Salvar al soldat Cinema

Peça original de TV feta per Mònica Homs, Ariadna Pérez, Anna Calderón i Joan Simó

Ja fa anys que cada cop que apareix el nom d’un cinema als mitjans és per anunciar el seu tancament. I és que a ningú se li escapa que la indústria cinematogràfica no passa pel seu millor moment. Les plataformes digitals, la pirateria o la falta d’inversió en cultura són algunes de les causes a les quals se sol apuntar per explicar la decadència dels cinemes.

Això no sempre ha estat així. Fins no fa tant Barcelona era la tercera ciutat del món en nombre de locals cinematogràfics: en tenia més de 160. Això no hauria estat possible sense el paper exercit pels cinemes de barri, establiments que durant dècades van ser un punt de referència per als habitants de la ciutat.

Però no tot són males notícies. Segons dades del Cens de Sales de Cinema (AIMC), publicat l’abril del 2019, el nombre de locals, sales i butaques ha augmentat respecte a l’any anterior. Aquesta tendència a l’alça ha fet que dels 675 locals dedicats a la projecció de pel·lícules que hi havia a Espanya el 2016, s’hagi passat a 723. Pel que fa Catalunya, les dades segueixen una tendència similar:

Estadística de l'ICEC que mostra l'auge del nombre d'espectadors als cinemes catalans. El 2013 van ser 16 milions, el 2017, 19.

A què es deu aquest lleuger repunt en el nombre de sales? Què permet als cinemes resistir en temps de Netflix?

Per saber més sobre la història dels cinemes a Barcelona podeu veure aquesta entrevista a l’historiador Xavier Theros emesa a Betevé:

Comments are closed.