Només 1 de cada 10 pacients d’ansietat rep el tractament adequat

Un estudi coordinat per l’Hospital del Mar evidencia que els problemes de tractament del trastorn són presents a tot el món

ansietat

ELIA APARICIO | @elia_aparicio

Només una de cada deu persones diagnosticades amb ansietat reben el tractament mèdic adequat. Així ho ha demostrat un estudi internacional (en anglès) coordinat per l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) de Barcelona, publicat aquest mes de gener a la revista científica Depression and Anxiety. És la primera vegada que un estudi fa palès el buit de tractament en trastorns d’ansietat a escala mundial. La investigació revela, a més a més, que el trastorn afecta el 10% de la població mundial i alerta que només en un 41% del total dels casos es creu necessari un tractament.

La prova s’ha realitzat en un total de 51.500 individus de 21 països d’arreu amb l’objectiu d’avaluar l’adequació del tractament que reben els trastorns d’ansietat a nivell mundial. Es tracta d’un encàrrec que l’Organització Mundial de la Salut ha fet a Jordi Alonso, director del Programa d’Epidemiologia i Salut Pública de l’IMIM i catedràtic de Salut Pública de la Universitat Pompeu Fabra, qui ha liderat l’estudi. Per tal de qualificar-lo d’adequat, un tractament per a trastorns de 12 mesos d’evolució ha d’incloure «un tractament farmacològic amb almenys quatre visites al metge o bé un tractament psicoteràpic que inclogui com a mínim vuit visites», assenyala el Dr. Victor Pérez, director de l’Institut de Psiquiatria i Addiccions de l’Hospital del Mar.

Alhora que consciencia sobre les mancances que presenta l’elecció del tractament, l’estudi permet fer una comparativa de l’afectació de l’ansietat a diferents territoris del globus. En aquest punt, s’ha demostrat un de cada deu europeus té ansietat, mentre que al continent africà afecta la meitat de la població: poc més d’un 5% se’n veu afectada.

L’ansietat és un trastorn caracteritzat per experimentar de manera recurrent i constant sentiments molt accentuats de preocupació i angoixa, sovint, davant escenaris en què no és comú patir dites emocions. Es tracta d’una psicopatologia d’origen genètic, però també pot aparèixer com a conseqüència d’altres afectacions de tipus mental, així com també haver estat induïda pel consum de drogues. El perill de la patologia és que tendeix a la cronicitat, a la comorbiditat i s’associa amb una discapacitat significativa. «Si això li afegim que van suposar un cost de 74.400 milions d’euros durant l’any 2010 en un conjunt de 30 països de la Unió Europea, ens trobem davant un important problema de salut pública”, ha conclòs Alonso en base a l’evident problema de tractament que mostra l’estudi.

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies