L’onada verda: la nova força del Parlament Europeu

Les eleccions Europees del 26 de maig han posat de manifest que el missatge de milers d’adolescents que durant mesos s’han manifestat a tot Europa contra el canvi climàtic ha arribat al Parlament. Els Verds, grup format per més d’una trentena de partits, han aconseguit 70 escons, gairebé 20 més que el 2014, passant de ser la sisena força parlamentària a ser la quarta. El grup, liderat per l’alemanya Ska Keller, es converteix en un bloc clau per legislar la Unió Europea, després d’unes eleccions en què la majoria bipartidista entre populars i socialistes suma menys de la meitat dels escons del Parlament. Udo Bullmann, líder dels socialdemòcrates en el Parlament Europeu, ha afirmat que els socialistes europeus estarien disposats a incloure a Verds i Liberals en una coalició que ampliï el centre esquerre. Així mateix, el president francès Emmanuel Macron, amb República en Marxa com a referent dels Liberals, també ha suggerit a la premsa belga que Els Verds podrien formar part d’una «coalició progressista».

La força del moviment Fridays for Future, que reclama mesures urgents per protegir el medi ambient, ha estat especialment rellevant en els països on va néixer, en el nord d’Europa. Per sorpresa, però, Alemanya ha estat el país on els ecologistes han experimentat el creixement més significatiu. La formació ha pujat més de 10 punts, situant-se al 20,7%, xifra que es tradueix en 22 escons dels 96 que li corresponen al país. De fet han aconseguit la segona posició, per darrere de la formació de l’actual cancellera Angela Merkel, la Unió Demòcrata Cristiana alemanya (UDC).

A Alemanya els dies previs a les eleccions, els youtubers més coneguts del país van fer trontollar l’estratègia electoral dels grans partits, en especial un d’ells, conegut amb el sobrenom de Rezo, que el 18 de maig va publicar un vídeo de gairebé una hora de durada on criticava durament la UCD. Arran d’aquest vídeo, més de 70 youtubers van decidir dir la seva, gravant vídeos on demanaven el boicot als partits de la gran coalició, principalment per la seva passivitat davant la crisi climàtica.

Així mateix, a França, en una situació de divisió política entre l’extrema dreta de Marine Le Pen i el centrisme d’Emmanuel Macron, Els Verds han aconseguit situar-se en tercera posició, obtenint d’aquesta manera 13 escons. Al Regne Unit, el partit verd, que és europeista, ha superat al partit conservador, quedant-se amb la quarta posició, darrere de les laboristes, amb més d’un 12% dels vots. A Irlanda, els ecologistes, que fins ara no havien tingut representació, han quedat empatats en segona posició amb l’Esquerra Comunitària Europea, amb el 15% dels vots, que es tradueixen en dos escons. El passat dissabte, el primer ministre conservador Leo Varadkar va felicitar a la formació a través del seu compte de Twitter i es va comprometre a incorporar diverses de les seves peticions climàtiques a la seva agenda.

Els Verds també han crescut a Bèlgica (tres escons) i Luxemburg (un escó), i han entrat amb denominació pròpia a la delegació de Portugal (un escó).

El moviment verd, però, no ha vist aquest creixement a les antigues repúbliques soviètiques ni a la majoria de països mediterranis de sud, ja que en alguns d’aquests països el debat públic ha estat centrat en aspectes com la immigració, fent que les alternatives verdes hagin estat absorbides per opcions d’esquerra, com en el cas d’Espanya.

Tot i això, amb aquests resultats, Els Verds podran aspirar a càrrecs en el nou repartiment de presidències de les institucions europees, fet que es traduirà en més poder d’acció. Segons ha avançat el líder de la formació d’Holanda Bas Eickhout «l’acció climàtica, la justícia social i la democràcia» seran els tres pilars inamovibles de les negociacions, ja que són les preocupacions principals dels seus votants, molt d’ells cridats a les urnes per primera vegada, i no els volen decebre.

Read more

Eleccions municipals: el combat sobiranista a tres bandes

JOANA MAESTRE (@joanamccc)

Des de les últimes eleccions municipals l’any 2015, tres partits s’han disputat el vot independentista enmig d’una carrera d’obstacles entre diades, manifestacions, consultes, referèndums, exilis i empresonaments. Ara, quatre anys després, els partits sobiranistes tornen a preparar-se per conquerir alcaldies de cara al pròxim 26 de maig. Però, podran tan sols unes poques setmanes suposar un canvi substancial en la correlació de forces que es va construir en les eleccions espanyoles del 28 d’abril?

La primera de les formacions que busca l’electorat independentista és Junts per Catalunya -que al llarg de la seva trajectòria ha dut també els noms de Convergència Democràtica de Catalunya, Convergència i Unió, i Democràcia i Llibertat-; i que des de fa més de tres dècades s’ha posicionat com el gran referent de la dreta catalanista. Actualment, aquesta candidatura presidida per l’expresident de la Generalitat i exiliat Carles Puigdemont busca el seu lloc a les urnes locals després d’un espectacular resultat el 21D de 2017 que no es va repetir, però, el passat 28A.

Aquest declivi de la dreta juga en favor de la segona força independentista que entra en joc en aquests comicis municipals: Esquerra Republicana. Tot i que a les passades generals JxCat va perdre només un escó respecte de les de l’any 2016; ERC en va guanyar sis, fent palès que el partit presidit per Oriol Junqueras ha aconseguit monopolitzar l’auge del vot independentista. Aquest fet -al que se suma l’extensa campanya que està duent a terme la formació en favor dels presos polítics- pot fer perillar la posició dels convergents, que fins ara ha mantingut l’hegemonia municipal amb més de 400 ajuntaments sota el seu govern.

A tot duel de titans, però, manca el contrapès. La CUP, un conglomerat de partits i organitzacions que neix amb l’objectiu de dur els moviments i les lluites socials a les institucions, ha apostat des de la seva primera candidatura l’any 2007 per les eleccions i la política municipal com a eix principal de la seva actuació. Amb uns grans resultats als darreres comicis locals l’any 2015 -on van arribar a governar més de 15 ajuntaments arreu de Catalunya– però amb una crisi interna que sacsejà el partit en unes generals en què una de les formacions que compon la candidatura es presentà per lliure com a Front Republicà -sense arribar, però, a treure cap escó-, les simpaties i desconfiances que la CUP pot despertar en l’electorat en un context com l’actual són imprevisibles.

Dades extretes del Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya.

Dades extretes del Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya.

Però què ens augura aquest 26M? Els grans resultats d’ERC el 28 d’abril fan perillar una històrica Convergència molt assentada en els governs municipals; que tot i perdre butaques als ajuntaments catalans en guanyaria a Europa, després de la mediàtica pugna amb PP i C’s per la presentació de la candidatura Lliures per Europa encapçalada pel fugit Carles Puigdemont. I és en aquest limbo que la CUP es juga els seus regidors: si bé els mals resultats en les últimes autonòmiques i les discrepàncies arran del 28A van relegar la formació anticapitalista a un segon pla, aquesta s’erigeix com l’alternativa trencadora als dos partits sobiranistes tradicionals. La pilota, però, queda ara a la teulada dels votants.

Read more

Tret de sortida a unes municipals entre Colau i Maragall

MARTA NIN LOSCOS (@martaninloscos)

Després del breu descans postelectoral, aquest divendres a la matinada ha començat la campanya electoral per a les eleccions municipals del 26 de maig, data coincident amb els comicis europeus. Els candidats a les alcaldies dels diferents municipis catalans tenen, d’ara endavant, dues setmanes per a poder presentar les seves propostes als ciutadans.

Malgrat que els darrers dies s’apuntava a una possible victòria del candidat d’ERC, Ernest Maragall, el Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) publicava ahir la darrera enquesta abans de l’inici de la campanya, que capgirava els pronòstics. El baròmetre dóna el triomf a Ada Colau (BComú) a Barcelona, amb un 23% dels vots i entre 10 i 11 regidors. A l’actual alcaldessa només la separarien uns quants vots del seu principal partit rival, Esquerra Republicana, que trauria entre 9 i 11 regidors, amb un 22,9% dels vots. Encara que no aconseguissin la victòria, els republicans doblarien la presència actual al consistori. Segons el CIS, el tercer i quart lloc estaria entre el PSC -amb 6 o 7 regidors- i JxCat -de 5 a 7 regidors-. Barcelona pel Canvi-Cs n’obtindria 5 o 6 i la llista es tancaria amb el PP, que pot mantenir els seus tres representants actuals o bé perdre’n un, i la CUP, que seguiria amb dos dels tres regidors que ara té. La candidatura de Jordi Graupera amb Barcelona És Capital no apareix a l’enquesta.

Si les dades estimades pel CIS s’acaben complint, Colau podria repetir una alcaldia amb el mateix nombre de regidors que fins ara, 11 dels 41 totals, i amb les estretors que això comporta amb la resta de partits. Difícilment, però, es podria assolir una majoria alternativa amb els 21 regidors que atorguen la majoria absoluta a l’Ajuntament.

Qui es presenta a l’alcaldia de Barcelona?

Un 11,4% de municipis ja sap els resultats

Malgrat que Barcelona sigui el focus d’atenció actual per un duel ajustat de partits, hi ha municipis a la resta de Catalunya on no hi haurà sorpreses el 26 de maig. A 108 municipis -un 11,4% del total- només s’ha presentat una candidatura. De les quatre províncies, Girona és la que té més municipis (37), seguida de Tarragona (30), Barcelona (25) i Lleida (16), tots ells amb un cens de mil persones o inferior.

Després de la tradicional enganxada de cartells d’aquesta matinada, caldrà veure com evoluciona la campanya de cada partit als diferents municipis de Catalunya. La proclamació dels electes es durà a terme el 7 de juny, dotze dies després de la jornada electoral.

Read more

Professors i investigadors de la UB fan vaga per reivindicar la precarietat laboral

ELIA CUATRECASAS

El comitè TransformemUB segueix la seva lluita davant la inactivitat del la direcció del Personal Docent i Investigador (PDI) de la Universitat de Barcelona per millorar la situació del professorat. L’increment dels crèdits de docència i les condicions de precarietat dels associats són les principals reivindicacions que han portat a professors a fer vaga durant el matí.

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

Les problemàtiques

El Reial Decret llei 14/2012 i el punt cinquè de la normativa del Pla de Dedicació Acadèmica estableix que els professors que són funcionaris que no facin prou recerca han d’augmentar la seva jornada a 32 crèdits, és a dir, fer quatre assignatures en comptes de tres. En canvi aquells que facin suficient recerca, haurien de disminuir el nombre d’hores laborals. Pau Freixa, professor associat de la facultat de filologia, afirma que el Vicerectorat del PDI només vol aplicar l’augment d’hores i això implica que “molts associats aniran al carrer”.

La figura de l’associat és un professional de reconeguda expertesa que ha de treballar fora de l’àmbit universitari i que fa algunes assignatures dins de la universitat.  Freixa assegura que aquesta figura és «molt econòmica» i s’ha utilitzat durant molts anys per cobrir baixes de funcionaris. Això ha provocat que s’hagi superat el màxim de professors associats que estableix la Direcció General d’Universitats i que la universitat hagi d’haver acomiadat a molts d’ells.

 

Josep Lluís i Falcó de Transformem UB va entrar d’associat a la universitat perquè es va jubilar un catedràtic. Ha estat 14 anys com associat fent tres assignatures i cobrint quasi tot el treball que fa un catedràtic amb un sou de 500 euros al mes. Com ell, actualment més de 2.000 docents estan en la mateixa situació. Lluís i Falcó creu que  “s’ha pervertit molt la figura de l’associat i s’ha convertit en un professorat low cost “.

L’altra problemàtica són els anomenats “falsos associats”. Des de l’Administració els defineixen com aquells associats que no tenen una feina fora de la universitat. Lluís i Falcó no comparteix aquesta definició i creu que engloba més supòsits; hi ha associats que sí que fan  la seva activitat professional però a la universitat no fan la feina d’associat i fan tasques de coordinació o gestió que pel seu contracte no haurien de fer-les.

 

Els docents volen mostrar el seu descontentament i han convocat una manifestació a les 12.30h que s’iniciarà a Plaça Universitat fins a arribar a la Direcció General d’Universitats.

 

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies