Està Déu a Barcelona?

Mercè Alonso Juan-Muns (@nomesperiodisme)

Què pensen els candidats i candidates a l’alcaldia de Barcelona sobre el fet religiós? I sobre les mesquites o la Sagrada Família? Quin model d’integració tenen? Segons el seu parer, les festes religioses han de marcar el calendari laboral? La fe és un fet públic o privat? Amb les eleccions a l’alcaldia de Barcelona a tocar, totes les mirades es posen sobre les seves opinions. “Déu a Barcelona. Sis alcaldables i el fet religiós”, doncs, és el llibre de Paris Grau i Jordi Roigé que posa el debat de la religió sobre la taula.

6 candidats parlant de religió

Ada Colau, Joaquim Forn, Ernest Maragall, Jaume Collboni, Josep Bou i Manuel Valls. Així, només la CUP ha declinat participar de la iniciativa. Amb idees molt diferents, tots ells es plantegen quines seran les mesures en l’àmbit espiritual que tenen planejades de cara el seu mandat. Es tracta, doncs, d’un projecte que neix d’Animaset i dels claretians. L’objectiu? Que a la taula electoral hi hagi un fet que, en múltiples ocasions, passa desapercebut.

Primerament, subratllar que la tria d’autors és molt concreta. I és que es tracta de dues generacions molt diferents, com són la del Paris i la del Jordi. Un llibre on es recapten dades de la Generalitat i l’Ajuntament. En aquestes, algunes d’elles exposades en l’acte de presentació, s’indica que gran part de la ciutadania té certa inquietud religiosa (ja siguin catòlics, musulmans…). Amb total, un 50% de catalans té inquietud espiritual.

Entre els autors, no totes les entrevistes es van poder fer en directe. En el cas de Joaquim Forn, es va fer en format de cartes. Forn explica que és “partidari de la religió a tot arreu”. Ell, de convicció religiosa, assegura que “els valors cristians són 100% humans com, per exemple, l’erradicació de la pobresa”. És per tant, amb aquestes conviccions, les que el fan lluitar en la política. En el cas d’Ada Colau, l’entrevista tampoc va ser en directe. Però com expliquen Paris i Jordi, no es tracta “d’enxampar a ningú”, sinó de “sentir les opinions reflexives”. És per aquest motiu, que el marge de correcció ha estat possible en el llibre.

Un debat interreligiós              

Com van indicar els autors a l’acte de presentació, es tracta de parlar de la religió d’un format que no sigui el de “l’escàndol”. Un cop van fer una breu presentació del llibre, l’acte va generar un debat entre Màxim Muñoz, president de la Fundació ClaretMohamed El Ghaidounipresident de la Unió de Comunitats Islàmiques de Catalunya. Aquest debat va estar moderat per Mireia Pratsreportera de TV3. A continuació, afegim algunes de les preguntes i respostes que es van generar en el debat:

Què demanaries als alcaldables?

Muñoz: Que es respecti la valoració pel fet religiós. Així, el valor s’especifica més enllà del culte propi: a nivell social, educatiu…no hauria de ser una suplència, sinó una eina de servei pels més desfavorits. També un esforç per superar els prejudicis

El Ghaidouni: Demanem que es compleixi allò que està plasmat en la mateixa Constitució. Em dona la sensació que els polítics tenen por de marcar una nova etapa entre política i religió

Si fóssiu alcaldes, que faríeu per la vostra confessió i per la dels altres?

Muñoz: Respecte i valoració. La importància de donar el punt de vista humà, que l’experiència religiosa sigui valorada

El Ghaidouni: Sobretot, la normalització de totes les religions

DSC08815 dDSC08821 dDSC08833DSC08851 dDSC08878 dDSC08883 d

Read more

L’1 d’octubre, un any després: els votants del ‘no’

Ana Ibáñez i Albert Viladegut (@aviladegut97)

Veure el reportatge sencer

L’1 d’octubre de 2017, 2.262.424 catalans van anar a les urnes en un referèndum no pactat amb l’Estat espanyol. La pregunta era si la ciutadania catalana volia que Catalunya esdevingués un estat independent en forma de república, i el ‘sí’ va guanyar amb un 90% dels vots.

Tanmateix, la majoria de catalans contraris a la independència no van anar a votar, considerant aquest referèndum fora de la legalitat i, per tant, no vàlid. No obstant això, hi va haver una minoria de la població que, tot i estar en contra de la independència de Catalunya, van votar. El ‘no’ va representar el 7,83% dels vots. Una xifra petita, però gens menyspreable, ja que 177.547 persones no independentistes van donar legitimitat a aquest referèndum.

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies