Quin protocol seguirà la Cup amb el cas de Mireia Boya?

Divendres passat, Mireia Boya va anunciar per Twitter que deixava el Secretariat Nacional de la CUP després d’haver patit un “episodi continuat d’agressió psicològica” per part d’un company durant el seu període com a diputada. Tot i haver demanat evitar-ho, ha tornat a coincidir amb la mateixa persona al Secretariat. Assegura que ha vist amb “tristesa com les organitzacions tendeixen a capgirar les prioritats, a oblidar-les i a fer perifèric allò que realment importa”.

Poc després, l’exdiputada va aclarir en una altra piulada que el seu agressor no forma part de l’actual secretariat ni del grup parlamentari, sinó que es tracta d’un militant amb qui ha hagut de compartir espais. També va lamentar la “rumorologia” que ha aixecat el cas i que “ens centrem en el qui i no en el què”.

Poc després la CUP va emetre un comunicat lamentant la decisió de Boya i comprometent-se a seguir treballant per garantir espais segurs i lliures de violències. També hi anunciaven que la Comissió Feminista del partit entomava la denúncia i s’ocuparia de seguir el cas segons el protocol. Des de la CUP, també s’assegura que aborden la denúncia amb una voluntat “més reparadora que punitiva”.

Tot i així, quatre assemblees locals de la CUP han criticat l’actuació del partit i s’han desmarcat del comunicat oficial. Es tracta de les assemblees de Sant Pol de Mar, Sant Adrià del Besos, Canet de Mar i Vilassar de Mar, que han emès un comunicat propi exigint “més transparència i un missatge més clar d’autocrítica sobre l’actuació com a organització”. Consideren que la resposta del partit davant la dimissió de Boya “desprotegeix la víctima i protegeix la persona assetjadora” i demanen que se’n reveli la identitat.

De moment, la CUP no ha concretat quin serà el protocol ni com es resoldrà el cas, que s’ha deixat en mans de la Comissió Feminista del partit. La diputada Maria Sirvent ha anunciat aquesta setmana en una roda de premsa que no es descarta fer fora l’agressor del partit.

Fins ara, comptaven amb protocols locals adaptats a cada assemblea. Tot i així, el 2 de juny de l’any passat, durant la I Assemblea Nacional de Dones de la Cup, es va acordar un nou protocol que servirà de guia per a tota l’organització. Es tracta d’unes mesures en el marc del Pla d’Acció Feminista de l’agrupació, finançat amb un augment de 0,75 euros en la quota dels homes militants.  Es tracta d’un protocol que estableix mesures concretes adaptades a cada cas, enfocats a la reparació del dany enlloc del càstig. En funció del grau de violència, les mesures poden consistir des d’obligar l’agressor a fer teràpia, a excloure’l dels espais que comparteix amb la víctima o, en casos més greus, a l’expulsió definitiva de l’organització. També comprèn l’acompanyament de la víctima i accions de prevenció.

Aquest 8 de març, Crític va publicar la traducció d’un reportatge original del diari basc Berria, de Berezi Elorrieta, titulat «Quan l’agressor és un company de militància«. El reportatge posa l’accent en els problemes amb els quals s’enfronten les dones que denuncien agressions masclistes en entorns de militància. Sovint es troben que no les creuen, ja que aquests col·lectius tenen un discurs favorable al feminisme i tendeixen a pensar en la violència masclista com un problema extern. A més, sovint són elles les que acaben abandonant el grup. L’article posa èmfasi en la importància de resoldre el problema de forma col·lectiva, tractant la violència de gènere com un fet estructural i deixant de banda la culpabilització de l’agressor.

Tot plegat es veu reflectit en el cas de Mireia Boya, des de menystenir la seva denúncia incial, no impedint que coincidís altra vegada amb el seu agressor a el fet que sigui ella qui abandona el partit. El cas de Boya demostra la importància de prioritzar la violència de gènere igual que es fa amb altres lluites polítiques i de creure i actuar en favor de les víctimes.

Comments are closed.