FC St. Pauli – Hamburger SV: rivalitat més enllà del terreny de joc

Les diferències ideològiques entre les aficions han governat la competitivitat dels dos equips

Eva Jou (@evajp98)

Diumenge es va celebrar el derbi més polèmic de la segona categoria de la Bundesliga, la Lliga Alemanya de futbol. L’encontre entre el FC St. Pauli –un equip d’un barri obrer de la ciutat d’Hamburg- i el Hamburger SV –l’entitat més famosa de la ciutat i la tercera en nombre de socis a tot Alemanya- va finalitzar amb una victòria favorable a l’equip visitant, que no va encaixar cap gol i va aconseguir posar el marcador a quatre.

 

Però la rivalitat que es respira entre aquests dos equips de la ciutat d’Hamburg no es redueix a la seva proximitat territorial. El veritable origen de la seva competitivitat es troba a la ideologia de les seves aficions. Mentre que a l’Hamburg, històricament, l’han seguit aficionats que profereixen consignes nazis a les graderies dels estadis i llueixen símbols que es remunten a la mateixa època, el Sankt Pauli d’acord amb la ideologia de la seva afició va declarar-se, ja fa uns anys, un club antifeixista, antihomòfob, antisexista i antiracista. Però quina és la gènesi d’aquesta batalla ideològica entre les aficions?

 

L’Hamburger SV existia des de l’any 1887 i, amb el naixement del FC St. Pauli el 1910 a la mateixa ciutat, comença una rivalitat que avui en dia encara perdura. No obstant això, el primer enfrontament entre ambdós equips no va tenir lloc fins a la dècada dels 60. Van trobar-se a la Oberliga Nord durant tres temporades consecutives i dels sis partits disputats, l’Hamburg es va imposar en cinc, mentre que el St. Pauli només va aconseguir un empat. L’Hamburg, però, no només es trobava en una posició de superioritat respecte del St. Pauli en termes estrictament futbolístics, ja que portava el nom de la ciutat i disposava de més riqueses.

 

La dècada dels 80: la rivalitat traspassa el terreny de joc

El discurs nacionalsocialista va calar entre l’afició de l’Hamburg. Així, mentre el seu estadi  s’omplia de càntics i símbols que abanderaven l’Alemanya de Hitler, el Sankt Pauli obria les portes a tots aquells aficionats que s’oposaven al ressorgiment del nazisme. Aquest èxode d’aficionats va propiciar el creixement del Sankt Pauli, que durant aquesta dècada es declara oficialment un club antiracista, antihomòfob, antisexista i antifeixista.

 

Amb el pas dels anys, però, la ideologia feixista va quedar reduïda a un grup de seguidors ultres de l’Hamburg. El Sankt Pauli, en canvi, no ha perdut mai els valors que encarna des d’un principi.

 

Enfrontaments dins i fora del terreny de joc

Ambdós equips van estar un període de temps considerable sense enfrontar-se. Mentre que el St Pauli estava entre la segona i la tercera categoria, l’Hamburg no baixava de la primera divisió. Així, el rebombori no va reaparèixer fins l’any 2010, en què el St Pauli va aconseguir l’ascens a primera. Malgrat que el primer enfrontament no va destacar pels incidents, la tensió va augmentar exponencialment al partit de tornada, que s’acabaria ajornant a causa de la pluja. A la sortida, els ultres de l’Hamburg van atacar els aficionats del Sankt Pauli provocant destrosses al bar Jolly Rogers. Els hospitals de la ciutat es van omplir de ferits i les comissaries de detinguts. Finalment, va jugar-se el partit de tornada, en el qual el St. Pauli va guanyar l’Hamburg per 0 a 1. Es tracta d’un resultat històric, ja que no els guanyaven des del 1978. Tot i això, van tornar a baixar de categoria.

 

La violència entre aficions va tornar a prendre protagonisme l’any 2012, durant la celebració de la Copa Schweinske. S’enfrontaven el Nordsjaelland i el Respect United, en un partit simbòlic contra el racisme. A les graderies hi havia aficionats del Sankt Pauli, del Lubeck i de l’Hamburg. Els càntics i símbols feixistes propiciats pels seguidors del Lubeck i de l’Hamburg van provocar la reacció agressiva dels del St Pauli. Finalment, la policia va acabar intervenint i les baralles i els gasos lacrimògens que van disparar els cossos de seguretat van provocar desenes de ferits i 74 detinguts.

 

Les disputes, però, no s’acaben aquí. Alemanya es va proclamar campiona del món l’any 2014, però a Hamburg no van tenir la festa en pau. Durant la nit de la celebració del mundial, al crit de “Sou merda. El Sankt Pauli és una merda” van volar pels aires els vidres del Bar Shebeen de Hamburg, un antre freqüentat pels del St Pauli. Els clients del Shebeen van declarar que l’atac havia estat protagonitzat per un grup de neonazis de l’Hamburg. Es tracta del mateix que grup que penja pancartes amb lemes com HASS (odi) i Zecke Verrecke (mort a aquestes paparres) durant els derbis.

 

Després de 9 anys i a causa del descens sense precedents de l’Hamburg a segona divisió, s’ha tornat a celebrar un dels derbis més polèmics a escala històrica. Una vegada més, l’Hamburg s’ha sobreposat al St Pauli en un enfrontament que, sorprenentment, va desenvolupar-se sense incidents significatius tant dins com fora del terreny de joc.

 

deports

Read more

L’economia alemanya, pendent del Brexit

L’agència de notícies Al-Jazeera va publicar, la setmana passada, un breu anàlisi sobre la situació econòmica a Alemanya. Sembla que el líder europeu ha disminuït els seus beneficis econòmics, i un dels motius principals és la reducció de les exportacions a la Xina, a manera d’efecte dòmino.

Però aquest no és l’únic maldecap de la potència alemanya. El Brexit ja truca a la porta, i una marxa del Regne Unit de la Unió Europea sense acord de comerç podria repercutir directament en l’economia d’Alemanya, provocant el seu empitjorament. I és que l’acord de comerç és un dels punts calents de les negociacions que s’estan duent a terme des de fa ara ja prop de dos anys. D’aquí es deriven els conceptes hard Brexit versus soft Brexit. Entre altres coses, el primer implicaria una sortida del Regne Unit sense acord comercial, mentre que el segon sí, suavitzant així els impactes econòmics.

La necessitat d’un acord comercial respon al principal problema en l’àmbit de l’economia: el Mercat Comú Europeu, consolidat l’any 1992 com un acord entre els països de la Unió Europea. Es tracta d’una unió que estableix polítiques comunes sobre la regulació dels productes i la lliure circulació de tots els factors de producció, incloent-hi la mà d’obra. És a dir, l’economia europea funciona per a tots els països com si es tractés d’un de sol. La idea d’això és impulsar el comerç, crear llocs de treball i rebaixar preus. No obstant això, la qüestió és que aquest acord també posa taxes comunes als països que no formen part de la UE, motiu pel qual les relacions comercials amb el Regne Unit quedarien afectades de forma important si el Brexit es consolidés sense acord.

El del divorci anglès, per tant, serà un factor clau que decantarà la balança de l’economia alemanya, sigui en positiu o en negatiu. Així doncs, la preocupació vers l’evolució del Brexit i les negociacions és òbvia en l’agenda alemanya. Justament, l’any passat Reuters Institute va treure un interessant informe sobre la cobertura mediàtica d’aquest procés de divorci. L’informe va analitzar l’atenció que mitjans de comunicació de tota la Unió Europea paraven al Brexit. Concretament, els vuit països analitzats van ser Alemanya, Espanya, França, Grècia, Irlanda, Itàlia, Polònia i Suècia.

Curiosament, Alemanya va ser el segon país que més cobertura va donar al Brexit, just darrere d’Irlanda. Els grans temes més destacats de les peces informatives eren dos: en primer lloc, l’estat i evolució de les negociacions, amb un 13,3%, seguida de prop del comerç (9,2%) i la perspectiva de futur després del Brexit (6,5%). L’informe de Reuters va subratllar amb especial èmfasi la importància del comerç dins la cobertura mediàtica alemanya. I és que Alemanya és el país europeu que té un excedent més gran, fruit del comerç amb Regne Unit. L’any 2017, aquest excedent va rondar els 47 bilions d’euros. La conseqüència de tot això és ben clara: la potència alemanya és qui es veurà més greument afectada, en funció de com evolucionin els acords comercials. No és estrany, doncs, que el 75% dels mitjans analitzats que es van posicionar vers el Brexit, ho fessin per mostrar-s’hi en contra.

untitled-5c-20i_36103855 (1)

Amb tot això, la perspectiva alemanya pel que fa a la marxa anglesa de la UE és angoixant. Quin panorama li espera, al líder alemany, si les pitjors prediccions es compleixen? La via més previsora és assolir un pacte predivorci, però en aquest sentit les negociacions s’han estancat. I, si Alemanya no fa canvis en el seu model de comerç amb el Regne Unit, potser s’haurà de preparar per afrontar un canvi de rol dins la mateixa Unió Europea, la pitjor conseqüència de totes perquè potser significaria haver de renunciar al tron europeu. Schlecht, schlecht, schlecht.

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies