Els llibres més venuts a Catalunya aquest 2019

Enguany destaquen en català autors com ara Rafael Nadal i Xavier Bosch, mentre que en castellà són Santiago Lorenzo i Dolores Redondo

Anna Reig i Cristina Batlle

El Gremi d’Editors ja ha fet pública la llista definitiva dels llibres més venuts l’any 2019 a Catalunya. En català, el llibre de ficció més venut ha estat la novel·la de Rafel Nadal ‘El fill de l’italià’ . Pel que fa a la no-ficció, el títol que va tenir més èxit va ser “Contes des de la Presó”, d’Oriol Junqueras i Neus Bramona. Dels títols escrits en castellà, la ficció més celebrada el passat 2019 va ser “Los asquerosos”, novel·la escrita per Santiago Lorenzo. En l’àmbit de la no ficció va triomfar “Y ahí lo dejo. Crónica de un proceso”, de Gonzalo Boye. 

Respecte a Sant Jordi, la novel·la “Aprendre a parlar amb les plantes” de Marta Orriols ha passat de la quarta posició a la segona. Contràriament, “El millor d’anar és tornar” d’Albert Espinosa ocupa el setè lloc en comptes del cinquè, l’edició castellana de la novel·la, se situa en vuitè lloc, però per Sant Jordi s’havia posicionat en el primer. Aquesta davallada sorprèn perquè Espinosa es va posicionar com el més venut de la diada, si sumem les edicions catalana i castellana. 

Pel que fa als llibres de ficció en castellà, han irromput en el panorama lector diverses novel·les. Per exemple, La cara norte del corazón de Dolores Redondo (en segona posició), Lectura fácil de Cristina Morales (en tercera posició), Largo pétalo de mar de Isabel Allende (en cinquena posició) o Terra Alta de Javier Cercas (en setena posició). 

Pocs canvis en la llista definitiva de no ficció en català, el procés independentista segueix essent el tema més popular. Oriol Junqueras encapçala de nou el rànquing amb Contes des de la presó, seguit per Ferran Casas i Atienza Anchustegui amb Tota la veritat, Ho tornarem a fer, de Jordi Cuixart i Esperança i llibertat de Raül Romeva. Una de les lleugeres variacions és el descens de Tres dies a la presó, de Cuixart i Gemma Nierga, de la segona a la quarta posició.

Preferències lectores dels ciutadans

Hem parlat dels llibres més llegits a Catalunya en català i castellà l’any 2019. Però quines són les preferències dels ciutadans del carrer? Encara que hi hagi certes tendències lectores a la societat i hi hagi llibres que destaquin per sobre els altres per les ventes, els gustos dels ciutadans són molt diferents i variats. Escoltem les seves opinions.

Read more

2019: eleccions, judicis, protestes i incendis

El 2019 començava ja marcat pel judici del procés, que havia de començar a principis d’any. Es tenia, a més, la mirada ja posada en la sentència, que molts donaven per escrita, i que havia de sortir abans que s’acabés l’any, així com en la resposta ciutadana i institucional a aquesta.

A més, les eleccions també estaven a l’horitzó. Les europees i les municipals ja tenien data, però, amb les majories que tenia Sánchez, unes eleccions generals eren probables. És així com, amb poc més d’un mes, van celebrar-se tres eleccions diferents.

Les majories que van sortir de les eleccions generals de la primavera, però, no van permetre un govern. Així doncs, el 10 de novembre es van celebrar els quarts comicis de l’any. Aquestes eleccions, junt amb el context polític, sembla que permetran una investidura a principis del 2020.

Context preelectoral

Abans d’aquestes últimes eleccions s’han de destacar dos fets. Per una banda, l’exhumació del dictador, i per l’altra, la resposta a la sentència.

No tothom va aplaudir l’exhumació de Franco: mentre uns es queixaven que era innecessari, d’altres defensaven que era massa tard i que no se n’havia d’haver fet tant ressò. Fos com fos, però, tothom va donar la seva opinió sobre l’exhumació, i la xarxa no va poder estar-se’n.

La resposta a la sentència, per la seva banda, es va viure intensament als carrers, però no va ser així a les institucions. Els carrers van viure intensament la sentència i no ho van fer, només, de la mà d’organitzacions com ANC, Òmnium o el mateix Tsunami Democràtic, sinó que va ser cosa de la gent.

Aquest 2019 no ha estat només a Catalunya on la gent ha sortit al carrer. Diversos col·lectius d’arreu del món, com és el cas d’Hong Kong, Xile o Iraq, per exemple. Han sortit al carrer contra la desigualtat social, l’autonomia territorial, les diferències polítiques, la dificultat econòmica, entre altres.

Incendis

Durant el 2019 s’ha parlat molt, també, dels incendis. A Catalunya, l’estiu va començar amb l’incendi a la Ribera d’Ebre, que es va veure agreujat per l’onada de calor que dificultava les tasques d’extinció. El català, però, no ha estat l’únic incendi: l’Amazones, Alaska, Austràlia o les Canàries són algunes de le szones afectades per incendis aquest any.

Aquests incendis han provocat destrosses i danys personals, materials i immaterials, i posen en alerta sobre el canvi climàtic i les polítiques que es duen a terme per cuidar la natura.

Notre-Dame en Flames – Reuters

.

.

Lluny dels grans incendis forestals i tot i que el seu impacte no és comparable, un altre incendi que ha commocionat a part dels ciutadans aquest 2019 és el de Notre-Dame el 15 d’abril.

Amb aquest va caure l’agulla, així com el sostre que cobria la nau, el cor i el transsepte.

.

.

La imatge de la ciència

Cada any, la ciència fa una gran quantitat de descobriments i tots tenen la seva rellevància. Aquest any, però, ha deixat una imatge que demostra, segons els científics, que les investigacions astronòmiques van en la bona direcció.

Cal recordar que aquesta imatge va ser possible gràcies a la col·laboració de diversos científics d’arreu del món.

La primera imatge d’un forat negre – EC – Audiovisual Service
Read more

A un partit de fer història

CLÀUDIA LLENA PLACES

Dades Bàsiques

Aquest dissabte 18 de Maig el Barça s’enfronta amb l’Olympique de Lyon en la final de la UEFA Champions League Femenina.

L’equip barceloní va vèncer al Cèltic de Glasgow a vuitens de final, al Kvinner a quarts de final, i finalment al Bayern de Munich a la semifinal, batent el rècord d’assistència en el camp en un partit de l’equip català com a local. En els últims set partits europeus, el Barça i la seva portera Sandra Paños han mantingut la porteria a zero i han marcat 17 gols.

L’Olympique, però, ha guanyat cinc campionats, tres dels quals han estat consecutius. En aquestes tres victòries, l’equip ha necessitat penals (2016 i 2017) i pròrroga (2018). Així mateix, en els últims set anys, ha estat semifinalista dos cops.

Campions UEFA Champions League Femenina

Campiones de les edicions anteriors

El partit tindrà lloc al Ferencváros Stadium de Budapest, un estadi que té una capacitat per a 22.000 persones aproximadament, sent la primera final que no es juga a la mateixa ciutat que la final de la Champions masculina. Començarà a les 18 h, finalment no coincidint amb el partit de final de LaLiga masculina entre el Barça i l’Eibar, que es jugarà el diumenge a la tarda, ja que com no hi ha res en joc, no es farà al mateix temps que la resta de partits del campionat.

L’equip català disputarà la final amb algunes baixes, entre elles Kheira Hamraoui, exjugadora de l’Olympique, que va ser sancionada amb targeta vermella a la tornada de la semifinal contra el Bayern de Munich.

Jugadores

Sigui quin sigui el resultat, el Barça ja ha fet història, ja que és la primera vegada que un equip espanyol arriba a la final de la Champions femenina, unint-se a la llista que inclou Alemanya, França, Suècia, Rússia, Anglaterra i Dinamarca. Així mateix, si guanyés la final, seria l’únic club en la història en guanyar la final de la Champions femenina i masculina.

El club català ha reservat 100 places de l’estadi pels seguidors de l’equip, al preu simbòlic de 3,13 euros. Així mateix, es podrà seguir el partit des de casa a través de Gol i Goltelevision.com.

Read more

¿Vuelta al ciclo ganador?

Mary Milena Villena (@marymvillena)

La última vez que el equipo de Andreu Plaza se proclamaba campeón de la Copa de España de La Liga Nacional de Futbol Sala fue en 2013, cuando el Barça Lassa, por aquel entonces equipo de Marc Carmona, conquistaba Alcalá de Henares en la vigésimo cuarta edición de este campeonato español. Ahora, los pupilos de Plaza escriben de nuevo su nombre en el palmarés de la Copa tras vencer 1 – 2 a ElPozo Murcia en la gran final, jugada en Valencia el pasado domingo día 3 de marzo.

El trofeo más codiciado de la Liga Nacional de Fútbol Sala ha sido levantado por un total de 14 equipos. Movistar Inter lo ha conseguido hasta diez veces; gracias a esta última victoria del equipo catalán en “La Fonteta”, el Barça Lassa empata ahora a ElPozo Murcia con un total de cuatro victorias cada uno.

Largos cuatro años

Hay quien ya consideraba la era ganadora del Barça Alusport de Marc Carmona un recuerdo culé difícil de revivir. Desde Segovia hasta Alcalá de Henares, pasando por Logroño, los azulgranas supieron sacar el máximo provecho a cada enfrentamiento y hacer de aquellos años una era de oro para el futsal catalán.

¿Cuánto crees que recuerdas sobre aquella etapa de gloria para el Barcelona?

La maldición de los murcianos

Es la tercera vez que ElPozo Murcia y el Barça Lassa se ven las caras en la Copa de España de la LNFS. Y es también la tercera vez que los azulgranas se imponen a ‘los charcuteros’ en el torneo. El míster de ElPozo Murcia ha reconocido la merecida victoria de su eterno rival. “Marcar diez goles y recibir tres son números de campeón, pero no fue suficiente. Se nos olvidó que el Barça nunca falla”, recalcó Diego Giustozzi. Un golpe duro para una plantilla que ha perdido sus últimas seis finales.

En esta temporada, estos equipos se han enfrentado en dos ocasiones y en ambas se ha producido el empate: un 3 – 3 en El Palau junto a un 5 – 5 en el Palacio de los Deportes de Murcia.

Una reunión de aficiones

La Copa de España de fútbol sala es una competición organizada por la LNFS vigente desde el año 1990 y disputada por los ocho primeros equipos clasificados al terminar la primera vuelta de liga. Tal y como pasa en otros eventos deportivos de misma índole, la Copa de España es la fiesta del deporte, la oportunidad de que todas las aficiones compartan el mismo pabellón tiñendo la grada de distintos colores.

Según informa la LNFS, han sido alrededor de 7000 espectadores quienes han disfrutado de la final en directo. Asimismo, Teledeporte ha contabilizado un total de 223 mil espectadores, un índice de audiencia de 1,8. A pesar de estas cifras elevadas, el pabellón Fuente de San Luís, con una capacidad para 8500 personas, no llegó a llenarse al completo.

Read more

Els guanyadors dels Premis Goya 2019

Una puixant visibilitat feminista, acudits sobre Catalunya, problemes de so, i més. Destaquem els moments més comentats de la gala a les xarxes socials.

Mario Güera-i-Duch (@mariogduch)

Aquest dissabte es va celebrar el 33è festival dels Premis Goya de Cinema. La cerimònia va tenir lloc a Sevilla per primera vegada, i ha estat presentada pels còmics Andreu Buenafuente i Silvia Abril. La gala, ja d’entrada, presentava moltes incògnites: malgrat les crítiques d’anys anteriors, la durada ha estat la mateixa de sempre (3 hores i escaig): «A mi se m’ha fet curta», bromejava Silvia Abril, pocs minuts abans d’acabar. A més a més, Twitter treia fum, amb milers de piulades al minut. Veiem quins són els moments més comentats dels Premis Goya 2019.

 

Un parell d’acudits sobre Catalunya

En un festival conegut per les facècies, no han faltat les que feien referència a Catalunya. Ben al principi, Buenafuente i Abril s’inventaven un nou guardó a la «Millor Pel·lícula Estrangera», que van atorgar a un Carles Puigdemont amb un llaç groc ben gros.

Més tard, no es van estar de relacionar el procés d’independència de Catalunya amb el cop d’estat de Veneçuela. A les xarxes, no tothom va estar gaire content amb aquest símil:

https://twitter.com/Evagar72/status/1091993675549282304

 

L’error tècnic de l’actuació d’Amaia, Rozalén, Judit Neddermann i Manu Guix

Manu Guix havia encetat a tocar la cançó al piano. Amaia havia de sortir a cantar, però des dels bastidors no s’havia «escoltat la claqueta», i la cantant va sortir tard demanant disculpes i que tornessin a començar.

L’acció ha estat greument criticada a Twitter, mentre que altres hi han tret pes titllant Amaia de «ser Amaia», natural i espontània. Amb tot, Manu Guix ha alçat la veu en defensa de l’exconcursant d’Operación Triunfo, palesant la valentia que va tenir per solucionar amb serenitat aquell contratemps. De fet, en el vídeo podem sentir que algun realitzador diu: «Gràcies, Amaia», cosa que ens condueix que certament la culpa no va ser seva, sinó de l’equip tècnic.

 

 

La visibilització del feminisme i del col·lectiu LGBTI

La lluita feminista va estar present al llarg de tota la gala del dissabte. En general, els presentadors van denunciar explícitament el masclisme i van donar veu a la lluita per l’emancipació femenina.

Cal remarcar, sobre això, dos punts principals. Per una banda, la presència de la pel·lícula Carmen y Lola, que tracta sobre el lesbianisme en el món gitano. Estava nominada a 10 premis, i se’n va endur dos: Carolina Yuste, per a la Millor Actriu de Repartiment, i la directora Arantxa Echevarría, per a la Millor Direcció Novell. Ambdues van fer uns discursos com a representats:

https://twitter.com/ExpositoOrteg/status/1092125237448241153

El segon gran moment per a les dones va ser protagonitzat per Eva Llorach, en guanyar l’estatueta a Millor Actriu Revelació per Quién te cantará. «Tinc una fantasia boja: fer un Frances McDormand«, va anunciar, i tot seguit va demanar a totes les dones nominades que s’aixequessin dels seients per compartir el seu premi amb elles tot bramant: «Sou molt poques!» Teniu el vídeo de l’instant aquí:

 

Campeones, Goya a la Millor Pel·lícula

Una comedia dirigida per Javier Fresser i protagonitzada per actors amb discapacitat ha guanyat el guardó a la Millor Pel·lícula de l’any. Campeones havia estat nominada a 11 premis, dels quals també ha guanyat la Millor Cançó Original («Este es el momento», de Coque Malla) i al Millor Actor Revelació per a Jesús Vidal.

El mateix Vidal va protagonitzar un dels moments clau de la gala en el seu discurs d’agraïments, que (tot i durar més de cinc minuts) va commoure profundament l’audiència.

Els altres premis

El reino (de Rodrigo Sorogoyen) lluïa 13 nominacions i es va endur 7 estatuetes —la que més. La sombra de la ley en va guanyar 3 de 6, i El hombre que mató a Don Quijote de 10 nominacions va obtenir 2 premis.

Teniu a continuació la relació de guanyardors (fes click a la imatge per veure la informació completa):

 

Goya

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies