Iglesias: “Es bueno que deje de haber una tumba de estado a un dictador”

El líder de podemos ha acudido a una rueda de prensa en el Colegio de Periodistas de Cataluña acompañado por la Alcaldesa de Barcelona, Ada Colau, y por el Tercer Teniente de Alcalde, Jaume Asens. Los tres han aprovechado para ofrecer un proyecto de gobierno en el que tendrá especial importancia la reconstrucción de puentes entre Cataluña y el Estado frente a una sociedad que reclama diálogo.

Pero hoy es un día importante para muchos demócratas: Los restos del dictador Franco son extraídos del Valle de los Caídos y Pablo Iglesias lo ha recordado de esta manera: «es bueno que deje de haber una tumba de Estado a un dictador». El líder de Podemos ha recordado el legado dejado por la dictadura franquista «somos el país con más desaparecidos después de Camboya». Pero los efectos no son para Iglesias algo únicamente del pasado «nosotros solicitamos la retirada de condecoraciones a un torturador como Billy el Niño y reclamamos la extradición de Martín Villa ante la negativa del gobierno. Además, hay que recordar que lo que había en el Valle de los Caídos es una momia, los restos de Franco están presentes en las oligarquías que ejercen presión sobre nuestras instituciones».

Como tema principal en la comparecencia de los representantes de Podemos estaba su proposición de diálogo para Cataluña dentro de su programa electoral «se han producido dos fracasos el del 155 y el de la unilateralidad. El gobierno después del día 10 tiene que afrontar un periodo de desaceleración económica y la pluralidad nacional». Jaume Asens detallaba en qué consistirá la propuesta de diálogo «primero, abriremos el dialogo en una mesa de negociación y segundo, lo que salga de allí será votado por el conjunto de la ciudadanía catalana». Asens ha recordado la situación de tensión que estamos viviendo ahora «la situación después de la sentencia se ha enquistado. La radicalización y la polarización han sido fruto de la judicialización Y de la política y de la politización de la justicia». Asens se ha referido a la situación de los líderes independentistas presos «nosotros tenemos dos propuestas: la primera es el indulto, que es una prorrogativa que el gobierno podría aprobar, ya que se ha hecho con anterioridad en situaciones más polémicas; y la segunda seria la derogación del delito de sedición que no es más que una antigualla. Somos de los pocos estados que lo contempla en su constitución».

Read more

Tret de sortida a unes municipals entre Colau i Maragall

MARTA NIN LOSCOS (@martaninloscos)

Després del breu descans postelectoral, aquest divendres a la matinada ha començat la campanya electoral per a les eleccions municipals del 26 de maig, data coincident amb els comicis europeus. Els candidats a les alcaldies dels diferents municipis catalans tenen, d’ara endavant, dues setmanes per a poder presentar les seves propostes als ciutadans.

Malgrat que els darrers dies s’apuntava a una possible victòria del candidat d’ERC, Ernest Maragall, el Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) publicava ahir la darrera enquesta abans de l’inici de la campanya, que capgirava els pronòstics. El baròmetre dóna el triomf a Ada Colau (BComú) a Barcelona, amb un 23% dels vots i entre 10 i 11 regidors. A l’actual alcaldessa només la separarien uns quants vots del seu principal partit rival, Esquerra Republicana, que trauria entre 9 i 11 regidors, amb un 22,9% dels vots. Encara que no aconseguissin la victòria, els republicans doblarien la presència actual al consistori. Segons el CIS, el tercer i quart lloc estaria entre el PSC -amb 6 o 7 regidors- i JxCat -de 5 a 7 regidors-. Barcelona pel Canvi-Cs n’obtindria 5 o 6 i la llista es tancaria amb el PP, que pot mantenir els seus tres representants actuals o bé perdre’n un, i la CUP, que seguiria amb dos dels tres regidors que ara té. La candidatura de Jordi Graupera amb Barcelona És Capital no apareix a l’enquesta.

Si les dades estimades pel CIS s’acaben complint, Colau podria repetir una alcaldia amb el mateix nombre de regidors que fins ara, 11 dels 41 totals, i amb les estretors que això comporta amb la resta de partits. Difícilment, però, es podria assolir una majoria alternativa amb els 21 regidors que atorguen la majoria absoluta a l’Ajuntament.

Qui es presenta a l’alcaldia de Barcelona?

Un 11,4% de municipis ja sap els resultats

Malgrat que Barcelona sigui el focus d’atenció actual per un duel ajustat de partits, hi ha municipis a la resta de Catalunya on no hi haurà sorpreses el 26 de maig. A 108 municipis -un 11,4% del total- només s’ha presentat una candidatura. De les quatre províncies, Girona és la que té més municipis (37), seguida de Tarragona (30), Barcelona (25) i Lleida (16), tots ells amb un cens de mil persones o inferior.

Després de la tradicional enganxada de cartells d’aquesta matinada, caldrà veure com evoluciona la campanya de cada partit als diferents municipis de Catalunya. La proclamació dels electes es durà a terme el 7 de juny, dotze dies després de la jornada electoral.

Read more

L’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat unifiquen la formació dels treballadors contra la violència masclista

Eugènia Cardona

Aquest dimarts ha tingut lloc a l’Ajuntament la primera taula institucional del Circuit de Barcelona envers la violència masclista. La iniciativa, impulsada pel Consorci Sanitari de Barcelona i l’Ajuntament de Barcelona, neix amb l’objectiu de prevenir situacions de violència masclista i oferir una atenció de qualitat a dones que en són víctimes. Ha estat presidida per l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i ha comptat amb la presència d’Alba Vergés, Consellera de Salut de la Generalitat de Catalunya i de Laura Pérez, regidora de Feminismes i LGTBI.

Tal com ha indicat la regidora, es pretén crear una xarxa per homogeneïtzar els serveis d’atenció a dones que han viscut o viuen situacions de violència masclista. L’Ajuntament destaca que la diversificació de sistemes públics que hi intervenen i la varietat de fonts d’informació han fet molt difícil dimensionar l’impacte de la violència de gènere a Barcelona i actuar en conseqüència.

La reunió ha girat entorn dos punts principals, la creació d’un organigrama operatiu institucional  i d’un full de ruta comú i la gestió d’una formació continuada als 700 professionals implicats en el Consorci. A partir d’aquest encontre es vol tractar la violència masclista a Barcelona des d’un marc territorial tot i que es preveu mantenir les formacions independents programades anteriorment, com la dels Cossos de Seguretat.

Laura Pérez ha conclòs que “queda molta feina per endavant per excel·lir en els serveis de detecció, sobretot en el de salut” i ha destacat que la fórmula per fer-ho és la“implicació institucional i el reconeixement de les professionals implicades. Ha criticat que sense el suport de l’Ajuntament i la Generalitat “la feina per eradicar la violència masclista esdevé un extraescolar”.

Dades de Violència Masclista a BCN

Read more

Un tramvia amb més de 30 anys d’història

Alba Giraldo (@albagiraldo98)

Actualitzada: (Aquesta notícia es va publicar el dia 24 de gener a les 4 de la tarda dient que ERC no havia decidit encara el seu vot sobre el tram. Però, tres hores després, des de l’Instagram oficialBarcelona en Comú va publicar que tenien un acord majoritari per fer efectiva la connexió del tram, gràcies al suport d’ERC. Per això, hem decidit actualitzar la notícia per seguir amb l’estricta actualitat). 

Aquest gener, Colau ha volgut recuperar el projecte d’unió del tramvia per la Diagonal, basant-se en el suport ciutadà que va rebre a l’última enquesta municipal. Entre persones enquestades, un 63% es va mostrar a favor. Entre els votants d’ERC el percentatge és del 70% i entre els de la CUP, un 90%. Tot i això, ERC portava dies manifestant  el seu desacord amb la idea, argumentant que la recuperació del tramvia és una tàctica de Colau abans de les eleccions del 26 de maig. No obstant això, fa unes hores, ERC ha decidit que votarà «sí» per la unió dels dos trams, juntament amb el PSC. Tot i que, aquests sempre s’han mostrat en contra, ja que creuen que l’ATM no garanteix retornar íntegrament, amb els beneficis que se’n resultessin, la inversió que faria l’Ajuntament.

La votació definitiva serà el proper 25 de gener. PDeCAT, Ciutadans i PP es mantenen en el ‘no’ a la votació. La CUP s’ha abstingut. Els primers a l’espera d’una nova proposta i els segons demanant un acord vinculant entre consistori i ATM per implementar un model de gestió totalment públic.

Però el debat de la connexió del TramBesòs i TramBaix va començar fa més de 30 anys. Sempre s’ha volgut reduir la contaminació de la ciutat, però hi ha un gran debat, ja que si posem un tramvia i treus cotxes (dos carrils, en principi) es redueixen emissions; però també es desvia el trànsit a altres carrers, quedant aquest congestionat i afegint temps de viatge als conductors. Una de les grans apostes del programa d’Ada Colau a 2015 era rescatar aquest programa de tants anys d’història.

El projecte va néixer el 1987, amb la creació de l’Entitat Metropolitana de Barcelona, i es van concretar el 1989 quan la TMB el va incloure al seu pla. Entre el 1987 i el 2000, la llista de propostes per un nou tramvia per la Diagonal va créixer fins a 10. L’ATM el va oficialitzar definitivament al seu Pla d’Infraestructures 2001-2010 i va incloure alguns municipis propers a Barcelona, com Esplugues i Sant Adrià.

Es van fer dos projectes: el TramBaix i el TramBesòs. El primer va començar a funcionar l’abril del 2004 i el segon un mes després. El tramvia arribava així a vuit municipis dels voltants de Barcelona, però en forma de dues xarxes separades, dividides per la Diagonal.

El 2008, l’alcalde socialista Jordi Hereu, va recuperar el projecte d’unir els dos tramvies i reformar l’avinguda. Es va fer una consulta ciutadana per preguntar com reformar la Diagonal amb tres opcions possibles: voreres amples, rambla central o cap de les anteriors. El govern va demanar la primera opció mentre que l’oposició (CiU, PP i ERC) estava a favor de la tercera. Amb l’ombra de la crisi, la consulta només va tenir un 12,2% de participació i va guanyar per majoria (78%) la tercera opció: deixar la Diagonal com estava i sense tramvia. Això va fer que Xavier Trias, el següent alcalde de Barcelona, tot i haver reivindicat el tramvia mentre estava a l’oposició, quan va guanyar les eleccions el 2011 es va desvincular d’aquest.

L’arribada de Colau al 2015 va recuperar, un cop més, la idea d’unir els tramvies amb un altre tramvia per la Diagonal: treure cotxes, reduir contaminació i crear el nou model de ciutat que Colau defensa. Al març del 2016, l’Ajuntament va presentar un estudi on explicava que el millor projecte seria eliminar dos carrils de cotxes i posar el tramvia al centre de la diagonal. Així es guanya el doble de capacitat en transport públic i funcionaria amb els semàfors dels cotxes.

Read more

El vaixell d’Open Arms comença l’any 2019 sense poder sortir de Barcelona

Emma Santanach (@emmasantanach)

La nau de l’ONG Proactiva Open Arms va arribar la matinada del passat 1 de gener al Port de la Ciutat Comtal, després de setmanes de feina humanitària al mar Mediterrani. Amb la voluntat de tornar-hi al més aviat possible, l’objectiu de l’estada al port eren les tasques logístiques i la preparació de cara a les properes missions. De fet, el vaixell va fer una sol·licitud el 7 de gener per poder salpar l’endemà cap a Líbia en una nova missió. Però els diversos desacords entre l’ONG i la Capitania Marítima de Barcelona han provocat el bloqueig de la nau. Encara avui es troba sense poder sortir de Barcelona, després de gairebé dues setmanes intenses i polèmiques.

El bloqueig d'Open Arms cronologia

En la situació actual, la resolució del capità marítim de Barcelona, amparada en la Direcció General de la Marina Mercant, només permet al vaixell circular dins les aigües espanyoles. Des del Ministeri del Foment s’ha assegurat que no hi ha hagut raons polítiques per a la retenció, però tant voluntaris de l’ONG com el mateix Ajuntament de Barcelona s’han mostrat escèptics vers les raons argumentades.

tweets Open Arms bloqueig

Oscar Camps, director d’Open Arms, considera que la posició del Ministeri del Foment és «immoral», i que el bloqueig de la nau per part del capità és una greu irresponsabilitat. En el recurs que ha presentat l’ONG, aquesta insta el Govern espanyol a demandar els estats que no compleixen les lleis internacionals.

Per la seva banda, l’alcaldessa Ada Colau ha manifestat, en la carta enviada a Foment el passat 15 de gener, la necessitat que el Ministeri resolgui en el menor temps possible les «traves administratives» que impedeixen que el vaixell pugui salpar. En el mateix escrit ha recordat que cada minut que el vaixell roman inactiu al port es tradueix en la possible pèrdua de vides humanes.

De moment, la nau encara està amarrada al port barceloní, però la pressió per reprendre la tasca humanitària al més aviat possible no decau. Aquest dissabte, per exemple, ha tingut lloc una manifestació convocada per l’ONG i recolzada per voluntaris d’altres organitzacions, a la qual han assistit mig miler de persones.

Així doncs, tot està a l’espera que el Ministeri del Foment doni la seva resposta. Mentrestant, Open Arms va comptant les vides perdudes a mesura que passen els dies sense que la nau pugui salpar.

comptador

Read more

Tres desallotjaments de manters en el que portem d’any

Maria López (@marialopezff2)

“No som delinqüents, ni lladres, ni criminals, ni violents, que és com ens descriuen”. Això és el que va reiterar el Sindicat de Venedors Ambulants en un Comunicat el passat divendres a Barcelona. Els anomenats top-manta ja fa temps que són en el punt de mira de les administracions i de l’Ajuntament de Barcelona; segons OKDiario, des de l’arribada d’Ada Colau, la venta ambulant s’ha arribat a multiplicar per quatre.

Queixes dels veïns. Queixes per part de la Policia Municipal i la Guàrdia Urbana. Les peticions de vigilància de la venda ambulant creixia desmesuradament, sobretot a finals del 2018, després de veure que la xifra de venedors va ascendir fins als 2.000, segons dades d’OKDiario. Una picabaralla contínua que propugnava la por i la desconfiança d’aquests, sobretot en dates de Nadal, una de les èpoques més complicades.

L’estació de Renfe de Plaça Catalunya recordava gairebé a les seccions d’un centre comercial. Els responsables de seguretat de l’estació van denunciar que l’acumulació dels venedors bloquejava les sortides d’emergència. I així es va iniciar el 2019. Un any que s’encara amb dificultats pels venedors ambulants. Un any en el qual, en tres setmanes, ja s’han produït tres desallotjaments consecutius.

El passat 8 de gener va ser el primer de tots. Els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana van desplaçar els venedors del metro de Plaça Catalunya i els van impedir instal·lar-se a l’intercanviador subterrani, la qual cosa no havia passat durant el Nadal del 2018. Hi va haver 21 denúncies per venda ambulant sense autorització. I de sobte, ni rastre de gorres, cinturons, ulleres… estacions de metro que acostumaven a estar inundades d’aquests productes van quedar-se buides.

Només dos dies més tard, es va dur a terme el segon desallotjament al mateix indret. Un altre episodi de tensió entre la policia i els venedors. Però no van passar ni 24 hores quan aquests últims van decidir tornar-se a instal·lar, sense presència policial. El 12 de gener es va tornar a viure una altra situació similar i es van requisar 4.100 articles. Recollien el material i començaven les estampides. A l’altra banda de les màquines començava la zona segura. “Sempre porto un bitllet a la mà per accedir a la via de la Renfe sense que m’agafin”, assegurava Pape Modou, un dels manters de l’estació esmentada, a El Periódico.

L'estació de Renfe de Plaça Catalunya buida sense la presència de manters

L’estació de Renfe de Plaça Catalunya es troba buida sense la presència de manters. / Maria López

Es posarà fi a aquest capítol d’incertesa entre els venedors ambulants i les administracions municipals? Renfe assegurava a Europa Press el passat dissabte que havien trucat fins a 600 vegades als Mossos per tal que intervinguessin.

Ara, la CUP proposa habilitar una zona segura pels manters de Barcelona, mentre que l’equip municipal d’Ada Colau demana que els Mossos operin permanentment per posar fi a aquesta situació.

Read more

La moneda ciutadana rec ja es pot utilitzar en més de cent comerços

El passat 3 d’Octubre s’iniciava el pla pilot d’una de les propostes de l’alcaldessa Ada Colau, la introducció d’una moneda ciutadana que complementés l’euro, el rec. De moment, ja es pot pagar amb recs a més de cent comerços de l’eix Besós, però el projecte pretén consolidar-se com un nou model de pagament i estendre’s a tota la ciutat de Barcelona quan acabi aquest projecte pilot, l’Octubre del 2019.

La iniciativa va començar amb 85 comerços que li donaven suport i decidien sumar-s’hi, ja que, tal com explica la pàgina web oficial del rec: revitalitza el barri, no té cap cost addicional ni per clients ni per empreses i augmenta la facturació, entre d’altres avantatges.

La ciutat de Barcelona s’ha sumat a d’altres ciutats d’arreu del món on ja s’havia implantat l’ús d’una moneda ciutadana, com Nantes, Bristol, Lisboa o Toulouse.

Loading...

Loading…

Martí Olivella, coordinador d’equip del projecte, defensava en la presentació del mateix que el rec augmentaria la repercussió econòmica en aquells comerços que ho acceptessin, ja que amb la globalització de l’euro, aquests diners tenien una influència mínima en l’economia del barri, mentre que els recs circularien únicament entre els comerços adherits i l’impacte econòmic es multiplicaria.

Inicialment, van ser mil famílies dels deu barris de l’eix Besós les primeres en poder utilitzar el rec, que van rebre un 25% de la renta municipal que percebien en aquesta nova moneda ciutadana, que necessita d’una aplicació mòbil per poder fer el pagament. L’objectiu és que, durant l’any que dura el pla pilot es distribueixin fins a 1.500.000 de recs i que, a mitjà termini, tota la ciutat de Barcelona disposi d’establiments que ho acceptin com una forma de pagament complementària a l’euro.

 

Read more

Colau engega una campanya contra l’assetjament sexual

L’oci nocturn sol anar acompanyat de violència masclista, que queda impune per la manca de detecció i resposta dels responsables de les festes. És per això que el consistori de Barcelona ha impulsat el protocol ‘No Callem’, una iniciativa per prevenir i gestionar casos d’agressió o d’assetjament sexual en locals d’oci nocturn. Es tracta d’una mesura pionera a l’estat espanyol, a la qual s’hi han sumat les principals sales de concerts i festivals de la capital catalana.

“Aquest protocol reserva un paper destacat a les persones responsables dels locals d’oci nocturn”, asseguren des del consistori. El personal rebrà formació per saber com actuar en cada cas. D’aquesta manera, tenen les eines necessàries per detectar possibles assetjaments i per oferir l’atenció adequada a qui ha patit una agressió. Els locals també tindran la senyalització ‘No Callem’ per facilitar ajuda a qui la necessiti. Així, l’Ajuntament i el sector empresarial tenen una responsabilitat compartida “perquè a la ciutat es pugui gaudir de l’oci nocturn en clau d’igualtat”.

'No callem' és la nova campanya de l'Ajuntament contra l'assetjament sexual

‘No callem’ és la nova campanya de l’Ajuntament contra l’assetjament sexual

Segons l’Enquesta de violència masclista de Catalunya 2016, el 55,52% dels tocaments sexuals amb violència es van produir a l’espai públic, concretament el 29,29% d’aquests es van donar en espais d’oci.

Més enllà del protocol, les sales adherides -com és Apolo, Razzmatazz o Jamboree- assumeixen el compromís d’evitar criteris discriminatoris o sexistes d’accés a la sala, com serien els preus diferenciats segons el sexe, així com limitar l’accés d’aquelles persones en qui s’observin actituds o comportaments assetjadors. Des del consistori asseguren que els agressors solen ser homes, però les víctimes són d’ambdós gèneres, per tant el protocol “s’aplicarà tant si la persona que pateix l’agressió és una dona o un home”.

No es tracta però de l’única mesura que ha impulsat l’Ajuntament de Barcelona per lluitar contra el masclisme. També ha creat una app per detectar i actuar sobre les agressions que es produeixen a l’espai públic, i ha realitzat campanyes de conscienciació al transport públic, els comerços i els espais esportius. “Hem de ser proactius per no normalitzar les agressions sexuals”, ha afirmat aquest matí Ada Colau.

Read more

Agbar s’afegeix a la batalla judicial contra la multiconsulta de Barcelona

L’empresa presenta un recurs d’alçada davant l’ajuntament per evitar que es pregunti sobre la gestió de l’aigua

‘Vol vostè que la gestió de l’aigua de Barcelona sigui pública i amb participació ciutadana?’ Aquesta és la pregunta que més problemes legals ha portat a l’Ajuntament de Barcelona les darreres setmanes. En la seva croada per impulsar la democràcia participativa a la ciutat, el procés ‘Decidim Barcelona’ va incloure proposar a la ciutadania decidir directament sobre aquest bé el proper mes de Maig. Agbar, l’empresa que gestiona actualment el cicle de l’aigua, considera que l’ajuntament no té competències per legislar aquest bé i per això s’ha sumat a una batalla judicial amb el consistori.

 

La torre AGBAR, situada a la plaça de les Glòries.

La torre AGBAR, situada a la plaça de les Glòries. //Pixabay

Un conflicte que s’endureix i ve de lluny

La regidora de Participació, Gala Pin, va mostrar-se molt crítica amb l’empresa: “Si estan tan segurs com diuen que la seva gestió és la millor que es pot fer sobre l’aigua a Barcelona, no haurien de tenir por de que la gent es pronunciï”. La consulta ja tenia tres processos judicials oberts, en forma de  de contenciosos administratius. Les organitzacions denunciants són Advocats per la Constitució, la Delegació del Govern espanyol i la Cambra de Concessionàries (CCIES) -de la qual forma part Suez, propietària d’AGBAR-. Totes elles coincideixen en considerar ‘il·legal’ la plataforma de participació ciutadana creada per Colau. La idea de ‘Decidim Barcelona’, un pes fort del programa de Barcelona en Comú, és impulsar la participació  més enllà d’aquesta consulta en concret.

Aquesta vegada, el focus es posa en la pregunta sobre l’aigua: Agbar considera que s’incompleix el reglament perquè l’ajuntament de Barcelona no té competències per decidir-ne la gestió sense consultar a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Formalment aquesta apreciació és certa, però Barcelona té un pes indubtable a l’AMB i Ada Colau és l’actual presidenta.

L’actual gestió de l’aigüa de Barcelona fa anys que es troba enmig de disputes judicials i polítiques. L’empresa cessionària és mixta, però el 85% és de capital privat. A més de la participació de l’AMB, un 70% éspropietat d’Agbar i l’altre 15% de Caixabank.

Un migrant mort al CIE i un gimnàs històric, protagonistes de les altres preguntes

A més d’aquesta proposta, també hi ha inicatives ciutadanes per canviar el nom d’una plaça en homenatge al migrant mort al CIE de la Zona Franca Idrissa Diallio i demanar la intervenció municipal per permetre la continuïtat un gimnàs històric. Amb els recursos, els impulsors es troben amb una nova barrera. Per arribar a aquests objectius, caldria superar els entrebancs judicials, recollir 15.000 signatures per afegir cada pregunta a la consulta i, per acabar, guanyar-la.

Read more

Colau proposa un pla per frenar l’expulsió de llogaters

L’alcaldessa de Barcelona pretén modificar l’ordenança de llicència d’obres perquè la rehabilitació d’edificis no comporti processos de ‘mobbing’

En els últims anys, fons d’inversió privats -en els seus propòsits especulatius- han dut a terme a la ciutat de Barcelona grans rehabilitacions d’habitatges que han comportat l’expulsió d’inquilins que no podien fer front a la pujada del preu del lloguer. De fet, segons l’Institut Català del Sòl, el preu dels lloguers a Barcelona ha augmentat un 30% en només tres anys. Davant aquesta problemàtica, Ada Colau va anunciar el passat dilluns una proposta de modificació de l’ordenança reguladora de les obres de llicències. Segons el previst, aquest canvi en el reglament es sotmetria a votació en el Ple de l’Ajuntament entre el febrer i el març.

Es tracta de la primera proposta d’aquesta magnitud orientada clarament a combatre la gentrificació que progressivament pateix la ciutat. Fins ara, l’Ajuntament només havia pogut proporcionar pisos de lloguer social a preus un 20% inferiors als de mercat per tal de pal·liar situacions en què els llogaters són expulsats no només de l’habitatge on vivien, sinó també del seu barri.

Les modificacions en l’ordenança reguladora d’obres requereixen que el propietari que sol·liciti una llicència per a una rehabilitació d’interiors en habitatges amb llogaters es comprometi a allargar el contracte de lloguer durant dos anys i a mantenir el mateix preu. Aquesta mesura pretén que la rehabilitació no serveixi ni per especular ni per dur a terme processos de ‘mobbing’ com els que s’han produït darrerament a la ciutat comtal.

Tanmateix, com que els ajuntaments disposen de competències limitades en matèria d’habitatge, la proposta de l’alcaldessa va més enllà i pretén liderar un moviment que comporti canvis legislatius tant per part de la Generalitat com per part de l’Estat Espanyol. Es tracta d’una reivindicació que es podria centrar, d’entrada, en dos aspectes fonamentals: per una banda, en augmentar la durada dels contractes de lloguer de tres a cinc anys i, per l’altra, posar límits als increments abusius de les mensualitats. Per poder avançar en aquestes iniciatives, Colau ha fet una crida a tots els grups municipals per tal que hi donin suport i sumin forces amb un autèntic, en paraules seves «pacte de ciutat», per tal de protegir la ciutadania dels abusos del mercat de lloguer.

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies