil trobar productes a l’abast general i no en botigues especialitzades que siguin vegans. Això és un gran inconvenient, ja que no facilita que la gent s’afegeixi a aquesta onada de consciència general”. 

Amb plena disconformitat amb el mercat, l’Èlia pensa que encara queda un gran camí per recórrer.

Read more

El carrer més car d’Espanya, a BCN

El Portal de l’Àngel revalida la seva posició com a via comercial amb els lloguer més alts

Elisenda Rovira i Poblet

El Portal de l’Àngel és l’únic carrer comercial d’Espanya que ocupa un lloc en el rànquing de les 25 vies més cares del món. Ho fa en la posició número 14, segons l’informe internacional Main Streets Across The World elaborat per la consultora Cushman & Wakefield. El metre quadrat dels establiments es paga a 285 euros mensuals, una xifra que presenta un increment de l’1,8% respecte l’any passat i supera per 10€ euros el metre quadrat dels carrers Preciados i Serrano del centre de Madrid. Amb aquesta revalidació, el carrer barceloní ja fa 10 anys que es posiciona en aquest rànquing. Una de les causes és que Barcelona lidera les xifres de turisme no resident sobrepassant, amb molt, Madrid.

La zona comercial turística de Barcelona ubicada entre plaça de Catalunya i Passeig de Gràcia, segon carrer més car segons l’estudi de la consultora, s’està reiventant i la presència de les grans multinacionals és cada cop més habitual. A més, la propietat d’aquests locals està passant a mans de grans fons d’inversió i empresaris multimilionaris.

L’edifici històric de Telefònica, construït a principis del segle XX és una de les construccions que ha canviat de propietari en aquesta nova etapa del comerç al centre de la ciutat. L’empresa, que actua ara sota el nom de Movistar, ha venut la seva seu històrica al milionari basc Daniel Maté pel valor de 100 milions d’euros. Amb aquesta adquisició, ja són cinc els edificis que l’empresari de Sant Sebastià ha comprat a l’empresa. Tot i el canvi en la propietat, l’empresa mantindrà en aquesta ubicació les oficines i el Movistar Centre, un espai obert als ciutadans on se celebren diverses activitats relacionades amb la tecnologia i la innovació.

Més canvis a plaça de Catalunya

L’antic edifici de El Corte Inglés, que també havia acollit els negocis de Mark&Spencer i Desigual, és un altre cas d’aquest tipus de transaccions. Adquirit pel fons de capital estranger IBA Capital l’any 2013, anirà ara a càrrec d’un vehicle d’inversió liderat per Bankinter, però que també aglutina inversors locals i institucionals. L’edifici històric de cinc plantes i uns 7.200 metres quadrats acollirà en règim de lloguer la marca irlandesa Primark a les primeres 4 plantes, mentre que la cinquena quedarà destinada a oficines del sector terciari.

El cas de grans superfícies de la multinacional Primark no és un fet aïllat arreu de l’estat. L’empresa tan coneguda pels seus preus low-cost ja va obrir el 2015 l’establiment més gran d’Espanya i l’únic al centre de la capital, amb més de 12.000 metres quadrats a la Gran Vía. També a Sevilla l’obertura de la primera botiga a la ciutat va generar grans cues i aglomeracions al centre comercial Torre Sevilla.

Read more

No tinc casa, qüestió de drets

L’encariment progressiu dels preus de l’habitatge ha suposat que no tothom s’ho pugui permetre, la quantitat de pisos ocupats i famílies desnonades va en augment i les administracions es desborden davant d’aquest problema. Un fet que, cada cop més, esdevé motiu de debat. Però, sabem quina diferència hi ha entre aquests dos casos?

Com es gestionen des de l’administració o institucions competents?

En quins casos es necessita una ordre judicial per accedir als pisos ocupats?

Què són les empreses de desocupació?

Totes les respostes les trobareu escoltant aquest reportatge de ràdio, realitzat per Paula Durà, Mònica Homs i Marta Bieto, estudiants de Periodisme de la Universitat Pompeu Fabra (UPF).

¡No t’ho perdis!

Read more

Commemoren les “set vides” dels Quatre Gats

Jordi Notó presenta una biografia inèdita de l’històric local barceloní

Emili Serra

Viena Edicions i l’Ajuntament de Barcelona van presentar ahir el llibre Els 4 Gats: Les Set Vides d’un Local Emblemàtic de Barcelona de Jordi Notó i Brullas. L’obra és una biografia del local, un dels més emblemàtics de la ciutat i un epicentre cultural del segles segles XIX i XX.

La idea d’escriure el llegat dels Quatre Gats va sorgir a l’entorn familiar de Notó. El seu germà, Pere Notó, va ser un dels impulsors del renaixament del local el 1978. Segons va explicar l’autor, al sopar de celebració dels 120 anys del local, els convidats van notar que hi havia molts detalls que no es coneixien i que calia deixar la història escrita.

El nom del llibre fa referència al mite popular que envolta els gats. Lligant la dita amb la història de l’espai, l’escriptor va explicar que Els Quatre Gats es troba ara en la seva setena vida. L’històric local va obrir les seves protes el 1897. Segons l’autor, era “el primer after” de Barcelona. “ El propietari, Pere Romeu, va tancar sobtadament, però de seguida s’hi va instal·lar el Cercle de Sant Lluc, un grup artístic que va néixer com a reacció al Modernisme. Van desfilar pel local algunes de les principals figures del panorama cultural català, com Antoni Gaudí, Josep Puig i Cadafalch, Gaspar Homar, Josep Llimona, Eusebi Arnau, Eugeni d’Ors, a més dels socis com Josep Pijoan, Francesc d’Assís Galí, Joaquim Folch i Torres, Joan Miró, Sebastià Gasch o Joan Prats. Amb ells es recuperen les actuacions amb titelles.

«Van desfilar pel local algunes de les principals figures culturals, com Antoni Gaudí»

El grup s’hi manté fins el 1936, quan el local va convertir-se en un ateneu del Partit Socialista. S’hi feien actes de solidaritat amb el front de Madrid i el del País Basc fins que va acabar la Guerra. Va ser aleshores que el local va passar a mans de l’empresa GIB, que va haver de castellanitzar-ne el nom. El negoci no els va funcionar i el local va passar a mans de Confecciones Albert, una empresa de manufactures de La Bisbal d’Empordà. Després de la crisi, quan l’empresa va tornar a moure la seva seu, el local va tornar a ser Els Quatre Gats gràcies a l’impuls de Pere Notó. El seu germà i autor del llibre explica, però, que “això no s’entén sense el context de Barcelona”. La ciutat, recent sortida de la dictadura, “tenia ganes de llibertat”.

És el moment en què es comencen a democratitzar els Ajuntaments. La Generalitat, però, no va veure futur en el projecte, que finalment va tirar endavant gàcies a Joan Miró, que va donar-los un quadre. No obstant això, el bar-restaurant va començar a desbordar-se com a empresa. La “setena vida” dels Quatre Gats comença quan el grup Ferrer consegueix dinamitzar el local des d’una perspectiva empresarial.

“Primer de tot cal dir que el propòsit de reobrir Els Quatre Gats no es va materialitzar només pel caprici i la il·lusió d’uns joves; hi van influir moltes circumstàncies. També s’hi van implicar moltes persones. En Pere, el meu germà, no va estar sol, i pretenc reconèixer a tothom el seu gra de sorra. Però, com en el cèlebre principi de l’efecte papallona, ell mereix que es reconegui el seu primer aleteig i les repercussions d’aquest moviment de l’aire.

El projecte va afectar tota la ciutat, primer, i després va adquirir una dimensió universal gràcies a les moltes personalitats que hi van col·laborar i que de seguida s’hi van sentir implicades, especialment Joan Miró”. Sosté l’autor. Pere Notó i Ricard Alsina van fer un viatge a Mallorca amb l’objectiu de demanar-li col·laboració econòmica. En relació amb aquest viatge, l’autor explica que “com a únic equipatge portaven la il·lusió i la fe en un projecte: tornar a obrir Els Quatre Gats en el mateix lloc on, a final del segle xix i principi del xx, havia existit aquell bressol del Modernisme i cau del famós cenacle de bohemis i artistes”. L’artista va respondre molt positivament i els va prometre el lliurament d’un quadre.

El 24 de setembre de 1978 s’obre Els Quatre Gats de Montsió 5, i per desig dels socis fundadors, Joan Miró va ser de les primeres persones a visitar el local. També el dia de la Mercè, però de l’any 1983, per fi, s’obria el local històric que va envoltar la vida d’Els Quatre Gats. En aquesta ocasió l’estat de salut de Joan Miró era molt delicat i no va poder ser-hi present. Tirar endavant el local va ser una lluita continua, plena d’esforços per part dels seus impulsors, que només volien mantenir viva la memòria d’Els Quatre Gats. Finalment van haver de deslligar-se del projecte. En l’actualitat, Els Quatre Gats segueix en actiu.

Revista Quatre Gats

Amb el desig de recuperar la també anomenada revista Quatre Gats, impulsada per Pere Romeu, i que promovia obres representatives del Modernisme, amb quinze números publicats l’any 1899, l’any 1978 se’n va publicar un nou número, de quatre planes i com a imatge de portada hi havia la primera obra que va donar Joan Miró. En aquest número, coordinat per Joaquim Molas i amb un editorial de Joan Brossa, hi van col·laborar Montserrat Roig, Quim Monzó i l’editor Jaume Vallcorba.

L’objectiu inicial de donar continuïtat a la revista, no es va poder assolir, i només es va publicar un número, representat també al llibre. A l’obra també s’hi troben entrevistes a diversos personatges que van viure la reobertura a Els Quatre Gats, com el cronista Lluís Permanyer o la ja desapareguda periodista Patricia Gabancho.

Read more

Les escoles ‘ocupen’ els xamfrans

L’Ajuntament de Barcelona ha ampliat 9 voreres dels centres educatius per més seguretat

Anna Hernàndez i Garriga

Els pares dels infants de nou escoles del barri de l’Eixample ja respiren més tranquils gràcies als xamfrans escolars o ampliacions de les voreres, més segures pels petits, que ja funcionen des de fa mesos en aquests centres. Les escoles que han rebut aquesta nova mesura han estat el CEIP Mallorca, l’IES Ernest Lluch, l’escola de Salesianes Maria Auxiliadora, Fructuós Gelabert, l’Escola Tabor, l’Escola Joan Miró, l’IES Jaume Balmes, l’escola Ramon Llull i, finament, la Poeta Maragall.

L’actuació va néixer com una iniciativa del districte del barri barceloní i s’ha materialitzat en quatre tipus d’obres diferents en funció de les característiques urbanístiques de cada zona: l’ampliació de la zona de l’entrada de les escoles, les que han ocupat una part de la calçada per posar uns mòduls de fusta amb paret, les que han ampliat el xamfrà i, finalment, les que no han pogut ser ampliades.

Totes elles tenen marques visuals a terra per indicar que es tracta d’un espai escolar destinat pels pares i l’esbarjo de la canalla. A més, gairebé tots aquests espais s’han construït amb unes lloses de fusta decorades amb franges de colors.

Un alleujament pels pares

L’actuació va començar el febrer i fa entre sis i deu mesos que els nou centres disposen d’aquests nous espais, que, segons un grup de pares de l’escola Ramon Llull, doten de vitalitat l’espai públic, sobretot de cara els infants. “Els nens no han d’anar tan alerta i els pares estem més tranquils que, en aquesta zona, no hi ha perill que caiguin a la carretera i puguin tenir un accident”, explicava Xavier López, un pare que deixava la seva filla a la mateixa escola barcelonina. Una visió similar és la que tenia una altra de les mares, Anna Ventura, que assegurava que l’espai amb les parets de fusta “és un motiu de relax tant pels pares com pels fills”.

Tot i les bones valoracions que ha rebut l’ampliació de la vorera en aquesta escola, la major part dels pares consultats troben a faltar llocs per seure-hi mentre esperen els seus fills o mentre aquests juguen després de l’escola. Ara bé, el cas de l’escola Ramon Llull no és el mateix que el d’altres escoles, on l’espai habilitat és notablement més gran i ha estat possible col·locar-hi altres elements.

La Sagrada Família exigeix més seguretat

Qualsevol que passi per davant de l’Escola Sagrada Família veurà la pancarta que diu: “Aquí també cal xamfrà social”. La vorera de davant de l’escola és estreta i una part d’un dels dos carrils del carrer Sardenya on es troba, és d’estacionament en zona verda. L’ampliació de la vorera ocupant una part del carrer, com és el cas d’altres escoles, suposaria un col·lapse dels cotxes circulant per aquest vial. L’escola no es conforma i exigeix garantir la màxima seguretat pels seus alumnes i demanen que adaptin la mesura a les dificultats urbanístiques.

Read more

La polèmica del pessebre, tradició nadalenca

Crítiques a l’escenografia del ‘naixement’ per “l’antiestètica i el mal gust”

Elisenda Rovira

Com ja és tradició, la plaça de Sant Jaume acull pels volts de Nadal un pessebre a gran escala. I com ja és tradició -més recent- també, presenta una estètica que és aplaudida per alguns i criticada per molts d’altres. Paula Bosch és l’escenògrafa que s’ha encarregat aquest any de portar les figures nadalenques al cor del barri Gòtic. El muntatge s’ha dut a terme al llarg d’aquesta setmana i es podrà visitar des del divendres 29 de novembre i fins el dia 6 de gener, de les 10 del matí a les 10 de la nit.

L’escenògrafa s’ha inspirat en la preparació del muntatge familiar del pessebre, que ocupa durant el Nadal moltes llars de l’estat. Llars se sumen a aquesta celebració tot i no considerar-se religioses. La representació d’enguany està composta per un conjunt de mobles i altres objectes que recorden unes golfes, en els racons dels quals s’hi amaguen les tradicionals figuretes del nen Jesús, el caganer, el bou o la mula.

Líders dels grups municipals PP, Cs i BCN pel Canvi han criticat el pessebre a les xarxes socials

La representació artística d’enguany tampoc ha tingut bona rebuda, tot i la pèrdua d’abstracció respecte els darrers anys. Alguns tuitaires han comparat aquesta recreació amb els Encants Vells i d’altres, encara més crítics, amb els punts de recollida de mobles i andròmines de la ciutat. Si bé aquest any no es desprèn cap interpretació política del pessebre exposat entre la Generalitat i l’Ajuntament, diversos líders dels grups municipals com PP, Cs i BCN pel Canvi ja han carregat contra el popularment conegut “pessebre de Colau”. D’aquesta manera, les personalitat públiques han obert el debat entre els usuaris a les xarxes socials.

Malgrat els comentaris negatius, aquesta va ser la única candidatura que va presentar-se al concurs públic iniciat el juliol d’aquest any i que ha comptat amb 97.000 euros de pressupost.

Una alternativa pels clàssics

Les queixes al voltant del pessebre ja són habituals. Si mirem enrere, des que Ada Colau ocupa l’alcaldia de Barcelona, el pessebre de la plaça de Sant Jaume ha estat objecte de debat públic en totes les edicions. Aquest serà el cinquè any que la tradició esdevé debat, on la representació política hi ha estat més o menys present en funció de la interpretació artística corresponent.

Davant d’aquesta insatisfacció amb la representació de l’escena religiosa, l’Associació de Pessebristes de Barcelona va iniciar la recreació d’un pessebre clàssic el 2017. Aquest es troba molt a prop del polèmic, al pati del museu Frederic Marès i podrà visitar-se, també enguany, del 30 de novembre al 2 de febrer gratuïtament. Una alternativa clàssica que a més s’adapta per la cua al calendari de l’església catòlica, on tradicionalment el pessebre es retira el dia de la Candela, el segon de febrer.

Les llums engeguen el Nadal

Abans però, s’encendran les llums que il·luminaran els carrers de la capital catalana durant les festes de Nadal. L’acte va ser el dijous 28 a les 17.45 a la plaça de Can Fabra a Sant Andreu. Els protagonistes de l’espectacle musical De les tristors en farem llum, a càrrec de la companyia Dagoll Dagon seran els encarregats de vèncer la por, les baralles i els malentesos de la foscor, i les llums donaran pas a les il·lusions de cada Nadal.

Urquinaona il·luminada en una simbòlica recuperació de la ciutat

També la plaça d’Urquinaona es tenyirà d’ambient nadalenc. Després de quatre anys sense llums, el consistori ha optat per il·luminar l’indret en símbol de “recuperació de la ciutat després dels aldarulls, arran de la resposta a la sentència del procés”.

Tot coincideix amb el Black Friday, la tradició comercial americana que fa anys que ocupa també les botigues catalanes. Les tres cites fan que un any més les festes de Nadal s’anticipin al calendari religiós, que dona el tret de sortida a les festes per Santa Llúcia.

Read more

El guió de la nova Metròpolis Barcelona

El Pla Director Urbanístic de l’AMB entra en la seva fase final després de més de 4 anys de participació ciutadana i de debats d’experts

Pere Mercader i Joan Ventura

El Pla Director Urbanístic de l’Àrea Metropolitana de Barcelona encara la darrera fase de la seva empresa. Després de gairebé 4 anys de debat ciutadà i elaboració de l’avantprojecte, aquest desembre comença l’últim període del pla: la seva redacció i aprovació. Aquest serà el primer gran canvi de paradigma pel que fa a urbanisme a la Metròpolis Barcelona, com l’AMB anomena aquesta regeneració del territori.

El PDU té la missió de substituir les carències de l’antic Pla General Metropolità de 1976. Les més de 1200 modificacions que s’han fet des d’aleshores refermen la necessitat de renovar-lo. Els canvis socials de les darreres quatre dècades demanen una altra manera de fer planejament urbanístic. El nou pla es redactarà tenint en compte la diversitat dels espais, els requeriments mediambientals i les contemporànies necessitats socials.

Jordi Sánchez, vicepresident de polítiques urbanístiques de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), destaca que “el PDU s’ha de redactar entre totes les institucions i moviments socials”, tenint en compte un context en el que “el creixement s’ha de basar en la rehabilitació i la densificació de la trama urbana” degut a la manca de nou sòl disponible.

L’estudi té la missió d’integrar la diversitat  dels 36 municipis de l’àrea metropolitana en un projecte comú. Segons l’organització supramunicipal, vol donar resposta a les necessitats de la població d’aquesta zona d’acord amb les capacitats i oportunitats del territori. L’objectiu és que la seva vigència vagi més enllà de la dècada dels 50, amb una clara “aposta per la mobilitat activa: els peatons i la bici” i el transport públic. Per Sánchez, “la ciutat dels cotxes ha passat a la història” i cal triar quins usos tindrà l’espai urbà en un context d’emergència climàtica.

El projecte, dut a terme per l’AMB, que té competències en matèria de mobilitat, habitatge, medi ambient, desenvolupament econòmic, cohesió social, territori i urbanisme, té a les seves mans l’oportunitat de transformar el dia a dia de més de la meitat dels catalans. Els reptes del PDU van des de naturalitzar el territori al foment d’una mobilitat activa i sostenible repensant les infraestructures metropolitanes. 

Regenerar i renovar

El PDU no pretén fer un gir de 180 graus a l’estat actual de l’àrea metropolitana, però si aprofitar els seus avantatges i les seves carències per crear una nova imatge sostenible, eficient i cohesionada del territori. Les prioritats: la preservació de la infraestructura blava -rius, rieres i platges- i del mosaic agroforestal, tot fent valdre els recursos de proximitat i la infraestructura verda, “no com a zones aïllades sinó com a globalitat”.

Pel que fa a l’estructura urbana o social, l’objectiu és millorar la connexió entre les diferents zones i fer-la el més sostenible possible mitjançant el transport públic, els parcs o els eixos verds. D’altra banda, es volen replantejar les xarxes de serveis més massives, com les autopistes, l’accés a l’aeroport o el port perquè les emissions contaminants que hi ha avui dia es volen reduir substancialment.

“La ciutat policèntrica” 

Per aconseguir tot això, des de l’AMB saben que les estratègies d’actuació s’han de basar en projectes que incloguin tots els sectors i municipis, ja que el projecte té com a característica esencial que sigui conjunt. Segons l’Àrea Metropolitana de Barcelona, la “solidaritat entre municipis” és fonamental per assolir la regeneració urbana desitjada. En aquest sentit, Sanchez aposta per “considerar les antigues carreteres direcció a Barcelona com la C-245 o la N-150 com a futures avingudes metropolitanes basades amb el transport públic, els peatons i la bici”.

Els números del PDU parlen per si sols: 478 experts, 37 activitats i 54 ponències. I sumant. En total, hi han participat fins ara més de 3.500 persones. Segons Carles Crosas, arquitecte i responsable de l’àrea de centralitat i innovació del pla, aquesta col·laboració entre persones de diferents municipis i sectors pot fer del territori en qüestió una “ciutat policèntrica”, on s’esdevinguin centres més enllà dels límits pròpiament municipals, centres que hauran d’estar lligats amb la xarxa de transport públic.

Des del 25 de setembre s’estan duent a terme jornades de participació ciutadana per a “donar veu a la gent i ajudar a divulgar els continguts de l’avanç del PDU metropolità”. Ja s’han fet la majoria de debats territorials i només queden els referents a Barcelona Capital que es duran a terme el 9 de desembre i el 22 de gener. També s’han realitzats debats sectorials per a tractar temes concrets com la cohesió social o l’energia. L’últim d’aquests debats es va produir el passat 2 de desembre al Col·legi d’Enginyeria de Camins, Canals i Ports. El pla també acceptarà suggeriments des del seu portal web.Al finalitzar el període d’informació pública es realitzarà una “sessió de retorn”, en què es recolliran els resultats del procés de participació. La perspectiva de l’AMB és portar el Pla Director Urbanístic a aprovació durant l’any vinent amb “propostes sobre el terreny”.

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies