Reptes d’ensenyar a distància

Les diferències entre alumnes en l’educació no presencial van més enllà de tenir ordinador.

MARTA BIETO MASSIP, ANDREA CUESTA DÍAZ I ARIADNA PÉREZ BARTOMEU

Les mares i pares han hagut d’agafar el rol de mestres durant el confi nament. ANDREA CUESTA

“Res és normal, no podem dir que l’educació que s’està fent sigui normal ara mateix”, explica la Núria Puch, mestra de primària i voluntària a l’Escola de Pau de La Mina de Barcelona. “Prioritzem les situacions personals i el contacte amb les famílies per sobre els deures”. Com comenta la Núria hi ha moltes “realitats diferents” i no tothom té accés.

Aquest és el cas d’en Dawook i la Lamis, dos germans de 10 i 13 anys que viuen amb els seus pares en un pis del Raval des que van venir a Barcelona des de Síria fa sis anys. Amb els pocs recursos amb què compten, no podien
fer front a la compra d’un ordinador. Així doncs, la Mariona Tellez i altres voluntaris del barri van organitzar una recollida de material escolar per a Dawook i la Lamis i altres infants del Raval que no han rebut les ajudes de la Generalitat.

La Mariona explica com s’han trobat “molts nens que no tenen ni fulls ni llapis a casa”, encara menys, ordinadors. Una situació que deixa en desavantatge l’alumnat més vulnerable que no pot continuar les classes amb normalitat i que haurà d’acabar el curs a través de les pantalles.

Educar a distància no és fàcil per a ningú. Aquesta és la conclusió a la qual molts mestres han arribat amb l’inici d’un tercer trimestre que a causa de la pandèmia del coronavirus no es podrà fer presencial. Això ha suposat un repte per a un sistema educatiu pensat en la presencialitat i que segons l’acadèmic d’innovació pedagògica Miguel Ángel Prats Fernández, “no estava preparat” per assolir les competències digitals. Aquesta situació. però, també ha visibilitzat una esquerda en l’alumnat: entre aquells que podran seguir les classes per internet i aquells que no tenen material TIC (ordinadors, connexió…).

Per pal·liar aquesta situació, el 14 d’abril, quan s’anava a complir un mes de confi nament i de les escoles tancades, la Generalitat va anunciar una col·laboració amb la Fundació Telefònica i La Caixa per dotar d’ordinadors i internet aquelles famílies amb mancances tecnològiques. Vuit dies més tard
es va començar el repartiment; però, per a la cap d’estudis de l’escola Salvador Sanromà de Llinars del Vallès (Barcelona) , Sílvia Díaz, la decisió anava tard: “Tenim dotze nens que porten un mes sense accés als deures”.

Davant d’aquestes circumstàncies la cap d’estudis del centre explica que, hores abans que s’anunciés el repartiment per part del govern, des de la seva escola ja s’havien mobilitzat per tal d’entregar a la regidora del municipi material TIC. L’equipament que es va distribuir a dotze nens del centre amb l’autorització del departament.

Competències digitals

Segons Miguel Ángel Prats aquesta primera esquerda digital que el mateix conseller d’Educació Bargalló reconeixia, no és el major problema ja que, amb l’entrega de material quedaria resolta. En aquest sentit, Prats considera que hi ha un segon i tercer cribatge digital que referència l’ús de les tecnologies que es té, el control que els pares fan d’aquest ús i el coneixement de les tecnologies aplicades a l’escola.

Com a cap d’estudis, la Sílvia considera que “malgrat la inversió de les escoles en ordinadors i material digital, a l’hora de la veritat els professionals no estaven preparats”. Després de Setmana Santa, el professorat ha hagut d’aprendre a crear webs i adaptar el contingut a la no presencialitat. Una manca de coneixements digitals comuna entre el professorat català que ha hagut d’aprendre a ensenyar a distància.

Com a coordinadora pedagògica, la Sílvia explica com la solució no és posar deures sense criteri, sinó “adaptar la feina perquè els nens puguin aprendre sense deixar a ningú enrere”. Continuar el curs sense deixar a ningú enrere s’ha convertit en tot un repte. Des d’aquells alumnes que no disposen d’ordinadors ni internet a aquells que malgrat tenir-ne, no saben utilitzar- lo per estudiar. Alumnes que necessiten l’atenció personalitzada per mantenir el ritme que se’ls demana o situacions familiars complicades impossibiliten un final de curs normal.

La crisi del coronavirus ha demostrat com el sistema educatiu regent pensat en la presencialitat té difi cultats per adaptar-se. Hauran de ser els professionals els que lluitin per reduir les escletxes digitals que existeixen ara mateix.

QUAN L’ESCOLA ARRIBA A CASA

El que tradicionalment havia estat una excepció s’ha convertit en la regla. L’escola a casa és ara una realitat que viuen les famílies des que va anunciar-se el tancament dels centres per la COVID-19. Acostumats a deixar als seus fi lls a l’escola, els pares ara han invertit rols i s’han convertit en “mestres” dels seus fi lls. Una nova realitat que han hagut de compaginar amb la seva feina, les tasques de casa i el seu rol com a pares.

Més enllà dels dispositius i les competències tecnològiques hi ha altres factors que afecten el rendiment acadèmic dels nens. Els problemes familiars s’han vist agreujats amb la crisi del coronavirus: els ERTE, els familiars malalts, els problemes econòmics, la convivència o l’angoixa del confi nament són alguns dels factors que també han entrat en joc els darrers dies.

Des del Ministeri s’ha assegurat que tots els alumnes arribaran al fi nal d’aquest trimestre tan poc convencional. Després que passi tot això faltarà veure si el model educatiu actual ha respost com hauria a l’emergència o si s’haurà de repensar en un futur.

Sense Internet ni dispositius
L’Institut Nacional d’Estadística (INE) xifra en un 6% les famílies catalanes sense accés a la xarxa i fi ns a un 15% les cases que no disposen de cap ordinador. Segons la Generalitat, actualment hi ha un total de 55.000 famílies catalanes que no poden seguir el curs acadèmic. Organitzacions com Save the Children asseguren que aquest alumnat “corre el risc de desvincular-se de l’escola”.

Falta de coneixemnt digital
Malgrat que les competències digitals poden semblar un requisit indispensable al segle XXI, l’enquesta de l’INE sobre l’ús de les TIC evidencia que més de la meitat de les famílies que no tenen accés a Internet és perquè no saben fer-ne ús. Aquestes xifres mostren una realitat que també forma part de l’escletxa digital i correspon a les competències digitals que es tenen i l’ús que s’en fa.

”Una situació gens normal”
El desenvolupament del tercer trimestre és una situació anormal. El conseller d’Educació, Josep Bargalló, ha remarcat l’esforç dels “equips directius i del professorat” en una entrevista per aquest suplement, on ha recordat que el curs “no ha de replicar el que es feia a l’aula”, sinó que ha d’entendre que “l’alumne està en una situació afectiva i emotiva diferent”
i necessita un major seguiment.

Comments are closed.