El llegat de Mandela

Sara Gómez, Alai Renteria i Orsolya Gazdagi

Fa trenta anys, Nelson Mandela va ser alliberat després d’haver estat reclòs 27 anys a la presó pel règim de l’Apartheid de Sud-Àfrica. El motiu era la defensa de la llibertat i la igualtat social. Ell va mobilitzar eficaçment el país i el món, per desmantellar el sistema brutal d’opressió racial.

Tot ell és una figura llegendària i admirada amb moltes característiques pròpies, com saludar amb el puny alçat. Va deixar enrere les portes de la presó de Victor Verster fent aquest gest, als 71 anys, demostrant que es comprometia a acabar amb l’apartheid i a establir el govern i els drets de la majoria per a tots els països de Sud-Àfrica.

Però Mandela va esdevenir un home neutralitzat convertit en un nombre: el 46664, el número que els carcellers van pretendre que fos la seva identitat durant els 27 anys en què va estar detingut. Sense comoditats, sense llibertat, sense poder comunicar-se amb l’exterior, el nom de Nelson Mandela va ser créixer i propagar-se per tot el món. Es va convertir en sinònim de lluita, igualtat i llibertat.

El seu alliberament va donar a molts sud-africans la seva primera visió de Mandela ja que, durant el seu empresonament, el règim va prohibir la publicació d’imatges relacionades a la seva obra i dels seus discursos. Però, de sobte, la seva influència ho va conquistar tot un altre cop. «Camarades i companys sud-africans, us saludo a tots en nom de la pau, la democràcia i la llibertat comunes», va dir Mandela hores després del seu alliberament, parlant davant multitud de simpatitzants a l’Ajuntament de Ciutat del Cap.

Dimarts, l’actual president Cyril Ramaphosa, que va parlar en referència al líder de masses per ratificar un «discurs que va fer néixer una nació». Poc més de quatre anys després del seu alliberament, Mandela va ser elegit president a les primeres eleccions lliures del país. L’objectiu era alliberar Sud-Àfrica de dècades de discriminació violentament imposada. Sota el seu lideratge, el país va redactar i aprovar una constitució molt elogiada per la defensa dels drets de tothom, convertint-se en un dels primers a avalar explícitament els drets dels gais.

Mandela i el president sud-africà F.W. de Klerk, qui el va lliberar, van guanyar el premi Nobel de la pau el 1993 «pel seu treball envers l’eliminació del règim dictatorial i repressiu de l’apartheid i per crear les bases d’una nova Sud-Àfrica democràtica».

L’arquebisbe anglicà Desmond Tutu, el premi Nobel de la Pau, va destacar el 30è aniversari de l’alliberament de Mandela. «Nelson Mandela va sortir de la presó per enlluernar Sud-àfrica i el món amb la seva calor i valors humans», van escriure Tutu i la seva dona, Leah, en un breu comunicat. «Les circumstàncies i les prioritats canvien amb el pas del temps, però els bons valors no passen de moda. El trobem a faltar. Amor i benedicció. «

Magnànim, carismàtic i inclusiu durant el seu primer mandat com a president, que va acabar el 1999, Mandela va conduir Sud-Àfrica a una nova era de la democràcia. A més, durant la seva jubilació es va mantenir actiu en fomentar els drets per a tots.

A l’actualitat, Sud-Àfrica està afectada per greus problemes de desigualtat, pobresa i violència, en gran part fruit del tossut llegat de l’apartheid. Alguns sud-africans han criticat Mandela per haver fet massa compromisos o favors, especialment a la minoria blanca, que continua gaudint de prosperitat. No obstant això encara s’insta tots els sud-africans a inspirar-se en el llegat de Mandela per treballar junts amb el propòsit d’ajudar a resoldre aquests problemes.

Altres personatges en defensa dels drets humans

Emparant la justícia racial

Un seient pels drets civils

Pare de la independència d’una nació

La vibrant veu de les minories

Força impulsora de la Declaració Universal dels Drets Humans

Read more

Satrapi; 50 aniversari de l’artista de culte del còmic

Marjane Satrapi s’emmarca com a referència dins el món de les arts

Raquel Sanz

L’artista iraniana Marjane Satrapi celebra el seu 50 aniversari essent una de les artistes de referència dins el món del còmic. La pintora i realitzadora recorrent dins el mercat francòfon de les arts no deixa a ningú indiferent amb les seves obres tant cinematogràfiques com publicacions gràfiques.

Persépolis; la clau de l’èxit

L’any 2000, Satrapi va publicar la seva primera obra Persépolis. Es tracta d’una novel·la autobiogràfica escrita i il·lustrada en blanc i negre que relata les etapes fonamentals que van marcar la vida de l’artista. Passant per la seva infantesa en plena revolució islàmica a l’Iran fins a arribar a l’entrada de la vida adulta a Europa, Satrapi presenta qüestions relacionades amb el progressisme i el feminisme des del seu punt de vista.

Amb una gran influència de l’obra de David B. La ascención del gran mal, l’iraniana va ser rebuda per un públic que encara la desconeixia amb els braços oberts, cosa que la va ajudar a realitzar una producció cinematogràfica. L’obra gràfica de Persépolis va ser adaptada a la gran pantalla l’any 2007 per la mateixa Marjan Satrapi i Vincent Paronnaud. Aquesta adaptació va tenir una bona recepció per part de la crítica obtenint una nominació a la Palma d’Or i va aconseguir el premi del jurat en el Festival de Cannes 2007, un Goya i l’any 2008 va ser nominada a la Millor Pel·lícula animada als Oscar.

Reflexió de l’òpera prima

Persépolis s’ha convertit en una obra que s’aproxima al culte mitjançant una narració sobre la història recent de l’Iran i els canvis patits en el país persa. Mitjançant la ironia, la crítica al sistema del país i una gran càrrega emotiva, Satrapi no permet la indiferència.

Alhora, gràcies al seu estil gràfic de gran expressivitat i l’encant que presenta, l’obra contribueix a donar a conèixer aspectes de la cultura, religió, política i el paper de la dona en un país desconegut per la majoria d’occidentals com ho és l’Iran.

La continuitat de Satrapi

Des del llançament de l’òpera prima, Marjane Satrapi ha publicat un total de sis obres gràfiques alhora que quatre produccions cinematogràfiques.

Read more

El Carnet Jove celebra trenta anys

JÚLIA ALBACAR

Descarrega’t l’article en PDF

El Carnet Jove ha fet trenta anys i ho celebra amb concerts, actes, un nou disseny i ampliant la franja d’edat per als seus usuaris, ara de 12 a 30 anys. El que és actualment el servei de titularitat pública més utilitzat per la joventut catalana, compta avui en dia amb més de 550.000 usuaris, i facilita descomptes i avantatges en cultura, lleure, esports, a més a més d’aproximar diferents programes administratius destinats cap al jovent, com els Erasmus+ o la Xarxa Nacional d’Emancipació Juvenil.
El tancament de tot aquest any de celebració va ser el passat 11 de novembre, a la Sala Razzmatazz a Barcelona, on els assistents van gaudir d’un concert triple dels grups Bonobos, Dr. Prats i Itaca Band.

foto-concert-3

Foto: Final de la festa amb el grup Itaca Band.

fotoconcert-5

Foto: Públic.

fotoconcert-9

Foto: Públic al concert.

fotoconcert-11

Foto:  Arcadi Giol, guitarra del grup Bonobos.

dsc_1587

Foto: El grup Dr. Prats, demanant un videoclip col·laboratiu amb vídeos gravats pel públic.

foto-concert-4

Foto: Mark-e Riera i Guillem Boltó, guitarra i veu i trombó i veu, respectivament, del grup Dr. Prats.

concert-2

Foto: Final del primer concert. Els components del grup Bonobos amb el cartell promocional del nou Carnet Jove.

fotoconcert-7

Foto: Final del segon concert, amb el grup Dr. Prats.

 

Crèdit fotos: Júlia Albacar

Read more

La història d’El País a través d’imatges

DAVID RIOL (@davidriol4)

Descarrega l’article en PDF

El País commemora les quatre dècades des de la seva fundació amb una exposició multimèdia a l’Espai Endesa del carrer Roger de Flor de Barcelona. La mostra es va obrir el passat dijous i s’allargarà fins aquest pròxim diumenge 13 de novembre. Des de les manifestacions per la democràcia a la transició fins al nomenament de Felip VI passant per l’entrada a la UE, els Jocs del 1992, l’11-M i l’enfonsament del Prestige. El País celebra el seu 40è aniversari a través

Una de les sales de l'exposició a l'Espai Endesa

Una de les sales de l’exposició a l’Espai Endesa

d’imatges de la història democràtica d’Espanya que han passat a formar la identitat del mateix diari. S’han obert espais com el de Barcelona a tota Espanya.

El vídeo resum format d’imatges amb els moments més importants del periòdic és el centre estructural de les exposicions. També s’hi pot trobar un documental sobre el 23-F centrat en la cobertura dels fets i les reflexions personals dels testimonis directes. El públic s’aglomera en els punts interactius de les mostres. Una pantalla que permet als visitants viatjar a través de les portades de la història del diari i les ulleres de realitat virtual són les més sol·licitades.
A l’Espai Endesa es pot trobar també un vídeo que repassa els fets cabdals de la història de Catalunya tractats per El País. L’esport català -amb una focalització destacada en els Jocs Olímpics de Barcelona- i el nacionalisme des del retorn de Tarradellas fins a la presidència de Puigdemont són les branques amb més presència.

Per últim, les figures més importants dels darrers anys en diversos camps tenen el seu espai. En total 130 retrats de personatges de l’esport, la cultura, l’economia o la política. L’exposició també té una zona dedicada a figures que El País ha seguit des de l’inici de les seves carreres.

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies