Incertesa i expectació: els dies previs a la sentència

Espanya posa a prova la fortalesa de la seva democràcia. Són dies decisius a l’espera del que serà, sens dubte, una de les sentències més determinants de la seva història. La sala penal del Tribunal Suprem es pronunciarà aviat sobre el que va succeir la tardor del 2017 a Catalunya. Per alguns, un referèndum d’autodeterminació legítim i la caiguda de la màscara d’un Estat obertament repressiu. Per altres, un intent de subvertir l’ordre constitucional evitat gràcies als mecanismes de l’Estat de Dret.

Dimecres 16 d’octubre Jordi Sánchez i Jordi Cuixart hauran complert el màxim de dos anys en presó preventiva que estipula la llei d’enjudiciament criminal espanyola en el seu article 504, obligant així al tribunal presidit per Manuel Marchena a trencar el silenci en què s’ha sotmès des que va dir allò del «vist per sentència» el dotze de juny. El magistrat podria allargar-la en una interlocutòria, però tot indica que la sala s’inclinarà per no dilatar el procés i fer públic el seu veredicte. El fiscal Javier Zaragoza ja ho va dir: les sentències sortiran al voltant del dotze d’octubre, dia de la Hispanitat. Setmana complicada amb la vista d’Oriol Junqueras al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) perquè es pronunciï sobre la seva immunitat. Dilluns, aniversari de l’afusellament de Companys. L’expectació és màxima. La incertesa, també.

Al banc dels acusats s’hi asseuen els líders socials Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, la llavors presidenta del Parlament Carme Forcadell, l’antic vicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras i els exconsellers Joaquim Forn, Josep Rull, Jordi Turull, Dolors Bassa i Raül Romeva. Són acusats de rebel·lió per la Fiscalia i de sedició per l’Advocacia de l’Estat, en ambdós casos amb l’agreujant de malversació. El partit d’ultradreta Vox, personat com a acusació particular a la causa, hi afegeix a més el d’organització criminal. Els exconsellers Meritxell Borràs, Santi Vila i Carles Mundó, actualment en llibertat, s’enfronten a set anys de presó per desobediència.

La publicació de la sentència és el resultat d’un llarg procés judicial. Els plens del Parlament del sis i set de setembre, les manifestacions i mobilitzacions en favor d’un referèndum declarat il·legal i inconstitucional, la celebració de les votacions l’u d’octubre i la declaració d’independència del 27 d’aquell mateix mes es recullen com a moments clau d’un llarg procés per subvertir l’ordre constitucional. En altres paraules, segons les acusacions l’objectiu era destruir el sistema. La clau radica en el paper que la violència -constatada per alguns, inventada pels altres- va tenir en aquest procés.

Tot són preguntes sense resposta: el dia en què es faran públiques les sentències, la fórmula (si es farà pública o si s’enviarà directament a les parts), l’opacitat de la resposta que s’està preparant a escala institucional i civil. A bars, universitats, oficines i televisions no es parla de cap altra cosa. I és que, encara que al banc dels acusats hi hagi nou persones, l’anomenada «sentència al procés» jutjarà un moviment sencer.

La ciutadania s’està organitzant. Després de mesos amb mobilitzacions massives però clarament molt més modestes que en altres ocasions, la resposta a les sentències és una incògnita. El màxim exponent n’és Tsunami Democràtic, un nou i imprevisible actor. De manera totalment anònima, crida a la mobilització des dels seus comptes a les xarxes socials oberts el dia dos de setembre. Quan arribi el moment, donaran les directrius. En menys de dos dies han aconseguit més de 20.000 nous membres al seu compte de Telegram, arribant a les 80.000 persones.

Al seu torn, ANC i Òmnium ja van anunciar en un acte en el segon aniversari de l’1-O la voluntat d’una resposta plural, transversal i col·lectiva. Sota aquesta premissa, convoquen cinc marxes lentes des de Tarragona, Girona, Tàrrega, Vic i Berga que recorreran 100 quilòmetres en tres dies per arribar fins a Barcelona.

Read more

L’independentisme recorda l’1-O amb la vista posada a la sentència

Els membres del govern català durant l’acte «Compromís Primer d’Octubre». Irene López

En un aniversari més institucional que popular, l’independentisme busca la unitat. Les sentències esperades pel judici del procés i la voluntat «d’encarar el camí cap a la República Catalana” han marcat els actes de l’aniversari del referèndum.

El president de la Generalitat, Quim Torra, i el vicepresident, Pere Aragonès, commemoren l’1 d’Octubre en un acte institucional celebrat al Pati dels Tarongers del Palau de la Generalitat, acompanyats per altres membres del Govern i altres personalitats. Mentre el president en funcions de l’executiu espanyol, Pedro Sánchez, alerta de “no jugar amb foc”, Torra assegura que el “camí cap a la República catalana serà inevitable”.

Torra afirma que el Govern es compromet a lluitar per la llibertat “dels presos polítics i el retorn de les persones exiliades” i “avançar sense excuses cap a la República Catalana”. El president es compromet a fer-ho “democràticament i pacíficament”. Per la seva banda, Aragonès recorda que a l’1 d’Octubre de 2017, la ciutadania va expressar-se a través del vot i ho va fer “malgrat un estat d’amenaça, por i violència per part d’aquells que volien el silenci i la imposició”. 

Paral·lelament, els partits i entitats de la societat civil presenten com encaren les sentències imminents. El periodista Martí Anglada, la historiadora Anna Sallés i l’ex-diputat de la CUP David Fernández han llegit un manifest que apel·la a la ciutadania a mobilitzar-se davant d’una resolució judicial que “ens condemnarà a tots”. La voluntat és que es reuneixin “moltes sensibilitats plurals i transversals”.

Tot i recalcar la importància d’articular una resposta “des de la lluita no violenta i la desobediència civil pacífica”, no s’han avançat detalls de com es pot dur a terme. Marcel Mauri, vice-president d’Òmnium Cultural, alerta que les entitats no poden garantir que “les mobilitzacions no siguin instrumentalitzades o no pateixin la repressió de l’Estat”.

Read more

Puigdemont: «Amb un govern en funcions no podran aplicar el 155»

Carles Puigdemont defensa el caràcter no violent de tot el moviment independentista i qualifica les filtracions de l’Audiència Nacional als mitjans com a «deliri». En aquest sentit ha afirmat: «no he tingut cap contacte amb aquestes persones ni tampoc he encarregat a ningú que el tingui. Vull que la gent sàpiga que si algú em fa arribar qualsevol informació de caràcter violent, la resposta serà automàtica: desactivar aquestes accions«. Respecte a l’article 155, l’expresident de la Generalitat afirma que no el poden aplicar des de Madrid, ja que s’hauria d’aprovar al Senat i les cambres estan dissoltes. Aquestes declaracions les ha fetes al Matí de Catalunya Ràdio, en una entrevista de Mònica Terribas des de Waterloo.

Un altre dels temes tractats ha sigut la resposta a la imminent sentència que recaurà sobre els polítics independentistes. «Crec que la nostra resposta ha de ser unitària, ja que hem de representar la veu d’un poble que també se sentirà condemnat», afirma el president. A més a més, considera l’amnistia com a l’única resposta política possible a la sentència.

Puigdemont assegura, a més, que es veu com eurodiputat, ja que es va presentar i va sortir elegit. En aquest sentit, qualifica de trampa l’exigència d’haver de jurar la constitució per poder confirmar el seu càrrec, ja que fa uns dies les credencials de la substituta de l’exministre d’exteriors Josep Borrell van ser enviades a l’Eurocambra abans de jurar la constitució.

Read more

Sánchez revela “la fórmula” per a Catalunya i amenaça amb el 155

El president del govern espanyol en funcions es mostra confiat, segur i serè respecte a Catalunya en el que segurament és un dels dies de l’any més tensos políticament parlant. En una entrevista a la CADENA SER, Pedro Sánchez ha afirmat que la «crisi de convivència» que es viu des de fa deu anys necessita «tres principis bàsics»: «proporcionalitat, unitat de partits i fermesa democràtica».

Sánchez torna a fer referència a la presa de «decisions extraordinàries» en cas que sigui necessari al·ludint a l’aplicació de l’article 155. El president ha revelat que el seu executiu «ha estudiat» la suspensió de l’autonomia catalana i que «es pot aplicar» tot i la funcionalitat del seu govern.
«Nosaltres no amenacem, nosaltres advertim«, ha afirmat després de tornar a abordar la necessitat de condemnar la presumpta violència. «Els demanem que no juguin amb foc», conclou.

Tot i que la política catalana ha centrat bona part de l’entrevista, el fracàs a l’hora de formar govern i el distanciament entre forces polítiques també ha donat a Pedro Sánchez l’oportunitat de repetir allò que ha estat dient durant les últimes setmanes. Mentre Àngels Barceló arrencava amb un «ha dormit bé?», Sánchez ha afirmat amb un to pausat que no vol «entrar en cap retret».

Les eleccions del 10-N són a tocar i, tot i la millora que les enquestes auguren als socialistes, tot fa preveure que seran necessaris acords per poder formar govern. Amb Unidas Podemos, el candidat socialista ha recalcat les «diferències molt evidents» entre les dues formacions, materialitzades en la gestió del conflicte català, alhora que ha apuntat també a les polítiques impulsades conjuntament. Amb Ciutadans, ha assenyalat la quasi nul·la comunicació davant la negativa del seu dirigent, Albert Rivera, de «posar-se al telèfon».

El president del govern en funcions ha parlat d’economia, de formació de govern, i del que ell anomena «veritables problemes d’aquest país». Sempre, però, amb un ull posat a Catalunya en una de les tardors més determinants de tota la democràcia. «Hi ha un calendari que ens ve imposat, que és el català: la sentència del procés».

Read more

Les veus de l’1 d’Octubre

El segon aniversari de l’1 d’Octubre ha començat amb una reiteració de discursos, tant des del terreny independentista com des del constitucionalista. Puigdemont ha trencat amb el silenci mediàtic dels últims mesos amb una entrevista al Matí de Catalunya Ràdio. L’expresident creu que no es pot aplicar el 155.

Però no opinen el mateix a Madrid, on Pedro Sánchez s’ha mostrat convençut –a CADENA SER– que la resposta serà l’aplicació del 155, encara que la fórmula és la «proporcionalitat, unitat de partits i fermesa democràtica«.

Per la seva part, el president de la Generalitat, Quim Torra, ha afirmat que s’ha d’avançar «sense excuses» cap a la independència. Ho ha fet en una roda de premsa en què s’han reafirmat en la idea que el moviment independentista és pacífic. El vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès, ha fet èmfasi en el fet que «les societats madures, responsables i compromeses, s’expressen de manera democràtica i pacífica i ho fan a través del vot».

Read more

Les dates que van marcar la tardor més calenta a Catalunya

27 d'octubre, Declaració Unilateral d'Independència. A les escales del Parlament, el govern i els alcaldes amb les seves vares.

27 d’octubre, Declaració Unilateral d’Independència. A les escales del Parlament, el govern i els alcaldes amb les seves vares.

Fa dies que som a la tardor, una tardor que pot portar records amargs i emocionants a tots els catalans. La tardor de l’any passat ha ocupat i ocuparà sempre un espai a la memòria dels ciutadans i és per això que hem fet una recopilació dels dies clau i més importants de la tardor més calenta que Catalunya ha viscut, la tardor del 2017.

Captura   Captura.PNG2

Per accedir al calendari,  feu clic aquí.

Després de tots aquests dies, es va obrir un procés complicat. Els partits sobiranistes van intentar investir a Puigdemont, sense èxit, però també van temptejar amb altres candidatures, com la de Turull o Jordi Sánchez. L’Estat espanyol i el jutge Llarena van fer impossible les investidures i els ciutadans es van mobilitzar per fer-se sentir i reivindicar la República votada el primer d’octubre i el govern que ells havien escollit el 21-D.

Finalment, un candidat sorpresa va sortir a la llum. Quim Torra va ser triat el 131é President de la Generalitat de Catalunya. Quan va ser investit se’l va titllar de xenòfob i racista per part de l’oposició i del govern espanyol per uns articles que havia fet molts anys enrere. També va rebre crítiques per ser el titella de Puigdemont, exiliat a Bèlgica i molt compromès amb donar vida al Procés per tot Europa.

A un any de la tardor del 2017 les coses han canviat molt, tot i estar igual d’enrocats que al principi. Pedro Sánchez és el nou president d’Espanya i això fa que hi hagi un diàleg entre les dues parts. El problema persisteix i encara s’agreuja més pel fet de que encara hi hagi polítics a la presó i a l’exili, que d’aquí pocs dies ja farà any que hi són, esperant un judici que es presenta polèmic.

Aquells quatre mesos van ser, sense dubte, uns mesos moguts. Un any després que comencés tot, la situació continua tensa i passen les estacions, fins que, algun dia, sigui història.

Read more

Rajoy suspèn l’autonomia de Catalunya

EDGAR SAPIÑA MACHADO (@edgarsapinya)

Rajoy aplica l’article 155 de la Constitució Espanyola (CE). I l’ha aplicat amb el suport del PSOE i C’s, el bloc que s’autodenomina «constitucionalista». El cessament del 130è President de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, juntament amb la suspensió de totes i cada una de les conselleries, és el resultat d’aquesta interpretació del 155. Una interpretació que des de Catalunya s’han percebut de la següent manera:

 

 

I ara què?

El Parlament té aproximadament 6 dies per actuar. Aquest és el temps aproximat que tant el legislatiu com l’executiu català tenen per dur a terme la Declaració Unilateral d’Independència (DUI) abans que el Senat aprovi l’aplicació de l’article 155 de la CE. I això és un pur tràmit. El PP té majoria absoluta per tal de tirar cap endavant aquest tipus de mesura.

Una alternativa a la DUI, atès que la mediació amb l’executiu espanyol ha resultat impossible i la Unió Europea (UE) no ha mogut un dit, és la creació d’un Govern de concentració. Aquesta proposta sorgeix de les Joventuts d’Esquerra Republicana (JERC), on es demana que s’ampliïn les conselleries per tal d’incorporar a la CUP, ICV-EUiA i a Podem Catalunya dins de l’executiu, així com sumar a diversos agents socials a la direcció de la Generalitat. Aquesta proposta compta amb el suport del vicepresident Oriol Junqueras, tal com indica el diari ARA i el diputat al Congrés dels Diputats, Gabriel Rufián. 

Cada setmana l’escenari polític català canvia, ja sigui per l’acció de l’executiu de Rajoy o per les accions adoptades per Puigdemont. D’aquesta manera, l’escenari és completament incert i intentar extreure conclusions fermes sobre la situació actual resulta pràcticament impossible.

Be

Foto: Edgar Sapiña

Read more

La societat catalana es mobilitza i rebutja l’empresonament dels presidents de l’ANC i Òmnium Cultural

EDGAR SAPIÑA MANCHADO (@edgarsapinya) 

Les espelmes il·luminen la ciutat de Barcelona. Unes 200.000 de persones, segons la Guàrdia Urbana, es mobilitzen als carrers de Barcelona. L’ANC i Òmnium Cultural han cridat a la societat civil de Catalunya a mobilitzar-se i rebutjar l’empresonament dels presidents de l’ANC i Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, respectivament. En la convocatòria s’ha animat als manifestants a portar espelmes com a gest de rebuig a l’actuació de l’Audiència Nacional.

Durant la manifestació massiva s’han escoltat els coneguts crits d’independència, l’Himne dels Segadors «no esteu sols», «fora les forces d’ocupació». Al llarg de la convocatòria s’ha llegit un manifest a càrrec de l’actriu Sílvia Bel i s’ha produït un minut de silenci.

Autora: Mariona Puig

Autora: Marta Santacreu

En l’àmbit polític el líder del PP a Catalunya, Xavier García Albiol, ha afirmat en una roda de premsa sobre aquests fets que «ni el president d’Òmnium Cultural ni el president de l’ANC són presos polítics perquè no els ha votat ningú». Albiol considera que la Fiscalia està jutjant als líders de l’ANC i d’Òmnium Cultural perquè «es creuen que poden actuar de forma impune».

El líder de Podem Catalunya i membre de la coalició parlamentària de CSQEP, Albano Dante Fachín, afirma que el delegat del Govern d’Espanya a Catalunya, Enric Millo, ha de dimitir de forma «immediata». Això és degut a les declaracions que ha realitzat aquest matí durant l’entrevista al programa radiofònic El Matí de Catalunya Ràdio, on ha assegurat que «l’actuació de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil [l’1O] va ser molt professional, sense cap mena de dubte». Fachín ha demanat al PSC que «expliqui amb claredat si està al costat dels ferits de l’1O o si està del costat de Mariano Rajoy». Segons Fachín, el líder del PSOE, Pedro Sánchez, està al costat de Rajoy.

La Secretaria General d’ERC, Marta Rovira, ha reiterat en una conferència de premsa al Parlament de Catalunya que el full de ruta del Govern de JxSí és deu a un «mandat democràtic, legal i legítim». Tot i això, considera que els independentistes han estat «perseguits constantment» per la seva ideologia.

Mireia Boya, diputada al Parlament de Catalunya per la CUP, ha equiparat l’Audiència Nacional amb el Tribunal de Orden Público de l’època franquista i ha avançat que s’està negociant entre els grups polítics independentistes la proclamació de la República, l’aplicació de la Llei de Transitorietat i l’inici del procés constituent.

La inexistència de diàleg entre el Govern de Madrid i la Generalitat impossibilita una resolució ràpida i acordada del conflicte. La situació de crisi continua.

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies