El gimnàs entra en la rutina dels adolescents

SERENA G. IORDACHE I SARA OLIVER

La pràctica d’esports en equip o d’esports convencionals és cada vegada menys atractiva pels adolescents, ja sigui per la flexibilitat d’horaris que els hi ofereix anar a un gimnàs o per la varietat d’oferta esportiva que hi troben. Sovint, però, aquests joves comencen a utilitzar les màquines del gimnàs sense un coneixement previ que els pot perjudicar físicament en el seu creixement.

Segons un estudi realitzat per la Fundació d’Ajuda contra la Drogaddicció, la FAD, els joves i adolescents espanyols cada vegada són més tecnològics, i gairebé el 75% asseguren que el que més fan en el seu temps lliure és xatejar i navegar per internet. Fer esport, en canvi, s’enfonsa fins al setè lloc al rànking d’activitats preferides pels joves d’entre 15 i 29 anys, darrere d’altres pràctiques com veure sèries o pel·lícules i jugar a videojocs.

Tanmateix, enfront la pèrdua d’hàbits en la pràctica d’esports convencionals, cada vegada és més habitual la presència de menors d’edat en gimnasos. Els adolescents no sempre van acompanyats, a vegades hi van sols o amb una autorització dels progenitors, realitzant tot tipus d’activitats: des de cardio a màquines de musculació. Segons explica el doctor i traumatòleg, Diego García-Germán, “l’obsessió dels adolescents per lluir una massa muscular amb finalitats exclusivament estètiques pot ser perjudicial a aquestes edats i també frustrant per ells, ja que per motius hormonals els seus músculs no augmentaran tant com esperen”. No obstant, no existeix una edat mínima legal per accedir al gimnàs, de manera que l’ingrés de menors es deixa al criteri de cada centre.

Accés als menors d’edat

Les opcions d’accés són diverses, des de 12 anys en la cadena de gimnasos DIR fins als 17 als Metropolitan. Alguns com Holme Place Barcelona presenten unes condicions més complexes: fixen el llindar als 17 anys però ofereixen en canvi quotes per adolescents de 15 i 16 anys si els pares són socis del gimnàs. De la mateixa manera, els centres públics, més coneguts com Centres Esportius Municipals, acostumen a oferir condicions més restrictives pel que fa a l’accés dels menors. Per exemple, el CEM Ciutadella ofereix accés a les activitats dirigides i a la sala fitness als majors de 16 anys, però els restringeix l’entrada a la sauna i el jacuzzi.

Des de les administracions, cada vegada hi ha un interès creixent en fomentar l’activitat esportiva amb iniciatives com la que presentava la setmana passada la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports de l’Ajuntament de Barcelona. El pressupost que es destinarà al Programa de Promoció de l’Atletisme és de prop d’1 milió d’euros per als cursos 2019-2020 i 2020-2021. En aquest sentit, l’Ajuntament va anunciar que es treballarà per garantir i impulsar l’ensenyament de l’atletisme, tant en horari lectiu -a través del Pla ‘L’Escola fa esport a la ciutat’- com en horari extraescolar -a través del ‘Pla de l’Esport’-.

És evident que els beneficis de l’esport són múltiples, no només a nivell físic sinó també pel que fa a la transmissió de valors, sobretot en edat de creixement. Per això, més que una disminució en la pràctica esportiva, caldria parlar d’un canvi d’hàbits. Els adolescents aposten cada vegada més per la flexibilitat d’horaris a l’hora de practicar esport, que els hi dona més llibertat i els compromet menys a fer activitat física amb regularitat.

Read more

Jaël Bestué: «La igualtat de gènere a l’atletisme és major que al futbol»

PILAR TOMÁS (@pilartomas_)


Descarrega l’entrevista en PDF

Els dies de la Jaël-Sakura Bestué semblen tenir el doble d’hores. Als seus 18 anys, fa vida entre la facultat de Medicina i la pista d’atletisme, on bat rècords a la mateixa velocitat que corre. Nascuda a Sant Cugat, la Jaël és una de les velocistes més prometedores del país.

Guillem Fabo

La Jaël-Sakura Bestué entrena al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat (CAR) | Guillem Fabo i Emma Santanach

 

Read more

L’olimpisme es pronuncia sobre intersexualitat

Olga Folch (@olga_folch)

El  Tribunal d’Arbitratge Esportiu (CAS) s’enfronta aquesta setmana a les vistes del procés d’apel·lació de Caster Semenya contra la nova regulació de la Federació Internacional d’Atletisme (IAAF) que apartaria de les competicions a les dones intersexuals. Les vistes han començat aquest dilluns a la seu del CAS, a Lausana, i s’allargaran fins divendres 22 de febrer.

Caster Semenya, atleta sud-africana i campiona olímpica dels 800 metres llisos, va néixer amb testicles interns i té un nivell de testosterona tres vegades superior a l’habitual en dones. Aquestes característiques són pròpies d’un Desenvolupament Sexual Diferent (DSD) anomenat hiperandrogenisme.

Captura de pantalla 2019-02-19 a les 16.40.45 

Semenya reclama el seu dret a seguir competint sense medicar-se o sotmetre’s a una cirurgia, solucions que proposa la federació per a aquelles atletes que es vegin apartades per la nova legislació. La nova normativa s’aplicaria en determinades proves, com en el cas de Semenya que corre els 800 metres llisos.

El canvi en la regulació s’havia de començar a aplicar l’1 de novembre de 2018, però s’ha aplaçat al 26 de març pel recurs de la sud-africana. Aquest retard tindria com a conseqüència que les atletes amb DSD i amb alta testosterona no podrien competir durant sis mesos des de l’aplicació del nou requisit- per tal de medicar-se- de manera que es perdrien la majoria de les competicions d’aquest 2019.

41318496760_1a6f612793_k

Els advocats de Semenya consideren que el seu cas és diferent dels d’altres atletes transgènere, perquè diuen que va néixer com a dona i legalment sempre ha estat reconeguda com a tal. Creuen que impedir que corri en categories femenines seria un acte discriminatori. A més, al·leguen que no ha estat científicament demostrat que un nivell més alt de testosterona sigui el factor més determinant en el rendiment esportiu de les dones.

La IAAF tampoc no ha aportat cap prova prou sòlida que demostri una relació directa entre el nivell de testosterona i l’avantatge competitiu. Tot i així, la federació sosté que la testosterona, tot i no ser l’únic element, sí que determina el per què de separar homes i dones en esports. Asseguren que tan sols vetllen per igualar les condicions competitives.

També cal tenir en compte que, mentre els homes amb un nivell de testosterona atípicament alt no són exclosos de competir en categories masculines – ni es considera que això suposi un avantatge injust- les dones veuen qüestionada la seva identitat i són apartades de la seva professió.

Nacions Unides i Human Rights Watch ja han demanat a la IAAF que no imposi la norma de la reducció de testosterona, considerant-la discriminatòria. Semenya també compta amb el suport del govern de Sud-Àfrica, que ha impulsat la campanya NaturallySuperior per donar ressò al cas per xarxes socials.

El cas de Caster Semenya no és l’únic pel que fa a atletes intersexuals que s’han vist vetades a les competicions. Al llarg de la història, des de la irrupció de les dones al món professional de l’esport, s’han dut a terme nombroses proves de verificació de sexe de les atletes, arribant a extrems humiliants i discriminatoris. Des de fer-les desfilar nues davant un “jurat” de ginecòlegs, a “certificats de feminitat” i proves de cromosomes.

Verificant el sexe de les atletes

Fes clic per descobrir altres casos històrics d’atletes intersexuals. 

El recurs de Semenya obligarà al màxim òrgan de govern esportiu a pronunciar-se sobre la intersexualitat, enfrontant-se a un debat que transcendeix el món de l’esport.

Read more

La XI Cursa de la Dona bat el rècord de participants

JORNADA ESPORTIVA SOLIDÀRIA

ÀNGELA NICOLOTTI (@angienico94)

Descarrega’t l’article en PDF

Barcelona ha acollit aquest diumenge  8 de novembre l’11a edició de la Cursa de la Dona. Un mes abans de la cursa, de 7,8 quilòmetres de llarg, les inscripcions via web ja estaven esgotades, pel que es comptava amb la participació més alta de totes les edicions. 

Les corredores a l’inici de la carrera, just després del tret de sortida. ÀNGELA NICOLOTTI

Les corredores a l’inici de la carrera, just després del tret de sortida. ÀNGELA NICOLOTTI

Són dos quarts de deu del matí a Barcelona. La Font de Montjuïc, situada al final del Passeig de Reina Maria Cristina, és testimoni directe de l’arribada de les primeres participants de la cursa. Totes llueixen una samarreta rosa, un dorsal numerat i unes ganes palpables que comenci la jornada esportiva. A les deu, infants, adolescents i dones resten preparades darrere la línia de sortida, amb un globus rosa a la mà i entonant a l’uníson de manera animada el lema “¡hoy ganan las chicas!”.

Amb el tret que marca el començament de la carrera, les participants deixen anar els globus i es preparen per afrontar els 7,8 quilòmetres que han de recòrrer, amb una durada màxima d’una hora i mitja. N’hi ha que corren soles, d’altres en equip i, fins i tot, hi ha mares atrevides que corren amb els seus nadons en braços. Totes elles van desapareixent a mesura que fan camí cap a l’Avinguda del Paral·lel.

La meta
Trenta minuts després de l’inici de la carrera, les primeres participants arriben a la línia de meta, situada a l’Avinguda Rius i Piulet. La primera a arribar, amb un temps de trenta minuts i cinquanta segons, és l’atleta Wafaa Aztadou, seguida per la veterana Montse Carazo, a tan sols cinc segons de la primera. En tercera posició arriba l’atleta Loida Reyes, completant així el pòdium de les guanyadores. Un cop finalitzada la carrera, l’organització ha repartit més de 100 premis de diferents categories entre totes les corredores.

Arran de la carrera, s’han hagut de fer alguns talls de trànsit a la ciutat i s’ha modificat el recorregut d’una quarantena de línies d’autobusos durant unes hores. La cursa ha acabat sense cap contratemps i amb una classe d’aeròbic a la plaça de l’Univers, on s’han apuntat totes les participants, acabant així d’arrodonir aquest esdeveniment esportiu i solidari que ja fa anys que uneix diverses generacions femenines.

Imatge1

Una de les corredores amb el lema de la cursa a l’esquena. ÀNGELA NICOLOTTI

 

L’Avinguda de la Reina Maria Cristina, amb les Torres Venecianes al fons, minuts abans de l’inici de la carrera.

L’Avinguda de la Reina Maria Cristina, amb les Torres Venecianes al fons, minuts abans de l’inici de la carrera. ÀNGELA NICOLOTTI

Una mica d’història
Aquesta jornada esportiva, considerada la carrera femenina més important d’Europa, se celebra des de fa onze anys a vuit ciutats espanyoles entre els mesos d’abril i novembre. Organitzada per l’empresa Central Lechera Asturiana i amb el patrocini de marques com Oysho i Renault, persegueix l’objectiu de fomentar hàbits saludables i l’esport entre les dones.

Saragossa és la ciutat encarregada de tancar aquesta 11a edició de la Cursa de la Dona, el proper diumenge dia 15 de novembre.
D’entre totes les ciutats que han acollit la cursa, Madrid i Barcelona han estat les que han acumulat el número més alt de participació: 32.000 i 27.000, respectivament ···

Els beneficis més solidàris

Amb motiu de la lluita contra el càncer de mama, l’organització destinarà 100.000 euros recaptats de les inscripcions de les participants a l’Associació Espanyola contra el Càncer (AECC). Tanmateix, aquest any s’hi afegeixen 30.000 euros de més gràcies a les beques d’investigació Central Lechera Asturiana per a joves investigadors.

Les participants preparades a la línia de sortida

Les participants preparades a la línia de sortida. ÀNGELA NICOLOTTI

Les 3 guanyadores de la cursa: Loida Reyes, Wafaa Aztadou i Montse Carazo

Les 3 guanyadores de la cursa: Loida Reyes, Wafaa Aztadou i Montse Carazo. PERE VIRGILI

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies