Sankara viu

Han passat més de 32 anys des de la mort del «Che Guevara negre» però el seu esperit combatiu segueix inspirant a milers de joves africans

Víctor Naharro i Joan Simó

Un cotxe, quatre bicicletes, tres guitarres, una nevera i un congelador espatllat. Aquesta fou l’herència material de Thomas Sankara, una de les figures més destacades de la història recent de l’Àfrica. Vist així, hom podria pensar que el seu llegat és prou humil. Res més allunyat de la realitat, dècades després, els ideals de Sankara segueixen més vius que mai.

Per explicar aquesta història caldrà agafar les maletes i fer un llarg viatge que comença en aquestes línies i que ens ha de conduir a Ouagadougou. Aquesta ciutat de difícil pronunciació és la capital de Burkina Faso, un dels països més pobres del món.

Ouagadougou

Aquesta nació africana de 17,5 milions d’habitants té el mèrit de ser l’única del món amb un nom compost en dos idiomes. En mossi (la llengua majoritari al país) burkina vol dir «homes íntegres» i en diula (un altre dels més de 70 idiomes que s’hi parlen) faso significa «pàtria». La pàtria dels homes lliures, així va voler batejar Sankara a la República de l’Alt Volta, independitzada de França l’any 1960.

La independència, però, no va aconseguir millorar gaire la situació inestable del país. De fet, com la resta dels països del seu voltant, no va servir ni per trencar les cadenes que el lligaven amb el món Occidental. El politòleg Saiba Bayo, comenta: «Quan va marxar el blanc, l’indígena aburgesat va passar a substituir-lo, però la maquinària colonial seguia sent la mateixa i hi estava molt present».

Aquí teniu l’entrevista completa:

El primer president després de la independència va ser Maurice Yaméogo, que va retallar llibertats i suprimir el multipartidisme de la constitució. Però el poble, ansiós de llibertat, responia al carrer. Aquestes protestes van motivar els militars a intervenir contra el govern, argumentant que només amb ells es mantindria l’ordre al país.

Després de diversos cops d’estat i reclamacions populars que marcarien intensament el país, noves idees van calar en la societat. Molts grups civils i militars van adquirir un caràcter més progressista i, influïts per idees marxistes-socialistes, demanaven que hi hagués un canvi en el sistema.

Per calmar les masses, el 1982 es va nomenar com a Primer Ministre a un jove capità anomenat Thomas Sankara, que comptava amb gran suport dins i fora de l’exèrcit, en particular dels sectors més progressistes. Sankara, en contra del caràcter antiobrer del règim, va rebutjar el poder declarant: «Desgràcia als que emmordassen el poble!». Immediatament després va ser arrestat. Però el cop d’estat del 1983, organitzat per Blaise Campaoré i recolzat per Líbia, el va col·locar com a president del país, quan tenia 33 anys.

Un nou país

Un cop canviat el nom del país, Sankara va llançar el programa de canvi social i econòmic més ambiciós que mai s’hagi intentat aplicar al continent africà. Acabar amb la fam va ser només una de les moltes coses que va fer amb l’ajuda dels Comitès de Defensa de la Revolució (CDR), una idea importada de la Cuba castrista.

La inspiració cubana no va quedar aquí. Sankara tenia com a referent al Che Guevara, a qui va emular tant estilísticament (vestia sempre amb roba militar i una boina decorada per una estrella), com en la forma de viure «revolucionaria»: ascetisme, rebuig de les possessions materials innecessàries i manteniment d’un salari mínim que l’allunyava de tot luxe.

A més d’una clara aposta per l’educació i l’autosuficiència («Qui t’alimenta, et controla«) , el líder burkinès va destacar pel seu compromís amb els drets de la dona. Va prohibir la mutilació genital femenina, els matrimonis forçats i la poligàmia. De la mateixa manera, va nomenar a dones en alts càrrecs governamentals i les va encoratjar a treballar fora de casa i seguir anant a l’escola encara que estiguessin embarassades.

Les Pionniers de la révolution

Però Sankara no es va conformar a actuar dins les fronteres del seu país, la seva lluita anava més enllà. En un discurs pronunciat a Addis Abeba (Etiòpia) el 29 de juliol de 1987 va proposar la creació d’un front unit integrat per les nacions africanes que s’oposés a pagar el deute extern amb què les potències excolonials els ofegaven. Segons ell, els pobres i explotats no tenen l’obligació de tornar els diners a rics i explotadors.

Aquest tipus d’idees suposaven una clara amenaça per a molts. Sobretot pels interessos econòmics de França i per la veïna Costa de Marfil, que temia una revolució similar. És per això que, aquell mateix any, Sankara va ser assassinat en el marc d’una conspiració liderada pel seu antic company de lluita Blaise Compaoré. S’iniciaven així 27 anys de poder absolut, de corrupció i d’una campanya perpetua per acabar amb tot allò que el seu predecessor havia aconseguit.

Podreu matar l’home però mai les idees

Sankara segueix sent un referent a Burkina Faso

El 2014, però, l’espurna revolucionària va ressorgir. Quan Campaoré va intentar modificar la Constitució per perpetuar-se encara més en el poder, el moviment Balai Citoyen (escombra ciutadana) va sortir al carrer per demanar la seva dimissió. El 30 d’octubre uns quants manifestants van incendiar el Parlament, ocupar la seu de la Televisió Nacional i provocar el tancament de l’Aeroport Internacional d’Ouagadougou. El dictador va haver de fugir de país: ho va fer en un avió francès, rumb a Costa de Marfil.

L’escombra que dóna nom al moviment fa referència al fet de netejar les institucions de corrupció. Però també és una clara al·lusió al seu gran referent ideològic: recorden les neteges setmanals dels carrers que Thomas Sankara va organitzar entre 1983 i 1987. Malgrat la gran campanya propagandística per desprestigiar la seva figura i presentar-lo com un traïdor, existeix una generació compromesa de joves que han pres el relleu del seu pensament.

El llegat i la memòria de Sankara són encara ben vius. Les seves idees revolucionàries han influït a humanistes i polítics d’arreu del món. Albert Botran, historiador i diputat per la CUP al Congrés dels Diputats, el considera un referent, i comenta que és un personatge que no hem d’oblidar. «Sankara estava fent una societat diferent, tenia un compromís molt ferm i una mentalitat oberta que feia pensar que hagués pogut ser un gran líder (…) És el referent d’una Àfrica que podia haver estat, però que, malauradament, no va ser».

Actualment, Burkina Faso viu un moment de transició amb el president Roch Marc Christian Kaboré, escollit democràticament. Però les eleccions són a prop, i el pròxim 22 de novembre es presentaran partits que defensaran obertament els ideals del «Che Guevara negre».

Una de les seves frases més conegudes és: «Mateu-me i naixeran milers de Sankares». Caldrà veure si el futur li donarà la raó.

Comments are closed.