La lliçó més dura

Un gran nombre d’universitats s’aprofiten de la situació reguladora per explotar el col·lectiu associat . Mentrestant, les administracions no semblen trobar la solució i no es posen d’acord a l’hora d’aprovar una nova normativa.

Madrid. 9 d’abril de 2012. Els mitjans de comunicació comencen a fer-se ressó d’una nota de premsa que canviaria el futur de dos serveis públics vertebrals tal i com els coneixíem. “L’estalvi previst superarà els 10.000 milions d’euros”, resava un comunicat firmat per Mariano Rajoy que acabava de dinamitar la situació de la sanitat i l’educació espanyola, en un context de plena crisis on les demandes que exigien “apretar-se el cinturó” ressonaven amb més força que mai des d’Europa.

Aquesta data marcaria un abans i un després a causa de la gran repercussió social d’aquesta decisió, que acabaria per pervertir les noves relacions laborals i contractuals. De fet, això és el que va succeir dins l’àmbit universitari amb els professors associats, un col·lectiu que va guanyant ininterrompudament força dins les facultats catalanes any rere any i que persegueix una polèmica que sembla no tenir fi. Unes condicions laborals abusives que enfronten personal docent associat amb rectors i universitats, amb uns contractes entre mig que ni uns ni altres semblen tenir clar com resoldre.

Aquesta figura, la dels professorat associat, va néixer l’any 1983 amb la Llei de Reforma Universitària, amb la idea de fer possible la contractació temporal d’”especialistes de reconeguda competència que desenvolupessin la seva activitat fora de la universitat”. En altres paraules, la teoria pretenia enriquir l’aprenentatge de l’alumnat, creant un context on un professional d’un camp molt determinat compartiria coneixements i mostraria amb exactitud les situacions de la vida real que es trobarien els universitaris un cop s’endinsessin dins el món laboral. Seguint aquesta línia, la diferència que estableix el PDI -el personal docent i investigador de les universitats públiques- és que hi ha professors amb un contracte permanent i ininterromput i un segon grup de professionals contractats amb un temps limitat, l’últim dels quals engloba els professors associats. Per descriure el seu paper, la Generalitat de Catalunya publicava el Conveni col·lectiu per al personal docent i investigador de les universitats catalanes al febrer del 2007, on classificava els professionals dins l’article 11 i descrivia els associats com aquell professorat que “desenvolupa tasques docents a temps parcial i amb caràcter temporal”.

No obstant, la data mencionada anteriorment redefiniria el nou panorama dels professors associats com a conseqüència de la dinàmica que van decidir prendre diverses universitats públiques a l’hora d’optar per contractar-los, substituint així jubilacions o, com era sovint en aquella època, per pal·liar la reducció de la plantilla de funcionaris, una tendència que es manté fins els nostres dies. Mitjançant aquesta figura, s’asseguraven cobrir la vacant amb professionals que entrarien a treballar amb unes condicions precàries i summament barates que no responien als pressupòsits legals dels professors associats.

Una dinàmica predominant a les universitats públiques

Aquesta situació, per tant, ajuda a dinamitar i encendre una polèmica on la situació laboral dels professors associats és preocupant. La contractació d’aquest sector professional s’està utilitzant cada cop més per cobrir les baixes ja mencionades que els professors fixes deixen al marxar de la feina. I l’aura que envolta aquest grup professional està descrita i representada per una tendència cap a la desconsideració i un tracte de subordinació injusta. De fet, l’Ignasi Deulofeu, professor associat per la Universitat Oberta de Catalunya, destaca la “poca sensibilitat i realisme de grans institucions amb forts recursos davant de la debilitat individual del professional”, fent evident el tracte d’explotació opressiu per part de les Universitats. Segons càlculs fets per ell mateix, un professor que “faci una assignatura de més de quatre crèdits amb 25 alumnes pot cobrar uns 1900 euros bruts per semestre, que crec que és poquíssim”.

Tot i així, el més alarmant és el constant augment en el nombre de fitxes utilitzant aquest mètode de contractació. Per posar un exemple, a dia d’avui, la Universitat Pompeu Fabra compta amb 425 professors associats a la seva plantilla, nombre que evidencia la preocupació del sector si s’equipara amb la de cossos docents contractats, que és de 299. I aquesta no és una situació puntual d’una institució. Si donem un cop d’ull per saber quina és la situació arreu del territori nacional, la realitat segueix sent preocupant. Segons dades publicades aquest mateix any del Ministeri de Ciència, Innovació y Universitats, durant el curs 2016/2017 hi havia contractats més de 22.000 associats repartits per les universitats espanyoles, un 40% dels quals eren dones.

De fet, seguint amb dades numèriques, si tenim en compte xifres de l’Institut Nacional de Catalunya, l’augment en la contractació de professors associats és més que evident. Si ens fixem en els últims deu anys, el nombre d’associats ha crescut considerablement. Sense anar més lluny, al 2008 no eren més de 2000 els professors associats contractats, uns nombres que s’han disparat fins als 10.705 durant el curs de l’any passat. Una data a tenir en compte és el 2017, quan van deixar de ser exclusivament les universitats públiques les qui podien optar a comptar amb aquests professionals, tot i que el gran pas es va fer entre els anys 2015 i 2016, quan en tan sols un any es van passar a tenir gairebé 5000 associats més a les universitats públiques catalanes.

La qüestió dels professors associats podria ser una bona opció per enriquir aules i alumnat. L’experiència i el domini d’un àmbit concret ajudaria a crear un context d’aprenentatge potencialment més desenvolupat per a tots els estudiants. No obstant, com ho exemplifica un comunicat escrit per una associació de la Universitat de Barcelona partidària de defensar els drets del personal docent associat, el problema està en que aquest grup “assumeix funcions i tasques que no es corresponen ni amb la situació contractual ni amb la formació acadèmica” dels professors.

La Berezi Ane Elorrieta Sanz és doctora en Geografia i porta vuit anys exercint classes a la Universitat de Barcelona. En una conversa que vam compartir dins la mateixa Universitat, ens explica que ella és considera “falsa associada o associada estructural”, ja que ni el seu perfil ni les seves competències com a teòrica associada són les que recull la legislació catalana vigent, ja que entre d’altres coses la seva “activitat principal és l’acadèmica a la universitat, quan això hauria de ser el contrari”. Ens diu que està obligada a anar combinant feines per fer quadrar números i considera que “la feina de professor associat és un abús absolut, una situació d’explotació”. De fet, argumenta el seu descontentament amb xifres, i comenta que fa “18 ETCS i el 75% de la docència que fa un titular, però només cobro una cinquena part, uns 500 al mes”, uns ingressos que estan per sota del llindar de la pobresa.

Creixen les demandes per regular la situació

Des del sector, s’assenyala directament cap a la Generalitat i cap a la passivitat del la comunitat de rectors. I el més sorprenent és que aquesta situació sembla no trobar una sortida amable que satisfaci a cap dels dos bàndols, dels quals el dels professionals associats surt clarament perjudicat. De fet, com explicava la Berezi, ha aparegut i s’ha consolidat la idea de “fals associat”, fent referència a l’ús inapropiat i a l’actitud de caire explotador cap a aquests professors. Aquesta precarietat laboral es materialitza amb certesa en els sous, que ronden els 500 euros. Si la idea primera dels professors associats fos certa, i que la naturalesa d’aquest col·lectiu fos venir durant un període de temps curt a la universitat per fer un nombre de classes determinades i així poder-ho compaginar amb una altra feina, com podria ser la d’investigació, el sou seria raonable. Però la situació a les universitats, accentuada per la crisis, ha obligat a recórrer cada cop més a la seva figura. I com passa a la Pompeu Fabra, moltes de les universitats catalanes i espanyoles compten amb més associats que amb personal fixe. Això sí, d’associats només tenen el sou. Perquè les funcions són, com anem veient, molt diferents.

Un conflicte que segueix creixent i que cada cop s’allunya més de trobar una solució amable cap a la comunitat més perjudicada, la dels professors associats. De continuar així les coses, s’obre un escenari que pot acabar de consolidar un exemple paradigmàtic d’explotació laboral. Un més.

Read more

Professors i investigadors de la UB fan vaga per reivindicar la precarietat laboral

ELIA CUATRECASAS

El comitè TransformemUB segueix la seva lluita davant la inactivitat del la direcció del Personal Docent i Investigador (PDI) de la Universitat de Barcelona per millorar la situació del professorat. L’increment dels crèdits de docència i les condicions de precarietat dels associats són les principals reivindicacions que han portat a professors a fer vaga durant el matí.

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

Les problemàtiques

El Reial Decret llei 14/2012 i el punt cinquè de la normativa del Pla de Dedicació Acadèmica estableix que els professors que són funcionaris que no facin prou recerca han d’augmentar la seva jornada a 32 crèdits, és a dir, fer quatre assignatures en comptes de tres. En canvi aquells que facin suficient recerca, haurien de disminuir el nombre d’hores laborals. Pau Freixa, professor associat de la facultat de filologia, afirma que el Vicerectorat del PDI només vol aplicar l’augment d’hores i això implica que “molts associats aniran al carrer”.

La figura de l’associat és un professional de reconeguda expertesa que ha de treballar fora de l’àmbit universitari i que fa algunes assignatures dins de la universitat.  Freixa assegura que aquesta figura és «molt econòmica» i s’ha utilitzat durant molts anys per cobrir baixes de funcionaris. Això ha provocat que s’hagi superat el màxim de professors associats que estableix la Direcció General d’Universitats i que la universitat hagi d’haver acomiadat a molts d’ells.

 

Josep Lluís i Falcó de Transformem UB va entrar d’associat a la universitat perquè es va jubilar un catedràtic. Ha estat 14 anys com associat fent tres assignatures i cobrint quasi tot el treball que fa un catedràtic amb un sou de 500 euros al mes. Com ell, actualment més de 2.000 docents estan en la mateixa situació. Lluís i Falcó creu que  “s’ha pervertit molt la figura de l’associat i s’ha convertit en un professorat low cost “.

L’altra problemàtica són els anomenats “falsos associats”. Des de l’Administració els defineixen com aquells associats que no tenen una feina fora de la universitat. Lluís i Falcó no comparteix aquesta definició i creu que engloba més supòsits; hi ha associats que sí que fan  la seva activitat professional però a la universitat no fan la feina d’associat i fan tasques de coordinació o gestió que pel seu contracte no haurien de fer-les.

 

Els docents volen mostrar el seu descontentament i han convocat una manifestació a les 12.30h que s’iniciarà a Plaça Universitat fins a arribar a la Direcció General d’Universitats.

 

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies