Allargapenis i ibuprofè: l’altra cara de les farmàcies

PAU REQUENA  – CRISTINA POYATO – ARIANA RUIZ – SERGI PERALTA

Al carrer del Clot, els qui passegen es topen amb fins a cinc farmàcies en un tram de poc més de 200 metres. Segons dades de l’IDESCAT (2017) al Barcelonès n’hi havia 1.223, és a dir, una farmàcia per cada 1800 habitants, xifra per sobre de la mitjana catalana.

Catalunya és la tercera comunitat amb un major nombre de col·legiats (11.248), segons xifres del 2018. En relació amb el 2017, la regió ha viscut un augment del 15,2%.

Nou model de control

L’arribada de la nova regulació augmenta el nombre de medicaments que, per a ser dispensats, requereixen recepta mèdica. Si abans no era necessari presentar recepta per a adquirir fàrmacs d’ús habitual, com és el cas d’analgèsics o vitamines, amb l’entrada en vigor del nou model sí que és preceptiu aportar la justificació corresponent. Aquesta recent restricció, segons sembla, dóna lloc a tot mena d’escenes picaresques.

Talonaris robats o metges ficticis

Les receptes falses són una realitat. Almenys, així ho manifesten des de diverses farmàcies. Segons explica Raquel Baldrich —de la farmàcia Silvia Muñio— és més comú que es presentin receptes falsificades durant els caps de setmana, atès que és la franja a la qual moltes farmàcies tanquen; és per això que l’afluència de clients augmenta a aquelles d’horari més dilatat i l’intent d’engany resulta més senzill: «és més fàcil colar-les», comenta Baldrich.

Els farmacèutics consultats convenen en una qüestió: a moltes de les receptes suposadament falses hi constava el nom d’un mateix metge. Aquest fenomen pot donar-se per diferents factors: per una banda, el robatori de talonaris a metges col·legiats en actiu. Una de les facultatives consultades —prefereix no facilitar el nom— afirma que han rebut missatges del Col·legi de farmacèutics als quals s’alertava d’aquestes sostraccions. Una altra tesi és la falsificació total a la qual el metge que dispensa el fàrmac ni tan sols existeix.

Des d’aquesta farmàcia també comenten com sorprèn un nou perfil de sol·licitant de fàrmacs sedants (benzodiazepines) —com el conegut Trankimazin— mitjançant la recepta falsificada: l’anciana amb una relació addictiva a aquests medicaments. També destaquen la codeïna com a substància cotitzada per a usos indeguts.

Vendes estacionals, factors geogràfics

Núria Riera, de la farmàcia 22@, destaca com afecta les vendes el fet que el local estigui situat a una zona eminentment laboral. Els fàrmacs més venuts, segons comenta, són analgèsics i, arran de l’època hivernal, els antigripals. En resposta a les falsificacions, comenta que també s’han trobat amb aquests casos. També ressenya que sol tractar-se d’una «mateixa persona» sol·licitant «medicaments molt específics».

La consulta del farmacèutic

Els farmacèutics s’enfronten a tota classe de casos. Com a mostra, citar el senyor d’edat provecta que pregunta —sorprès— si l’oïda pot rentar-se. Segons sembla, certs clients, amb l’observació de la bata blanca com a requisit, plantegen tota mena de casuístiques com si de la consulta del doctor es tractés.

Carolina García del Cerro —titular a farmàcia García del Cerro— exposa, contenint el riure, que no pot revelar les peticions més esperpèntiques. Finalment dona a conèixer una de les consultes que considera més ressenyables: la petició d’assessorament del client que vol allargar el seu penis. En contraposició, la farmacèutica posa sobre la taula la necessarietat d’un control a la dispensa de determinats medicaments. «Hi ha gent molt medicada», afirma Baldrich en resposta a si són habituals les escenes d’incoherència entre els clients per excés d’ingesta de substàncies.

Sanitat estudia intervenir en les farmàcies

Les farmàcies, a part del marge de beneficis establert per llei en un 23%, obtenen un benefici indirecte extraordinari a través de descomptes oferts per les marques, que aconsegueixen que les farmàcies disposin d’uns productes en lloc d’uns altres. Segons un informe de la Comissió Nacional de Mercats i Competència (CNMC), el marge addicional de beneficis gràcies a aquests descomptes és d’un 40% sobre el preu final.

La CNMC aplaudeix el fet que el Ministeri de Sanitat estudiï quedar-se amb una part d’aquests rèdits oferts pels laboratoris, que podrien enfilar-se als 800 milions d’euros anuals.

3.000 farmàcies espanyoles, en risc de fallida

El passat dimarts, l’assessoria Aspime va presentar el seu informe anual sobre la salut econòmica del sector farmacèutic. Els resultats han millorat lleugerament respecte de l’any passat, però hi ha una alerta en el concepte de la «línia roja de la rendibilitat».

El document revela que unes 4.000 farmàcies espanyoles (un 18% del total) tenen una facturació total per sota del mínim que marca el conveni, és a dir, que guanyen menys de 300.000 euros anuals. D’aquestes, però, només 858 serien considerades «inviables» oficialment (ingressos per sota dels 200.000 €) i rebrien ajudes estatals. I la majoria d’aquestes, tal com recull el periòdic especialitzat en farmàcia El Global, pertanyen a l’àmbit rural. «Tot i les possibles compensacions, el farmacèutic titular d’una farmàcia rural, assumint les responsabilitats i riscos inherents a la seva titularitat, […] segueix obtenint un benefici inferior al salari per conveni», alerta la institució.

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies