Adoctrinament o altres formes d’entendre la vida

L’associació Hazte Oír es torna a ficar a les escoles acusant-les d’adoctrinament de gènere.

Dins l’etern debat sobre qui ha de decidir sobre l’educació que reben els seus fills, el sistema educatiu o els pares; l’associació Hazte Oír s’ha tornat a ficar a les escoles per afirmar que els centres adoctrinen en qüestió de gènere als seus fills.

Ja l’any 2016, l’associació d’ideologia conservadora i tradicionalista va intentar inserir-se en el sistema educatiu per poder garantir, segons ells, imparcialitat en el sistema educatiu en el qual les futures generacions creixeran. Ho van fer amb l’excusa que cap professional del camp de l’educació té potestat a l’hora de mostrar una diversitat sexual que a parer seu és inexistent i ensenyar, o en paraules seves, adoctrinar als alumnes sobre aquesta diversitat.

Ara, 23.000 escoles arreu del territori espanyol han rebut un sobre que contenia un llibret sobre l’adoctrinament de gènere que es viu avui en dia a les escoles espanyoles i una sol·licitud per demanar als partits polítics de Ciutadans (Cs), el Partit Popular (PP) i Vox que s’instauri el que ells anomenen el ‘Pin Parental’, que permet als pares escollir a quines xerrades o activitats i tallers participen els seus fills per així poder garantir la “imparcialitat educativa” que anhelen.

La presidenta de la Federació Espanyola LGTB, Visi González, considera però que no pot haver-hi una educació a la carta: 

L’escola Salvador Sant Romà de Llinars del Vallès (Barcelona) és una de les escoles que també ha rebut aquest sobre a nom de la direcció i no comparteix el missatge que aquesta organització està propagant. La cap d’estudis del centre, Sílvia Díaz ha raonat que considera que aquesta acusació és una «mal interpretació de la realitat», i que en la seva escola, com en la majoria de la zona i de Catalunya, només fan l’aplicació al currículum d’allò que marca al departament. En el currículum afirma, només s’ensenya que totes les persones són iguals, i no es tracta el gènere ni el sexe, almenys a la primària. Díaz va més enllà i ressalta que si fessin incidència cap a una banda, seria «una més tradicional».

La cap d’estudis raona que en el moment que algú apunta el teu fill a una escola i firma la carta de compromís, acceptant el projecte educatiu del centre. Partint d’això, Díaz no creu que s’hagi de fer una “educació a la carta”, ja que el currículum docent el marca el Ministeri d’Educació per totes les escoles i aquest és una garantia de professionalitat. 

A la seva escola, un alumne transgènere va viure aquesta transformació fora de l’escola. A dins, com a escola inclusiva en totes les matèries i aspectes, han d’acceptar a tots els membres de la comunitat educativa en tota la seva varietat. Díaz explica que hi ha hagut una diversificació de la societat que es plasma en les escoles, raó per la qual aquestes s’han d’adaptar i acceptar totes les formes de diversitat. Així mateix, la Cap d’Estudis del centre considera que l’associació d’Hazte Oír plasma uns valors de família tradicionalistes i conservadors que no s’adapten a aquest avanç, fent que la minoria que els dóna suport tampoc es vulgui adaptar.

A més, es posa accent en el paper de la dona per crear nous valors en els més joves per tal de vetllar per la igualtat en totes les seves formes. També declara que en els llibres de texts d’editorials grans, que són els que es compren generalment en les escoles, no es mostren imatges de persones transsexuals tal com afirma Hazte Oír. L’explicació que els professors com a subjectes amb les seves ideologies puguin fer, és un tema a part. Però ressalta que un cop els nens són suficientment madurs, ja a segon cicle dels instituts, les xerrades sobre LGTBI s’haurien de fer. Però no a primària on els nens encara no entenen les mateixes coses, ja que no es pot donar suficientment informació a nens que encara no estan preparats per entendre qüestions que van més enllà del visible. Díaz explica que a primària no es fan xerrades de sexualitat, però si xerrades amb llevadores per parlar de la menstruació.

Tot i els arguments que els centres educatius afirmen per defensar-se de les acusacions, Hazte Oír declara que han rebut 300 denúncies de pares de diversos centres que es queixen perquè els seus fills estaven sent adoctrinats dins el sistema educatiu en qüestió de gènere. 

A la ciutat de Barcelona trobem una denúncia a l’Escola Turó Blau de Sant Andreu. Es tracta d’un centre educatiu que es guia per una educació marcada pel projecte Escoles Rainbow. Aquest projecte neix com a resultat del compromís de l’Associació Famílies Lesbianes, Gais, Trans, Bisexuals i Intersexual creada l’any 2012 i vol impulsar la celebració de la diversitat afectiva, sexual i de gènere a les escoles de Catalunya.  Amb un programa educatiu marcat per la coeducació, el projecte proporciona al professional docent les eines per garantir un vessant més igualitària. L’Escola Turó Blau va ser el primer centre a formar part d’aquest projecte l’any 2017 implementant el respecte a la diversitat mitjançant un pla educatiu transversal.

Sota la creixent preocupació que els membres d’Hazte Oír afirmen que existeix en relació amb la qüestió de gènere i l’adoctrinament, l’associació es reafirma dient que les lleis autonòmiques promocionen el tan suposadament donat adoctrinament LGTB sota la falsa intenció de promoure el respecte en la societat, cosa que veuen exemplificada, segons ells, mitjançant jocs de caràcter eròtic, segons els membres de l’associació, a menors d’entre zero i sis anys. D’aquest fet, no hi ha cap prova física o empírica. 

Lleis d’àmbit autonòmic: Catalunya, 2004 → Ley para garantizar los derechos de lesbianas, gays, bisexuales, transgénero e intersexuales y para erradicar la homofobia, la bifobia y la transfobia.  
Artículo 12.4 Ley C.Cat: “Los contenidos de los materiales escolares educativos y formativos, en cualquier formato, y el lenguaje que se utilice en los mismos deben tener en cuenta la diversidad en lo relativo a la orientación sexual, la identidad de género y la expresión de género y evitar cualquier tipo de discriminación por este motivo. 
Ley Estatal (2017): proposición de Ley contra la discriminación por orientación sexual, identidad o expresión de género y características sexuales, y de igualdad social de lesbianas, gais, bisexuales, transexuales, transgénero e intersexuales.

Tal com es veu, el desitjat progrés que la majoria d’una societat vol, pot ser mitigat per part d’un grup reduït de persones intolerants que creu convençuda que la legislació existent no garanteix el respecte. Un respecte que les escoles i el sistema educatiu tenen el deure d’assegurar i promoure dins la seva funció per la consolidació de la democràcia i una societat respectuosa. Pel que han de ser els centres educatius, els encarregats, com a professionals que són de marcar els valors que s’ensenyen, i no els pares i les seves ideologies personals.

Read more

La tensió i el temor envaeixen les aules catalanes

JUDITH ABELLÁN (@yudabellan)

Diversos docents expliquen com viuen les acusacions d’adoctrinament per part de l’Estat

Una por silenciosa recorre les aules, les escoles i els instituts catalans. Després de tres requeriments en els quals el ministeri d’Educació demana a la conselleria d’Ensenyament que investigui l’adoctrinament a les aules, Íñigo Méndez de Vigo ha publicat un llistat on apareixen 58 casos concrets d’alliçonament polític als alumnes.

A aquest clima cal afegir-li la publicació d’un article a El Mundo el passat 29 d’abril on s’explicitaven els noms i les fotografies dels nou professors de l’IES El Palau de Sant Andreu de la Barca que han estat denunciats per la fiscalia. Les reaccions posteriors a la publicació de l’article no es van fer esperar i van culminar amb una queixa sobre l’article per part de CCOO Educació i un comunicat de l’Associació de Premsa de Madrid (APM) on es condemnava l’assetjament al redactor en qüestió, Javier Negre.

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

Però, com estan vivint la resta de docents catalans aquesta situació? Cetrencada ha parlat amb els mestres de dos centres maresmencs que han explicat quin és el seu mode d’actuació a les aules, si aquest ha canviat després dels requeriments del ministeri i si tenen por de fer les classes. Dos d’ells sí que s’han atrevit a donar els seus noms, però la resta han preferit restar en l’anonimat a causa de la situació complexa que estan vivint últimament.

Normalitat a batxillerat

Els professors de batxillerat Manel Trenchs i Jaume Font expliquen que el seu dia a dia al centre educatiu on són mestres d’Història no ha canviat després dels avisos del ministeri. Cap dels dos s’autocensura a les aules i, a més, ambdós coincideixen en el fet que aprofiten la situació política actual per obrir debat a les aules.

«En cap moment m’he sentit condicionat. Sí que aprofito les oportunitats que em donen els programes de les meves assignatures per a poder contextualitzar i en la mesura del possible ajudar als meus alumnes a comprendre la complexitat del moment”, explica Font. A aquesta afirmació Trenchs hi afegeix: «utilitzo exemples com Rivera és el Lerroux actual, parlo de l’evolució dels partits polítics i aprofito per mostrar les portades de tots els diaris, catalans, espanyols i europeus«. 

Autocensura i evasió amb els més joves

La situació és totalment oposada a les aules de primària i secundària d’una escola del Maresme que prefereix no revelar el seu nom. L’atmosfera entre els professors és densa i tot i que cap dels docents vol revelar els detalls de la situació en la qual es troben, afirmen que no tenen por de la situació. Un dels mestres més atrevits afirma que «si tenim por d’educar, deixem de fer-ho. No m’autocensuro, simplement mesuro molt les paraules, matiso les diferències«.

Malgrat que no hi ha hagut consens entre els professors sobre com han d’actuar, la tònica comuna del centre és reprimir-se certes paraules que potser abans sí que haguessin dit, i evitar o obviar la qüestió política quan aquesta surt a classe. «Si surt el tema a classe, deixo parlar i no tallo, intento no posicionar-me o donar-ne les dues versions», afirma una de les mestres de Ciències Socials del centre. En canvi, altres afirmen que intenten frenar el tema quan surt, «dir-los que no toca en aquell context. Els recomanem parlar-ho a casa i des del respecte».

El conjunt de professors declara que se sent en una sensació d’impotència, no han canviat la seva manera de fer les classes, però, alhora, tenen més consciència de les paraules que diuen i, a vegades, es reprimeixen segons quins comentaris. Les mirades que hi ha entre ells quan se’ls pregunta pel seu dia a dia delata un ambient carregat i tenyit per la por, «la cosa està molt complicada per parlar-ne», afirmen.

Read more

Xavier García Albiol afirma que TV3 adoctrina els nens

TINA FOREST (@redroses1123)

Xavier García Albiol ha anunciat a twitter que el PP Catalunya presentarà una denúncia davant la Junta electoral, ja que considera que el canal Super3 ha adoctrinat als nens amb un programa de l’Info K en el qual expliquen la situació política catalana, parlant dels empresonaments i del desplaçament de mig govern a Bèlgica.

 

El tuit ha generat polèmica entre els usuaris d’aquesta xarxa social, ja que molts d’aquests consideren que l’Info K ha fet una bona explicació dels fets de manera neutral, i que en cap moment ha adoctrinat als possibles nens que mirin el programa.

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies