Ser un romà, un grec o un egipci a la Tarragona del 2018

BIEL ROQUET-JALMAR (@bielroquet)

El festival Tarraco Viva ha reviscut durant quinze dies, en la seva vintena edició, la vida del Mediterrani clàssic

Avui s’han clausurat quinze intensos dies en què Tarragona ha tornat a ser Tarraco en el seu màxim esplendor. El festival Tarraco Viva, en la seva XX Edició, ha fet que pels carrers de ‘la ciutat de l’eterna primavera’ –tal i com l’anomenava el poeta romà Publi Anneu Florus- es revisquessin el trets més característics de l’esport i la cultura al Mediterrani clàssic.

Les múltiples activitats, inspirades en aquelles que es duien a terme en el seu dia a l’Antiga Grècia i a l’Imperi Romà, i fins i tot a Egipte, novetat d’enguany, han permès a grans i petits endinsar-se en les civilitzacions que han estat el bressol de la nostra societat actual. Espais tarragonins emblemàtics com el Camp de Mart, l’Amfiteatre Romà o el Circ Romà han estat els centres neuràlgics d’aquesta tornada al passat.

El catàleg d’activitats, en la línia dels darrers anys, ha estat valorat exitosament. La varietat ha regit l’oferta d’aquest 2018 en què s’han organitzat les tradicionals recreacions històriques, itineraris i visites,  tallers, exposicions, conferències i debats, o mostres de gastronomia, entre d’altres. Per a tots els gustos, hi ha hagut activitats de franc, pagant, per als més petit, per a experts, a l’aire lliure o asseguts en un butaca.

El Tarraco Viva del 2018 ha girat sobre tres puntals. ‘La primera vaga de la història’, celebrat al Palau de Congressos, ha buscat recrear aquest fet, que va tenir lloc sota el regnat de Ramsès III, quan els treballadors a l’Antic Egipte van protestar contra les dificultats per aconseguir aliments. El Palau també ha reviscut els baixos fons de l’Imperi Romà amb l’espectacle ‘Una nit a l’Antiga Roma’, quan la ciutat mare se submergia en el caos i la mala vida dels carrers en l’obscuritat. A més a més, en la mateixa línia, ‘Veïns de Roma’ ha ajudat a conscienciar de la dificultat de viure en una urbs tan plena de “brutícia, olor pestilent i pobresa, al darrere de la brillant façana de marbre”.

 Així doncs, la XX edició d’una de les joies de la corona del patrimoni històric tarragoní i de la seva cultura ha abaixat el teló després de dues setmanes ben vives. Tarragonines i tarragonins, així com amants del món clàssic vinguts de fora, han pogut tastar, en primera persona, com era la vida fa un parell de mil·lennis.

Comments are closed.