Més polítiques

Aroa Tort – Aquest dijous, de nou, un altre debat electoral. Ja en van quatre en una setmana. Però el de dijous a la nit, a la Sexta, va tenir una particularitat: un debat únicament de candidates. Candidates, en femení. Per contrarestar el debat de dilluns dels caps de llista, on es va fer plausible la disparitat en la política? Més ben dit, la disparitat en el capdamunt de la política. I en el capdamunt de qualsevol àmbit de la societat. Dilluns vam tenir un debat entre els candidats que aspiren a ser presidents del govern, tots cinc, homes. Dijous vam veure l’enfrontament entre les representants dels partits. I les diferències entre aquests dos debats es van fer evidents.

La dinàmica

En primer lloc, elles van tenir una oratòria i un discurs molt més ben format que el d’ells. Van donar arguments millor elaborats i els van saber explicar més clarament al públic. En definitiva, tot i les discussions, trepitjar-se i, fins i tot, els crits en algun moment ─cosa normal, al cap i a la fi, ja que és un debat i, a més, un debat electoral─, els diferents enfrontaments entre les candidates van ser menys durs, en la línia de menor espectacularització. Tot el debat en si va tenir un to més pausat, en comparació amb l’altre. I, tot i que probablement la resposta està en què cada polític és diferent, la veritat és que sorprèn aquesta diferència, en conjunt, en la sobreactuació global del debat, que es va fer notar molt més en el d’ells que en el d’elles.

El format

Tanmateix, el format del debat de dijous era força diferent del del dilluns, cosa que va facilitar la millora de l’argumentari de les polítiques. Aquest cop, la periodista feia les preguntes ─les preguntes concretes─, podia tallar i interrompre i, el més important, en el debat no hi havia blocs temàtics tancats. Això va permetre que cada candidata definís polítiques concretes d’actuació quan se’ls preguntava. En canvi, en el debat d’ells, amb els blocs predeterminats, es produïa una monopolització del tema per cada polític, cadascun l’intentava portar al seu àmbit. Aleshores, no s’acabaven de definir les polítiques detallades i, al final, tot eren reiteracions de temes ─Catalunya, l’exemple paradigmàtic, que apareixia en tots els blocs.

Per tant, el format va jugar a favor de les dones. Van començar sense interrompre’s, pràcticament, encara que després eren inevitables les discussions. Perquè, com he dit, no deixa de ser un debat. I, entrant una mica en els continguts, en aquest es va parlar de les dones, es va parlar de feminisme. Va ser un dels temes centrals i recurrents. I això es va notar especialment en el minut d’or de les candidates, on tres d’elles (UP, PSOE i PP) es van dirigir a les dones directament, a diferència dels seus homòlegs homes.

I un apunt final, sobre la seva vestimenta. És odiós quan només es parla de les dones pel seu físic i la seva roba. Però en aquí voldria fer notar el tipus de sabates que quatre d’elles portaven. Potser les sabates que duien ells el dilluns també fossin incòmodes. O potser no. Tot i això, no em deixa de sorprendre que, en un debat on s’estaran més de dues hores dretes, elles hagin de dur ─sigui per voluntat pròpia o no─ uns talons tan alts i prims que fan mal als peus només de veure’ls.

Read more

Les que parlen clar

Anna Ariño i Mar Bermúdez

L’atur, el model econòmic i fiscal, l’increment del preu del lloguer i la política territorial, són alguns dels temes tractats al debat “Última Oportunidad” de La Sexta, el dia 7 de novembre de 2019. Inés Arrimadas (C’s), Rocío Monasterio (VOX), Irene Montero (Podemos), Maria Jesús Montero (PSOE) i Ana Pastor (PP)  han exposat les seves propostes de partit en un debat electoral rigorós, seriós i clarificador.

Caracteritzat pel respecte a l’ordre i la paraula de cada candidata, les dinàmiques s’han establert des del primer moment: PP i PSOE es remeten als seus passats gloriosos en un cara a cara constant. C’s remarca els seus èxits electorals municipals i les pràctiques impulsades des d’aquests governs. Podemos i VOX, també enfrontades directament, fan declaracions d’intencions amb models de futur.

Cada temàtica introduïda per la presentadora, Ana Pastor, s’inicia amb una pregunta que insistia a rebre una resposta concreta. Un nivell d’especificitat que les candidates no van defugir. En el camp de l’habitatge, per exemple, Podemos proposa augmentar competències en regulació per als ajuntaments qui viuen de primera mà la problemàtica. PSOE, posar sòl públic a disposició per a la construcció, una proposta similar a la del PP que xifra en 100.000 els habitatges a construir. VOX, per la seva banda, defensa la no-intervenció política en la matèria, per tal que s’autoreguli. Ciudadanos aposta per un model de millora de l’habitatge social.

La violència de gènere és un nexe en comú. Amb matisos. Tots els partits es consideren feministes i estan d’acord amb posar fi als abusos i violacions. Però les propostes difereixen. En un extrem, VOX defensa la cadena perpetua per als violadors. Front aquesta declaració, Irene Montero respon que la solució passa per l’educació de les noves generacions. Ciudadanos expressa la necessitat de no patrimonialitzar el tema. Finalment, PP i PSOE posen l’accent en el canvi de la legislació. 

La resposta a aquest debat és molt més positiva que la rebuda pels debats anteriors, protagonitzats pels caps de llista, tot homes, dels principals partits polítics. El nivell de concreció de les respostes, l’agilitat i el nivell del discurs han fet d’aquest un dels debats més valorats. Catalunya ha sigut un punt més, no el centre. El feminisme ha tingut un paper rellevant, no passiu. Els torns de paraula i les apel·lacions directes han estat respectats. El paper de la presentadora, rigorós i professional. Un escenari televisiu de qualitat. Vertaderament, ha estat aquest, el debat que ha permès a la població entendre els posicionaments i les propostes dels partits polítics que es presenten a les eleccions del proper 10N. Una última oportunitat ben aprofitada. I són elles les que ho han aconseguit.

Un debat polític fructífer i dinàmic, veritat? Et sorprèn que s’hagi produït al voltant de figures femenines? Sí, elles també debaten i tenen les capacitats suficients per fer-ho. I això queda qüestionat quan es posa el focus en què són ELLES, en comptes de posar-lo en QUÈ diuen. Que no et sorprengui que cinc dones siguin protagonistes d’un debat electoral. Sorprèn-te per les diferents propostes que expliquen, per la seva oratòria, pel seu esforç en convèncer… Analitza el contingut, no la forma. Ja és hora que les dones deixin de ser notícia pel fet de ser-ho. Emfatitzant això queda patent la inseguretat respecte a la dona pròpia del masclisme que encara viu a la societat. 

Un cop més: NO pel què són, SÍ pel què fan.

Read more

EN DIRECTE: Segueix el debat del 10N a Ciutadella

Organitzat per deba-t.org, tindrà lloc a les 11 al Campus de la Ciutadella de la Pompeu Fabra

Un debat paritari

Read more

10N: més partits i majories menys sòlides

Divendres dia 1 de novembre comença la campanya electoral pels comicis generals del 10 de Novembre. Aquesta campanya durarà vuit dies a diferència de les campanyes dutes a terme fins ara, que n’han durat 15. Això es deu a la repetició d’eleccions per la impossibilitat de formar govern i a una disposició addicional a la LOREG (Llei Orgànica de Règim Electoral General) aprovada l’any 2016 per evitar, quan es pensava que Rajoy no aconseguiria formar govern, que les eleccions se celebressin el dia de Nadal. Finalment Rajoy va poder formar govern i no es va celebrar cap campanya de vuit dies.

El govern de Rajoy, però, no era prou fort i la moció de censura el va tombar i va fer Sánchez president. Tot i que després de la moció de censura es veia fort, no va aconseguir prou suports per seguir governant i es va veure forçat a convocar eleccions. És per això que, en una primavera on ja hi havia previstes les eleccions municipals i les europees, a més d’algunes autonòmiques, se’n van afegir unes altres, les generals.

Així, el 28 d’abril de 2019 Sánchez sortia victoriós dels comicis, però un cop constituït el parlament no va aconseguir els suports suficients per formar govern. Per això, el PSOE espera, d’aquestes segones eleccions, ampliar majories i poder governar.

Aquestes eleccions arriben, però, en un moment polític i social molt convuls i diferent. És important tenir en compte que els últims deu anys han estat marcats per aquesta tònica i, per això, s’han convocat una gran quantitat de comicis a Espanya, però també a Catalunya.

L’evolució d’aquests últims anys ha significat un canvi polític important a Espanya. Per una banda, l’entrada de partits polítics al Congrés ha significat la fi del bipartidisme que hi havia instaurat a Espanya i que era fruit d’una llei electoral que, si bé és proporcional, té un comportament majoritari per la mida de les circumscripcions.

A més, el conflicte català ha estat al centre de totes les mirades en els últims anys i, tot i que semblava que després dels últims empresonaments a principis de 2018 el moviment independentista s’havia apagat, aquesta tardor ha demostrat que no era així.

Ja abans que sortís la sentència van començar els moviments irregulars i qüestionats pels independentistes amb la detenció dels joves de Sabadell, però amb la sentència del procés es va demostrar que no només l’independentisme no estava mort, sinó que es va fer palès que hi havia moltes ganes de mobilitzar-se i que, com a mínim a una part del moviment, hi havia ganes d’anar més enllà de les manifestacions multitudinàries i els actes simbòlics. S’ha demostrat, a més, una gran capacitat de mobilització i comunicació més enllà dels mitjans tradicionals, que sembla, amb el tancament de pàgines web i l’ordre judicial enviada a GitHub, que posa nerviós a algun poder de l’Estat.

Enmig de les mobilitzacions a Catalunya i per fer campanya, el PSOE va acabar exhumant el cadàver del dictador i el que havia de ser un acte contra el franquisme i de reivindicació de l’estat de dret i democràtic va acabar servint a diversos col·lectius franquistes per donar suport al dictador amb crits i cants en suport de la dictadura.

Amb tota aquesta situació, les eleccions del 10N es presenten amb moltes incògnites a Espanya i a Catalunya. A més, tot i els partits que es preveuen majoritaris, sembla que podria haver-hi una gran afluència de partits i podria acabar sent un parlament molt plural que podria incloure fins a 16 partits polítics.

El més previsible és que el PSOE torni a guanyar les eleccions, però el que no està clar és com aconseguirà les majories necessàries per poder governar. De fet, segons l’enquesta de Sigma Dos, que és qualificat de referent per la pàgina electomania, mentre el PP pujarà, Podemos i Ciutadans sembla que trauran pitjors resultats. Semblaria, a més, que Vox es mantindria estable, tot i que sembla que del que està passant a Catalunya i l’exhumació del dictador els està beneficiant. A banda, entraria un nou actor que és Más País i que segurament traurà vots a Podemos.

Aquest escenari dibuixa un panorama difícil pel PSOE a l’hora de pactar, ja que tant Podemos com Ciutadans, que eren els seus preferits a l’esquerra i a la dreta, respectivament, baixarien i, per tant seria més difícil aconseguir els suports. En aquest mateix escenari, seria possible que el PSOE intentés governar en solitari buscant aliances només en moments clau com la investidura o els pressupostos, tot i que amb aquestes aliances tindrien el mateix problema que si intentessin fer un govern de coalició. L’escenari plantejat, tot i la pujada del PP, no sembla que fos possible una suma de dretes degut a la baixada que Ciutadans patiria.

Pel que fa a Catalunya, cal destacar dues formacions que s’incorporen. Per una banda Más País que a Catalunya només es presenta a Barcelona però que podria aparèixer a l’hemicicle i restar vots a Podemos. Per l’altra hi ha la CUP que no s’havia presentat mai a unes eleccions generals, però que pel moment polític i social que s’està vivint, han cregut convenient fer-ho. Aquesta formació entraria al parlament i podria representar la tercera pota independentista a Madrid, segons algunes enquestes.

La resta de partits, a Catalunya, sembla que seguirien, segons una enquesta d’El Periódico, una tònica semblant a la dels comicis anteriors, amb l’única variació a Ciutadans que, seguint amb la baixada estatal, baixaria de cinc a dos escons.

A aquest escenari que dibuixen les enquestes, però, cal afegir-hi diversos factors. Per una banda cal tenir en compte que  la campanya encara no ha començat i que, encara que sigui més curta, poden passar, encara, moltes coses. A  més, cal tenir en compte la campanya de desmobilització, destapada per eldiario.es, de l’esquerra que està duent a terme, segons ells, “un guru de Pablo Casado”. També entra en joc la sanció que ha rebut Sánchez, per part de la Junta Electoral Central, per fer un ús electoralista de la Moncloa.

Pel que fa a Catalunya, l’escenari d’incertesa i mobilitzacions segueix i el dissabte previ a les eleccions, la jornada de reflexió, hi ha convocada una mobilització pel Tsunami Democràtic, encara per concretar, que també pot influir en els resultats del 10N.

Read more

Vehí: “Anem a Madrid a portar el conflicte”

Mireia Vehí, cap de llista de la CUP per Barcelona en les eleccions del 10N, ha assegurat que volen «portar el conflicte» al Congrés dels Diputats, tot i que considera que aquest ja hi està, ja que «tota la campanya va de Catalunya». Aquestes declaracions les ha fetes en una entrevista al Matí de Catalunya Ràdio després que la CUP presentés els més de 25.000 avals que els permeten presentar-se a les quatre províncies catalanes a les eleccions del 10N, però abans que comenci la campanya i quedi restringida la cobertura que els mitjans poden donar a tots els partits, sobretot als que no tenen representació parlamentària actualment.

Vehí ha explicat que van a Madrid amb un «espai que té tres noms: amnistia, autodeterminació i drets». Així, creu que es poden entendre amb qualsevol formació que entengui, com ells, que l’amnistia «afecta a tots els tipus de represaliats i represaliades en el marc de l’autodeterminació i fins i tot en el marc de la llei mordassa», que l’autodeterminació és el «del dret col·lectiu del poble català a exercir el dret a l’autodeterminació per mitjà de la desobediència civil i institucional» i que concebi la «conquesta de drets en clau desobedient, institucional i civil».

Afirma que si no hi ha aquest marc de base, per ells no té sentit fer política.
Terribas també ha aprofitat l’entrevista per preguntar a Vehí sobre la sentència al judici del procés. La cupaire ha assegurat que aquesta tindrà un seguit de conseqüències molt importants, ja que assegura que, pel que fa al tractament de la dissidència política, «el laboratori actual és Catalunya» i això donarà via lliure a aplicar aquestes mesures a tot l’Estat, ja que «aplanarà el camí cap a la repressió a la dissidència política». En aquest sentit, ha considerat que la «resposta ha de ser proporcional» i aquesta «només es pot donar al carrer».

Finalment, el tema s’ha centrat en la violència. Vehí no s’ha volgut opinar sobre el cas de l’Audiència Nacional, ja que considera que no té prou informació perquè «no s’ha aixecat el secret de sumari». Vehí ha assegurat que «la CUP en cap moment ha cridat a fer una acció directa», però una «condemna de la violència en abstracte» tampoc ha volgut fer-la perquè, assegura que fan «política de fets» i que l’estat ha «construït un relat abstracte de violència» i que si ho condemnen, estarien «reforçant» el seu joc.

Read more

Sánchez revela “la fórmula” per a Catalunya i amenaça amb el 155

El president del govern espanyol en funcions es mostra confiat, segur i serè respecte a Catalunya en el que segurament és un dels dies de l’any més tensos políticament parlant. En una entrevista a la CADENA SER, Pedro Sánchez ha afirmat que la «crisi de convivència» que es viu des de fa deu anys necessita «tres principis bàsics»: «proporcionalitat, unitat de partits i fermesa democràtica».

Sánchez torna a fer referència a la presa de «decisions extraordinàries» en cas que sigui necessari al·ludint a l’aplicació de l’article 155. El president ha revelat que el seu executiu «ha estudiat» la suspensió de l’autonomia catalana i que «es pot aplicar» tot i la funcionalitat del seu govern.
«Nosaltres no amenacem, nosaltres advertim«, ha afirmat després de tornar a abordar la necessitat de condemnar la presumpta violència. «Els demanem que no juguin amb foc», conclou.

Tot i que la política catalana ha centrat bona part de l’entrevista, el fracàs a l’hora de formar govern i el distanciament entre forces polítiques també ha donat a Pedro Sánchez l’oportunitat de repetir allò que ha estat dient durant les últimes setmanes. Mentre Àngels Barceló arrencava amb un «ha dormit bé?», Sánchez ha afirmat amb un to pausat que no vol «entrar en cap retret».

Les eleccions del 10-N són a tocar i, tot i la millora que les enquestes auguren als socialistes, tot fa preveure que seran necessaris acords per poder formar govern. Amb Unidas Podemos, el candidat socialista ha recalcat les «diferències molt evidents» entre les dues formacions, materialitzades en la gestió del conflicte català, alhora que ha apuntat també a les polítiques impulsades conjuntament. Amb Ciutadans, ha assenyalat la quasi nul·la comunicació davant la negativa del seu dirigent, Albert Rivera, de «posar-se al telèfon».

El president del govern en funcions ha parlat d’economia, de formació de govern, i del que ell anomena «veritables problemes d’aquest país». Sempre, però, amb un ull posat a Catalunya en una de les tardors més determinants de tota la democràcia. «Hi ha un calendari que ens ve imposat, que és el català: la sentència del procés».

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies