Tot el que has de saber sobre la resposta a la sentència

Dimecres 16 d’octubre és, a priori, la data límit perquè el Tribunal Suprem emeti la resolució de la sentència judicial dels encausats del procés, coincidint amb el període màxim de presó preventiva de dos anys de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez. Amb vista de la sentència s’està gestant una mobilització ciutadana encapçalada per Tsunami Democràtic, ANC i Òmnium Cultural, amb el suport dels principals partits i líders independentistes. Tanmateix, deixen en mans de la societat civil l’organització de la resposta, seguint la mateixa lògica que va permetre arribar totes les urnes als col·legis el dia u d’octubre.

Pla mitjà d’alguns dels concentrats a la plaça de la Independència de Girona en contra del judici de l’1-O el 12 de juny de 2019 | ACN, Aleix Freixas

La incògnita de Tsunami Democràtic

Tsunami Democràtic és qui encapçala per una banda la resposta immediata a la sentència. La clau de tot l’engranatge està en l’anonimat, ja que impedeix emprendre accions legals contra els organitzadors. Una iniciativa que es va fer visible a les xarxes socials via Twitter, Telegram, Instagram i web oficial el 2 de setembre i, que minuts més tard, membres de Junts per Catalunya i ERC van retuitar-ne contingut, ja que se’ls hi havia presentat la proposta el dia abans a Ginebra. El seu lema rau en una mobilització immediata en resposta a la sentència, una desobediència civil no violenta i bloqueig a escala nacional. El Manifest de Tsunami Democràtic ho deixa clar “cap violència, però tota la fermesa».

El seu modus operandi recau en una estructura vertical sense vehiculació entre els membres i la utilització dels serveis de comunicació més segurs que existeixen com Protonmail, un correu electrònic xifrat amb diversos servidors a Suïssa o Signal, una de les aplicacions més segures de missatgeria. Un cop els dirigents i organitzadors s’han coordinat es comuniquen amb la ciutadania a través del canal de Telegram que avui dia ja el segueixen més de 80.000 persones, Instagram amb 18.000 seguidors i Twitter, amb 55.000 seguidors. Seguint la lògica de l’anonimat, Tsunami Democràtic no segueix a ningú.

Aquest moviment ha desprès molta incertesa en qüestió de poc temps i una allau de falses informacions i especulacions circulen per les xarxes socials. No obstant això, l’únic comunicat oficial que ha publicat Tsunami Democràtic és aquest:

Comunicat oficial de Tsunami Democràtic | Tsunami Democràtic

Tsunami Democràtic i crida estudiantil

La iniciativa ha comunicat via xarxes socials les diverses columnes que s’organitzaran als campus universitaris un cop surti la resolució de la sentència.

Comunicat oficial columnes universitàries | Tsunami Democràtic

Mobilitzacions acompanyades de música
Fa poques hores Tsunami Democràtic i la revista musical Enderrock publicaven a les xarxes socials la primera de les cançons comunes «Un somni immens«. Músics d’arreu dels Països Catalans i del Pais Basc com Roba Estesa, Cesk Freixas, Els Catarres i Buhos han unit les forces per donar veu els himnes que presidiran les futures mobilitzacions.

Cançó «Un somni immens» | Youtube

Marxes per la Llibertat

Per altra banda, l’ANC i Òmnium Cultural també encapçalen la crida unitària a la resposta ciutadana un cop surti la resolució sota el lema de Marxes per la Llibertat. Les marxes multitudinàries, inspirades en marxes pacífiques històriques, sortiran des de cinc ciutats del territori -Girona, Vic, Berga, Tàrrega i Tarragona- i aniran passant poble per poble fins a arribar a la capital. Un total de 100 quilòmetres en tres dies.

Fonts oficials de les entitats informen de la possibilitat de pernoctació gratuïta així com menjars a preu popular a través d’una reserva prèvia a la web.

Vaga intersindical 18 d’octubre

A banda de les diverses crides a la mobilització ciutadana, hi ha prevista una vaga general el dia 18 d’octubre convocada per la Intersindical-CSC.

Read more

Fairy, de la cuina a la revolució

Mercè Alonso Juan-Muns (@nomesperiodisme)

De desgreixar plats a seure a les taules del TSJ. De ser un producte amagat entre esponges i baietes, a convertir-se en el Trending Topic mundial. El Fairy, el protagonista que ha omplert les xarxes a partir de mems i bromes. Enric Millo, en la seva declaració com a testimoni de l’1-O, va explicar que algunes escoles havien fet servir “la trampa del Fairy”. Una tàctica suposadament infal·lible per combatre la policia espanyola que volia impedir el referèndum català. Així, aquesta consistia a vessar rentavaixelles a l’entrada de les escoles perquè els agents rellisquessin. Una forma rocambolesca d’assegurar que els policies caiguessin i tothom els comencés a donar puntades de peu al cap.

Amb aquest motiu, s’ha fet furor a la xarxa on s’han publicat tota mena de mems. En dos dies, Fairy ha passat de gairebé l’anonimat a estar nominat a l’Òscar a millor actor secundari del procés independentista. Tot i així, experts asseguren en el Món a RAC1 (28:39 a 29:42) que el ressò que s’ha fet a les xarxes ha afavorit la marca.

“Si haguessin jugat la carta de l’humor, de fer alguna picada d’ull al consumidor amb alguna intervenció a les xarxes socials de complicitat i amb ironia, lògicament amb tota la prudència que pugui requerir la situació del context, això es podria haver traduït en increment de vendes”

Ferran Lalueza professor de Publicitat de la UOC

“Han sigut ‘trending topic’ i han tingut tots aquests tuits, i amb això, el ‘brand awareness’, el coneixement o notorietat de marca, el nom Fairy ha pujat estrepitosament”

Marta Royo economista i experta en màrqueting

Amb tot, el Fairy ha saltat a la fama sense haver-ho buscat ni planejat. Publicitat de forma gratuïta. I és que un fet anecdòtic col·locarà el producte a les estratosferes del genèric. Ara ja no utilitzarem sabó ni detergent, sinó Fairy. Ara s’haurà d’anar al supermercat amb una llicència d’armes en mà no sigui el cas que s’intenti planejar una nova relliscada. I el més segur, ara Fairy augmentarà les seves vendes, almenys per un temps…

Davant les declaracions de Millo, no ha faltat l’humor. Fem un recull dels tuits més destacats que fan una picaresca picada d’ullet:

1- Urnes i Fairy: les dues armes del cop d’estat català

2-No és la primera vegada que el Fairy apareix com un dels productes amenaçadors cap a l’Estat espanyol, els bascs ja havien utilitzat la tècnica

https://twitter.com/suso06031953/status/1103401301294100480

3-El Fary? O el Fairy?

4-Moments crítics d’un equip policial desactivant una ampolla de Fairy

5,6- S’ha de vigilar amb el sòl per no caure

7- El Fairy ja estava present a la Segona Guerra Mundial com a trampa de defensa

8, 9 i 10- L’àmbit lingüístic tampoc s’ha volgut perdre l’oportunitat de fer jocs de paraules

 

Read more

L’1 d’octubre, un any després: els votants del ‘no’

Ana Ibáñez i Albert Viladegut (@aviladegut97)

Veure el reportatge sencer

L’1 d’octubre de 2017, 2.262.424 catalans van anar a les urnes en un referèndum no pactat amb l’Estat espanyol. La pregunta era si la ciutadania catalana volia que Catalunya esdevingués un estat independent en forma de república, i el ‘sí’ va guanyar amb un 90% dels vots.

Tanmateix, la majoria de catalans contraris a la independència no van anar a votar, considerant aquest referèndum fora de la legalitat i, per tant, no vàlid. No obstant això, hi va haver una minoria de la població que, tot i estar en contra de la independència de Catalunya, van votar. El ‘no’ va representar el 7,83% dels vots. Una xifra petita, però gens menyspreable, ja que 177.547 persones no independentistes van donar legitimitat a aquest referèndum.

Read more

Els Mossos defensen que van actuar al Parlament contra una acció «violenta»

Cordó d'agents dels Mossos d'Esquadra després de dispersar els manifestants al recinte del Parc de la Ciutadella (Foto: Jordi Pujolar / ACN)

Cordó d’agents dels Mossos d’Esquadra després de dispersar els manifestants al recinte del Parc de la Ciutadella (Foto: Jordi Pujolar / ACN)

«Nosaltres només actuarem en aquells casos que hi hagi aquesta actuació violenta, que és quan la policia actua. I quan es va produir es va actuar immediatament«. Així ha justificat el director general dels Mossos d’Esquadra, Andreu Martínez, la intervenció del cos per desallotjar la concentració davant el Parlament de centenars de manifestants el passat dilluns 1 d’octubre al vespre, al final dels actes i la marxa commemorativa del primer aniversari del referèndum d’autodeterminació de Catalunya. Així ha descrit Martínez els concentrats davant el Parlament:

Martínez, en una roda de premsa convocada aquest dimarts al migdia per explicar la versió dels Mossos respecte als incidents, ha insistit en què els manifestants que van intentar accedir al Parlament van ser «una minoria amb una clara voluntat de confrontació«, a la vegada que va recordar que el dispositiu estava planificat amb «molta previsió» i que no hi va haver improvisació per part dels agents.

La manifestació va arribar cap a dos quarts de vuit del vespre al Parc de la Ciutadella, on es va dur a terme l’acte oficial de commemoració, amb les urnes del referèndum que s’havien conduït des de Plaça Catalunya, on s’havia iniciat la marxa a les 18.30, com a símbol de la voluntat de fer efectiva la República. Durant la marxa, que va aplegar 180.000 persones segons la Guàrdia Urbana, part dels manifestants es van separar del recorregut previst i van acabar davant la Prefectura de la Policia Nacional a la Via Laietana, on també hi haurien aldarulls i càrregues de manera simultània.

«Ocupem el Parlament!»

L’acte davant el Parlament va finalitzar pocs minuts abans de les nou del vespre. Els presidents de la Generalitat i el del Parlament, Torra i Torrent, van abandonar l’espai entre xiulets, després d’haver escoltat retrets al llarg de la marxa. Mitja hora després, els Comitès de Defensa de la República desconvocaven totes les concentracions.

No obstant això, molts manifestants es van quedar i, al crit d’«ocupem el Parlament!«, van anar traient les tanques que els separaven del cordó policial dels Mossos d’Esquadra que envoltava l’edifici. Al cap d’uns minuts, el cordó es va retirar i els policies i les furgonetes van marxar, amb la qual cosa els manifestants van avançar fins les portes de l’edifici, on van estar prop de 15 minuts, col·locant enganxines amb el lema “República en construcció” en una de les portes.

La Júlia, que ho va presenciar, assegura que aquesta maniobra policial va causar desconcert entre els manifestants, que considera que van actuar pacíficament:

Els Mossos disgreguen els manifestants amb bales de foam

De sobte, els Mossos, que havien traslladat el cordó a l’interior del Parlament, blindant-ne l’accés, van sortir equipats amb cascs i escuts cap a l’exterior, disparant amb projectils de foam contra els manifestants, per tal de disgregar-los, al mateix temps, que les furgonetes policials intentaven alliberar l’espai. Després de persecucions per l’interior del Parc de la Ciutadella, els Mossos van completar el desallotjament cap a les onze de la nit. La Maria, que estava el dilluns davant el Parlament, explica com ho va viure i com van haver de córrer en sentir els trets:

El Martí, que estava concentrat davant el Parlament, explica que els Mossos «van dissoldre amb violència una concentració que no va ser violenta», i valora que l’actuació del cos va ser «un parany» i es va produir amb «brutalitat«:

Aquest concentrat també explica l’estat d’ànim dels manifestants que es van dirigir al President de la Generalitat, en el mateix sentit que s’ha expressat, aquest dimarts al matí, la diputada de la CUP Eulàlia Reguant a les portes del Parlament. Per altra banda, també ha valorat els fets el president de Societat Civil Catalana José Rosiñol, president de Societat Civil Catalana.

*So ambient de la manifestació de @xabelloribo

Read more

L’1 d’Octubre arriba al Parlament Europeu

@ritaroig

L’1 de febrer es va celebrar un col·loqui on víctimes de la violència policial van explicar les seves experiències davant els eurodiputats

L’1 de Febrer, el Parlament Europeu va celebrar un col·loqui sobre el referèndum independentista i l’actual situació política a Catalunya, on es van posar sobre la taula les experiències de diverses persones davant dels eurodiputats.

El col·loqui, organitzat pels dos eurodiputats d’ERC, Jordi Solé i Josep-Maria Terricabra, va comptar amb els testimonis de víctimes de la violència policial, com Roger Espanyol, el jove que va perdre un ull per l’impacte d’una pilota de goma, que expressava: “Espero que Europa, els poders, obrin els ulls i reconeguin d’una vegada per totes el que va passar l’1-O”. Tot i que l’eurodiputat del PDECat Ramon Tremosa no va assistir a la conferència,  sí que ho va fer la consellera destituïda pel 155 Clara Ponsatí (JxCat). Ahir era la primera vegada que la consellera entrava a l’Eurocambra i ho va fer sense problemes, malgrat les reticències del PP espanyol a autoritzar l’accés al Parlament Europeu del president i els consellers.

Es va poder veure, en el col·loqui, el documental 1-O. El seu director,  Lluís Arcarazo,  va explicar que no» hi apareixen polítics perquè el documental és un homenatge a les persones anònimes, al sentit de ciutadania i als valors democràtics”, va explicar.

Alfred de Zayas, un dels principals ponents de l’acte, expert l’ONU sobre democràcia i drets humans,va reivindicar el dret dels catalans a decidir el seu futur i va condemnar l’existència de “presos polítics” a l’Estat. Segons ell,  l’actuació dels cossos policials durant l’1-O es podria portar no només al Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg, sinó també al Tribunal de Justícia de Luxemburg, atès que es van violar drets fonamentals dels ciutadans recollits en els tractats de la UE.

Read more

Piolín ja ha volat

El famós vaixell ha abandonat el Port de Barcelona 57 dies després de la seva arribada

TEO DE LA ROSA (tdelarosa19)

El 20 de setembre d’aquest 2017 tres vaixells van arribar als ports de Catalunya. El motiu: l’1-O es preparava un referèndum d’autodeterminació i el govern de Rajoy tenia l’objectiu de frenar-lo. Milers d’agents de Policia Nacional i Guàrdia Civil eren enviats per fer-ho. Davant la falta de places d’hotel els vaixells eren llogats per allotjar a les forces de seguretat. Dos d’ells a Barcelona i un altre a Tarragona. Entre tots, tenien capacitat per unes 6.000 persones. El més conegut dels tres ha estat el Moby Dada. Però no se l’ha conegut pel seu nom oficial, sinó pel dibuix que diferenciava el seu casc, Piolín.

La situació era xocant. En un moment en el qual la tensió era molt elevada, milers de policies esperaven ordres en un vaixell caracteritzat per dibuixos animats. No van trigar a ser objecte d’acudits:

La mateixa setmana de l’arribada Piolín va desaparèixer. Diferents lones van cobrir la nau per tal d’amagar les diferents figures. Inicialment, tot indicava que el Govern buscava acabar amb les bromes. Si la intenció era aquesta, no ho va aconseguir, ja que va iniciar la campanya #FreePiolin pel seu “alliberament”. Malgrat això, finalment s’ha conegut que va ser Warner Bros. propietària dels drets de Looney Toons, qui va demanar que fossin tapats per no fer malbé la seva imatge.

57 dies després ‘Piolín’ deixa Catalunya. Amb ell no ho faran ni les altres dues naus, ni els policies que l’ocupaven. El Ministre d’Interior ha anunciat que reallotjarà els policies en hotels, dels quals han rebut «moltíssimes ofertes». A més, arriba des de Tarragona un nou vaixell, el GNV Azzurra. Així no es reduirà la presència dels cossos de l’Estat a Catalunya.

Aquestes són imatges de la marxa del vaixell:

 

 

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies