La febre del ‘mosquit’

Des que va arribar a Barcelona, ara fa tres anys, Dembelé ha estat lesionat gairebé un any

Només havien transcorregut 26 minuts de joc quan Ousmane Dembelé va haver d’abandonar el terreny de joc. Una desafortunada acció a l’àrea rival el va obligar a retirar-se del partit contra el Borussia Dortmund a la Champions, on partia com a titular. Després de tres dies de silencis i presagis, les exploracions mèdiques van confirmar aquest divendres que el francès estarà lesionat fins el febrer de l’any que ve. El motiu, una afectació muscular al bíceps femoral de la cuixa dreta.

Aquesta nova lesió es suma a un reguitzell de baixes que, en total, han apartat a l’atacant durant 300 dies de la disciplina blaugrana. Quasi un any sense estar disponible per Valverde. El traspàs més car de la història del Barça, signat per substituïr a Neymar, no ha conseguit mantenir una regularitat des que va arribar al Camp Nou ara fa tres anys. Aquesta xacra l’ha allunyat, i molt, del rendiment que va mostrar tant a Rennes com a Dortmund i de les expectatives que els culés van generar en el moment del seu fitxatge.

Com el seu compatriota Samuel Umtiti, qui porta arrossegant molèsties des de principis de la temporada passada, Dembelé també tractarà la seva lesió a Qatar amb un mètode conservador dirigit pel cos mèdic de la Federació Francesa i supervisat pels facultatius del Barça.

Tres anys marcats pels trencaments musculars

El 16 de setembre de 2017 al camp del Getafe, Dembéle disputava el seu primer partit de lliga com a titular amb la samarreta del Barça. Aquell partit també va suposar la seva primera lesió muscular en la seva curta carrera. Al minut 28 de partit, el francès va provar de fer una passada de taló i en aquella jugada es va trencar el tendó del bíceps femoral de la cama esquerra.

L’extrem va haver de passar pel quiròfan i va haver d’estar 4 mesos fora dels terrenys de joc. El mes de gener de 2018, va tornar a trepitjar la gespa en un partit de Copa del Rey contra el Celta i només 10 dies després va recaure de la seva lesió, estant així un mes més de baixa.

Després d’una primera temporada complicada marcada per les lesions i els seus problemes d’adaptació, Dembéle va començar el seu segon any a can Barça destapant-se com un bon golejador (12 gols a la primera volta en totes les competicions) i sent un jugador important. Tot i això, aquest bon rendiment va quedar tapat per les informacions sobre els seus retards i absències als entrenaments i la seva poca professionalitat a l’hora de portar una bona dieta. 

Tanmateix, de cara al 2019, s’esperava que el francès –de només 21 anys- madurés i es consolidés a l’equip veient el decebedor rendiment de Coutinho, la seva major competència a la davantera. Però, mai més lluny de la realitat, aquest any ha estat marcat per cinc trencaments musculars al bíceps femoral, dos a la cama dreta i tres a l’esquerra –la cama que es va haver d’operar el 2017-.

Cada cop més competència a la davantera

Antoine Griezmann en la seva presentació amb el Barça
Ansu Fati durant el seu debut contra el Real Betis

Amb l’arribada de Griezmann a l’estiu i l’aparició del jove Ansu Fati, Dembélé cada cop ha tingut més cara la seva posició. Aquesta situació encara s’ha agreujat més pels problemes musculars esmentats i dos partits de suspensió per insultar l’àrbitre. Finalment, quan per primer cop a la temporada encadenava dos partits seguits com a titular, va caure lesionat i va marxar del camp amb llàgrimes als ulls, visiblement dolgut.

I és que en la seva tercera temporada al club, el fitxatge més car de la història del Barça s’ha trobat que el seu cos és el seu màxim rival. Moltes informacions justificaven les seves lesions per la seva “mala vida” com a professional del futbol, però aquesta temporada el francès havia millorat en la seva preparació física. Tant ell com el club són lluny de trobar una solució perquè qui havia de ser el substitut de Neymar tingui continuïtat en un equip on cada cop hi ha més competència i cada cop hi ha menys expectatives amb l’extrem francès tot i només tenir 22 anys.

Read more

A un partit de fer història

CLÀUDIA LLENA PLACES

Dades Bàsiques

Aquest dissabte 18 de Maig el Barça s’enfronta amb l’Olympique de Lyon en la final de la UEFA Champions League Femenina.

L’equip barceloní va vèncer al Cèltic de Glasgow a vuitens de final, al Kvinner a quarts de final, i finalment al Bayern de Munich a la semifinal, batent el rècord d’assistència en el camp en un partit de l’equip català com a local. En els últims set partits europeus, el Barça i la seva portera Sandra Paños han mantingut la porteria a zero i han marcat 17 gols.

L’Olympique, però, ha guanyat cinc campionats, tres dels quals han estat consecutius. En aquestes tres victòries, l’equip ha necessitat penals (2016 i 2017) i pròrroga (2018). Així mateix, en els últims set anys, ha estat semifinalista dos cops.

Campions UEFA Champions League Femenina

Campiones de les edicions anteriors

El partit tindrà lloc al Ferencváros Stadium de Budapest, un estadi que té una capacitat per a 22.000 persones aproximadament, sent la primera final que no es juga a la mateixa ciutat que la final de la Champions masculina. Començarà a les 18 h, finalment no coincidint amb el partit de final de LaLiga masculina entre el Barça i l’Eibar, que es jugarà el diumenge a la tarda, ja que com no hi ha res en joc, no es farà al mateix temps que la resta de partits del campionat.

L’equip català disputarà la final amb algunes baixes, entre elles Kheira Hamraoui, exjugadora de l’Olympique, que va ser sancionada amb targeta vermella a la tornada de la semifinal contra el Bayern de Munich.

Jugadores

Sigui quin sigui el resultat, el Barça ja ha fet història, ja que és la primera vegada que un equip espanyol arriba a la final de la Champions femenina, unint-se a la llista que inclou Alemanya, França, Suècia, Rússia, Anglaterra i Dinamarca. Així mateix, si guanyés la final, seria l’únic club en la història en guanyar la final de la Champions femenina i masculina.

El club català ha reservat 100 places de l’estadi pels seguidors de l’equip, al preu simbòlic de 3,13 euros. Així mateix, es podrà seguir el partit des de casa a través de Gol i Goltelevision.com.

Read more

La Liga rectifica i endarrereix l’última jornada per la polèmica

JOANA MAESTRE (@joanamccc)

Javier Tebas, president de La Liga Santander de futbol, ha cedit finalment a les pressions i ha acabat per canviar els horaris d’inici de la 38ena jornada del torneig, després de les dures crítiques per haver programat els partits fent-los coincidir amb la final de la Champions League femenina, que s’ha de disputar dissabte entre el FC Barcelona contra l’Olympique de Lyon.

Aquest partit és clau per a les jugadores blaugranes, ja que tenen l’oportunitat de convertir-se en el primer equip femení espanyol en guanyar el títol de campiones d’Europa . Ho van aconseguir després d’eliminar en semifinals al Bayern de Munich, en un partit que va batre rècords d’assistència: 12.764 persones van omplir el Mini Estadi per veure com les culeres estaven cada vegada més a prop de fer història.

Tot això, però, no va semblar importar al president de La Liga Santander, que va programar l’inici de l’última jornada de la competició només 30 minuts després del Barcelona – Lyon femení. Si bé Tebas no estava incomplint cap normativa –ja que la UEFA prohibeix el solapament entre els partits de lligues europees amb els de tornejos continentals, però deixa fora d’aquesta classificació les categories femenines-; la seva decisió de fer coincidir els matxs va tenir molt mal rebuda per part de l’afició, que li va recrimina el seu menysteniment tant cap a les blaugranes com al futbol femení en general.

Arran de la polèmica, Javier Tebas ha anunciat un canvi en els horaris dels partits de la 38ena jornada de Lliga, que passaran de les 18.30h a les 20.00h, calmant així l’allau de retrets que li plovien des de dilluns i acontentant una afició que no vol haver de triar entre dos fronts que prometen donar molt de joc.

horaris_jornada38_laliga.png

 

Read more

El Barça alça la mà per arribar a quarts

EL F. C. Barcelona serà present al sorteig de quarts de la Champions League que es portarà a terme aquest divendres. L’equip blaugrana va deixar grogui l’Olympique de Lyon amb cinc gols (5-1) en el partit de tornada de l’eliminatòria després d’un partit d’anada que ho deixava tot per decidir (0-0). Messi amb dos gols, Coutinho, Dembelé i fins i tot Piqué es van sumar a la festa golejadora que va acabar amb la certificació del Barça com un dels vuit equips més en forma d’Europa per dotzè any consecutiu.

Barça

Clica per descobrir fins a on va arribar l’equip català a les últimes edicions de la Champions League

La primera part

Després de les inesperades eliminacions del PSG i el Real Madrid del torneig, el Barça va començar el partit amb les idees molt clares tot intentant evitar sorpreses. Calia fer gols per passar l’eliminatòria. Al minut 17 Messi va encetar el marcador amb un penal assenyalat de forma controvertida i transformat a l’estil Panenka. Els blaugranes van aprofitar els espais deixats per la defensa francesa i quinze minuts després Coutinho va anotar el 2-0 després d’una gran jugada de Suárez, molt actiu durant tot el match.

L’Olympique, a per totes

El Lyon va començar la segona part amb molta més força i valentia, obligat a fer algun gol per posar entre les cordes la continuïtat en la competició del Barça. El tercer de la lliga francesa ho va aconseguir fins a l’equador de la segona part, sobretot amb el gol del migcampista Tousart, al minut 58, que va ser revisat pel VAR per possible fora de joc però finalment va pujar al marcador. Quedaven més de trenta minuts i l’Olympique tornava a aferrar-se a les possibilitats de remuntada, però a poc a poc es van anar esvaint.

Huracà ofensiu final

El Barça va donar un autoritari cop sobre la taula als últims quinze minuts del partit, eliminant així tota l’esperança que encara tenia dipositada l’equip rival. Amb el 3-1, després d’una extraordinària jugada individual de Leo Messi, el Lyon va abaixar els braços. Seguidament, el crack argentí, totalment connectat al partit, va fabricar dues jugades que Dembelé i Piqué van culminar per aconseguir una maneta que va demostrar l’efectivitat de l’equip de Valverde: 10 xuts a porteria, 5 gols.

Read more

El Clàssic des de l’òptica d’un bar

Mercè Alonso Juan-Muns (@nomesperiodisme)

Riuades de gent disfressada, música, màscares, carrosses i rauxa inunden els carrers de Terrassa: el Carnestoltes ha arribat per la porta gran. Dues competicions paral·leles disputen per endur-se el premi. Les dues ben diferents, el premi a la millor rua i el partit del Madrid-Barça. Dos conceptes gairebé antagònics, però units per una mateixa causa: guanyar.

Em disposo a anar de bar en bar a la recerca d’una pantalla on seguir el Clàssic. Aquells locals que sempre s’han vestit dels colors de les aficions canvien la panoràmica. Des de les taules traspuen Harry Potter’s, fades, dracs, dimonis o, fins i tot, militars espanyols. Tot i així, no resulta un problema pels més merengues o culers que, frisosos per veure el partit, es fan un lloc a les taules. Alguns es coneixen de tota la vida, altres han fet amistat arrel de compartir “pitis” a les mitges parts o altres, simplement, van en solitari. Les opinions estan dividies, hi ha qui creu que empataran o els qui ja gairebé cantussegen la victòria dels seus respectius equips. L’afició merengue creu que “sí, avui sí que sí”, mentre que els seguidors blaugranes opinen que “tampoc passaria res per deixar-los guanyar, sinó els avergonyirem massa”.

Són les 20:45: comença el partit. Valverde aposta per Arthur en el centre i Sergi Roberto com a lateral. Amb tot, comparteix una clara idea: la defensa de la pilota. Solari, altrament, aposta per Bale, Benzema i Vinicius per formar el trident. Tots dos amb els objectius clars, trepitgen el camp amb la retina de l’ull esbiaixada per la pressió del 0-3. Uns primers minuts d’estira-i-arronsa per part dels dos equips. El Barça comença a prendre possessió i cada vegada se sent més còmode i confiat, acostant-se a la porteria de Courtois. Els blaugranes pressionen els homes de Solaris fins que, al minut 26, Rakitic aconsegueix superar la meta belga. L’estrepitosa música del carrer contrasta amb el cantussejar dels aficionats del primer gol. Un 0-1 que es converteix en la conseqüència del domini barceloní.

 

L’última acció de la primera part destaca per ser la jugada més polèmica del partit. Sergio Ramos es guanya una targeta groga després de colpejar Messi, que queda atordit i sagnat.

 

Inici de la mitja part. Em crida especialment l’atenció, una taula situada fora del bar xinès on la taula està ocupada per un grup de noies que venen a veure el futbol: la Maria, la Mariona, la Sílvia, la Laura, la Vicky i la Betty. Les egarenques em comenten que és un costum que tenen, venir a veure, sense homes, els partits. I és que, amb el 8 de Març a tocar, serveix com a mostra reivindicativa que el futbol no és un esport masculí i que els estereotips fa anys que haurien d’haver quedat enrere.

Després d’apagar el cigarret i coincidint amb l’inici de la segona part, els més ràpids entren dins el bar fugint del fred imperant del carrer. Una segona part tranquil·la, poc variada i probablement amb més domini blaugrana. Finalment, amb uns últims minuts ben disputats, l’àrbitre senyala el final del partit. En una mateixa setmana, dues victòries dels homes de Valverde. I és que, ara sí, deixant el Real Madrid a 12 punts de distància a la Lliga, ja es veurà si l’equip blanc podrà tornar a alçar el cap.

Read more

Gerard Piqué, des de sempre al centre de la polèmica

Gerard Piqué sempre ha estat un jugador que parla dins i fora del camp. Demostra la seva valia i aptituds com un dels millors centrals del món cada partit, parla dins del camp, però també mai deixa a ningú indiferent en una sala de premsa, en unes declaracions post partit o piuant allò que pensa en un moment concret, també parla, i molt, fora del camp. L’última joia del defensa barcelonista va tenir lloc dimecres passat al Santiago Bernabéu després d’eliminar el Madrid de la Copa del Rei. Enmig del judici dels presos polítics, Piqué va dir textualment: “Si dediquéssiu més temps a parlar del jutge injust als presos polítics enlloc de parlar del VAR, aniríem millor com a país”. Aquest comentari va ser motiu d’elogis i crítiques, admirat per l’univers independentista, “el quart gol” segons Carles Puigdemont i Quim Forn, i fortament rebutjat per l’Espanya unionista i constitucionalista, “demagog, provocador i una mica cretí” segons Carlos Herrera.

Durant la primera temporada de Gerard Piqué al Barça ja va mostrar el seu caràcter polèmic cantant “boti, boti, boti, madridista qui no boti” durant la celebració del primer triplet de Guardiola al Camp Nou. Aquella temporada, Piqué va ser una sorpresa en tots els aspectes, va demostrar grans qualitats per convertir-se en un central titular, i alhora que fora del camp també podia deixar grans titulars.

Des d’un bon principi el central català va mostrar la seva clara relació d’enemistat i fins i tot odi cap al Reial Madrid, actitud que s’ha accentuat durant els anys. L’any 2010 va tenir lloc el famós 5-0 del Barça al Reial Madrid de Mourinho. Després del cinquè gol, Piqué va aixecar cinc dits, somrient i mirant de forma irònica a la grada.

Durant els anys de Mourinho Madrid i Barça van forjar una enemistat basada en l’odi, el conflicte i la polèmica. Piqué, com a mestre de la sàtira, va ser el mestre de cerimònies durant molts moments.  A l’abril del 2011 després d’un clàssic que va acabar amb un empat 1-1 al Bernabéu, Piqué va dir al túnels dels vestidors als jugadors del Madrid «espanyolets, ara us guanyarem la Copa del vostre Rei».

Piqué dient “el vostre rei” va posar el punt de partida al conflicte més intens que ha tingut amb els mitjans i la societat espanyola, el seu catalanisme manifest. El defensa blaugrana s’ha mostrat en moltes ocasions a favor del dret a decidir de Catalunya. L’11 de setembre de l’any 2014, Piqué va assistir a la manifestació de la diada amb el seu fill Milan i va piular: “Mai havia vist res semblant, simplement inoblidable!” Això va causar furor, crítiques i atacs dels mitjans espanyols i dels aficionats de la selecció nacional dubtant del seu compromís amb Espanya.

A partir d’aquest punt, mitjans i aficionats de la selecció van començar a mirar amb lupa tot el que feia i deixava de fer Piqué quan anava concentrat amb ‘La Roja’. Se’l va arribar a acusar de riure durant l’eliminació d’Espanya en el Mundial de Brasil, mirar al terra i fer una botifarra quan va sonar l’himne d’Espanya o fins i tot de tallar-se les mànigues de la samarreta per així retallar també la bandera d’Espanya. Tot aquest seguit d’obsessives i cícliques polèmiques i xiulades constants en tots els estadis de la península van acabar portant a Piqué a deixar la selecció l’any 2017 després del Mundial de Rússia.

L’enemistat de Piqué amb el Reial Madrid s’ha demostrat en diverses ocasions, la majoria a base de tuïts. L’11 de març de 2012, va deixar un enigmàtic missatge a Twitter segons després d’una possible mà de Sergio Ramos en l’últim instant de la visita del Reial Madrid al Benito Villamarín. Tres punts suspensius que van deixar entreveure la seva indignació sobre els fets a Sevilla.

Després d’un partit entre el Reial Madrid i l’Elx amb una actuació arbitral molt polèmica, Piqué va agafar el seu mòbil i va escriure a Twitter: «Viendo una película de humor por el Canal + Liga… Siempre va bien a estas horas de la noche! «. Aquí va arribar la primera contestació d’Arbeloa: «Muy contento por los tres puntos! Me alegro de que algunos cambien el teatro por el cine, eso siempre esta bien!».

A partir d’aquest punt, les picabaralles amb Arbeloa van ser constants. El punt àlgid va arribar quan Piqué va fer broma a Twitter sobre l’eliminació a la Copa per alineació indeguda de Cheryshev, i Arbeloa va contestar dient que algun dia veuria al seu «amic Piqué al Club de la Comèdia». El català va sortir al pas aclarint que Arbeloa no era el seu amic, en tot cas un «cono-cido». Mofant-se de la popular condició de ‘cono’, és a dir que no es mou, al camp que Arbeloa tenia.

Durant la celebració del primer triplet del Barça, com ja hem recordat, Piqué no es va oblidar del Reial Madrid. Segon triplet, ara amb Luis Enrique, Piqué tampoc podia celebrar aquesta gran fita sense mofar-se de l’etern rival. “Kevin Roldán, contigo empezó todo” va dir Piqué enmig del Camp Nou referint-se a que el cantant sud-americà va cantar a la festa d’aniversari de Cristiano Ronaldo i des d’aquell moment va començar la caiguda de resultats i joc del Reial Madrid.

Amb l’Espanyol, etern rival de la ciutat de Barcelona, també va tenir la seva polèmica. El central va disparar primer: «Es denominen una meravellosa minoria i són tan minoria que ni tan sols omplen el camp». L’Espanyol va acusar el jugador de «provocació permanent» i fins i tot el Comitè Antiviolència va anunciar que anava a vigilar el seu comportament. Piqué va tornar a respondre amb un tuït: «Vosaltres mai ho entendreu», i va adjuntar un vídeo en què es veia com l’afició periquita cantava «Milan muérete» o «Shakira es una puta».

Al gener de 2018, després de la tornada de Copa de quarts de final amb l’Espanyol, va insistir en zona mixta a qualificar l’Espanyol com “Espanyol de Cornellà”. Remarcant d’aquesta manera que el club perico no és de Barcelona, sinó de Cornellà.

Moltes polèmiques i enemistats han marcat la gloriosa carrera de Gerard Piqué al terreny de joc. Deixant de banda però el tema del futbol, quan el procés català va arribar al seu punt més àlgid, Piqué també ha mostrat en tot moment la seva opinió.

El central català va mostrar la seva indignació en diverses ocasions al Twitter durant els dies del referèndum de l’1 d’octubre. El defensa va utilitzar la ironia per criticar l’actuació policial:  “Han actuat amb professionalitat i de manera proporcional i proporcionat », va escriure, adjuntant un vídeo de la policia pegant de forma violenta a persones que volien votar. També es van fer virals les seves declaracions després del partit que es va jugar a porta tancada el mateix dia de l’1 d’octubre. Un Piqué emocionat va dir “soy catalán, y hoy más que nunca me siento orgulloso de la gente de Cataluña”, també va criticar fortament, entre llàgrimes, l’actuació policial.

En tot cas, Piqué s’ha mostrat sempre com una persona sincera, que parla sense embuts i sobretot parla. Polèmic, irònic, burlesc…. diguin-hi com vulguin però Piqué sempre ha demostrat en tot moment el seu compromís amb el Barça, Catalunya i la selecció.

Read more

DesVARiejant

Marta Vilardell (@martavilardell_)

La incorporació del VAR a la Lliga no resol la polèmica arbitral

Les portades dels diaris esportius són protagonitzades, massa sovint, pel VAR. Aquesta nova tecnologia, que permet als àrbitres revisar jugades polèmiques en vídeo en ple partit, sembla haver aportat més problemes que solucions. Un cas recent: el partit del Reial Madrid contra el Llevant, amb un penal inexistent, que va acabar al fons de la xarxa.

Aquest és el vídeo de l’acció. L’àrbitre hi veu penal i espera a la confirmació del VAR. Segons els analistes hi ha contacte físic i per tant, l’àrbitre decideix no revisar la jugada i seguir endavant. El resultat? Gol del Madrid i victòria per l’equip blanc, que suma tres punts importantíssims per seguir dins de la competició.

 

 

Però com ja sabem, aquest fet no és un cas aïllat sinó que VAR i polèmica són dos conceptes que semblen anar lligats. Hi ha molts altres casos mediàtics on la tecnologia va ser la protagonista del partit.

Un exemple el trobem en la trobada entre el Reial Madrid i la Reial Societat.  Són molts els que creuen que aquest partit va donar el tret d’inici a la problemàtica sobre el VAR. I és que el penal claríssim sobre Vinicius, que no es va xiular, va suposar la derrota del Madrid per dos gols a zero contra la Reial Societat.

 

 

Aquesta acció va desconcertar tant a l’afició com als jugadors. Emilio Butragueño, director de relacions institucionals del club madrileny, declarava que la seva sensació era de no haver-se consultat el VAR i de no entendre la utilitat d’aquesta tecnologia.

També ho veiem poques setmanes, durant el 3-1 del Barça contra el Leganés. En aquesta ocasió, el VAR va donar per bo el segon gol dels blaugrana, compromès per una falta de Luís Suárez sobre Cuéllar, porter del Leganès.  Així doncs, els anticulés, amb la tensió ja acumulada de les problemàtiques anteriors, creien que el VAR estava regalant la lliga al Barça.

 

 

Però la innovació tecnològica no només ha afectat els equips grans. Durant el partit de l’Athletic de Bilbao contra el Girona, el VAR també va fallar. L’equip gironí es plantava a San Mamés amb l’objectiu de continuar invicte i situar-se en posicions d’Europa League. Però s’acostava el final del partit i el marcador seguia en empat, 0-0. El temps afegit però, una decisió arbitral va capgirar el partit. A l’últim minut, un penal que el VAR va revisar, condemnava el Girona i suposava la seva primera derrota fora de casa.

 

 

I més enllà del futbol, l’arbitratge basat en la revisió de vídeo també crea conflictes. Un dels exemples més clars és l’accidentada final de la Copa del Rei de bàsquet. El Barça Lassa va endur-se la victòria gràcies una pròrroga de desvarieg protagonitzada per l’instant replay, el VAR del bàsquet.

El primer gran error va ser la falta no xiulada d’Antohny Randolph, del Reial Madrid, sobre Chris Singleton, de l’equip blaugrana. Una acció decisiva que va acabar amb una contra del Reial Madrid i amb el marcador a 93-92, deixant només 4 segons de marge al Barça de Lassa. Però quan tothom veia el partit sentenciat, un tap polèmic va capgirar la situació.  Antohny Randolph bloqueja una cistella dels blaugrana i l’àrbitre considera que el tap no és legal. Es dirigeix al VAR per comprovar-ho i tot i que ningú entén el que veu, la seva decisió final és ferma: tap il·legal i victòria pels blaugrana.

 

 

En totes aquestes jugades hem vist com el VAR s’ha convertit en un protector de l’àrbitre. Per no contradir el que diu el col·legiat es decideix no revisar la jugada. Així doncs, el problema del VAR no és la tecnologia sinó la manera d’utilitzar-la.

 

Read more

Últims bitllets per als vuitens de final de la Champions

A falta d’una jornada per finalitzar la fase de grups, 12 equips han aconseguit ja la classificació i 7 s’ho jugaran tot a l’última jornada

El bitllet per als vuitens de final de la Champions League és car. A falta d’una única jornada per tancar la fase de grups, només 12 equips han segellat la seva classificació, 3 d’ells com a primers de grup. Així doncs, amb l’objectiu posat a ser un dels equips que formarà part del sorteig del pròxim 17 de desembre a Nyon, set equips es jugaran el seu pas als vuitens de final en la decisiva última jornada de la fase de grups. Pel camí, 13 conjunts han caigut eliminats, però encara queda molt per decidir i alguns d’ells encara tenen opcions per entrar a l’Europa League. Tot es decidirà a l’última jornada.

 

Barça, Madrid i Oporto, primers classificats

Només són tres els equips que han aconseguit el primer lloc de la classificació i que s’asseguren, d’aquesta manera, disputar el partit de tornada dels vuitens de final davant la seva afició. El conjunt blaugrana va ser el primer equip a aconseguir la classificació per la següent ronda, a la quarta jornada de la fase de grups, i amb la victòria d’ahir per 1-2 al camp del PSV, el Barça es classifica com a primer de grup per 12è any consecutiu.

El Barça no és l’únic equip espanyol que ja s’ha classificat com a primer de grup, també ho ha fet el Madrid. La victòria del conjunt de Solari al camp de la Roma va permetre als blancs proclamar-se campions del grup G malgrat la irregularitat que estan protagonitzant aquesta temporada. Finalment, l’Oporto també finalitzarà la fase de grups com a primer classificat després d’una ronda quasi perfecta, en la qual no han encaixat cap derrota i només han concedit un empat.

fcb champions

Els jugadors del Barça celebren un dels gols ahir al Philips Stadion d’Eindhoven / F: Miguel Ruiz, FCBarcelona.

 

Tot o res al grup C

El grup de la mort encara no està sentenciat. Nàpols, PSG o Liverpool. Tres equips i només dues places pels vuitens de final, que es decidiran a l’última jornada de la fase de grups.  Nàpols i PSG depenen d’ells mateixos per accedir a la següent ronda, però el Liverpool encara no ha dit l’última paraula i buscarà una victòria històrica a Anfield. Per classificar-se, el club ‘red’ s’hauria d’imposar al conjunt italià per més d’un gol de diferència. La sorpresa saltarà al grup C, sigui quin sigui el resultat final.

GENIALLY CHAMPIONS

Read more

El Camp Nou enfonsa el Madrid

La victòria del Barça al Clàssic va ser la gota que va fer vessar el got de Florentino, que va acomiadar de mala manera Lopetegui

L’equip de Valverde va enfonsar els blancs i va donar un cop de puny a la classificació posant-se primer en solitari. Al cap de 8 anys del 5 a 0 a Mourinho, el Barça va tornar a fer una gesta històrica davant la seva afició marcant un altre cop 5 gols a l’equip de la “Concha Espina”. Luís Suárez, amb 3 gols, Coutinho amb un i el nouvingut Arturo Vidal també amb un gol, van fer bramar un Camp Nou a vessar que s’acomiadava dels merengues dient adéu amb la maneta.

Des del club blanc volien el VAR “perquè el Barça no robés més”, però el vídeo-arbitratge ha arribat per fer justícia de veritat. El segon gol del Barça va arribar gràcies a una revisió amb el VAR de la falta clamorosa de Varane a Suárez a dins de l’àrea. L’uruguaià va transformar la pena màxima fent pujar el 2 a 0 al marcador al minut 30 de partit. Abans, però, una contra conduïda per Jordi Alba, que havia rebut un espectacular desplaçament a l’espai de Rakitic, va acabar amb un pas de la mort del lateral a Coutinho i, el brasiler, arribant de segona línia, va definir molt bé amb l’esquerra creuant la pilot a Courtois.

1 – 0 (Coutinho)

2 – 0 (Suárez)

El 2 a 1, fet per Marcelo al començament de la primera part, va acovardir una mica l’equip blaugrana, que va veure perillar el partit amb una sèrie d’ocasions del Madrid, de les quals va destacar un pal de Luka Mordic que podia haver fet pujar l’empat al marcador. Valverde va encertar amb els canvis. En comptes de defensar el 2 a 1 i posar jugadors de contenció, va fer entrar a Dembelé i a Semedo que van portar de corcoll a les dues bandes blanques.

2 – 1 (Marcelo)

Gràcies al desequilibri que van aportar els dos refrescos i a les dues assistències de Sergi Roberto, ja en posició d’extrem dret, a Luís Suárez, van arribar el tercer i el quart gol, que significaven el hat-trick de l’uruguaià. Cal destacar també la mala defensa del Madrid, amb un Sergio Ramos perdut que porta uns partits desastrosos.

3 – 1 (Suárez)

4 – 1 (Suárez)

Després de la lesió de Marcelo, amb un Madrid totalment descol·locat i amb un Lopetegui que ja no sabia on posar-se, el Barça va acabar de fer més profunda la ferida amb un gol del recent entrat Arturo Vidal. El xilè va rematar de cap un centre de Dembelé que va posar una precisa pilota a l’àrea després de driblar molt fàcilment a Nacho.

5 – 1 (Arturo Vidal)

El desastre blanc podia haver estat més gran si Courtois no hagués fet dues grans parades a Suárez i un xut d’escorpí de l’uruguaià no hagués anat a parar al pal. A la festa només hi va faltar Messi, que va gaudir del partit a la grada amb el seu fill gran Thiago. Tothom esperava la dimissió de Lopetegui a la roda de premsa, però l’entrenador, ja moribund, es va dignar a repetir el discurs de sempre mentre Florentino ja havia fet unes quantes trucades i Conte estava esperant darrera la porta.

 

Solari, nou entrenador

Estava més que cantat. Dilluns a la tarda un comunicat a la web dels blancs acomiadava a Lopetegui sense escrúpols i explicava indirectament que l’exentrenador basc no tenia prou nivell per dirigir un equip com el Madrid. Lopetegui per la seva banda va fer una declaració a l’agència EFE on va deixar clar que és un senyor i no va retreure res a l’equip blanc ni a Florentino, al contrari, els hi va donar les gràcies per l’oportunitat. Un complicació amb Conte a última hora va fer que el president blanc no pogués contractar-lo i per sortir del pas, va posar a Santiago Solari al cap davant de l’equip. L’argentí té dues setmanes per dirigir el vestidor blanc i si convenç, que tot fa pensar que sí, es quedarà com a entrenador oficial.

Read more

El Barça deixa escapar el lideratge a Mestalla

Els d’Ernesto Valverde van tornar a patir un entrebanc per quarta vegada consecutiva en Lliga després d’empatar a Mestalla contra el València (1-1), firmant un pobre balanç de 3 punts aconseguits dels últims 12. Tot i això, la imatge donada pel Barça va ser radicalment contrària a la mostrada al camp del Leganés, començant el partit amb un onze gairebé idèntic al de Wembley, amb l’únic canvi de Vermaelen, que ocupava el lloc de Lenglet.

Leo Messi, autor del gol del Barça, xutant a porteria. (Foto: Miguel Ruiz / FC Barcelona)

Leo Messi, autor del gol del Barça, xutant a porteria. (Foto: Miguel Ruiz / FC Barcelona)

El València va tenir un inici de partit immillorable, aprofitant un error de Vermaelen i Piqué a la sortida d’un córner per inaugurar el marcador al primer minut de joc a través de l’argentí Garay (1-0). Aquest gol donava ales al conjunt local, que durant el primer quart d’hora aconseguia crear dues ocasions més de molt perill que no acabaven en gol per la falta de punteria de Batshuay i Kondogbia.

Els assalts repetits dels de Marcelino eren interromputs per la lesió del que estava sent el millor jugador del partit, Gonçalo Guedes, en una caiguda fortuïta. A partir d’aquest instant el Barça començava a aparèixer i emparar-se del control del joc. Amb el pas dels minuts el conjunt blaugrana s’acostava cada vegada més a la porteria de Neto. Primer Luis Suárez provava sort des de lluny, i poc després reclamava un penal. Fins que arribava la genialitat del millor futbolista del món al minut 22: Messi generava del no res una paret amb el davanter uruguaià (amb túnel inclòs) i enviava la pilota al fons de la xarxa amb un xut ras i creuat.

Ja amb el monopoli de la pilota per part dels blaugranes, el València es tancava al seu camp a l’espera de contracops per sortir a tota velocitat, i així arribava la seva única ocasió del primer temps després del gol de Messi, quan Gayà creuava massa el seu tir davant de Ter Stegen. El Barça tocava i tocava però no trobava la darrera passada. Després del descans, el conjunt local sortia més valent, avançant posicions i exercint una pressió forta. El control que tenien els de Valverde desapareixia durant el primer quart d’hora de la segona part per donar pas a un partit més vertical amb intercanvi de cops.

Tot i això, l’única ocasió clara no arribaria fins al minut 75, quan Coutinho s’adormia i Gayà li robava la pilota a prop del punt de penal. Al quart d’hora final s’encadenaven les possessions estèrils dels blaugrana amb intents de Messi que acabaven fora o a les mans de Neto. Marcelino ja havia esgotat els seus canvis quan Valverde donava entrada Dembelé, la primera substitució blaugrana quan faltaven set minuts. Però res canviaria fins al final. El Barça cedeix el lideratge i el València segueix sense guanyar a Mestalla. El proper partit del Barça serà el dissabte, 20 d’octubre, al Camp Nou contra el Sevilla, el nou líder de la Lliga.

Loading...

Loading…

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies