Two Catalan “processes” hard to swallow

MIQUEL PASCUAL PRAT

Llegeix aquest contingut en català aquí
Translated by Álvaro Rodríguez Huguet

Barça and the Catalan process of independence, two topics that, according to gurus, must not be mixed ever, though they are in similar phases. These similarities begin if you notice who has been in front of the two projects the last months: Quim Torra and Ernesto Valverde. Two people that do not instil any charisma at all and that, although they are both great professionals, surely, they are not appropriate to lead projects of these magnitudes.

The fact more difficult to call into doubt is that both of them look like very nice people. In fact, too much to deal with their charge for sure. For this reason, although their task can be called so much into doubt, it is very unfair the way they turn out, one of them suspended and the other seeing how his workplace is nearly sold in auction while he was still in the charge.

It would not be a nonsense to say that they failed; but, in any case, they are only the visible face of this failure. Behind their back there are two projects that remained stuck and were not able to reinvent since their best moments. Football and politics have evolved very fast and, neither Barça nor independentist movement are adapting well in this new context. Time is gone, but people that led independentism and Barça in its finest moments in these last years continue in the front row; but being able to contribute lesser than in that moment. In this way, a similar speech keeps remaining the same as before, but it is opened a clear crack between this speech and reality. And, if not, it only needs to be observed that introducing the republic has become a dialog table and “Barça model”, in a remedy almost infallible to cure insomnia.

That has an affectation on the followers, that could be simplified in one word: frustration. For this reason, any new stimulus is useful to turn frustration into hope. In this way, Quique Setién has showed up like a tsunami to be a wisp of hope or, as usual now, melted his wave in a wide sea of frustration. Frustration because wasting the strength of all people that supports you is like wasting to have Messi. It all will be more difficult when these people decide to leave.

Read more

Dos processos difícils de pair

Miquel Pascual Prat

Read this content in English here

El Barça i el procés, dos temes que, segons els gurús, mai s’han de barrejar, però que es troben en punts molt similars. Aquestes similituds comencen si observes qui ha estat al capdavant dels dos projectes durant els últims mesos: Quim Torra i Ernesto Valverde.

Dues persones que no transmeten cap mena de carisma i que, tot i ser de ben segur dos grandíssims professionals, segurament no són la persona més adequada per liderar projectes d’aquestes magnituds.

El fet que és més difícil de posar en dubte és que els dos fan cara de ser boníssimes persones. De fet, segurament massa per al càrrec que els ha tocat ocupar. Per aquesta raó, tot i que la seva tasca pot posar- se molt en dubte, és molt injust la manera com han acabat, l’un inhabilitat i l’altre
havent de veure com el seu lloc de treball gairebé es posava a subhasta mentre ell encara era al càrrec.

No seria una bogeria dir que han fracassat; però, en tot cas, només són la cara més visible d’aquest fracàs. Darrere seu hi ha dos projectes que s’han quedat estancats i que no s’han sabut reinventar des dels seus millors moments. El futbol i la política han evolucionat molt ràpid i, ni el Barça ni
el moviment independentista s’estan adaptant bé en aquest nou context.

El temps ha passat, però les persones que van liderar l’independentisme i el Barça als seus millors moments en aquests últims anys segueixen en primera línia; però podent aportar molt menys del que aportaven en aquells moments. Així, se segueix mantenint un discurs semblant al de llavors, però s’ha obert una clara escletxa entre aquest discurs i la realitat. I, si no, només cal veure que implementar la república s’ha transformat en una mesa de diàleg i el “model Barça”, en un remei gairebé infal·lible per curar l’insomni.

Això té una afectació en els seguidors, que es podria simplificar en la paraula frustració. Per això, qualsevol nou estímul serveix per convertir aquesta frustració en esperança. Així, Quique Setién ha aparegut com un tsunami per ser un nou bri d’esperança o, com ja és habitual, fondre la seva
onada en un enorme mar de frustració.

Frustració perquè desaprofitar la força de tota la gent que et dóna suport és com desaprofitar tenir a Messi. I quan aquests decideixin marxar, tot serà molt més difícil.

Read more

Massa supercampiones?

La Supercopa femenina ha generat controversia a causa del 10-1 de la final que posa en debat el model de competició a Espanya

Diumenge 9 de febrer al matí, l’estadi Helmántico de Salamanca va viure una jornada pel record. No només perquè va acollir la final de la primera Supercopa d’Espanya femenina de la història, sinó pel que va significar el propi partit. El matx enfrontava el FC Barcelona contra la Reial Societat i va acabar amb un marcador final de 10 a 1 a favor de les blaugrana. 

Aquest resultat significa el marcador amb més diferència de gols en qualsevol final de futbol espanyol, tan masculí com femení. L’anterior precedent data de l’any 1988, quan l’Oiartzun basc es va imposar per 8 a 0 al CF Porvenir de Madrid, a la final de Copa de la Reina femenina. 

El Barça havia arribat a la final després d’imposar-se a les semifinals a les campiones de lliga, l’Atlètic de Madrid, per 2 a 3, mentre que la Reial Societat va eliminar el Llevant per un ajustat 1 a 0. Tot i que al maig, les de Donosti van guanyar la final de la Copa de la Reina davant de l’Atlètic de Madrid, la final del diumenge no va tenir color. Ja al minut 5 de partit, el Barça anava guanyant per 2 a 0 i a la mitja part s’hi va arribar amb un resultat de 6 a 0. 

«La Federació haurà de valorar si volia que l’única opció fos que patíssim aquesta humiliació»

Gonzalo Arconada
Entrenador Reial Societat.

La golejada ha suscitat un debat sobre el nivell dels diferents equips i el format de la competició que va iniciar el tècnic de la Reial, Gonzalo Arconada, en la roda de premsa posterior al partit. “Tots els equips sentim que no podem competir contra aquest Barça”, l’únic equip completament professional del país. 

Seguidament, va apuntar a la Federació, dient que haurien de valorar si volien que el “seu equip patís aquesta humiliació”, en relació al format de la competició, amb dos partits en una mateixa setmana. L’ex-jugadora del Barça Vero Boquete anava en aquesta línia en unes declaracions al diari El País: “s’enfrontaven el Barça contra la Reial, que en realitat es un equip semiprofessional. Amb un onze tan just, jugar dos partits en quatre dies els va costar car”.

Superioritat només nacional

Les diferències entre els equips de futbol femení es fan evidents quan s’analitzen els pressupostos que dels clubs de la lliga femenina espanyola. El Barça sosté el pressupost més alt del futbol espanyol, amb uns 3.5 milions -de base, sense comptar les aportacions dels patrocinadors i dels premis UEFA-. Els següents a la llista són els dos semifinalistes de la Supercopa, l’Atlètic i el Llevant amb 1,8 milions. A continuació els segueix la Reial Societat, amb un pressupost aproximat de 1,2 milions. 

No obstant això, la diferència més notable apareix amb els equips femenins independents que no compten amb el suport d’un equip masculí. Aquest és el cas del club tinerfeny del Granadilla i el Logroño, els pressupostos dels quals no pugen dels 600.000. 

Tot i sustentar el pressupost més alt en l’àmbit dels equips femenins espanyols, si s’amplia la mirada cap a la resta d’equips femenins internacionals, els 3.5 milions d’euros del Barça perden força quan es comparen amb els 8 milions d’euros que conformen el pressupost del Olympique de Lyon, equip que va derrotar al Barça a la final de la Champions amb un 4-1.

L’equip francès compta amb la davantera Hegerberg, que va sumar 53 gols a la temporada anterior. El seu salari mensual brut és d’uns 50.000 euros. Aquesta dada evidencia la diferència amb els salaris de les jugadores espanyoles, que estan pactant al conveni col·lectiu un salari mínim de 16.000 euros anuals. Les jugadores de la lliga femenina estat-unidenca tenen un salari anual base de 100.000 dolars. Les jugadores alemanyes, per una altra banda, és de 4.000 aproximats al mes.

Una diferència massa gran?

Arrel de l’impactant resultat de la final de la Supercopa femenina, on el Barça va marcar 10 gols a l’equip basc, ha derivat una polèmica mediàtica en relació a la distinctiva diferència econòmica i de recursos de l’equip blaugrana sobre la resta de clubs que conformen el conjunt d’equips de la lliga femenina. Aquest resultat ha estat interpretat de diverses maneres, com es pot veure amb les declaracions de Gonzalo Arconada i amb la resposta de Maria Teixidor -responsable de la secció femenina-. 

«El futbol femení encara està en creixement i al màxim rendiment, les realitats encara no estan prou igualades»

«És qüestió de temps que les forces s’igualin més. És com sempre ha funcionat: equips dominadors que deixen de ser-ho quan els rivals guanyen experiència i poder”

Natalia Arroyo
Periodista del diari ARA i seleccionadora catalana

En relació a aquest resultat i les conclusions del 10-1, Natàlia Arroyo -ex-jugadora de futbol, periodista i actual seleccionadora de la Selecció femenina de Catalunya- determina que el resultat de la final no s’ha d’entendre necessàriament com un fet positiu o negatiu ni és greu, humiliant o perillós, és, explica, esport al màxim nivell. La redactora de l’’Ara’ assenyala l’exageració que s’ha realitzat del resultat, com si fos un marcador que es veu exclusivament al futbol femení. Exposa que aquestes golejades també tenen lloc a la Champions masculina, i que aquesta tendència és fruit de les diferències econòmiques entre els equips, que van en augment. 

“El futbol femení encara està en creixement i al màxim rendiment, les realitats encara no estan prou igualades”, manifesta l’ex-jugadora, “és qüestió de temps que les forces s’igualin més”. Segons Arroyo, la superioritat actual del Barça s’ha d’entendre com un desafiament perquè la resta d’equips apliquin les mesures necessàries per a equiparar-s’hi. Atribueix aquest fenomen a cicles esportius: “és com sempre ha funcionat: equips dominadors que deixen de ser-ho quan els rivals guanyen experiència i poder».

Un mateix format, moltes diferències

El passat desembre, la RFEF va acordar celebrar per primera vegada la Supercopa Femenina, amb el mateix format que s’havia acordat per la masculina: una final a quatre, on hi havien de participar les finalistes de copa (Reial Societat i Atlètic de Madrid) i el Barça i el Llevant, com a segon i tercer equips de la classificació de Lliga de l’any passat -el campió Atlètic de Madrid ja tenia dret a participar-hi com a finalista de copa.

La idea de la federació era la de “fer més atractiva la cita” i fomentar l’esport”. A la pràctica, aquestes dues competicions han tingut diferències notables, començant per la localització escollida. La Supercopa Masculina va viatjar fins l’Aràbia Saudita, mentre que la femenina s’ha disputat a l’Helmántico de Salamanca.
En ambdós casos es va aturar les seves respectives lligues per tal que no s’haguessin de posposar partits. Tot i això, en aquest aspecte també hi ha una diferència important. A la Supercopa masculina es van quadrar els horaris perquè no coincidissin amb cap partit, ni de Copa del Rei masculina ni de 1a. Divisió femenina. En canvi, la situació de la Supercopa Femenina ha estat diferent. La primera semifinal (Reial Societat-Llevant) es va disputar dimecres a les 20.00, coincidint amb un Mirandés-Villarreal de Copa del Rei masculina, competició organitzada per la mateixa Federació. El dijous a la mateixa hora es disputava la segona semifinal, entre Barça i Atlètic de Madrid. No va coincidir amb un, sinó amb dos partits de la Copa del Rei: el Reial Madrid-Reial Societat i el propi Barça-Athletic Club.
La final entre Barça i Reial Societat es va programar diumenge a les 12.00, horari de poca audiència televisiva i coincidint amb un Espanyol-Mallorca de Primera Divisió masculina.

Read more

L’adéu de Víctor Tomás al món de l’handbol

Les 14 camisetes retirades pel Barça al Palau Blaugrana

Maria Rovira i Mar Grau

L’extrem del Futbol Club Barcelona (FCB), Víctor Tomás, abandonarà les pistes d’handbol al final de temporada a causa d’un problema cardíac. És per això, que el president del Barça, Josep Maria Bartomeu, ha anunciat que el Barça retirarà la seva samarreta amb el número 8 i la penjarà al sostre del Palau Blaugrana.

Aquesta tradició de penjar les samarretes al Palau, es fa quan es retira cada capità del primer equip d’handbol del Barça, però també amb altres disciplines com el bàsquet o el futbol sala. De fet, és una pràctica comuna a l’NBA.

En el Futbol Club Barcelona s’han retirat un total de 13 samarretes, i contant ara amb la de Víctor Tomás, 14. Entre l’handbol, el bàsquet, l’hoquei patins i el futbol sala aquests són els jugadors amb els quals en retirar-se ells, també ho ha fet el seu número i la seva samarreta.

Read more

El Barça hace una nueva jugada financiera hacia el mundo digital

El equipo invierte millones para crear y comercializar más contenido multimedia

Alai Renteria i Pau Requena

El Barça quiere convertirse en pionero de la fusión entre el mundo digital y el fútbol. El equipo ha anunciado que invertirá 300 millones de euros en crear y comercializar contenido multimedia. La nueva estrategia FanCentric está dirigida a todos los fanáticos culers que no conocen el Camp Nou. Según estudios, tan solo el 1% de los aficionados del barça conocen el estadio, es por ello que esta iniciativa está enfocada en que el otro 99% pueda disfrutar de una experiencia similar a través de las pantallas

FanCentric coloca a los fanáticos en el centro del nuevo modelo de negocio. La directiva del equipo prevé triplicar los ingresos por contenido digital para el 2025. Este nuevo proyecto adaptará los productos a la nueva sociedad de consumo, según la línea que se plantea, en los próximos cinco años los principales ingresos serán por las suscripciones, venta online y difusión del contenido multimedia. 

El presidente del Barça, Josep Maria Bartomeu, asegura que el equipo es líder en visualizaciones y en alcance a través de redes sociales a nivel mundial. Esto representa la garantía del éxito de FanCentric, “ya tenemos los espectadores, solo hay que darles más contenido y de mayor calidad”, ha expresado. 

De competir en el campo a competir en las pantallas
El barça juega dos partidos por semana pero sus competidores del mundo digital entretienen las 24 horas del día. Es por eso que este 2020 se estrenará BarçaTV+, una OTT que competirá con plataformas como Amazon Prime Video y Netflix, ofreciendo contenido multimedia bajo suscripción. En la plataforma se podrán ver todos los partidos del barça, y del barça femenino, además de nuevos productos como la serie documental  ‘Matchdays’, que nació en Barça Studios, un centro de producción y difusión de videos “para compartir emociones a los fanáticos”.

Logo del Barça TV

Otro proyecto que se impulsará será ‘Culers’, una red donde los seguidores del barça podrán comunicarse entre sí y tener un feedback directo con el equipo. 

El Barça no es el primer equipo en apostar por el contenido digital 

Aunque el barça es uno de los pocos equipos que destinan grandes fondos a la parte digital, no es el primero en apostar por esta iniciativa. El ganador de la Champions League, Liverpool FC, se convirtió en el primer equipo en aliarse con Youtube para abrir un programa de vídeos pagos. El pasado diciembre de 2019, el equipo anunció la apertura de un nuevo canal con contenido premium bajo una cuota mensual. Contando más de tres millones de suscriptores, el Liverpool es uno de los equipos deportivos con más audiencia y visualizaciones en Youtube. Los directivos también consideran que comercializar productos digitales multiplicará sus ingresos de forma potencial. 

Alai Renteria

Read more

Setién, l’últim entrenador visitant en guanyar al Camp Nou

El nou entrenador del Barça encaixa amb l’estil de joc de Cruyff i Guardiola

Analitzem el perfil tàctic de Quique Setién, l’últim tècnic que va guanyar al FC Barcelona com a visitant, quan encara era el responsable del Betis. Amb un joc memorable sobre a gespa del Camp Nou, l’equip sevillà es va endur els tres punts (3-4). Des d’aleshores, cap altre entrenador ho ha aconseguit.

La filosofia futbolística en la que s’emmarca el nou míster blaugrana, encaixa amb l’estil que defineix el club centenari, i que ha viscut els millors anys de la seva història a través dels dos entrenadors que l’han promulgat. Johan Cruyff i Pep Guardiola. El propi Setién senyala Cruyff com a un dels seus referents.

De totes maneres, l’estil de Setién no és cruyffista al 100%. Els seus matisos principals són la defensa de tres centrals i dos carrilers llargs a les bandes. Aquest esquema contrasta amb el tradicional 4-3-3 barcelonista, i el dubte està en si el nou entrenador culé implementarà aquesta formació al Camp Nou. El més probable és que el Barça segueixi jugant amb una defensa quatre amb Setién. Si bé és cert que Cruyff va ser pioner en alinear tres defenses al seu exitós Dream Team, no era el mateix tipus de formació, ja que l’holandès acumulava futbolistes al mig del camp i la plantilla actual de l’equip blaugrana no té gaire perfils per aquesta posició.

Així doncs, haurem d’esperar al primer partit de Setién com a nou tècnic culé, aquest diumenge contra el Granada, per comprovar amb quina formació començarà la seva empresa a la ciutat comtal. El que ja sabem és que les conviccions de Setién respecte les seves idees futbolístiques és ferma i els seus equips sempre han tingut la voluntat de jugar d’una manera determinada més enllà de guanyar. Això el va portar a ser l’últim a conquerir el Camp Nou com a visitant i finalment a acabar seient a la banqueta local.

Fotografia: Noelia Déniz

Read more

La febre del ‘mosquit’

Des que va arribar a Barcelona, ara fa tres anys, Dembelé ha estat lesionat gairebé un any

Només havien transcorregut 26 minuts de joc quan Ousmane Dembelé va haver d’abandonar el terreny de joc. Una desafortunada acció a l’àrea rival el va obligar a retirar-se del partit contra el Borussia Dortmund a la Champions, on partia com a titular. Després de tres dies de silencis i presagis, les exploracions mèdiques van confirmar aquest divendres que el francès estarà lesionat fins el febrer de l’any que ve. El motiu, una afectació muscular al bíceps femoral de la cuixa dreta.

https://twitter.com/FCBarcelona_cat/status/1200459922732933125

Aquesta nova lesió es suma a un reguitzell de baixes que, en total, han apartat a l’atacant durant 300 dies de la disciplina blaugrana. Quasi un any sense estar disponible per Valverde. El traspàs més car de la història del Barça, signat per substituïr a Neymar, no ha conseguit mantenir una regularitat des que va arribar al Camp Nou ara fa tres anys. Aquesta xacra l’ha allunyat, i molt, del rendiment que va mostrar tant a Rennes com a Dortmund i de les expectatives que els culés van generar en el moment del seu fitxatge.

Com el seu compatriota Samuel Umtiti, qui porta arrossegant molèsties des de principis de la temporada passada, Dembelé també tractarà la seva lesió a Qatar amb un mètode conservador dirigit pel cos mèdic de la Federació Francesa i supervisat pels facultatius del Barça.

Tres anys marcats pels trencaments musculars

El 16 de setembre de 2017 al camp del Getafe, Dembéle disputava el seu primer partit de lliga com a titular amb la samarreta del Barça. Aquell partit també va suposar la seva primera lesió muscular en la seva curta carrera. Al minut 28 de partit, el francès va provar de fer una passada de taló i en aquella jugada es va trencar el tendó del bíceps femoral de la cama esquerra.

L’extrem va haver de passar pel quiròfan i va haver d’estar 4 mesos fora dels terrenys de joc. El mes de gener de 2018, va tornar a trepitjar la gespa en un partit de Copa del Rey contra el Celta i només 10 dies després va recaure de la seva lesió, estant així un mes més de baixa.

Després d’una primera temporada complicada marcada per les lesions i els seus problemes d’adaptació, Dembéle va començar el seu segon any a can Barça destapant-se com un bon golejador (12 gols a la primera volta en totes les competicions) i sent un jugador important. Tot i això, aquest bon rendiment va quedar tapat per les informacions sobre els seus retards i absències als entrenaments i la seva poca professionalitat a l’hora de portar una bona dieta. 

Tanmateix, de cara al 2019, s’esperava que el francès –de només 21 anys- madurés i es consolidés a l’equip veient el decebedor rendiment de Coutinho, la seva major competència a la davantera. Però, mai més lluny de la realitat, aquest any ha estat marcat per cinc trencaments musculars al bíceps femoral, dos a la cama dreta i tres a l’esquerra –la cama que es va haver d’operar el 2017-.

Cada cop més competència a la davantera

Antoine Griezmann en la seva presentació amb el Barça
Ansu Fati durant el seu debut contra el Real Betis

Amb l’arribada de Griezmann a l’estiu i l’aparició del jove Ansu Fati, Dembélé cada cop ha tingut més cara la seva posició. Aquesta situació encara s’ha agreujat més pels problemes musculars esmentats i dos partits de suspensió per insultar l’àrbitre. Finalment, quan per primer cop a la temporada encadenava dos partits seguits com a titular, va caure lesionat i va marxar del camp amb llàgrimes als ulls, visiblement dolgut.

I és que en la seva tercera temporada al club, el fitxatge més car de la història del Barça s’ha trobat que el seu cos és el seu màxim rival. Moltes informacions justificaven les seves lesions per la seva “mala vida” com a professional del futbol, però aquesta temporada el francès havia millorat en la seva preparació física. Tant ell com el club són lluny de trobar una solució perquè qui havia de ser el substitut de Neymar tingui continuïtat en un equip on cada cop hi ha més competència i cada cop hi ha menys expectatives amb l’extrem francès tot i només tenir 22 anys.

Read more

A un partit de fer història

CLÀUDIA LLENA PLACES

Dades Bàsiques

Aquest dissabte 18 de Maig el Barça s’enfronta amb l’Olympique de Lyon en la final de la UEFA Champions League Femenina.

L’equip barceloní va vèncer al Cèltic de Glasgow a vuitens de final, al Kvinner a quarts de final, i finalment al Bayern de Munich a la semifinal, batent el rècord d’assistència en el camp en un partit de l’equip català com a local. En els últims set partits europeus, el Barça i la seva portera Sandra Paños han mantingut la porteria a zero i han marcat 17 gols.

L’Olympique, però, ha guanyat cinc campionats, tres dels quals han estat consecutius. En aquestes tres victòries, l’equip ha necessitat penals (2016 i 2017) i pròrroga (2018). Així mateix, en els últims set anys, ha estat semifinalista dos cops.

Campions UEFA Champions League Femenina

Campiones de les edicions anteriors

El partit tindrà lloc al Ferencváros Stadium de Budapest, un estadi que té una capacitat per a 22.000 persones aproximadament, sent la primera final que no es juga a la mateixa ciutat que la final de la Champions masculina. Començarà a les 18 h, finalment no coincidint amb el partit de final de LaLiga masculina entre el Barça i l’Eibar, que es jugarà el diumenge a la tarda, ja que com no hi ha res en joc, no es farà al mateix temps que la resta de partits del campionat.

L’equip català disputarà la final amb algunes baixes, entre elles Kheira Hamraoui, exjugadora de l’Olympique, que va ser sancionada amb targeta vermella a la tornada de la semifinal contra el Bayern de Munich.

Jugadores

Sigui quin sigui el resultat, el Barça ja ha fet història, ja que és la primera vegada que un equip espanyol arriba a la final de la Champions femenina, unint-se a la llista que inclou Alemanya, França, Suècia, Rússia, Anglaterra i Dinamarca. Així mateix, si guanyés la final, seria l’únic club en la història en guanyar la final de la Champions femenina i masculina.

El club català ha reservat 100 places de l’estadi pels seguidors de l’equip, al preu simbòlic de 3,13 euros. Així mateix, es podrà seguir el partit des de casa a través de Gol i Goltelevision.com.

Read more

La Liga rectifica i endarrereix l’última jornada per la polèmica

JOANA MAESTRE (@joanamccc)

Javier Tebas, president de La Liga Santander de futbol, ha cedit finalment a les pressions i ha acabat per canviar els horaris d’inici de la 38ena jornada del torneig, després de les dures crítiques per haver programat els partits fent-los coincidir amb la final de la Champions League femenina, que s’ha de disputar dissabte entre el FC Barcelona contra l’Olympique de Lyon.

Aquest partit és clau per a les jugadores blaugranes, ja que tenen l’oportunitat de convertir-se en el primer equip femení espanyol en guanyar el títol de campiones d’Europa . Ho van aconseguir després d’eliminar en semifinals al Bayern de Munich, en un partit que va batre rècords d’assistència: 12.764 persones van omplir el Mini Estadi per veure com les culeres estaven cada vegada més a prop de fer història.

Tot això, però, no va semblar importar al president de La Liga Santander, que va programar l’inici de l’última jornada de la competició només 30 minuts després del Barcelona – Lyon femení. Si bé Tebas no estava incomplint cap normativa –ja que la UEFA prohibeix el solapament entre els partits de lligues europees amb els de tornejos continentals, però deixa fora d’aquesta classificació les categories femenines-; la seva decisió de fer coincidir els matxs va tenir molt mal rebuda per part de l’afició, que li va recrimina el seu menysteniment tant cap a les blaugranes com al futbol femení en general.

https://twitter.com/arthurmelocf/status/1125713179739414528

Arran de la polèmica, Javier Tebas ha anunciat un canvi en els horaris dels partits de la 38ena jornada de Lliga, que passaran de les 18.30h a les 20.00h, calmant així l’allau de retrets que li plovien des de dilluns i acontentant una afició que no vol haver de triar entre dos fronts que prometen donar molt de joc.

horaris_jornada38_laliga.png

 

Read more

El Barça alça la mà per arribar a quarts

EL F. C. Barcelona serà present al sorteig de quarts de la Champions League que es portarà a terme aquest divendres. L’equip blaugrana va deixar grogui l’Olympique de Lyon amb cinc gols (5-1) en el partit de tornada de l’eliminatòria després d’un partit d’anada que ho deixava tot per decidir (0-0). Messi amb dos gols, Coutinho, Dembelé i fins i tot Piqué es van sumar a la festa golejadora que va acabar amb la certificació del Barça com un dels vuit equips més en forma d’Europa per dotzè any consecutiu.

Barça

Clica per descobrir fins a on va arribar l’equip català a les últimes edicions de la Champions League

La primera part

Després de les inesperades eliminacions del PSG i el Real Madrid del torneig, el Barça va començar el partit amb les idees molt clares tot intentant evitar sorpreses. Calia fer gols per passar l’eliminatòria. Al minut 17 Messi va encetar el marcador amb un penal assenyalat de forma controvertida i transformat a l’estil Panenka. Els blaugranes van aprofitar els espais deixats per la defensa francesa i quinze minuts després Coutinho va anotar el 2-0 després d’una gran jugada de Suárez, molt actiu durant tot el match.

L’Olympique, a per totes

El Lyon va començar la segona part amb molta més força i valentia, obligat a fer algun gol per posar entre les cordes la continuïtat en la competició del Barça. El tercer de la lliga francesa ho va aconseguir fins a l’equador de la segona part, sobretot amb el gol del migcampista Tousart, al minut 58, que va ser revisat pel VAR per possible fora de joc però finalment va pujar al marcador. Quedaven més de trenta minuts i l’Olympique tornava a aferrar-se a les possibilitats de remuntada, però a poc a poc es van anar esvaint.

Huracà ofensiu final

El Barça va donar un autoritari cop sobre la taula als últims quinze minuts del partit, eliminant així tota l’esperança que encara tenia dipositada l’equip rival. Amb el 3-1, després d’una extraordinària jugada individual de Leo Messi, el Lyon va abaixar els braços. Seguidament, el crack argentí, totalment connectat al partit, va fabricar dues jugades que Dembelé i Piqué van culminar per aconseguir una maneta que va demostrar l’efectivitat de l’equip de Valverde: 10 xuts a porteria, 5 gols.

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies