Barça-Sevilla: reedició de la final de la Copa del Rei

La final de la Copa del Rei de la temporada 2015/2016 no porta bons records al conjunt andalús. El Barça, aleshores dirigit per Luis Enrique, va apoderar-se del títol després de gols de Jordi Alba i Neymar a un partit agònic que va acabar a la pròrroga (2-0). Dues temporades després, Barça i Sevilla tornen a trobar-se amb els seus equips totalment canviats.

Amb la victòria de l’equip de Valverde davant el València a les semifinals (0-2), aquesta suposa la cinquena final consecutiva de Copa del Rei que disputarà el Barça, una fita que, fins ara, no havia aconseguit cap equip. En un partit on Messi va tornar a brillar, Coutinho va marcar el seu primer gol amb la samarreta blaugrana i el recentment fitxat Yerri Mina va jugar els seus primers minuts com a ‘culé’. Rakitic´ va posar punt final a una eliminatòria on el Barça s’ha imposat amb un marcador global de 3 a 0, tot i que el conjunt de Marcelino va disposar d’ocasions per escurçar el resultat.

Per la seva banda, el Sevilla es va imposar dimecres al Leganés al Sánchez Pizjuán  amb gols de Correa i Vàzquez (2-0), després d’un complicat partit d’anada (1-1) que va deixar l’eliminatòria oberta fins a l’últim minut.

La incògnita a hores d’ara és quin serà el dia i el lloc on es celebri de la final. Tot apuntava que aquesta tindria lloc el dissabte 21 d’abril, però després de conèixer els finalistes de la competició és possible que Barça o Sevilla demanin que es canviï el dia. El motiu: l’acumulació de partits. En cas d’arribar a unes hipotètiques semifinals de la Lliga de Campions, Barça i Sevilla haurien de jugar tres partits de màxima exigència en tan sols una setmana. Un primer partit de Lliga el dimecres 18 d’abril, la final de la Copa de Rei del dia 21 i l’anada de les ‘semis’ de la Champions dimarts o dimecres següent.

Calendariabril18

D’altra banda, el dubte sobre on es jugarà la final es repeteix un any més. El proper dilluns Barça, Sevilla i la Reial Federació Espanyola de Futbol es reuniran per decidir quin és el millor estadi per disputar el partit en funció de criteris geogràfics i de capacitat. Els candidats principals són el Wanda Metropolitano (Atlètic de Madrid), el Santiago Bernabéu (Reial Madrid), Mestalla (València) o San Mamés (Athletic de Bilbao). Tot i així, l’estadi favorit per ambdós conjunts i alhora el que més probabilitats té d’acollir la final és el nou estadi Wanda Metropolitano.

L’únic que està clar és que el partit entre aquests dos gegants del futbol espanyol serà del tot competitiu. Així ho mostren, almenys, els antecedents. Des que va començar el segle, Barça i Sevilla s’han trobat a cinc finals. Dues finals a la Supercopa d’Europa, dues a la Supercopa d’Espanya i una a la Copa del Rei, sense comptar la de la temporada actual. Fins ara, els blaugrana s’han imposat a quatre de les cinc, deixant com a única derrota la final de la Supercopa d’Europa del passat 2006, on l’equip de Juande Ramos guanyaria el Barça de Rikjaard per 3 a 0. Sigui com sigui, els pròxims dies es definirà la que serà la seu i la data de la final. Mentrestant, ambdós equips continuaran la seva travessia en les altres dues competicions on segueixen ‘vius’: la Lliga i la Champions.

Read more

Vicky Losada, una referent del futbol femení espanyol

CLÀUDIA FERRÀNDIZ (@claudiafl27)

Nascuda a Terrassa, Victòria o Vicky Losada és una de les futbolistes amb més prestigi del país.

Amb 17 anys va entrar al Futbol Club Barcelona. Fins el 2015, va ocupar la posició centrecampista al Barça de la Lliga Espanyola Femenina. També va formar part del Western New York Flash, dels Estats Units, i va esdevenir així la quarta futbolista espanyola en jugar a la Lliga Professional del país. Del 2015 al 2016 va continuar fora d’Espanya, jugant amb el londinenc Arsenal Ladies.

Amb la Selecció Espanyola ha batut rècords que mai s’havien assolit: el 9 de juny del 2015 va convertir-se en la primera jugadora de futbol femení en marcar un gol amb la Selecció Espanyola en un Mundial.

Ara, torna a jugar amb el Barça Femení com un reforç de luxe. A Cetrencada va reflexionar sobre la seva carrera professional i el futbol femení:

Read more

El darrer moviment del FC Barcelona Lassa

La secció d’handbol del club blaugrana incorpora de manera oficial Aron Pálmarsson després de mesos d’incertesa

SERGI LALIGA (@sergilaliga)

El F.C Barcelona Lassa ha anunciat de manera oficial la incorporació al primer equip de l’islandés Aron Pálmarsson, provinent del Vészprem hongarès, aquest matí. El fitxatge posa fi a un dels traspassos serials del mercat, que va començar el darrer mes de juliol. El jugador, que portava uns dies a la Ciutat Comtal, es va declarar en rebel·lia el passat 24 de juliol, quan la plantilla hongaresa, de la qual formava part, va iniciar la seva pretemporada sense la seva presència.

El fitxatge es trobava en ‘standby’ des de llavors, després que l’entrenador del Vészprem, Ljubomir Vranjes, apartés Pálmarsson de l’equip, a l’espera que els magiars acceptessin l’oferta que s’ha acabat xifrant aprop dels 700.000€. D’aquesta manera, el central nòrdic es convertirà en el cinquè fitxatge més car de la història de l’esport, per darrere de Siarhei Rutenka, que va costar 800.000€, també als blaugrana, en un rànquing que domina el PSG amb els 2 milions que va pagar per Nikola Karabatic l’estiu de 2016.

 

Una notícia rellevant sense rellevància

L’anunci del fitxatge, que és un dels moviments més grans dels darrers anys al món de l’handbol, no ha arribat a cap de les portades dels mitjans esportius – en les edicions digitals. Els principals diaris esportius del país (Sport, Marca, As i Mundo Deportivo) no fan referència a la incorporació de l’islandès, mostrant en portada notícies de ‘l’esport rei’ sobre el cap de setmana i possibles fitxatges.

L’oficialització del fitxatge ha arribat per les xarxes socials del club blaugrana, on s’han mostrat les principals reaccions, tant de periodistes com d’aficionats a l’handbol, així com d’alguns mitjans especialitzats.

 

Read more

Esport i política, on està el límit?

La situació política catalana no va mantenir-se al marge del partit del Barça jugat al Camp Nou contra l’Olympiacos

 

ANDREA LÓPEZ PASTOR (@andrealopezpast)

Els clams a favor de la independència i les estelades són sempre presents en els esdeveniments esportius en terres catalanes. Tot i així, el minut 18 del partit de Champions al Camp Nou contra l’Olympiacos va evidenciar que el límit entre política i esport no està tant clar. Com de costum, al minut 17.14, el camp es va omplir d’ovacions i xiscles a favor del procés independentista. En aquesta ocasió, però, els clams van quedar fusionats amb els crits eufòrics pel gol en pròpia de Nikolaou, creant així una literària unió de crits polítics i esportius units en un mateix interval de temps.

A tan sols unes hores que Puigdemont enviés la resposta a la Moncloa que desencadenaria l’aplicació de l’article 155 el proper dissabte, la directiva del Barça va decidir iniciar la trobada amb un gest que incités a la negociació. Amb l’himne de la Champions League de fons, el Camp Nou va desplegar una pancarta de 45×46 metres pactada amb la UEFA, amb el lema “Diàleg, respecte i esport” sota l’escut de l’equip català.

No obstant això, aquesta no era la pancarta que l’Assamblea Nacional Catalana  i Òmnium Cultural volien mostrar, ja que volien incloure una imatge dels presidents d’ambdues plataformes, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, després de ser enviats a presó sense fiança. Per això, davant la negativa de la UEFA i la nova pancarta, van decidir rebutjar la invitació al camp.

Tot i que el temporal no acompanyava gaire la trobada, els ruixats no van robar l’entusiasme d’aquells que sí van decidir anar al camp. Els clamors que exigien independència i llibertat van ser constants durant tot el partit, així com les pancartes del sí o de democràcia. Tampoc va faltar un gran cartell de l’afició blaugrana amb el lema “Llibertat Jordis”. Alhora, els aficionats no van voler fer ulls grossos als incendis de Galicia, pel que també es va acompanyar la trobada amb un altre cartell amb el lema “Forza Galizia”.

Si encara ens quedava algun dubte de si hi ha un lligam real entre esport i política, minuts abans del partit una guia exposa a un grup de turistes asiàtics com l’equip blaugrana és “més que un club” perquè inclou un component cultural més enllà del caire esportiu. Alhora, també els hi justifica que la rivalitat entre el Barça i el Real Madrid ve per les diferències entre Catalunya i Espanya.

Després de la tensió política al partit contra l’Olympiacos, com es viurà aquest cap de setmana el partit de Lliga contra el Màlaga després de l’aplicació de l’article 155? Haurem d’esperar per veure-ho.

 

Read more

L’afició s’hi va deixar la pell

RUTH PÉREZ (@Rth_Prz)

Ahir a la nit el Camp Nou es tenyia de blaugrana amb les samarretes i les banderes d’una afició excepcional. Els càntics encoratjadors feien emmudir qualsevol altre so, fins i tot l’himne de la Champions. Però malgrat que els seguidors culers van deixar-se la pell animant, el Barça va caure davant la Juventus en la tornada de Quarts de finals de la Copa d’Europa. El resultat advers a Torí (3-0) va passar factura al conjunt blaugrana, incapaç de remuntar l’anada amb un insuficient empat a zero que el deixava fora de la competició.

El tècnic del FC Barcelona va apostar per un clàssic 4-3-3 amb un recuperat Sergio Busquets al mig del camp per intentar crear joc, però no va acabar de sorgir. En 180 minuts -més el descompte- el trident no es va trobar còmode i no va aconseguir marcar. Un Leo Messi gens fi va rebre el suport de l’afició durant tot l’encontre, especialment després de fallar una centrada «fàcil» per a l’argentí. L’estadi corejava el seu nom a ple pulmó per tornar a embravir-lo.

El joc estratègic tampoc no va funcionar a l’equip de Luis Enrique, que amb 13 córners no va aconseguir introduir la pilota a la porteria italiana. De fet, aquest era l’objectiu de la Juventus: no encaixar cap gol. L’imponent i veterà Buffon, la defensa infranquejable de l’equip piamontès i la falta de definició del conjunt local, van impedir al Barça oferir una nova remuntada històrica. La situació va deixar clar que la Juve té un bloc defensiu molt més sòlid que el Paris Sant Germain. A més, el col·legiat va ser molt permissiu pel que fa al joc de contacte, beneficiant així els equips italians.

Els minuts passaven i l’equip cada cop veia més difícil repetir el miracle en l’eliminatòria contra el PSG (6-1) al Camp Nou. I també ho percebien els espectadors. La graderia d’animació no defallia i aconseguia posar en moviment tot l’estadi. «I si tots animem, i si tots animem, guanyarem» va ser un dels cants més repetits durant el partit. Però, tot i la predisposició dels seguidors blaugrana i el bon joc del Barça, l’encert no va arribar i el mal partit a Torí va ser irremuntable. Ara toca preparar-se per al Clàssic a l’Estadi Santiago Bernabéu, ja que, tot i ser difícil, la Lliga encara està en joc.

 

 

Read more

El camí a Cardiff passa per Torí

MARTÍ RODRÍGUEZ

El sorteig dels quarts de final de la Champions League celebrat aquest divendres a Nyom (Suïssa) ha emparellat el Barça amb la Juventus de Torí. Així, el Barça ha aconseguit evitar els equips més perillosos del sorteig com el Reial Madrid o el Bayern de Munic, que jugaran entre ells per una plaça a les semifinals. Les altres dues eliminatòries han emparellat a l’Atlètic de Madrid amb el Leicester City i al Borussia Dortmund amb el Mònaco.

Un sorteig pur en que totes les possibilitats eren equiprobables. Concretament, cada club tenia un 14% de probabilitat de ser emparellat amb qualsevol dels altres equips del bombo. Un sorteig que a nivell demogràfic tenia un clar predomini ibèric –tres equips espanyols: Barça, Reial Madrid i Atlètic de Madrid- combinat amb la doble representació alemanya sota els colors del Bayern de Munic i el Borussia Dortmund. Completaven el bombo un clàssic italià, la Juventus de Torí, el Leicester City com a representant del futbol anglès i el Mònaco.

Analitzem les eliminatòries.

sorteig

BARÇA-JUVENTUS DE TORÍ

L’equip entrenat per Allegri és líder a la Sèrie A a 8 punts de la Roma i a 10 del Nàpols. En seu camí europeu fins als quarts de final, la Juventus va guanyar amb solvència el seu grup de la fase de grups tot i que els seus rivals van ser el Sevilla, l’Olympique de Lyon i el Dinamo de Zagreb. Als vuitens de final no va cedir oportunitats a l’Oporto a qui va derrotar per 0-2 a Do Dragao i per 1-0 al Juventus Stadium.

L’eliminatòria es presenta com un repte assequible per al Barça a qui totes les cases d’apostes donen com a favorit per guanyar la màxima competició europea després de la remuntada històrica al Camp Nou contra el PSG.

L’anada es disputarà a Torí l’onze o el dotze d’Abril i la tornada es jugarà una setmana després al Camp Nou el 18 o el 19 del mateix mes.

REIAL MADRID-BAYERN DE MUNIC

L’eliminatòria es presenta com el duel futbolístic més potent dels quarts de final. Abans del sorteig els analistes convergien en considerar que, juntament amb el Barça, el Reial Madrid i el Bayern de Munic eren els grans favorits al títol.

Pel que fa al Bayern, l’equip que comanda Ancelotti –qui va entrenar el Madrid quan fa dues temporades l’equip va guanyar la “Décima”- arriba amb la moral alta i un gran nivell desplegat tant a la Champions com a la competició domèstica. A la Bundeslliga, el Bayern lidera la taula a 10 punts del segon, el Leipzig, i a 16 del tercer, el Borussia Dortmund. I a la Champions ve d’esclafar a l’Arsenal amb un global de 10-2 a l’eliminatòria de vuitens de final.

Per la seva banda el Reial Madrid defensa el títol de vigent campió tot i que no sembla gaudir d’un estat de gràcia equiparable al de l’equip bavarès. Després de les ensopegades a la lliga i de l’esforç que li va suposar guanyar l’eliminatòria dels vuitens de final al Nàpols i el desencís que pateixen alguns puntals de l’equip com Cristiano i James, sembla que el Madrid haurà de suar de valent si derrotar al Bayern i fer-se un lloc a les semifinals.

L’eliminatòria reeditarà l’enfrontament entre els dos equips a les semifinals de la temporades 2012 –va guanyar el Bayern als penals- i 2014 –el Madrid va guanyar amb solvència amb un resultat global de 5-0-.

ATLÈTIC DE MADRID-LEICESTER CITY

Contracultural. Molts han descrit aquesta eliminatòria com una de les més desitjades pels aficionats ja que enfronta dos equips amb esperits futbolístics contraculturals. Per una banda, l’esperit de lluita contra l’establishment futbolístic espanyol que abandera l’Atlètic de Madrid; i per l’altra l’èpica del futbol que encarna la victòria de la Premier League de la temporada passada.

BORUSSIA DORTMUND-MÒNACO

A priori, és l’eliminatòria més discreta dels quarts de final. No obstant els dos equips compten amb el potencial suficient com per haver arribat fins a aquest punt de la competició. Per a la majoria, l’eliminatòria servirà per mesurar les forces dels dos equips i per posar a l’aparador les perles futbolístiques d’ambdós clubs com Aubameyang i Schmelzer del Borussia i Fabinho, Lemar i M’Bappé del Mònaco.

Read more

«Sóc un cas excepcional però no irrepetible»

MARIA ALTAREJOS (@maria_altarejos) i ALBA CABRERA (@cabrerita_96)

La Marta Carreras és una periodista catalana que treballa al programa de ràdio La Transmissió d’en Puyal a Catalunya Ràdio i al programa de TV3 Divendres. Va començar a la TdP quan cursava l’últim any de periodisme. La Marta ens explica com va aconseguir treballar en un mitjà de primera linia amb només 21 anys i la seva relació amb el futbol i el Barça.

Si en voleu saber més… aquí el perfil complet (PDF).

Read more

Barça-City: Més pa que formatge

Feia temps que el Camp Nou no acollia un enfrontament amb tanta expectació més enllà del futbol.

Ahir es va disputar un dels partits que de ben segur haurà ha estat ‘a priori’ un dels més atractius de la temporada. El motiu principal, el retorn de Pep Guardiola a l’estadi per segona vegada (ja ho va fer fa dues temporades amb el Bayern) i el duel amb el seu amic i ex company d’equip Luis Enrique. També va suposar el retorn a la gespa culé de Claudio Bravo, que va rebre vermella, després de dos anys gloriosos defensant els colors blaugranes. Ara han passat a ser defensats per Ter Stegen, que, per cert, va fer un autèntic partidàs. L’himne de La Champions va sonar més fort que mai, probablement per evitar qualsevol xiulada del públic per tot el que respecta la relació entre la UEFA i les estelades, de les quals se’n van repartir fins a 30.000 i que van ser lluïdes durant els primers minuts de joc. Com no, durant el famós minut 17:14.

Així va ser la desfilada entrant dels jugadors:


La prèvia del partit tenia de tot. Un Barça que jugaria amb l’onze de gal·la i amb el millor trident de davanters mai vist contra un Manchester City.  L’equip de Guardiola venia de fer un inici de lliga increïble guanyant de forma convincent els deu primers partits de la competició, a un del rècord històric que va aconseguir el Tottenham en la temporada 60-61. La riquesa tàctica del matx provocava emoció i incertesa, amb dues ofertes idèntiques que aposten pel joc ofensiu basat en la possessió i una pressió d’alta intensitat.

Les sorpreses van saltar a 45 minuts de l’inici quan es van revelar les alineacions dels dos equips: el Barça jugaria amb una defensa de tres i Sergi Roberto, que apuntava a ser indubtablement titular, es va quedar fora de la convocatòria. El tècnic citizen també va donar la sorpresa deixant a Kun Agüero, un dels seus millors homes ofensius, a la banqueta per decisió tècnica. No obstant això, el succeït en el terreny de joc no va superar l’expectativa i el marcador de 4-0 tampoc va reflectir el partit. Un partit disputat de tu a tu amb dos estils similars que van brillar poc. Un joc pobre en el que els greus errors del conjunt anglès van dictar sentència. I més si un tal anomenat Leo Messi va tenir una d’aquelles nits endollades i decisives aconseguint el seu hat-trick número 41 en 12 anys de carrera al primer equip.

De nou, Luis Enrique li va guanyar la partida a en Pep, que va ser valent i fidel a la seva filosofia d’entendre el futbol, però que ja s’ha endut un parcial de 7-0 en les seves visites a can Barça. I 5 d’ells obra del mes menut, del millor del món.

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies