Les Biblioteques de Barcelona, en vaga per millorar el servei

La majoria de les biblioteques de Barcelona van tancar ahir a la tarda a causa de la vaga convocada per CGT, UGT i CCOO en aquests centres. 38 dels 40 centres van aturar els serveis durant el migdia i fins a les sis de la tarda. 

Durant l’aturada, els treballadors/es d’alguns centres han estat informant les persones que no podien accedir a les biblioteques sobre les demandes de la vaga: ampliació de la plantilla d’entre el 10 i 15%, una borsa de treball d’interins per reforçar dies puntuals, augment del pressupost per millorar serveis informàtics i documentals, millores en les instal·lacions, i major participació dels treballadors i la ciutadania a la planificació de les biblioteques.

Xavier Burguete, membre del Comitè d‘Empresa del Consorci de Biblioteques de Barcelona, en una entrevista per Betevé, diu que el problema fonamental està al pressupost: no s’ha canviat en deu anys; les deficiències arrossegades han portat a la vaga. De fet, l’augment del salari no està dins de les demandes de la vaga; la protesta se centra a millorar serveis i condicions laborals. 

El juny passat els treballadors/es de les biblioteques de Barcelona ja van fer tres jornades de vaga. Segons Burguete, hi ha hagut millores, però encara no s’haurien solucionat les mancances en instal·lacions i serveis a la ciutadania. 

Read more

Ni Fast ni Furious: la fi de la crisi dels patinets elèctrics a Barcelona

Després d’anys de legislacions amb buits a nivell estatal i local, l’Ajuntament de Barcelona dóna el primer pas a tota Espanya per regular l’ús dels patinets elèctrics

Gina Agustina – Eloi de Miguel – Marc García

Patinets i monocicles elèctrics, plataformes de dues rodes, bicitaxis i bicis de mercaderies conformen un conglomerat de mitjans de transport que des de fa pocs anys han envaït les ciutats d’arreu d’Espanya. Són els VMP (vehicles de mobilitat personal) uns nous estris per desplaçar-se per la ciutat que han gaudit d’un fort increment en la seva popularitat i controvèrsia.

Tot i que el primer patinet motoritzat fou construit als Estats Units cap al 1915, la modernització i popularització dels patinets amb motor elèctric no ha ocorregut a Europa fins un segle després. La DGT va realitzar el 2016 la Instrucció 16V. 124, que suposa un primer aproximament estatal a la legislació sobre els VMP. Ara bé, aquesta norma peca d’embrionària i genèrica, doncs ni tan sols estableix factors clau com les sancions per circular en estats de consciència alterada, la circulació per carreteres interurbanes ni la necessitat de dur matrícula o treure’s un carnet per conduir el vehicle. De fet, jurídicament els VMP estan en terra de ningú, doncs «és imposible tant assimilar-los a la figura del peató com categoritzar-los com a vehicles». La gran majoria del gruix legislatiu acaba recaient sobre els ajuntaments.

Lady Florence Norman a bord d’un Autoped al Londres de 1916. Font: Smithsonian.com

Barcelona va ser pionera a tot l’Estat en mirar-se amb lupa l’ús dels VMP: a la ciutat existeix des de 2017 una esmena en l’ordenança de vianants i vehicles que cobreix tímidament unes mínimes bases legals per a la circulació d’aquests mitjans de transport i la seva convivència amb vianants i altres vehicles. 

Factors clau per a les empreses de lloguer de patinets com l’estacionament i la necessitat de matriculació i assegurança, però, no estan reflectits en aquesta esmena. L’ajuntament barceloní va arribar a un acord amb aquestes companyies perquè no comencessin a operar a la ciutat sense que aquests punts indispensables estiguessin resolts, però el consistori depèn de que el projecte estatal de la DGT s’oficialitzi per poder legislar en aquestes matèries; un permís que encara no ha arribat.

Fins el 7 de gener de 2019 la DGT va obrir un termini perquè ciutadans, empreses i organitzacions fesin arribar a l’administració el seu punt de vista sobre la futura legislació a fi d’elaborar un Reial Decret que satisfés tothom. Entre els punts principals s’hi troba la consideració dels VMP com a vehicles però sense requerir matriculació ni assegurança obligatòria, l’establiment de la velocitat màxima genèrica de 25 km/h i la prohibició de circular per vies interurbanes. També tenen previst simplificar la classificació ja existent a la Instrucció 16V. 124.

Classficació que la DGT fa dels VMP en funció de les seves especificacions tècniques a la Instrucció 16V.124

Aquesta categorització dels VMP fou també una eina que l’Ajuntament de Barcelona va emprar quan va elaborar la seva esmena en l’ordenança de vianants i vehicles de 2017, eina jurídica imperant encara a data de novembre de 2019 pel que fa a la regulació del trànsit de VMP. Tot i que més concreta que els pautes de la DGT, l’esmena municipal encara deixa en l’aire qüestions com la matriculació o l’assegurança, factors clau per a les empreses de lloguer de patinets elèctrics que volen operar a la ciutat.

Categorització que l’Ajuntament de Barcelona fa dels VMP. Font: Ajuntament de Barcelona

Ara mateix, l’únic model econòmic de lloguer de VMP permès a Barcelona és el de rutes en grup guiades per algunes zones concretes de la ciutat. La mateixa esmena especifica els trajectes autoritzats en funció de la categoria de VMP: A (Rodes i plataformes elèctriques i patinets elèctrics petits) o B (Segways i patinets elèctrics grossos).

Rutes en grup de VMP autoritzades per l’Ajuntament de Barcelona a l’esmena de 2017. Font: Ajuntament de Barcelona

El buit radica en les empreses de lloguer de patinets individuals: la normativa actual contempla les rutes en grup de VMP, però no el lloguer individual a particulars. L’ajuntament barceloní va arribar a un acord amb aquestes companyies perquè no comencessin a operar a la ciutat sense que aquest forat legal estigués resolt, però el consistori depèn de que el projecte estatal de la DGT s’oficialitzi per poder legislar en matèries com la matriculació dels patinets de lloguer; un permís que encara no ha arribat.

Amb la creixent necessitat d’ordenar l’espai públic el consistori va decidir establir un pla de repartiment de llicències a empreses de motos i bicis de lloguer, patinets elèctrics i cotxes compartits. Aquesta distribució es farà de forma esglaonada: les primeres a entrar a concurs van ser, des del passat 8 d’octubre de 2019, motos i bicicletes, disputant-se un total de 6.958 permisos per les primeres i 3.975 llicències per les segones. Els últims en entrar a la palestra seran els cotxes compartits, deixant en segon lloc i a mig resoldre el lloguer de patinets elèctrics.

La regidora Rosa Alarcón

La Regidora de Mobilitat de Barcelona, Rosa Alarcón, va donar una conferència de premsa el 8 d’octubre de 2019 precisament per donar el tret de sortida a l’adjudicació de llicències a empeses de motos i llicències compartides. Ha afirmat que es va organitzar una primera reunió amb les empreses de VMP al juliol i una segona el 29 de Setembre, però tot i això s’espera que la regulació surti a principis d’abril de 2020.

Mentrestant, més d’una vintena de companyies de lloguer de patinets elèctrics han d’esperar que aquests vehicles tinguin una millor definició legal per poder accedir al concurs de llicències oferides per l’Ajuntament.

“No és el mateix una bicicleta, que pot treure motos de la vorera i cotxes de la calçada, que un patinet, que treu gent del carrer. El nostre objectiu és reduir la congestió de cotxes”

Rosa Alarcón, regidora de Mobilitat de Barcelona, en una roda de premsa el 8 d’octubre de 2019

Ara bé, mentre que totes les empreses de motos i bicicletes que estan sol·licitant plaça per operar a la ciutat tindran espai, no succeirà el mateix amb els patinets elèctrics: Alarcón va advertir en la roda de premsa del passat 8 d’octubre que no totes les companyies de lloguer de patinets tindran llicència per operar.

«Encara estem començant amb els patinets, però el que és segur és que els 10.000 patinets que volien arribar a la ciutat no podran aterrar»

Rosa Alarcón, regidora de Mobilitat de Barcelona, en una roda de premsa el 8 d’octubre de 2019

Aquestes declaracions arriben després que l’agost de 2019 les empreses de lloguer de patinets elèctrics Bird i Reby es saltessin aquest conveni i comencessin a funcionar a Barcelona. Una il·legalitat que l’Ajuntament ha contingut amb sancions de 100 euros i l’embargament del vehicle. 

Sols a l’agost Bird i Reby han acumulat 1.500 multes. Sorprenentment aquest no és un fet aïllat; en els últims mesos les sancions d’aquesta mena s’han triplicat i els motius en són dos: l’incompliment de l’ordenança de circulació, és a dir, una mala conducció, o bé per l’incompliment de l’acord de no operació entre les empreses de lloguer i el consistori. En el segon cas la devolució no succeirà fins a l’inici del concurs de llicències. De fet, 400 patinets elèctrics han estat requisats i emmagatzemats en un dipòsit municipal, tots ells per aquest trencament de l’acord entre companyies de patinets i l’Ajuntament.

Les distribuidores de patinets també s’han sumat a la discusió. Una de les veus que s’ha pronunciat sobre la legislació ha estat Marc Cassany, propietari de l’empresa Emobility Solutions, encarregada en exclusiva de la distribució a Espanya dels patinets de la companyia xinesa Inokim.

L’empresari Marc Cassany

Cassany ha emfatitzat que els patinets «són vehicles, no joguines» i que «han vingut per quedar-se». L’empresari reclama una millor legislació per part de l’administració per animar la població a abandonar els vehicles privats i que funcionen amb combustibles fòssils en favor de vehicles elèctrics o sostenibles d’altra mena.

«Cal aconseguir que la gent tingui cap al conduir un patinet d’aquesta mena»

Marc Cassany, propietari de l’empresa Emobility Solutions, al Saló RACC

Cassany ha assenyalat que en els propers anys el panorama relatiu als VMP pot variar enormement i que una regulació excessivament prohibitiva pot ser contraproduent.

«No es poden eliminar els cotxes del centre de la ciutat i alhora limitar o prohibir els vehicles que venen a substituir-los»

Marc Cassany, propietari de l’empresa Emobility Solutions, al Saló RACC

El distribuidor ha acceptat que cal posar ordre: mesures que estaven en boca de ciutadans i polítics com la matriculació o l’assegurança dels patinets li semblen raonables. Ara bé, Cassany no creu que tingui massa sentit limitar la potència dels patinets seguint l’analogia dels cotxes: «no es limita els cotxes d’alta potència, sinó que es controla que els seus conductors vagin a la velocitat que toca». Restar potència als patinets, segons l’empresari, restaria la clientela que viu en zones amb pujades, doncs el vehicle seria incapaç de remuntar-les. El focus, reitera, s’hauria de trobar en educar i controlar els usuaris i l’ús que fan dels patinets.

Però mentre la polèmica dura, els patinets elèctrics mantenen la seva presència als carrers. L’equip de Cetrencada ha sortit al carrer a provar de primera mà la velocitat i l’ús d’aquests controversials vehicles fent un tour per la Diagonal, la Sagrada Família i la plaça de toros Monumental.

Read more

La ‘guerra de l’aigua’ a Barcelona

Ariadna Pérez, Amàlia García, Joan Simó i Cristina de la Rosa

La pugna per la gestió de l’aigua a la capital catalana i la seva àrea metropolitana té un nou capítol. El Tribunal Suprem ha fet pública una sentència que dóna la raó a Agbar (Societat General d’Aigües de Barcelona). D’aquesta manera, es complica que l’Ajuntament de Barcelona pugui municipalitzar la regulació d’aquest recurs​. 

Aigües de Barcelona seguirà, de moment, abastint d’aigua capital i àrea metropolitana. La sentència és un revés a la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que fa gairebé quatre anys va anul·lar aquesta concessió, perquè no s’havia fet a través d’un concurs públic. Cal entendre que aquest és el contracte més gran d’Agbar a Espanya i suposa una part essencial dels seus beneficis.

El Tribunal Suprem considera legal la concessió del servei a l’empresa mixta que es va crear, amb aquesta finalitat, el 2012. Agbar en controla un 70%, però també hi participen Criteria Caixa i l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

Aigües de Barcelona es va crear l’any 2012, durant el govern municipal de Xavier Tries. No obstant això, el paper d’Agbar en la gestió d’aquest recurs ve de lluny. L’empresa porta exercint la concessió de l’aigua des de 1867, tot i que fins el 1953 no es va formalitzar pel Ministeri d’Obres Públiques. 

En Comú Podem, des de la seva arribada a l’Ajuntament, vol impulsar la municipalització de l’aigua. La sentència del TSJC va portar esperança, però la decisió del Suprem dificulta el camí. Es valida la concessió d’Aigües de Barcelona fins el 2047. A la pràctica, això vol dir que, si l’Ajuntament volgués municipalitzar l’aigua abans d’aquesta data, hauria de pagar a Agbar 476 milions d’euros. 

Què implica la gestió privada de l’aigua? 

Un dels motius pels quals es genera aquest debat és la manera com s’entén l’accés a l’aigua: com un bé, o com un dret. En el context internacional, el 2010, l’Assemblea General de les Nacions Unides va reconèixer explícitament el dret a l’aigua i al sanejament. Aquesta resolució implica que els Estats han de proveir aigua potable, neta i assequible per tothom. En aquest punt, cal posar atenció: la privatització de serveis com l’aigua o la sanitat interfereix en matèria dels drets humans i ciutadans, que, sobre el paper, haurien de ser accessibles per tothom.

Ara bé, en el cas català, cal prendre context històric. En realitat, un dels principals motius pels quals es va iniciar el procés de privatització de l’aigua barcelonina va ser el deute públic; és a dir, salvar el deute públic que afrontava aquest sector.

«La privatització de l’aigua, així com la de la sanitat, comporta un encariment dels serveis públics».

Pedro Arrojo, doctor en Ciències Físiques especialitzat en economia de l’aigua

No obstant això, el problema de privatitzar el servei és que en cap cas una empresa privada afronta el deute, segons explica Pedro Arrojo. Aquesta situació genera que els diners que es donen a la Generalitat per pagar el deute, en realitat, es carreguen automàticament a la tarifa dels ciutadans que rebran aquest servei.

A més a més, a aquesta problemàtica se li suma la negativa de les empreses privades a promoure l’estalvi d’aigua. És a dir, davant de l’emergència climàtica, la gestió de l’aigua s’allunya d’un ús responsable i sostenible. Agbar ha negat aquesta perspectiva, reafirmant el seu treball en favor del mediambient.

Més enllà de Barcelona 

Dels 947 municipis de Catalunya, 507 tenen gestió pública de l’aigua. Tot i això, la gran majoria son municipis petits que representen prop d’un 15% de la població. Així doncs, la majoria dels catalans paguen la seva aigua a l’empresa Agbar. 

En aquest aspecte, Catalunya és una rara avis. De fet, es tracta d’un dels pocs llocs d’Europa on la gestió privada de l’aigua supera el 80% del total. Al conjunt de l’Estat espanyol, només el 50% del mercat està en mans privades. Les dades són encara més sorprenents si creuem la frontera cap al nord: a París, la gestió de l’aigua és totalment pública des del 2010. 

Però, quins beneficis pot suposar per a la ciutadania l’aposta per la remunicipalització de l’aigua?

Arnau Comas, coordinador de l’Associació de Municipis per l’Aigua Pública (AMAP),
en una entrevista per Ce Trencada el 21/11/2019. 

A Catalunya, municipis com Mataró o Reus ja han apostat per la municipalització de la regulació de l’aigua. En concret, Terrassa ha estat de les darreres ciutats que han acordat iniciar-se en le gestió pública. Els detractors d’aquest model asseguren que és difícil de mantenir, ja que implica massa costos a càrrec de l’administració. Els seus partidaris, en canvi, parlen de posar en dubte la seguretat d’aquesta perspectiva econòmica.

És a dir, a l’hora de preguntar-nos per la privatització o no de la gestió dels recursos, cal plantejar-se si aquesta afavoreix, per se, un millor servei,

Arnau Comas, coordinador de l’Associació de Municipis per l’Aigua Pública (AMAP),
en una entrevista per Ce Trencada el 21/11/2019. 

En tot cas, l’administració de Barcelona s’haurà d’esperar dues dècades més per continuar amb aquesta particular guerra de l’aigua. O pot seguir els passos de Berlin i indemnitzar Agbar amb una suma milionària d’euros. Pel moment, només ens queda fer nostres les paraules de Bruce Lee…

Resultat d'imatges de be water my friend
L’actor sinoamericà a la seva darrera entrevista.


Read more

Barcelona estrena el primer bus turístic d’emissions 0 de tot l’Estat

Barcelona City Tour es posiciona com a pionera en la reducció de gasos contaminants dels vehicles de transport públic. Neix el primer bus turístic 100% elèctric de doble pis que circularà a Espanya.

Rosa Alarcon, Toni Poveda, i inversors del projecte | Olma Giró

L’acte de presentació ha estat conduït per Rosa Alarcon, regidora de Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona i Antoni Poveda, vicepresident de Mobilitat, Transport i Sostenibilitat de lAMB, entre altres inversors del projecte. S’ha destacat la feina feta en matèria de sostenibilitat durant l’últim mandat: un total de 400 autobusos convencionals substituts per vehicles híbrids i elèctrics. ‘En aquest proper mandat 2019-2023, que tot just hem començat, tenim la intenció de renovar cinc-cents busos més’ ha avançat Poveda.

Tota una flota de busos turístics d’emissions 0 és l’objectiu que s’ha marcat l’AMB durant els pròxims tres anys.

El nou motor elèctric, en fase de proves, té una autonomia mitjana de 170 km i tretze hores de servei ininterromput. El bus té 76 places -12 menys que la dels autobusos turístics convencionals-, ja que s’han hagut d’instal·lar bateries a la planta baixa. ‘La motorització elèctrica de l’autobús suposarà l’estalvi de 45 tones de CO₂’, ha assenyalat el vicepresident de Mobilitat, Transport i Sostenibilitat de l’AMB, Antoni Poveda.

Amb una tecnologia punta, càmeres de visió totalment perifèriques – de 360 graus- i carregadors USB a tots els seients, l’autobús vol facilitar en la mesura del possible la màxima comoditat pels seus clients.

El bus 100% elèctric costa 650.000 euros -el doble que una unitat convencional- i compta amb setanta-sis places

La regidora de Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona ha posat èmfasis en un altre valor afegit: la convivència entre el turisme i la ciutadania. ‘Penso sobretot amb els veïns de carrers com el de Cartagena -per on puja la ruta verda-, amb reiterades queixes de problemes pel soroll. Això ajudarà a una major convivència entre el turisme i els barcelonins’ assenyala Alarcon.

Però els avantatges van més enllà: s’ha de tenir en compte el valor afegit que suposarà per a la indústria. ‘Un nou motor per a l’economia catalana’, apuntava Poveda. La renovació de busos es traduirà en nous llocs de treballs qualificats i fixes.

Aquest acte de presentació suposa un pas endavant en matèria de mobilitat sostenible del sector turístic. Immersos en una crisi climàtica, el treball comú per a reduir els gasos contaminants és un repte de tots, tant de les administracions públiques com de la ciutadania.

Olma Giró Clotet

Read more

El govern sociocomú pacta amb JxCat i ERC i obre la porta a un acord pels pressupostos

ELOI DE MIGUEL I ARIANA RUIZ El ple municipal de l’Ajuntament de Barcelona ha aprovat aquest dilluns un recàrrec sobre la taxa turística de la ciutat. Els comuns, el PSC i JxCat han donat suport a la iniciativa que ERC ha portat a votació. L’última paraula, però, la tindrà el Parlament, on es votarà la modificació de la llei que regula aquest impost. L’ampli consens al consistori fa presagiar que no tindrà massa complicacions per superar aquest darrer tràmit.

Contra la il·legalitat

El recàrrec era una de les propostes centrals que el partit republicà portava al seu programa. Consisteix en un increment de fins a 4 euros per pernoctació o estança de creuer. A més, la totalitat d’aquests ingressos engreixarien les arques de l’ajuntament. Amb la taxa vigent, només la meitat es queden a la ciutat. El 2018 van ser 9 milions d’euros. El regidor de Turisme, Xavier Mercè, no ha avançat quan es podria arribar a recaptar amb el recàrrec. Sí que ho ha fet el regidor d’ERC Miquel Puig, qui ha aproximat els beneficis en uns 100 milions d’euros.

Tot i que encara no se sap a què es destinarà aquesta suma, ERC advoca per la creació d’un fons que permeti lluitar contra l’activitat turística il·legal. Considera que la nombrosa afluència de turistes comporta un desgast per la ciutat, sobretot en aquelles zones que reben més visitants. Precisament, el preu del recàrrec serà més alt en aquelles zones amb més concurrència turística. També variarà en funció de l’època de l’any.

Aquest acord en matèria fiscal obre la porta a un pacte major, el dels pressupostos municipals. De materialitzar-se, trencaria la tendència del primer mandat de Colau, on les pròrrogues i les mocions de censura van estar a l’ordre del dia. Tan sols el primer any es van consensuar els comptes municipals. De moment, tant Ernest Maragall com Elsa Artadi, ja han mostrat la seva predisposició a arribar un acord amb el govern sociocomú.

Diferències territorials

Barcelona compta amb una taxa turística que fluctua entre els 1,1 i 2,25 euros. A Menorca, Palma de Mallorca o Eivissa oscil·la entre 2 i 4 euros. Ciutats com Florència (entre 4 i 5,5 euros) o Roma (de 4 a 7 euros) apliquen un preu superior en comparació amb la taxa actual del consistori barceloní.

Aprovació polèmica

El Gremi d’Hotelers de Barcelona ja ha anunciat que acudirà als tribunals en cas que l’Ajuntament aprovi l’increment de la taxa. Per la seva banda, l’Asociación de Apartamentos Turísticos de Barcelona (Apartur) també ha manifestat la seva rebutja a la pujada.

Read more

SCC continua la seva lluita contra els símbols independentistes

El president de Societat Civil Catalana, Fernando Sánchez Costa – David Álvez

El president de Societat Civil Catalana, Fernando Sánchez Costa, ha presentat una denúncia davant la Junta Electoral contra Ada Colau i l’Ajuntament de Barcelona. Amb aquesta, pretén «obligar-los a treure de forma immediata el llaç groc» que penja del balcó del consistori.

Sánchez Costa ha assegurat que han presentat la denúncia perquè consideren «intolerable» que hi hagi el llaç penjat, com, assegura, «ja ha remarcat la mateixa Junta Electoral», llaç que, segons Sánchez Costa, representa només una «part dels catalans».

Ha afegit que aquesta mesura és «especialment important» fer aquesta denúncia, ja que consideren que Catalunya En Comú Podem es va alinear amb els partits independentistes en votar a favor de la declaració que la Junta de Portaveus del Parlament va aprovar denunciant l’operació impulsada per l’Audiència Nacional i la Guàrdia Civil.

A més, ha cridat a la unitat entre els «partits constitucionalistes», ja que afirma que s’està generant un «nou clima insurreccional». En aquest sentit, ha volgut «agrair a tots els diputats constitucionalistes» la seva tasca al parlament en un, segons considera, «context molt difícil», ja que la creu necessària per «defensar els drets i les llibertats de tots els catalans». En aquest sentit també ha agraït la feina de la Guàrdia Civil i ha demanat que «sempre estiguin a Catalunya defensant l’estat de dret i els drets i llibertats de tots els catalans». A més, ha condemnat el suport que els partits independentistes van donar als detinguts independentistes per presumptes delictes de terrorisme.

Ha anunciat, també, que el dia 5 d’octubre celebraran un «gran acte al carrer» per commemorar el que anomena «grans manifestacions de fa dos anys» en el que aprofitaran per presentar la «Plataforma d’afectats pel procés».

Read more

La nit dels museus arriba a Barcelona

Coincidint amb el Dia Internacional dels Museus, les portes de més de 80 espais culturals de l’àrea metropolitana de Barcelona s’obriran aquest vespre 18 de maig per viure una de les nits més especials de l’any. Des de les 19:00 fins a la 1:00 de la matinada, els ciutadans del Barcelonès podran gaudir de la cultura de forma totalment gratuïta en les visites guiades, tallers i activitats que se celebraran als diversos museus de la província de Barcelona.

L’esdeveniment organitzat per Barcelona Cultura obre espais museístics de Barcelona, Badalona, Cornellà, Hospitalet de Llobregat, Esplugues, Sant Joan Despí, Santa Coloma i Sant Adrià. Entre ells es troben el Cosmo Caixa, el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), el Palau Güell, el Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA), la Fundació Antoni Tàpies o la Fundació Joan Miró. També, el Museu del Futbol Club Barcelona s’obrirà al públic, incloent l’accés a dues plantes de la instal·lació i a la segona graderia del Camp Nou que permetran tenir unes bones vistes panoràmiques de l’estadi.

MAPA DE MUSEUS OBERTS

Mapa de museus que inclou l’esdeveniment (Barcelona Cultura)

A més a més, els ciutadans podran participar en un concurs públic de fotografia que es disputarà de les 18:00 del 18 de maig i fins a les 23:59 del dia 21 del mateix mes. Així, els participants únicament hauran de compartir imatges de La Nit dels Museus a Instagram amb el hashtag #bcnésmuseu, tenint d’aquesta manera la possibilitat de guanyar algun dels tres premis sortejats.

Premis #bcnésmuseu

Premis del concurs #bcnésmuseu (Barcelona Cultura)

D’aquesta manera, la Nit dels Museus torna a impulsar una cultura cada vegada més infravalorada en la societat tecnològica de l’actualitat. Sens dubte, és una gran oportunitat pels ciutadans per conèixer l’art, l’oci i el coneixement que resideixen entre les parets dels grans museus de la província de Barcelona.

Read more

L’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat unifiquen la formació dels treballadors contra la violència masclista

Eugènia Cardona

Aquest dimarts ha tingut lloc a l’Ajuntament la primera taula institucional del Circuit de Barcelona envers la violència masclista. La iniciativa, impulsada pel Consorci Sanitari de Barcelona i l’Ajuntament de Barcelona, neix amb l’objectiu de prevenir situacions de violència masclista i oferir una atenció de qualitat a dones que en són víctimes. Ha estat presidida per l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i ha comptat amb la presència d’Alba Vergés, Consellera de Salut de la Generalitat de Catalunya i de Laura Pérez, regidora de Feminismes i LGTBI.

Tal com ha indicat la regidora, es pretén crear una xarxa per homogeneïtzar els serveis d’atenció a dones que han viscut o viuen situacions de violència masclista. L’Ajuntament destaca que la diversificació de sistemes públics que hi intervenen i la varietat de fonts d’informació han fet molt difícil dimensionar l’impacte de la violència de gènere a Barcelona i actuar en conseqüència.

La reunió ha girat entorn dos punts principals, la creació d’un organigrama operatiu institucional  i d’un full de ruta comú i la gestió d’una formació continuada als 700 professionals implicats en el Consorci. A partir d’aquest encontre es vol tractar la violència masclista a Barcelona des d’un marc territorial tot i que es preveu mantenir les formacions independents programades anteriorment, com la dels Cossos de Seguretat.

Laura Pérez ha conclòs que “queda molta feina per endavant per excel·lir en els serveis de detecció, sobretot en el de salut” i ha destacat que la fórmula per fer-ho és la“implicació institucional i el reconeixement de les professionals implicades. Ha criticat que sense el suport de l’Ajuntament i la Generalitat “la feina per eradicar la violència masclista esdevé un extraescolar”.

Dades de Violència Masclista a BCN

Read more

El vaixell d’Open Arms comença l’any 2019 sense poder sortir de Barcelona

Emma Santanach (@emmasantanach)

La nau de l’ONG Proactiva Open Arms va arribar la matinada del passat 1 de gener al Port de la Ciutat Comtal, després de setmanes de feina humanitària al mar Mediterrani. Amb la voluntat de tornar-hi al més aviat possible, l’objectiu de l’estada al port eren les tasques logístiques i la preparació de cara a les properes missions. De fet, el vaixell va fer una sol·licitud el 7 de gener per poder salpar l’endemà cap a Líbia en una nova missió. Però els diversos desacords entre l’ONG i la Capitania Marítima de Barcelona han provocat el bloqueig de la nau. Encara avui es troba sense poder sortir de Barcelona, després de gairebé dues setmanes intenses i polèmiques.

El bloqueig d'Open Arms cronologia

En la situació actual, la resolució del capità marítim de Barcelona, amparada en la Direcció General de la Marina Mercant, només permet al vaixell circular dins les aigües espanyoles. Des del Ministeri del Foment s’ha assegurat que no hi ha hagut raons polítiques per a la retenció, però tant voluntaris de l’ONG com el mateix Ajuntament de Barcelona s’han mostrat escèptics vers les raons argumentades.

tweets Open Arms bloqueig

Oscar Camps, director d’Open Arms, considera que la posició del Ministeri del Foment és «immoral», i que el bloqueig de la nau per part del capità és una greu irresponsabilitat. En el recurs que ha presentat l’ONG, aquesta insta el Govern espanyol a demandar els estats que no compleixen les lleis internacionals.

Per la seva banda, l’alcaldessa Ada Colau ha manifestat, en la carta enviada a Foment el passat 15 de gener, la necessitat que el Ministeri resolgui en el menor temps possible les «traves administratives» que impedeixen que el vaixell pugui salpar. En el mateix escrit ha recordat que cada minut que el vaixell roman inactiu al port es tradueix en la possible pèrdua de vides humanes.

De moment, la nau encara està amarrada al port barceloní, però la pressió per reprendre la tasca humanitària al més aviat possible no decau. Aquest dissabte, per exemple, ha tingut lloc una manifestació convocada per l’ONG i recolzada per voluntaris d’altres organitzacions, a la qual han assistit mig miler de persones.

Així doncs, tot està a l’espera que el Ministeri del Foment doni la seva resposta. Mentrestant, Open Arms va comptant les vides perdudes a mesura que passen els dies sense que la nau pugui salpar.

comptador

Read more

Tres desallotjaments de manters en el que portem d’any

Maria López (@marialopezff2)

“No som delinqüents, ni lladres, ni criminals, ni violents, que és com ens descriuen”. Això és el que va reiterar el Sindicat de Venedors Ambulants en un Comunicat el passat divendres a Barcelona. Els anomenats top-manta ja fa temps que són en el punt de mira de les administracions i de l’Ajuntament de Barcelona; segons OKDiario, des de l’arribada d’Ada Colau, la venta ambulant s’ha arribat a multiplicar per quatre.

Queixes dels veïns. Queixes per part de la Policia Municipal i la Guàrdia Urbana. Les peticions de vigilància de la venda ambulant creixia desmesuradament, sobretot a finals del 2018, després de veure que la xifra de venedors va ascendir fins als 2.000, segons dades d’OKDiario. Una picabaralla contínua que propugnava la por i la desconfiança d’aquests, sobretot en dates de Nadal, una de les èpoques més complicades.

L’estació de Renfe de Plaça Catalunya recordava gairebé a les seccions d’un centre comercial. Els responsables de seguretat de l’estació van denunciar que l’acumulació dels venedors bloquejava les sortides d’emergència. I així es va iniciar el 2019. Un any que s’encara amb dificultats pels venedors ambulants. Un any en el qual, en tres setmanes, ja s’han produït tres desallotjaments consecutius.

El passat 8 de gener va ser el primer de tots. Els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana van desplaçar els venedors del metro de Plaça Catalunya i els van impedir instal·lar-se a l’intercanviador subterrani, la qual cosa no havia passat durant el Nadal del 2018. Hi va haver 21 denúncies per venda ambulant sense autorització. I de sobte, ni rastre de gorres, cinturons, ulleres… estacions de metro que acostumaven a estar inundades d’aquests productes van quedar-se buides.

Només dos dies més tard, es va dur a terme el segon desallotjament al mateix indret. Un altre episodi de tensió entre la policia i els venedors. Però no van passar ni 24 hores quan aquests últims van decidir tornar-se a instal·lar, sense presència policial. El 12 de gener es va tornar a viure una altra situació similar i es van requisar 4.100 articles. Recollien el material i començaven les estampides. A l’altra banda de les màquines començava la zona segura. “Sempre porto un bitllet a la mà per accedir a la via de la Renfe sense que m’agafin”, assegurava Pape Modou, un dels manters de l’estació esmentada, a El Periódico.

L'estació de Renfe de Plaça Catalunya buida sense la presència de manters

L’estació de Renfe de Plaça Catalunya es troba buida sense la presència de manters. / Maria López

Es posarà fi a aquest capítol d’incertesa entre els venedors ambulants i les administracions municipals? Renfe assegurava a Europa Press el passat dissabte que havien trucat fins a 600 vegades als Mossos per tal que intervinguessin.

Ara, la CUP proposa habilitar una zona segura pels manters de Barcelona, mentre que l’equip municipal d’Ada Colau demana que els Mossos operin permanentment per posar fi a aquesta situació.

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies