Els retrets i els ‘zasques’ del primer debat entre els candidats per Barcelona al Congrés

Paula Solé

Una solució per Catalunya. Aquest és un dels punts més importants dels programes electorals dels partits polítics que concorreran a les properes eleccions del 28 d’abril. I també va ser una de les preguntes clau del primer debat entre els candidats de la circumscripció de Barcelona al Congrés dels Diputats, organitzat per La Vanguardia

Cayetana Álvarez (PP), Inés Arrimadas (Ciutadans), Jaume Assens (Podemos),  Meritxell Batet (PSOE), Laura Borràs (PDeCat) i Gabriel Rufián (ERC) van discutir sobre les seves idees en una xerrada caracteritzada per les acusacions, els retrets i els ‘zasques’. Interactuant amb la següent imatge coneixeràs els candidats i les posicions que defensen. 
Captura de pantalla 2019-04-04 a las 20.38.34

«Álvarez considera que a Catalunya “hi ha xenofòbia” i un “problema de no voler viure amb els altres”. Els llaços grocs a l’espai públic “són símbols que ataquen l’altra meitat de Catalunya” i “Tv3 està al servei d’un projecte identitari que exclou una part dels catalans”. Segons ella, hi ha hagut una “apropiació d’allò públic per un projecte de la xenofòbia, d’arraconar a la resta de catalans i espanyols com si fossin inferiors”. A més, també ha instat als partits sobiranistes a demanar perdó pel referèndum.

“Álvarez ens diu a tots nacionalistes, i aquí l´única que porta una bandera és vostè”, li ha retret Rufián. La cap de llista del PP li ha assenyalat el llaç groc de la jaqueta “amb el llaç que porta el que està dient és que Espanya és una dictadura”, s’ha defensat Álvarez.

“Álvarez ens diu a tots nacionalistes, i aquí l´única que porta una bandera és vostè”

També ha volgut replicar-li les seves dues intervencions ha estat Borràs. “Si afirma tant que Espanya és una democràcia és perquè potser hi ha dèficit” i “el govern va ser escollit per democràcia, això és de P3 de democràcia”, li ha retret. A més, també ha volgut deixar clar que “Catalunya no és xenòfoba i Arrimadas n’és un exemple. No practica gaire el català però el parla molt bé”. Borràs ha acabat la seva intervenció demanant-li “menys paternalisme i més democràcia i respecte a la capacitat dels ciutadans a decidir el seu futur”.

“Catalunya no és xenòfoba i Arrimadas n’és un exemple»

Batet també ha volgut contestar-li. “Hauríem de demanar perdó, però per creure que Espanya era una democràcia”, defensava. “Senyora Álvarez, només demano al PP que sigui la meitat de lleial que és el PSOE quan està a l’oposició”. La cap de llista del PSOE ha intentat reconduir el debat cap a la qüestió central “la pregunta clau del debat és si estem disposats a resoldre el problema. El PSOE sí, mitjançant el diàleg amb la llei, però Ciutadans i PP ens acusen per fer-ho”.

“Álvarez ens exigeix que demanem perdó per un referèndum. Jo li proposo un tracte: yo demano perdó si vosté també ho fa per la Gurtel”, responia Rufián davant la mirada incrèdula i el riure de la cap de llista del PP. El dirigent català li ha retret que digui que Catalunya és xenòfoba quan “ha tingut un president cordovès”(fent referència a Montilla). Álvarez assegura que l’expresident de la Generalitat s’ha fet nacionalista per ser acceptat. “Parla d’un país que té una cap de l’oposició nascuda a Jerez”, argumenta Rufián.

“Álvarez ens exigeix que demanem perdó per un referèndum. Jo li proposo un tracte: yo demano perdó si vosté també ho fa per la Gurtel”

Qui comparteix una idea similar a la del PP és Arrimadas. “Tenim un president de la Generalitat xenòfob, supremacista i racista” i acusa Borràs de ser-ho també. “Senyora Arrimadas, ja sap que per més vegades que digui que sóc supremacista, el subjecte, verb i complement de les frases que llegeix és important. Justegen de lectura. Sapiguem llegir i exercim la comprensió lectora”, es defensava Borràs.

La discussió entre ambdues es va anar escalfant progressivament. “Borràs considera que els constitucionalistes som curtets i no sabem llegir”, retreia Arrimades. “La culpa d’això és que hem tingut uns governs d’Espanya que han normalitzat aquests discursos i els han escollit com a socis i això és una anomalia”, ha argumentat sostenint els retrets en tuits de Borràs. El punt més àlgid ha estat quan aquesta ha tret deu llibres de la seva bossa de roba “Arrimadas sempre treu un tuit meu entranyable, del 2008 i tret de context. Avui li porto 10 llibres meus, en castellà”, ha replicat.

«Tenim un president de la Generalitat xenòfob, supremacista i racista”

La dirigent taronja sosté els seus arguments en un article que va escriure Torra i assegura que “s’ha adoctrinat a les escoles” i “s’han obert ambaixades per tot el món amb l’objectiu de deixar malament Espanya”. Arrimadas assegura que posaran solució a la llei electoral catalana per “tenir un Parlament que es correspongui amb la realitat” ja que si aquesta estigués actualment implantada “no sabriem qui és Puigdemont ni Torra”.

Asens ha assegurat que Álvarez “no coneix què és la pressumpció d’innocència dels polítics acusats de rebel·lió i sedició” i que “el seu partit els tracta com a condemnats i suposo que alguna cosa sabran al respecte”. Explica que si governen escoltaran les víctimes que van ser maltractades l’1-O i creu que “no feia falta tal desplegament policial davant gent que volia votar en una consulta que ja s’havia dit que no tenia efectes legals”:

“Aquí hi ha molt to victimista. Si muntes un operatiu per liquidar la democràcia t’has d’aguantar amb les conseqüències”, ha defensat Álvarez. “Senyora Batet, el PSOE ha buidat la paraula ‘diàleg’ de sentit i ara l’utilitzen per dir ‘menys llibertat’, ‘ruptura de la sobirania comú entre tots els espanyols’ i ‘fi de la fraternitat’. Volen encaixar Catalunya en una categoria diferent a la de la resta dels espanyols”. “Senyora Arrimadas, el PP ha comès errors però ha après i ja s’han acabat. Ara farem les coses bé. La solució és més constitucionalisme, llibertat, igualtat i fraternitat”; ha sentenciat.

Pots veure el debat complet al següent vídeo:

Read more

La visió de quatre valencians, estudiants de la universitat Pompeu Fabra de Barcelona, sobre l’avanç de les eleccions

Laura Roig.- Ximo Puig va anunciar dilluns que avançaria les eleccions autonòmiques, fent-les coincidir amb les generals, al dia 28 d’abril. És la primera vegada que un president valencià usa la potestat per convocar eleccions, des que ho pot fer amb la reforma de l’estatut aprovada l’any 2006. Encara que el president del País Valencià assegura que és un pas “arriscat”, argumenta que serà útil per “enfortir l’autogovern i consolidar els drets dels valencians per equiparar-los amb les nacionalitats històriques”.

Els seus principals objectius són augmentar el percentatge de participació i beneficiar-se que les enquestes són favorables al PSOE per aturar l’extrema dreta. Per una banda, doncs, compte amb el suport de Podem i de Pedro Sánchez, però per l’altra, amb la resistència de Compromís. Mònica Oltra és contrària a l’avançament electoral ja que opina que l’obra del govern quedarà diluïda en una campanya centrada en temes d’àmbit estatal. Segons el que va informar, ha sigut la primera decisió que es pren “sense unanimitat” entre els tres socis que formen el govern.

Aquests són els motius del president, l’oposició i les conseqüències que podrà tenir la seva decisió. Ara, anem a veure què en pensen quatre valencians, estudiants de periodisme a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, sobre aquest avanç de les eleccions. Com es veu des de la mirada dels joves? Clica la fotografia i ho llegiràs amb el mapa interactiu.

laura1

 

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies